Ja el dia previ a l'inici del judici del cas Kitchen a l'Audiència Nacional, el PP va avançar que la seva estratègia era la de fer un tallafoc. "Feijóo no és la Kitchen", van proclamar fonts del partit. Aquest ha estat el plantejament dels populars al llarg del primer i segon dia de vista oral. L'argumentari que repeteixen els actuals dirigents del PP tant en públic com en privat és que es tracta d'un afer relacionat amb el passat, que no té absolutament res a veure amb Alberto Núñez Feijóo i l'equip de l'actual president popular. En aquest sentit, la segona sessió d’aquest dimarts del judici del cas Kitchen a l’Audiència Nacional, ha donat una mica més d’aire al PP actual pel fet que ha descartat fer seure el partit al banc dels acusats com a partícip a títol lucratiu. El PSOE, que exerceix d’acusació popular, havia demanat suspendre el judici i tornar a la fase prèvia d’instrucció per poder imputar tant el PP com a persona jurídica com l’exsecretària general María Dolores de Cospedal, que havia aparegut en àudios parlant de la qüestió i citant al llavors president espanyol, Mariano Rajoy. La presidenta del tribunal, Teresa Palacios, ha argumentat que no es pot retardar encara més el judici d’uns fets que daten del 2013. “Ja tocava”, ha subratllat, avalant així la instrucció del polèmic jutge Manuel García-Castellón, ara ja jubilat.

El judici pel cas Kitchen ha arrencat aquest dilluns amb un nom en boca de tothom, però absent al banc dels acusats: el Partit Popular. L'Audiència Nacional està jutjant la presumpta operació que va orquestrar-se al si del ministeri de l'Interior, presumptament auspiciada per Jorge Fernández Díaz, per robar a Luis Bárcenas informació comprometedora per al PP. La Fiscalia demana penes de fins a dinou anys de presó per al comissari jubilat José Manuel Villarejo, però ha deixat fora del perímetre de la causa el PP i María Dolores de Cospedal, que va ser secretària general dels populars del 2008 al 2018. Durant la primera sessió, en el tràmit de qüestions prèvies, el PSOE –que està personat en el cas com a acusació popular– ha volgut posar èmfasi en la "connexió política" i ha comminat el tribunal a jutjar també el PP com a partícip a títol lucratiu –o responsable civil subsidiari– al·legant que va beneficiar-se de l'operació parapolicial, que pretenia ocultar les proves del cas Gürtel, que és el que va desencadenar la moció de censura contra Mariano Rajoy. Els socialistes també han sol·licitat que se suspengui el judici per reobrir la investigació sobre Cospedal i el seu exmarit, Ignacio López del Hierro.

Any 2013. Mariano Rajoy governa Espanya amb majoria absoluta i surten a la llum els papers de Luis Bácenas, que revelen l’existència d’una caixa B al PP. Arran d’això, el ministeri de l’Interior, amb Jorge Fernández Díaz al capdavant, dissenya i –segons el relat de la Fiscalia– posa en marxa una “il·lícita operació policial d’intel·ligència” amb la voluntat de robar a Luis Bárcenas, l’extresorer del PP, informació i proves que incriminin dirigents populars en el marc del cas Gürtel. L’objectiu final és “impedir” que arribin a mans dels investigadors. Cinc anys més tard, aquell judici per corrupció acaba amb la sentència que propicia la moció de censura que porta Pedro Sánchez a la Moncloa. I ara, tretze anys després, la cúpula de la policia patriòtica s'asseu al banc dels acusats, amb peticions de quinze anys de presó per part de la Fiscalia, en un judici que arrenca dilluns a l’Audiència Nacional i que haurà de posar llum a les maniobres de les clavegueres de l’Estat per protegir el PP. Els principals delictes de què estan acusats són encobriment, malversació, suborn, revelació de secrets i tràfic d’influències.

Un cop presa la decisió per part de l'Audiència Nacional d'enviar a judici el BBVA com a persona jurídica així com el seu expresident Francisco González, la Fiscalia Anticorrupció ha mogut fitxa i reclama 173 anys de presó per a l'exdirectiu i més de 180 milions d'euros de multa per a l'entitat financera. Aquesta és la petició de pena del ministeri públic pel cas d'espionatge relacionat amb l'empresa de l'excomissari José Manuel Villarejo, segons consta en l'escrit d'acusació del ministeri públic. Concretament, a González se li demanen cinc anys de presó per un delicte continuat de suborn actiu i 168 anys més per 42 delictes de descobriment i revelació de secrets (quatre anys de reclusió per cada un).

