Què s'ha descobert fins ara al judici contra els Pujol?

MadridLa fortuna dels Pujol a Andorra provenia de la famosa deixa de l’avi Florenci o de comissions il·legals a canvi de favors polítics? És la gran qüestió que intenta dilucidar-se en un judici que ja porta 24 sessions i que ha fet desfilar fins ara per l'Audiència Nacional 200 testimonis. Els interrogatoris, amb problemes tècnics recurrents i repetits buits de memòria, estan versant especialment sobre les operacions que va protagonitzar Jordi Pujol Ferrusola, que s’enfronta a 29 anys de presó per cinc delictes. Molts testimonis han acreditat el paper del fill gran com a intermediari: ell oferia "moltes oportunitats de negoci" a empresaris –tot eren relacions entre privats– i, a canvi, rebia una contraprestació si el projecte acabava reeixint. Ara bé, la Fiscalia Anticorrupció creu que els moviments de diners servien per emmascarar comissions que responien a una "xarxa de clientelisme" que havia teixit el seu pare des de la Generalitat. De moment, durant el judici, aquest favoritisme no ha quedat acreditat.

• Si vols investigar el gràfic amb més detall, obre la versió en alta resolució en una altra pestanya.

Els diners a Andorra són el moll de l’os de la causa. Josep Maria Pallerola, que va ser gestor bancari de la família, ha apuntalat –amb matisos– la versió de les defenses: als anys noranta, Jordi Pujol Ferrusola va anar a obrir un compte i li va dir que portava l’herència de l’avi, però no va acreditar-ho amb cap "paper o documentació". I en els anys posteriors va fer "molts ingressos" amb diners que duia en "bosses o motxilles". El banquer no sap d’on procedien, ja que ells només comprovaven que no vinguessin de la droga, de les armes o del terrorisme. Tampoc ho té clar la UDEF, que va reconèixer que eren "d’origen desconegut". Són dues afirmacions que serveixen al fiscal per dubtar de la seva licitud i a les defenses per reiterar que no s’ha acreditat que provinguessin de la corrupció.

Els primers dies del judici, la defensa de la família va aportar un llibre per demostrar que els diners eren de Florenci Pujol, però la UDEF creu que la "dinàmica" dels comptes "no responia ni a la gestació" de l’herència ni a un "repartiment lògic". A més, no van trobar cap document que parlés de "l’existència de fons a Andorra". Tanmateix, la defensa del primogènit ha fet notar que era "normal" que uns "fons no declarats a l’exterior" no hi constessin per tal de poder-los amagar a l’Agència Tributària.

La instrucció va posar la lupa en operacions "inexistents" a Andbank vinculades amb els comptes de Jordi Pujol Ferrusola que el jutge va considerar que eren "simulades" per "ocultar la procedència" dels diners. Durant el judici han desfilat un bon grapat de testimonis amb diners a Andorra: consten documents que demostren moviments de diners entre comptes de nombroses persones i el primogènit dels Pujol, però els testimonis van assegurar que ni ho sabien ni hi van tenir res a veure. Josep Maria Pallerola ho va emmarcar en el sistema de compensacions que hi havia en aquella època –"no hi havia el control que hi ha ara"– per facilitar que els clients poguessin tenir diners sense haver de travessar la frontera. "A mi ningú se m'ha queixat", va defensar. I l'advocat del primogènit, Cristóbal Martell, ha fet palès successivament que els clients no van queixar-se quan ho van descobrir i no van trobar a faltar diners.

El rol d’intermediari

Què feia Jordi Pujol Ferrusola? Un testimoni va resumir-ho així: "No es fan papers, però és una tasca molt important. Perseguir, insistir, aclarir i ajudar a pactar coses. Hi ha empreses que viuen exclusivament d’això". "És un servei essencial i determinant", va recalcar un empresari. En un cas, el primogènit va ser tan "insistent" que va acabar sent "molest". Els testimonis han coincidit a dir que era un procediment "normal i habitual" i que les quantitats que cobrava –entre el 2% i el 5%– eren de preu de mercat.

