En l'escàndol dels cartells contra els Maragall i l'estructura B, Esquerra es va negar a publicar els contractes amb els seus proveïdors, entre els quals Relevance, l'empresa afí que pagava els militants del partit perquè fessin accions de contracampanya. Ara bé, què fan la resta de les formacions polítiques? Fan públiques les relacions amb els seus proveïdors? Segons tots els experts consultats, aquesta és informació que la llei de transparència catalana obliga a publicar a les organitzacions polítiques, ja que coincideixen a dir que són dades necessàries per a la fiscalització i la "prevenció de la corrupció". Doncs bé, ERC no és l'única formació que no compleix el que diu la norma; Junts tampoc comunica els seus proveïdors, ni el PP i Vox a Catalunya. I Aliança Catalana tampoc, tot i que assegura que només té dos contractes de lloguer de les seves seus i tampoc detalla els seus proveïdors. De fet, no han facilitat aquestes dades malgrat que l'ARA els hi ha sol·licitat a través d'una sol·licitud a la Sindicatura de Comptes.

Fins aquest diumenge a la nit Josep Rull no sabia que seria el nom que Junts proposaria per dirigir el Parlament. L'hi va dir personalment l'expresident Carles Puigdemont, a la vegada que Anna Erra, fins ara presidenta, també es va assabentar que ja no era la candidata del seu partit per liderar la cambra. Rull no ha estat implicat directament en les negociacions per a la mesa amb Esquerra i la CUP, però la seva predisposició a assumir l'encàrrec va ser immediata: de seguida va dir que sí. Nascut a Terrassa l'any 1968, l'exconseller de Territori durant el govern de l'1-O és un polític de pedra picada, que porta tota una vida dedicada a això. Va començar des de ben jove a militar a les joventuts de Convergència, la JNC, l'any 1986, i l'any 1994 es va convertir en secretari general dels joves de CDC. La seva mà dreta, Damià Calvet, amb qui fa més de trenta anys que fa tàndem, recorda com recorrien Catalunya amb un Dos Cavalls de color groc. El descapotaven i anaven amunt i avall per "fer grans" les joventuts, mentre ja posaven un peu a Convergència: Rull hi comença a militar el 89 i ja es preparaven, com a nova generació, per fer el salt endavant al partit dels grans, que volien independentista i socialdemòcrata com ells.

“Hi ha partit”. Això és el que ha sobrevolat aquest divendres a les antigues escoles d’Elna, en el darrer míting que la candidatura de Carles Puigdemont ha celebrat a Catalunya Nord abans del 12-M. Un últim acte que ha tornat a ser una demostració de força del partit mobilitzant unes 3.000 persones -després d’omplir durant quinze dies el pavelló d’Argelers- i que pretenia ser l'última empenta per intentar atrapar el PSC i disputar-li la primera força a les eleccions. I és que Junts creu que pot ser la sorpresa de la nit del 12 de maig si es mobilitza el vot independentista, tot i que en els darrers sondejos no està garantit, i aquest elector es concentra en la seva candidatura en detriment d'Esquerra i la CUP. Per aquest motiu, s'ha centrat en un únic missatge aquest darrer tram de campanya: apel·lar al vot útil sobiranista al voltant de Carles Puigdemont i passar el rasclet per evitar una presidència del socialista Salvador Illa.

Amb qui mirarà de pactar Junts després del 12-M? I el PSC? ERC descartarà una possible investidura de Salvador Illa? En una època sense majories absolutes, aquestes són algunes de les preguntes que marquen la campanya i fins i tot els debat electorals, malgrat que qualsevol resposta que es doni avui podrà ser alegrement esmenada a partir de l’endemà de les eleccions. Quan els partits sàpiguen les cartes que els han repartit els ciutadans podran traçar l’estratègia de negociació, i per això a deu dies dels comicis és impossible saber, per exemple, si els socialistes s’abstindrien per fer president Carles Puigdemont. Sobre el paper, no, mai. I menys quan el més probable és que Illa sigui el candidat més votat. Ara bé, per ser president necessita o bé els vots del PP i Vox (que ell mateix rebutja), en una operació similar a la de l’Ajuntament de Barcelona, o el suport d’ERC o Junts (depèn dels resultats, amb una abstenció podria ser suficient).

