Carles Puigdemont prepara la seva pròpia plataforma per al 12-M

BarcelonaQue a la conferència de dijous passat a Elna l’expresident Carles Puigdemont no exhibís les sigles de Junts per Catalunya no va ser casualitat, sinó una escenografia ja pensada per com vol encarar la campanya del 12-M: amb una plataforma pròpia que vagi més enllà del seu partit. Per això el color corporatiu era diferent –blau fosc i no turquesa– i el fons estava dedicat a ell –president Carles Puigdemont– i no a les sigles del partit. Per aquest motiu, segons diverses fonts consultades per l’ARA, Junts s'aliarà en coalició amb altres partits polítics amb una implementació molt menor –Demòcrates, Reagrupament i Moviment d'Esquerres de Catalunya– per aixoplugar-se en un paraigua comú que giri al voltant de la figura de l'expresident. En les pròximes hores –o dies– s'acabarà de tancar el nom de la plataforma. Fonts oficials de Junts han declinat pronunciar-se sobre la qüestió.

Per què l'expresident vol optar per aquesta fórmula? Per intentar trencar les fronteres electorals de Junts i presentar la seva candidatura com a transversal. "Tinc clar que la candidatura que encapçalaré haurà d'anar més enllà del que és el meu partit, Junts, i haurà d'incorporar suports provinents d'altres sectors", va dir a Elna. En aquesta línia, aquest dimarts a Perpinyà es presentarà un acord polític amb altres formacions per impulsar la seva plataforma, tot i que encara no està previst que se n'anunciï el nom. A banda de les organitzacions que faran coalició amb Junts –Demòcrates, Reagrupament i MEScat–, també hi seran partits encara més petits com Acció per la República, Estat Català, Alternativa Verda i Joventut Republicana. Aquests últims, però, tan sols estaran en l’acord polític que dona suport a Puigdemont i no figuraran formalment a la coalició, segons les fonts consultades.

L’exemple de les municipals i Trias

El nom definitiu de la coalició electoral, segons fonts coneixedores de la candidatura, no pot ser exactament el mateix que cap de les sigles que formen part de la coalició. Per tant, no pot ser Junts per Catalunya. A partir d’aquí, hi ha diferents fórmules sobre la taula, en què les sigles del partit poden tenir més o menys protagonisme en funció del que s’acabi decidint. Tenint en compte el calendari que marca la llei electoral (Loreg), dissabte 30 de març és el termini màxim per presentar les coalicions i, conseqüentment, el nom de les aliances entre les formacions.

L’exemple en el qual Junts tindria més pes seria repetir la fórmula de les municipals, en què el partit –com també van fer Esquerra o el PSC– va incorporar el paraigua “Compromís Municipal” com a afegit a la candidatura de Junts per tal que s’hi poguessin sentir reflectides les figures locals independents. No és nou tampoc en les eleccions catalanes: el primer va ser Pasqual Maragall amb Ciutadans pel Canvi l'any 2003.

Ara bé, Puigdemont també té sobre la taula anar més enllà i que la plataforma giri directament entorn de la seva figura i la seva presidència. L'exemple més recent en aquest sentit és Barcelona, on hi va haver una candidatura també amb voluntat d’anar més enllà de les sigles de Junts a través del cap de llista, Xavier Trias. El nom va ser Trias per Barcelona, i així es va reflectir en les paperetes a l’hora d’anar a votar: no hi havia les sigles de Junts i, en canvi, hi havia la cara del candidat a l’alcaldia. Algunes fonts apunten que Puigdemont podria optar per una fórmula similar i, en aquest cas, que les sigles de Junts tinguessin un pes menor.

Aquesta manera de fer no és nova per a l'expresident: no és un dirigent orgànic i sempre busca la manera de no quedar encasellat en el seu partit. Ho va portar a l'extrem quan es va presentar a les eleccions al Parlament l’any 2017, quan encara militava al PDECat. Aquella llista va ser la llavor de Junts, i la meitat de la candidatura eren figures independents. Ara, a març del 2024, no es repetirà aquest escenari: Puigdemont no vol substituir Junts ni tampoc relegar els dirigents del partit al capdavall de la llista com va fer amb el Partit Demòcrata, però sí que vol anar més enllà de la formació: d'una banda, bastint la seva pròpia plataforma, i, de l'altra, amb els membres de la llista. De fet, no és cap capritx que hagi obert una pàgina web amb el seu nom pel 12-M.

Si bé els caps de cartell de Girona –Salva Vergés–, Tarragona –Mònica Sales– i Lleida –Jeannine Abella– formen part de Junts, Puigdemont vol independents en llocs de sortida. Una voluntat que també inquieta internament JxCat: com més figures alienes a la formació, menys lloc a les llistes per a diputats actuals o altres membres del partit que hi aspirin.

En tot cas, fonts del partit donen per fet que hi haurà presència, en els primers llocs de la llista, de figures rellevants per a la formació. És el cas de la presidenta del Parlament, Anna Erra; de l’exconseller Josep Rull –que ja no està inhabilitat–, o l’extitular de Cultura Lluís Puig, aquests dos últims membres del govern de l’1-O com Puigdemont. Qui també espera tenir un lloc és Demòcrates, que formarà part de la coalició electoral i aquest dilluns ha proclamat com a candidats Toni Castellà i Assumpció Laïlla.

Sigui com sigui, per conèixer les cares de la candidatura encara queden dies: hi ha temps fins al 8 d’abril. Com es decidiran? Les agrupacions territorials i també les sectorials de Junts faran les seves propostes, i serà la permanent del partit, juntament amb el cap de llista –Puigdemont–, la que decidirà l’ordre de la candidatura i també si incloure els independents. El consell nacional de Junts ho ratificarà el pròxim 6 d’abril.