La fortuna dels Pujol a Andorra provenia de la famosa deixa de l’avi Florenci o de comissions il·legals a canvi de favors polítics? És la gran qüestió que intenta dilucidar-se en un judici que ja porta 24 sessions i que ha fet desfilar fins ara per l'Audiència Nacional 200 testimonis. Els interrogatoris, amb problemes tècnics recurrents i repetits buits de memòria, estan versant especialment sobre les operacions que va protagonitzar Jordi Pujol Ferrusola, que s’enfronta a 29 anys de presó per cinc delictes. Molts testimonis han acreditat el paper del fill gran com a intermediari: ell oferia "moltes oportunitats de negoci" a empresaris –tot eren relacions entre privats– i, a canvi, rebia una contraprestació si el projecte acabava reeixint. Ara bé, la Fiscalia Anticorrupció creu que els moviments de diners servien per emmascarar comissions que responien a una "xarxa de clientelisme" que havia teixit el seu pare des de la Generalitat. De moment, durant el judici, aquest favoritisme no ha quedat acreditat.

La influència de l'operació Catalunya en el cas Pujol ha tornat a irrompre a l'Audiència Nacional. Després de la declaració de quatre dels responsables de la policia patriòtica, que van fer l'orni, ha sigut el torn de Joan Pau Miquel, que va ser conseller delegat de la Banca Privada d'Andorra (BPA) i fa temps que denuncia pressions i coaccions de les clavegueres de l'Estat perquè revelés informació bancària que pogués perjudicar l'independentisme. Aquest dimarts, concretament, ha relatat tres episodis: un a Andorra amb Celestino Barroso, que va ser agregat d’Interior a l'ambaixada d'Espanya a Andorra del 2014 al 2017 i ha de declarar aquesta setmana com a testimoni, i dos a Madrid amb Marcelino Martín Blas, que era cap d'afers interns de la policia espanyola i fa dues setmanes va admetre la trobada, però va negar que el pressionés per aconseguir informació bancària de la BPA.

Francesc Sánchez (Sant Boi, 1971) és l'advocat d'Oriol Pujol al judici que s'està duent a terme a l'Audiència Nacional. Durant les qüestions prèvies, va denunciar que l'inici de la investigació és "il·lícita" i respon a la "voluntat" de "part de l'aparell de l'Estat" de voler "influir" en el procés d'independència. Fa unes setmanes, va aportar la documentació de la causa que està en marxa a Andorra sobre la desaparició de la Banca Privada d'Andorra per acreditar la intervenció de les clavegueres de l'Estat. Qui també va ser responsable jurídic de Convergència confia que les declaracions com a testimonis pendents de Celestino Barroso –exagregat d'Interior a l'ambaixada d'Andorra– i Joan Pau Miquel –exconseller delegat de la BPA– ho apuntalin i celebra que el president del tribunal, José Ricardo de Prada, "parés els peus" a José Manuel Villarejo.

"Ho desconec". I així fins a 35 vegades. El comandament de la unitat de delinqüència econòmica i fiscal (UDEF) que va elaborar els informes del cas Pujol ha reconegut avui que podria haver comès imprecisions i equívocs en els seus atestats. Després de declarar ahir durant més de cinc hores responent a les preguntes de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat, avui les defenses l'han posat contra les cordes durant sis hores per intentar desacreditar les hipòtesis i inferències que va fer en la vintena d'informes que va signar. "Estem veient la matusseria", ha resumit Cristóbal Martell, l'advocat de Jordi Pujol Ferrusola, sobre la cerca del delicte antecedent al presumpte blanqueig de capitals. Quan Pau Ferrer, advocat de quatre dels fills de l'expresident de la Generalitat, li ha preguntat per la deixa de l'avi Florenci –que ahir el testimoni va posar en dubte–, ha reconegut que va buscar informació a Google i va trobar-hi "alguna referència". I en altres moments també ha admès que va recórrer al famós buscador. Tant és així que Oriol Rusca, l'advocat de Mercè Gironès –exdona del primogènit–, n'ha fet befa.