Puigdemont per Catalunya: aquesta serà la marca de Junts a les eleccions del 12 de maig al Parlament. Tal com va avançar l'ARA dilluns, l'expresident ultimava la seva pròpia plataforma per presentar-se als comicis amb la idea d'anar més enllà de les fronteres del seu partit. En aquest paraigua s'inclouran altres formacions en coalició, ja a l'òrbita de Junts, com Demòcrates, Moviment d'Esquerres i Reagrupament. I també és la manera, consideren des del partit, de captar independents que no militin ara mateix a l'organització i que Puigdemont espera que tinguin un lloc de sortida a la candidatura.

Paral·lelament a les reunions que el Govern manté amb el PSC per tirar endavant els pressupostos, també hi ha una negociació oberta amb Junts (tot i que menys intensa). Aquest dijous hi ha hagut tot just la segona trobada de l'executiu amb els juntaires, que només ha durat "disset minuts", en què els de Carles Puigdemont han posat les seves condicions per donar el sí als comptes: una rebaixa de la pressió fiscal a Catalunya, més inversió en llengua i en educació, a més d'un paquet d'ajudes als sectors econòmics per fer front a la sequera i una unitat dels Mossos per combatre les ocupacions. "L'oferiment és sincer", ha dit la portaveu, Mònica Sales, en roda de premsa. També ha mostrat "preocupació" per la lentitud, considera, de la Generalitat: "És 15 de febrer i encara no hi ha aprovat ni el projecte de llei [dels comptes del 2024]", ha alertat.

L'exconseller d'Interior Miquel Sàmper deixa de militar a Junts, segons ha avançat La Vanguardia i ha confirmat ell mateix a l'ARA. Un desencadenant de la seva decisió ha estat el bloqueig de Junts a la llei d'amnistia, amb el qual assegura que està en desacord: "La bretxa ideològica i, darrerament, de formes, no feia possible la meva continuïtat", ha respost consultat per aquest diari. L'exconseller ha recalcat que té el "màxim respecte" a Junts, la seva direcció i "sobretot als seus afiliats, simpatitzants i votants", si bé ha lamentat que no pot continuar en la formació "en congruència" amb el que pensa políticament. Per això, ha enviat una carta a la direcció del partit per anunciar la baixa.

Si alguna cosa tem l'independentisme és que la cúpula del poder judicial impedeixi l'aplicació de l'amnistia després de ser aprovada al Congrés de Diputats. Fins ara jutges i fiscals han manifestat una hostilitat extrema a la norma i no és cap secret que intentaran evitar-la. Per aquest motiu tant Junts com Esquerra, però també dirigents vinculats a Sumar com el jurista Jaume Asens, treballen en esmenes parcials per acabar de "blindar" la llei d'amnistia. "Estem negociant possibles esmenes", confirmava dimecres Asens en una entrevista al Més 324. Quins són els punts que estan en revisió? Bàsicament tres, tot i que no totes les parts ho veuen clar i de la mateixa manera: la qüestió del terrorisme, la de les mesures cautelars –en relació directa amb les euroordres– i també el tema de lawfare, tot i que aquest és el que genera menys consens dins les files independentistes.

