Primera sentència del cas BPA: 18 condemnats, 84 anys de presó i 66 M€ en multes

BarcelonaPenes de fins a set anys de presó per a 18 exdirectius i treballadors de la Banca Privada d'Andorra (BPA) per haver comès un delicte de blanqueig de capitals. És la primera gran sentència derivada del cas BPA set anys i mig després que s’iniciés la vista oral del cas, que va esclatar l'any 2015, quan l'aleshores tercera entitat bancària andorrana va ser acusada pels Estats Units de blanquejar capitals i posteriorment va ser intervinguda pel govern andorrà. La sentència té a veure amb l'operativa d'un sol client del banc, l'empresari xinès Gao Ping, entre els anys 2008 i el 2011.

Aquesta primera sentència del Tribunal de Corts d'Andorra no és ferma perquè encara pot ser objecte de recurs d’apel·lació davant de la sala penal del Tribunal Superior de Justícia. En concret, s'acusa 24 empleats de BPA d’haver facilitat el blanquejament i l’enviament a la Xina de 70 milions d’euros de la màfia xinesa liderada per Gao Ping. De moment, la sentència ha condemnat divuit persones i n'ha absolt sis en un text que inclou més de 6.180 pàgines. Dels condemnats, cinc ho són amb presó ferma, tretze amb presó provisional, cosa que farà que no entrin al centre penitenciari de la Comella, i també hi ha sis absolts. La trama segueix oberta també a Espanya, on es troba en espera de judici sota el nom de cas Emperador.

En concret, les condemnes dictades pel tribunal oscil·len entre set i cinc anys de presó ferma, i entre cinc i tres anys i sis mesos de presó condicional, mentre que les multes varien entre els 30 milions d'euros i els 15.000 euros, amb penes complementàries d’inhabilitació per a l’exercici d’ofici o càrrec en establiment bancari o financer per a un termini d'entre deu i cinc anys, i d’expulsió del Principat per a alguns dels acusats estrangers per a un període de deu anys.

La pena més alta és per a l'exconseller delegat de l'entitat, Joan Pau Miquel, a qui s'ha imposat una pena de set anys i una multa de 30 milions d’euros, seguit de l'exdirector adjunt de l'entitat, Santiago Rosselló, amb sis anys de presó i una multa de dotze milions d’euros. Les condemnes són inferiors a les que demanava la fiscalia, que eren de vuit anys de presó i cent milions de sanció i de vuit anys i setanta milions, respectivament. El Codi Penal andorrà castiga el delicte qualificat de blanqueig de diners amb penes de presó d'entre tres i vuit anys, i amb una multa que pot arribar al triple del valor dels diners blanquejats. Les seves defenses podran a partir d'ara presentar recurs davant del Tribunal Superior.

10 anys de l'esclat del cas

Arran de la investigació dels Estats Units, es va tallar l'accés del banc als mercats internacionals i el govern del Principat, aleshores encapçalat per Antoni Martí, va decidir intervenir l'entitat el març del 2015 a través de l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF). Aquest organisme va cessar tot el consell d'administració de BPA i alguns dirigents, per després nomenar tres nous administradors provisionals mancomunats. El consell d'administració estava format pels germans Higini i Ramon Cierco –aleshores propietaris de l'entitat bancària–, Joan Pau Miquel, Frederic Borràs, Ricard Climent, Bonaventura Riberaygua i Rosa Castellón. Tot plegat va desencadenar una espècie de corralito, amb gairebé 30.000 clients sense poder treure més de 2.500 euros setmanals.

Un any després, la consultora PWC, encarregada de fer la revisió independent de l'entitat, ja va constatar que un total de 923 clients de Banca Privada d’Andorra (BPA) van fer servir la seva relació amb aquesta entitat per blanquejar diners, l'equivalent al 3% del total de clients de l'entitat, però que suposaven el 19% del volum total de BPA, amb uns 1.000 milions d’euros en volum de negoci. Tres mesos després de la intervenció, el govern d'Andorra va decidir partir BPA en dos: un banc dolent amb els actius tòxics i un banc bo de nova creació per quedar-se els actius sans, cosa que va suposar el naixement de Vall Banc. El primer va ser adquirit pel fons nord-americà JC Flowers, i el segon, l'any 2021, va ser adquirit per Crèdit Andorrà.