Com va néixer la investigació dels comptes de la família Pujol a Andorra? És una de les grans preguntes que l'Audiència Nacional intenta respondre aquesta setmana. Després de les declaracions de la cúpula de la policia patriòtica, que va fer-se la desentesa sobre l'origen de la informació bancària de la família de l'expresident de la Generalitat, ha sigut el torn d'Álvaro Ibáñez, l'investigador de la unitat central de delinqüència econòmica i fiscal (UDEF) que va encarregar-se dels informes de la instrucció. Durant la declaració, que s'ha allargat més de cinc hores, ha mantingut en tot moment la tesi que apuntala la Fiscalia Anticorrupció sobre les factures falses i la suposada "influència política" que exercia el primogènit a canvi de comissions. D'entrada, ha quedat clar que tot plegat es remunta a la denúncia que el 2012 va fer Vicky Álvarez, examant de Jordi Pujol Ferrusola, que va cobrar fons reservats i va estar animada per José Manuel Villarejo.

Des que el tribunal del judici del cas Pujol va acceptar que José Manuel Villarejo i altres membres de la policia patriòtica declaressin com a testimonis, hi havia molta expectació –més mediàtica que judicial– per saber què explicarien. Havien de respondre sobre les maniobres que van fer per obtenir de manera il·lícita informació bancària de la família de l'expresident de la Generalitat –que va ser filtrada a El Mundo– i sobre la gènesi de la causa penal –que va arrencar fa més de deu anys arran d'una denúncia de Vicky Álvarez, examant del primogènit, animada per Villarejo. Tanmateix, els quatre testimonis que han declarat han aportat poques concrecions i poques certeses i, en canvi, han fet una exhibició d'evasives i s'han dedicat a sembrar moltes ombres de dubte.

Durant el judici a la família Pujol Ferrusola que se celebra a l'Audiència Nacional des del mes de novembre, hauran de declarar més de 200 testimonis. El tribunal fa mans i mànigues per ordenar-los, convocar-los i treure el màxim profit de les sessions. Però no està sent una tasca fàcil. Les dificultats per connectar amb els testimonis –la majoria declaren telemàticament– i per localitzar-los –fa uns dies el tribunal va reconèixer que n'hi havia una trentena en terreny desconegut– estan sumant un plus de complicació a les vistes, que acaben tenint un punt caòtic. I aquest dijous, en la setzena sessió, la ficada de pota ha sigut convocar una testimoni que no era realment qui s'havia d'interrogar.

Els comptes que la família Pujol Ferrusola tenia a Andorra han protagonitzat la tretzena sessió del judici que se celebra des de fa dos mesos i mig a l'Audiència Nacional. El primogènit –que continua assistint presencialment a totes les jornades– ha observat com el fiscal posava a la diana moviments entre els seus comptes bancaris i altres d'Andbank, els titulars dels quals asseguren no saber res d'aquestes transferències. Alguns fins i tot no neguen que tinguessin comptes al país pirinenc. És a dir, la fiscalia ha cridat com a testimonis aquest dilluns a persones que haurien enviat o rebut diners de Jordi Pujol Ferrusola sense tenir-ne coneixement.

Cop de porta de l'Audiència Nacional a Hazte Oír. El jutge Antonio Piña ha inadmès la querella que va presentar l'associació ultra contra l'expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero pels delictes de blanqueig de capitals, tràfic de drogues i pertinença a organització criminal per la seva relació amb Nicolás Maduro i el règim de Veneçuela. Després d'estudiar el document, conclou que no pot obrir una investigació "prospectiva" per indagar en la situació patrimonial de l'expresident del govern espanyol sense que hi hagi indicis de criminalitat i sense que la querella original aporti "cap fet" que pugui relacionar Zapatero amb els delictes pels quals l'acusava. De fet, Antonio Piña pica el crostó a Hazte Oír: "No es pot confondre la creença personal o popular amb l'existència de fets que tinguin l'entitat suficient per a l'obertura d'un procés penal". "La transcendència pública que tenen querelles com aquesta exigeix l'aportació d'elements probatoris que vagin més enllà de les informacions periodístiques", afegeix.