S'ha fet un gra massa del que va passar al Congrés en aquest primer "ple decisiu" de la recentment iniciada legislatura. Jo no estic gens espantat, no crec que s'hagi obert una etapa de permanents conflictes polítics que facin perillar equilibris bàsics del sistema i la pau social. Ni que estiguem molt pròxims al judici universal que faria caure el govern de Pedro Sánchez per permetre l'arribada al poder d'un PP en mans de Vox. Tot això són caricatures de la realitat. Inquietants per a uns i divertides per a uns altres, si voleu, perquè les caricatures més o menys ben fetes sempre poden tenir aquestes característiques. Però el que es va posar de manifest és que cal negociar d'una altra manera, amb més temps i molt més tacte. Si hi ha una evidència derivada de l'actual composició del Parlament espanyol és que s'haurà de dedicar més atenció al tractament parlamentari de cada pas important que es vulgui fer. S'ha obert el mercat del peix. I compte, perquè la mercaderia no sempre estarà en bon estat, ni s'han de descartar les intoxicacions o les també perilloses indigestions.

No hi ha dubte que la immigració s'ha convertit almenys aquesta setmana en el principal debat dins de JxCat, que dimecres va aconseguir el compromís del govern espanyol de delegar a la Generalitat la gestió "integral" d'aquest fenomen. Aquest dissabte també ha estat motiu de conversa al consell nacional del partit en què el secretari general, Jordi Turull, ha reivindicat l'estratègia que estan seguint amb una frase que segur que portarà polèmica: "No actuar contra els delinqüents multireincidents que visquin aquí faci 15 dies o 8 generacions és posar en perill la convivència i la cohesió". Fonts del partit expliquen que Turull es referia al problema dels delinqüents que acumulen nombrosos delictes independentment de si són catalans de tota la vida o si viuen des de fa poc al país. "Desvincula multireincidència d'immigració", asseguren des de Junts, rebutjant les crítiques que els darrers dies els han acusat de xenofòbia.

El PSOE i Junts han mantingut un pols fins al final sobre els decrets que s'havien de convalidar aquest dimecres al Congrés dels Diputats, un dels quals incorporava una reforma de la llei d'enjudiciament civil que establia que quan hi hagi una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) s'acordarà la "suspensió" del procediment fins que Luxemburg respongui a la pregunta. Finalment, però, aquest precepte ha caigut per un pacte in extremis entre els dos partits: segons la formació de Carles Puigdemont, "amenaçava la viabilitat de la futura llei d'amnistia". El PSOE, malgrat haver cedit davant dels juntaires, fins ara havia negat que afectés l'aplicació de la norma i argumentava que l'obligació de suspendre el procés judicial ja existeix actualment de facto. Qui tenia raó?

El Consell General del Poder Judicial discutirà dijous sobre la legalitat de les comissions d'investigació sobre Pegasus i l'operació Catalunya que es van constituir la setmana passada al Congrés i, tal com explica aquest dilluns l'ARA, el sector conservador també estudia fer un informe per donar suport als magistrats que es neguin a comparèixer en aquestes comissions d'investigació. Això ha posat en alerta Junts: el portaveu del partit, Josep Rius, ha advertit aquest dilluns en roda de premsa de possibles "conseqüències penals" per als jutges que no es presentin a les citacions, i ha dit que són d'obligat compliment malgrat la controvèrsia jurídica sobre això.

Cada dia que passa està més clar que la bronca serà cada cop més intensa i definitòria de la vida política aquesta legislatura. Ara bé, amb la conseqüència d'un procés de degradació institucional que costarà molt de revertir. El que és curiós és que hi ha un intercanvi o confusió de papers que fa que la independència judicial, per exemple, diguin defensar-la més precisament els que menys la protegeixen a l'hora de la veritat. Aquests dies tenim exemples clamorosos d'una estratègia d'assetjament que tracta d'utilitzar les decisions de la justícia com un instrument per deteriorar el govern. Això em fa pensar que, vistes les reaccions i les conseqüències que ha produït, segurament va ser un error mencionar el concepte de lawfare –que és això, la judicialització de la política– en els acords entre el PSOE i Junts. S'ha obert un debat en termes més destructius que constructius, i els jutges i les seves associacions s'han sentit qüestionats. Hauria estat més útil parlar d'inseguretat jurídica, concepte que té més tradició entre nosaltres i que s'entén millor per part de moltes persones poc familiaritzades amb termes importats.

