L'instigador de les pressions a la BPA sobre els Pujol va ser l'artífex de la filtració dels 33 jutges sobiranistes

MadridL'Audiència Nacional ha tancat el cercle de les indagacions sobre el paper de la policia patriòtica en la gènesi del cas Pujol. Aquest dimecres han declarat els últims dos testimonis que havien d'aportar llum sobre aquesta qüestió i, malgrat que s'han mantingut les contradiccions que hi ha hagut fins ara, han aportat nova informació i han permès reblar –en certa manera– la reconstrucció. El més rellevant ha sigut que Celestino Barroso, que va ser agregat d'Interior a l'ambaixada d'Espanya a Andorra, ha revelat qui li va donar la instrucció de posar-se en contacte amb Banca Privada d'Andorra (BPA). Va parlar primer amb el propietari de l'entitat, Higini Cierco, i després amb l'aleshores conseller delegat, Joan Pau Miquel, a qui va instar a reunir-se a Madrid amb un tal Félix –que era Marcelino Martín Blas–, que li va reclamar informació bancària de les famílies d'Artur Mas, Oriol Junqueras i Jordi Pujol. Això sí, Celestino Barroso ha negat que els coaccionés per aconseguir informació de BPA: "Mai he amenaçat ningú, en absolut", ha subratllat. Qui li va encarregar parlar amb ells va ser Pedro Esteban, que era comissari en cap de la Brigada Provincial d'Informació (BPI) de Catalunya.

Qui és Pedro Esteban? Va ser l'artífex de la investigació que es va filtrar al diari La Razón amb les fotografies dels DNI dels 33 jutges de Catalunya que van signar un manifest a favor de la consulta sobiranista. La gravació d'una reunió del març del 2014 en què va participar Pedro Esteban, juntament amb altres primeres espases de la policia patriòtica, va acreditar que les clavegueres de l'Estat hi estaven darrere: Pedro Esteban estava preocupat per si s'acabava sabent que ells havien filtrat les imatges, i Eugenio Pino –que era el director adjunt operatiu de la policia espanyola– el va tranquil·litzar dient que es podria emparar en la llei de secrets oficials. Fa un mes l'Audiència de Madrid va demanar reobrir la causa sobre la filtració de fotos dels DNI, i el 2022 el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va condemnar Espanya després de concloure que la difusió de les imatges va vulnerar el dret a la intimitat dels jutges.

A banda de Barroso, aquest dimecres també ha declarat Higini Cierco, que ha avalat el que va explicar ahir Joan Pau Miquel i ha desacreditat Celestino Barroso. Preguntat pel fiscal, ha justificat per què el 2014 no van denunciar les coaccions i pressions de la policia patriòtica –van fer-ho el 2016: "La por era descomunal, va ser una situació extraordinària", ha esgrimit. Ha recordat que Barroso li va dir que tenia una "certa urgència" i el va convidar a parlar amb gent de Madrid per evitar que BPA morís. Tot seguit, Higini Cierco va parlar per telèfon amb Joan Pau Miquel per dir-li que la conversa que havia tingut amb l'agregat d'Interior a Andorra era "dantesca" i pròpia d'una "pel·lícula de terror dolenta".

El "mossèn" Josep Maria Pallerola

Qui també ha declarat és Josep Maria Pallerola, que va ser el primer gestor dels Pujol a Andorra. Primer de tot, ha recordat com va ser el primer contacte amb Jordi Pujol Ferrusola i ha avalat la tesi de les defenses de la família de l'expresident de la Generalitat, que situen l'origen de la fortuna al país pirinenc en la deixa de l'avi Florenci: "Va venir i em va portar una partida de diners en efectiu. Quan li vaig preguntar de què eren, em va dir que era l'herència de l'avi, que es repartia entre la mare i els germans", ha relatat. Eren cent milions i escaig de pessetes.

Així mateix, ha reconegut que el van batejar com "el mossèn". El fiscal Fernando Bermejo ha posat sobre la taula la famosa nota manuscrita que Marta Ferrusola –l'esposa de l'expresident de la Generalitat– va enviar a la Banca Reig: "Reverend mossèn, soc la mare superiora de la congregació, desitjaria que traspassés dos missals de la meva biblioteca a la biblioteca del capellà de la parròquia", deia l'escrit. Avui Josep Maria Pallerola ha reconegut que li deien "mossèn" perquè tenia "cara de capellà". "Recordo que em deien mossèn una mica en to de broma", ha confessat.