Ara bé, la UDEF i la Fiscalia no s’ho creuen. L’investigador de la policia espanyola considera que hi ha una "absència d’activitat de valor justificatiu" i una "irracionalitat econòmica" en moltes operacions. I el fiscal s’aferra als testimonis que van dir que no havien vist el primogènit en les operacions que estan en dubte. De fet, constantment, les acusacions posen en qüestió l’existència de les intermediacions a la vista que no hi ha factures o documents que les acreditin. El primer dia del judici, per exemple, un amic del primogènit va reconèixer que va pagar-li 670.000 euros sense que existís cap "contracte formal". Però amb el pas de les sessions, malgrat la insistència i les sospites de les acusacions, això s’ha anat normalitzant. Un empresari va justificar que no subscrivien contractes perquè Jordi Pujol Ferrusola era una "persona de confiança".

On estan les influències dels Pujol?

Tampoc s'han acreditat les suposades influències que exercia la família Pujol a canvi de comissions. De fet, ni els empresaris ni els germans ni el pare estan acusats de tràfic d'influències, un delicte pel qual podria ser més fàcil condemnar-los. Un ex alt càrrec de la Generalitat va subratllar que no va rebre cap "influx, suggeriment o coacció" per dictar l’autorització ambiental per l’abocador de Tivissa. Un altre testimoni va negar que Oriol Pujol mediés perquè l’Institut Català de Finances donés un aval a una empresa: va gestionar-ho ell mateix amb l’aleshores conseller Josep Huguet, que era d’Esquerra i a qui ell coneixia de Manresa. Aquesta setmana hi ha hagut un testimoni que ha apuntat que Jorge Barrigón, que és un dels empresaris acusats i era amic de Josep Pujol, es "vanagloriava que aconseguia els concursos que ell volia".

En més d'una ocasió, han aparegut intervencions d'administracions que estaven governades pel PSC. Però, tot i això, l’instructor de la UDEF creu que els Pujol hi tenien mà: va al·ludir a la "transversalitat" que "sempre s’ha atorgat" a Convergència i Unió i va mostrar-se convençut que el primogènit tenia un "domini fàctic de totes les institucions".

Un projecte que apareix recurrentment és Azul de Cortés, un complex turístic a Mèxic. La Fiscalia creu que el primogènit "va simular operacions d’inversió", un relat que els testimonis han desmuntat. "Va ser una operació totalment real", va dir un testimoni. "És absolutament impossible simular un projecte d’aquesta naturalesa, és immens i hi ha una ingent quantitat de documents", va afegir un altre.

El paper de la policia patriòtica

L’Audiència Nacional també ha permès estudiar la intervenció de les clavegueres de l’Estat en la gènesi de la causa. Han declarat cinc responsables de la policia patriòtica i dos directius de Banca Privada d’Andorra (BPA). Joan Pau Miquel, que n’era el conseller delegat, va explicar que Marcelino Martín Blas –cap d’afers interns de la policia espanyola– li va dir que l’estat espanyol estava "en guerra" amb el nacionalisme català i li va demanar els comptes bancaris de les famílies d’Artur Mas, Oriol Junqueras i Jordi Pujol. Higini Cierco, el propietari de BPA, va descriure una "pel·lícula de terror dolenta" i una "por descomunal".

Això sí, tots dos van negar que ells filtressin la informació de la famosa captura de pantalla que va publicar El Mundo. I Celestino Barroso, que va ser agregat d’Interior a l’ambaixada d’Espanya a Andorra, va revelar que qui li va encarregar que contactés amb BPA va ser Pedro Esteban, que era comissari en cap de la Brigada Provincial d’Informació (BPI) de Catalunya i li havia demanat que els avisés que el Banco Madrid –que era la filial de BPA– tenia "problemes". Ara bé, els policies patriòtics José Manuel Villarejo, Marcelino Martín Blas i Bonifacio Díez Sevillano ho van negar tot.