L’operació Catalunya, la competència i la inconcreció: les queixes de les defenses el primer dia del judici als Pujol

San Fernando de Henares / BarcelonaLa primera jornada del judici a la família Pujol Ferrusola deixa dues imatges per a la història: l’expresident de la Generalitat seguint-lo telemàticament des de casa seva i els seus set fills asseguts al banc dels acusats. I posa de manifest dos fulls de ruta diferenciats i complementaris en l’estratègia de defensa: un enfocament que ressalta la falta de competències de l’Audiència Nacional per jutjar els fets i la prescripció dels delictes pels quals se’ls acusa i un plantejament que posa èmfasi en l’impacte que hi va tenir l’operació Catalunya.

Un cop el tribunal ha comunicat que Jordi Pujol i Soley seria jutjat, qui ha obert la veda ha estat Cristóbal Martell, l’advocat del primogènit, Jordi Pujol Ferrusola. Ell mateix ha fet palès el repartiment de papers: s’ha queixat que el tribunal denegués que un “grup de policies de la mal anomenada policia patriòtica” declarin com a testimonis, però ha avançat que és una qüestió que cedia a “altres defenses” per desenvolupar-la a fons. I així ha estat.

“L’operació Catalunya no és fútil”

L’advocat d’Oriol Pujol ha estat el que ha abanderat una defensa més política i el que ha posat explícitament sobre la taula l’operació Catalunya. I no és casualitat: ell va ser secretari general de Convergència i el lletrat va ser responsable jurídic del partit. Com a primera carta, Francesc Sánchez ha criticat que l’inici de la causa és “il·lícit” perquè neix de la denúncia que va fer Vicky Álvarez –exparella de Jordi Pujol Ferrusola– que va anar acompanyada de la “voluntat” de “pseudopolicies” i “part de l’aparell de l’Estat” de voler “influir” en el procés d'independència. “L’operació Catalunya no és fútil”, ha subratllat.

Francesc Sánchez ha rematat l’assistència que li havia fet el seu predecessor en el torn de paraula: Jaime Campaner, l’advocat de Josep Pujol Ferrusola, que també s’ha remuntat a la gènesi de la causa. Ha presentat la portada d’El Mundo sobre la fortuna dels Pujol a Andorra com el “pecat original”, l’ha batejat com un “striptease bancari” i ha denunciat que les proves es van obtenir de manera “inconstitucional i delictiva”. L’advocat ha instat el tribunal a dictaminar si aquella prova es va aconseguir vulnerant drets fonamentals i, per tant, ha comportat la “contaminació” de tot el procés. I no s’ha oblidat del paper de l’excomissari José Manuel Villarejo: “Hi ha indicis racionals de participació de subjectes vinculats al poder estatal”.

La causa, a Barcelona

El segon cavall de batalla en la sessió inaugural del judici ha estat la “incompetència” de l’Audiència Nacional per jutjar el cas. Cristóbal Martell ha estat l’encarregat d'esgrimir que aquest òrgan judicial “només” és competent quan el delicte es comet “íntegrament a l’estranger” i ha recordat que, com que els delictes dels quals s’acusa els Pujol haurien passat a l’estat espanyol, qui hauria de jutjar el cas és l’Audiència de Barcelona. Per això ha demanat que es traslladi la causa als tribunals de Catalunya.

“Vaguetat i generalitat”

Un diagnòstic en el qual han coincidit les defenses ha estat la “vaguetat i generalitat” de l’acusació. Qui hi ha posat més la lupa ha estat Josep Oriol Rusca, el lletrat de Mercè Gironès, l’exdona de Jordi Pujol Ferrusola: “De l’escrit del ministeri fiscal, jo no sé exactament què ha fet la meva representada”, s’ha queixat per al·legar que pateix una “indefensió brutal” per unes imputacions que no aporten “cap dada concreta”. “En què ha participat ella? Què ha fet ella concretament perquè jo pugui dir si és cert o no? És impossible, no existeix”, ha denunciat l’advocat, que s’ha preguntat –irònicament– si és delicte “ser la parella o l’exparella” del gran dels Pujol.

La resta de lletrats s’han expressat en una línia semblant. “L’acusació és vaga i inconcreta; això fa pràcticament impossible la defensa”, ha lamentat Cristóbal Martell. “Quins concursos? Quina resolució? Quina mesa de contractació?”, s'ha preguntat en relació amb les suposades adjudicacions públiques irregulars. L’advocat del Josep i el de l’Oriol també han al·legat la vulneració del dret de defensa i de ser informat de l’acusació, per una banda, i la del principi acusatori, per l’altra.

Part dels delictes han prescrit

Finalment, les defenses de tots els fills han convergit a denunciar que part dels delictes han prescrit. És a dir, ja no poden ser perseguits penalment. En el cas del Josep, Jaime Campaner ha destacat que el “desbordament del límit temporal infranquejable” afecta “especialment” el delicte fiscal que se li atribueix perquè no va ser fins dos anys després de superar el termini per investigar-lo que l’Oficina Nacional d’Investigació del Frau (ONIF) va aportar l’informe. Igualment, l’advocat del Jordi ha arguït que dos dels cinc delictes fiscals dels quals la Fiscalia l’acusa (del 2007 i el 2008) han prescrit i el d'Oriol Pujol ha esgrimit que els seus dos delictes també han quedat en paper mullat. Han apuntat que el blanqueig de capitals prescriu al cap de deu anys i els delictes contra la hisenda pública, als cinc. I en fa més de dotze que va iniciar-se la instrucció.