Les pressions de la policia patriòtica a Andorra: "Volem els comptes de Mas, Junqueras i Pujol"

MadridLa influència de l'operació Catalunya en el cas Pujol ha tornat a irrompre a l'Audiència Nacional. Després de la declaració de quatre dels responsables de la policia patriòtica, que van fer l'orni, ha sigut el torn de Joan Pau Miquel, que va ser conseller delegat de la Banca Privada d'Andorra (BPA) i fa temps que denuncia pressions i coaccions de les clavegueres de l'Estat perquè revelés informació bancària que pogués perjudicar l'independentisme. Aquest dimarts, concretament, ha relatat dos episodis: un a Andorra amb Celestino Barroso, que va ser agregat d’Interior a l'ambaixada d’Espanya a Andorra del 2014 al 2017 i ha de declarar aquesta setmana com a testimoni, i un a Madrid amb Marcelino Martín Blas, que era cap d'afers interns de la policia espanyola i fa dues setmanes va admetre la trobada, però va negar que el pressionés per aconseguir informació bancària de la BPA.

En una conversa que ell va gravar davant les sospites que li va generar, Celestino Barroso el va advertir que si la BPA no col·laborava amb l'estat espanyol, el banc "moriria" perquè ell tenia influència al SEPBLAC, el Servei Executiu de la Comissió de Prevenció de Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries. Després d'aquesta primera aproximació de la policia patriòtica, més tard, Joan Pau Miquel va reunir-se a l'Hotel Villa Magna de Madrid amb Marcelino Martín Blas –amb l'àlies Félix–, que li va llegir un paper que deia que l'estat espanyol estava "en guerra" amb el nacionalisme català: "Volem que col·labori i ens faciliti comptes bancaris de les famílies de Mas, Junqueras i Pujol", ha recordat. Les "palanques" que va fer servir per coaccionar-lo van ser que hi intervindrien el SEPBLAC i l'ambaixada dels Estats Units. Al final de l'interrogatori, el fiscal Fernando Bermejo li ha preguntat per què no va denunciar els fets en el seu moment i ell ho ha deixat clar: "No és tan habitual que et notis coaccionat i pressionat per un estat tan poderós com l'estat espanyol".

"Vam estar encantats que marxessin"

Un altre dels testimonis del dia ha sigut Manel Cerqueda, que va ser president no executiu d'Andbank, el banc on la família de l'expresident de la Generalitat tenia els diners abans de passar-los a la BPA. Ha relatat que el 2010 es va assabentar que els Pujol havien demanat que es destruís part de la documentació sobre els seus comptes i que l'entitat s'hi va negar, cosa que va precipitar la seva marxa del banc. "Vam estar encantats que marxessin i els vam donar totes les facilitats perquè ho fessin", ha recalcat. I és que la sessió del judici d'aquest dimarts ha estat marcada pels moviments de diners d'Andorra. De fet, hi ha hagut cinc testimonis que són ciutadans andorrans –a banda de Joan Pau Miquel– que han declarat des dels jutjats d'Andorra.

El primer testimoni havia sigut un agent de la UDEF –la unitat central de delinqüència econòmica i fiscal–, que ha posat èmfasi en el fet que el 2010 alguns membres de la família Pujol passessin els diners d'Andbank a la BPA en efectiu: "És una operativa que no és lògica i no s'entén si no és des del punt de vista de l'ocultació, és un intent més de trencar la traçabilitat", ha sostingut. Creu que el "normal" hauria sigut fer-ho a través de transferències.

Un element que s'ha anat repetint durant tot el matí és l'ús que va fer el primogènit de fundacions al Panamà perquè fos més difícil que els treballadors de la BPA sabessin que ell tenia comptes a Andorra. Per a la UDEF era una manera sospitosa per "ocultar la identitat". Ara bé, el seu advocat, Cristóbal Martell, ha volgut qüestionar-ho fent palès que quan la justícia espanyola va demanar informació a Andorra això no va impedir que s'aportessin tots els detalls. Més endavant, una directiva de la BPA, Cristina Lozano, ha argumentat que la creació de societats panamenyes que van oferir a Jordi Pujol Ferrusola era la "mateixa solució" que proposaven a la resta de clients que estaven preocupats que algun treballador del banc pogués "vendre les seves dades al millor postor". A través d'aquesta via, el seu nom "no apareixeria" en consultes internes, però sí que estaria "totalment controlat i conegut" pels responsables de la BPA. "No hi havia comptes ocults o secrets, sempre hi havia traçabilitat", ha reblat.