Un dels testimonis més esperats de la setmana al judici de la família Pujol Ferrusola era el d'Esteban Urreiztieta, subdirector d'El Mundo, el diari que el juliol del 2014 va publicar la captura de pantalla dels comptes que tenien a Andorra Marta Ferrusola –l'esposa de l'expresident de la Generalitat– i cinc dels seus fills. Ha explicat que ell no va participar en l'elaboració de la notícia, que estava signada pel periodista Fernando Lázaro, que va morir el juny de l'any passat. Després que el fiscal Fernando Bermejo obviés per complet el famós "pantallazo", qui l'ha posat sobre la taula ha sigut l'advocat de l'estat José Ignacio Ocio. Li ha preguntat directament si l'excomissari José Manuel Villarejo o la policia patriòtica –sense anomenar-la així– van ser la font i l'origen d'aquella notícia. I Urreiztieta ha contestat que ell no va elaborar la informació: "Sobre les fonts a les quals va recórrer el meu company, no les conec i, en el supòsit de conèixer-les, no podria aportar-ne cap detall", ha verbalitzat.

Després de vuit sessions a San Fernando de Henares, a 25 quilòmetres de Madrid, el judici als Pujol s'ha reprès aquest dilluns a la seu de l'Audiència Nacional del carrer Génova. I ha sigut com una reentrada a l'escola: les defenses han hagut de canviar d'edifici per anar a buscar les togues, els advocats de l'Estat no sabien quina màquina de vending podien fer servir i l'home de seguretat de l'entrada ha hagut de preguntar a Jordi Pujol Ferrusola si ell necessitava toga. "Estem donant voltes com un hàmster", remugava un dels lletrats abans de començar. Què està passant a les sessions del judici? Aquest dilluns una de les operacions que s'han posat a sobre de la taula ha sigut l'abocador de Tivissa.

Cop de porta de la Fiscalia a la denúncia que van presentar dues extreballadores contra Julio Iglesias –a través de l'organització internacional de drets humans Women's Link– pels presumptes delictes de tràfic d'éssers humans, agressió sexual, vexacions, maltractaments d'obra i incompliment de deures laborals. La tinent fiscal de l'Audiència Nacional, Marta Durántez, s'alinea amb els arguments de la seva defensa, exercida per José Antonio Choclán, que va al·legar que els tribunals espanyols no són competents i conclou que "no correspon" a Espanya investigar els fets, que van tenir lloc a la República Dominicana i a les Bahames. "No hi ha motiu per no iniciar les corresponents accions penals [allà]", al·lega. És a dir, primer ho haurien d'haver denunciat als països on van tenir lloc els suposats delictes i si allà s'hagués tombat la causa i hagués quedat constatada una "impossibilitat real o falta de voluntat" d'investigar, haurien tingut la porta oberta a anar a Espanya a intentar-ho. L'advocat del cantant va acusar les dues víctimes de presentar la denúncia a Espanya per aconseguir un "impacte mediàtic més gran".

L'Audiència Nacional s'ha vist obligada a tornar a arxivar la investigació sobre l'espionatge amb Pegasus al president espanyol, Pedro Sánchez, i tres ministres per culpa de la falta de col·laboració d'Israel, ja que és en el país hebreu que l'empresa NSO Group produeix el programari espia. En quatre ocasions –entre el 2022 i el 2025–, el jutge José Luis Calama ha demanat informació a Israel sobre aquesta empresa, però el país hebreu s'ha negat reiteradament a contestar i ell, de "manera indefectible", s'ha vist obligat a aparcar la causa. És a dir, la justícia no podrà esbrinar per ara qui hi havia al darrere de l'espionatge al president espanyol.

Les comissions que cobrava Jordi Pujol Ferrusola a canvi d'intermediar en operacions comercials privades han sigut les protagonistes de la setena sessió del judici contra la família de l'expresident de la Generalitat. Durant tres hores, hi ha hagut cinc operacions que han tingut especial importància. Una de les destacades, que ja va aparèixer ahir, ha sigut l'ampliació d'una refineria de Repsol a Cartagena. Martín Francisco Sicilia, que era director de la divisió de construcció de Técnicas Reunidas –que va ser qui va contractar Copisa Projectes i Manteniments Industrials per a aquest projecte–, ha assegurat que no sap res de la intermediació del primogènit i ha afirmat que no va intervenir-hi "ningú extern". El fiscal Fernando Bermejo li ha preguntat si en aquest cas encaixava l'existència d'una "intermediació privada". "En absolut", ha contestat ell. Jordi Pujol Ferrusola va cobrar 612.000 euros per aquesta operació.