Francisco Galindo Vélez (San Salvador, 1955): és el nom del diplomàtic que coordinarà les converses entre Junts i el PSOE a Suïssa. Ho han revelat les dues formacions aquest dissabte després de la primera reunió, en un comunicat conjunt en què han assegurat que el clima de la trobada ha estat "cordial" i que es continua "avançant".

El grup de Junts al Parlament passa uns dies complicats. El motiu? El discurs que va fer la secretària segona de la mesa, Aurora Madaula, en el ple de les dones de la setmana passada, on va acusar companys de files de "violència masclista". Aquelles paraules han generat malestar al grup, que aquest dimarts s'ha reunit al Parlament amb la intenció d'"analitzar" què va passar. No hi haurà decisió immediata: la direcció del partit els ha traslladat que el cas de Madaula s'elevarà a la comissió de garanties de la formació, tot i que hi ha hagut diversos diputats que han demanat apartar-la dels seus càrrecs, segons les fonts consultades.

Mentre a Brussel·les el secretari d’organització del PSOE, Santos Cerdán, segueix negociant amb l’entorn de l’expresident Carles Puigdemont la llei d’amnistia, a Madrid s'ha desfermat el caos aquest dimarts al vespre amb una manifestació ultra contra el pacte entre els socialistes i els independentistes i, en concret, contra el president espanyol en funcions, Pedro Sánchez. “A prisión”, “Viva Franco”, “Que te vote Txapote”, "Marlaska maricón" o el Cara al sol són alguns dels lemes que s'han sentit a la manifestació, tot i que els aplegats en la protesta també han cridat consignes en contra del rei Felip VI, de la Constitució i, fins i tot, del Papa de Roma, que aquesta setmana s'ha reunit amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès.

L'últim dia del mercat de fitxatges de la lliga de futbol es van inscriure 32 jugadors, els mateixos que en els vint dies precedents. Quan el termini està a punt d'exhaurir-se acostumen a arribar les rebaixes –o les urgències– d'última hora i els equips en són ben conscients. El que passa al futbol es pot extrapolar a molts altres àmbits que incorporen dates límit, com la mateixa investidura de Pedro Sánchez. El PSOE pot estar temptat de deixar passar el temps –pensen els seus interlocutors sobiranistes– i rebaixar les exigències que ara mateix li han posat sobre la taula. Per això, aquest dissabte els missatges d'ERC i de Junts pretenen posar nerviosos els socialistes apuntant directament a la llei d'amnistia, però també a l'autodeterminació.

Després de sis anys d’aïllament a l’exili arran de la declaració d’independència, l’expresident Carles Puigdemont torna a ser un interlocutor reconegut pels actors polítics a l'Estat. Primer va ser la vicepresidenta espanyola, Yolanda Díaz, i ara el PNB. La direcció dels nacionalistes bascos s’ha desplaçat aquest divendres a Waterloo per reunir-se amb l’excap de l’executiu català, un gest que segella la reconciliació entre Junts i els jeltzales en un moment clau: les negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez, en què els vots de les dues formacions són determinants per a la seva reelecció.

Si hi ha dos dirigents dins de Junts per Catalunya que representen l’antítesi l'un de l'altre són Laura Borràs i Jaume Giró. La presidenta del partit i l’exconseller discrepen sobre quin és el rumb polític que ha de tenir Junts, tenen estils diferents a l’hora de fer política i es van enfrontar durament quan hi va haver la consulta sobre si el partit havia de continuar al Govern de la Generalitat. Són, de fet, les cares visibles de les dues ànimes de Junts: Borràs representa els octubristes i Giró és la veu més reconeguda del sector pragmàtic. Ara bé, aquest estiu han intentat bastir ponts. Almenys tornen a parlar. Segons diverses fonts consultades, ambdós dirigents van dinar plegats just abans de les eleccions espanyoles, el mes de juliol, amb la idea d’analitzar en quina situació es trobava el partit i també fer balanç del resultat de les municipals i les perspectives del 23-J.