Un llibre sobre l’avi Florenci, el “comodí del públic” i un viatge en AVE: les armes dels lletrats al judici dels Pujol per rebatre la Fiscalia

San Fernando de Henares“Què hi faig aquí?” “De què em defenso?” Són dos interrogants que han plantejat dos dels advocats dels empresaris acusats al judici a la família Pujol Ferrusola que resumeixen la impotència que han expressat la resta de les defenses durant la segona sessió. Totes elles han convergit a denunciar reiteradament vulneracions del dret de defensa, del dret a un procés amb totes les garanties, de la tutela judicial efectiva i del principi acusatori. Bàsicament, creuen que els fets que els han portat a judici són inconcrets i indeterminats i que la descripció que se'n fa només pot conduir a l'exoneració.

Malgrat que no tenien obligació d’anar-hi, la jornada ha començat amb la presència dels set fills, de nou dispersats al banc dels acusats per evitar una fotografia conjunta, i amb l’absència de l’expresident de la Generalitat, que, tot i que podia seguir el judici telemàticament, ha optat per mantenir-se'n al marge. No tornarà a connectar-s’hi fins que li toqui declarar –si és que arriba el moment.

El primer a intervenir ha estat Pau Ferrer, advocat de Marta Pujol, Mireia Pujol, Oleguer Pujol i Pere Pujol. Després de reprovar la "inconcreció fàctica" de l'acusació, ha entregat al tribunal una edició del llibre Banca Catalana: más que un banco, más que una crisis, que recull el “perfil econòmic, social i empresarial” de Florenci Pujol Brugat, el pare de l’expresident català, que va crear Banca Catalana el 1959. És una prova per demostrar la “versemblança” que la fortuna que la família tenia a Andorra va originar-se en les seves “activitats i iniciatives empresarials” i va arribar al seu fill i als seus nets a través de la deixa. A més, ha aportat una publicació del Butlletí Oficial de l’Estat en què Florenci Pujol apareix en una “extensa llista” de persones “sancionades o investigades” per tenir diners a l’estranger.

“No ho sé, diguin-m’ho”

Posteriorment, ha arrencat el torn de les defenses dels deu empresaris, que estan acusats dels delictes de blanqueig de capitals i de falsificació de document mercantil i s’exposen a penes de dos a cinc anys de presó. Les queixes dels advocats, amb els seus accents personals i casuístics, s’han anat repetint. De fet, tant és així que al final de tot el president del tribunal, José Ricardo de Prada, s’ha arribat a queixar que havien “sentit divuit vegades la mateixa qüestió”.

“Em poden explicar de què em defenso des del punt de vista del blanqueig de capitals? Perquè no ho sé. Diguin-m'ho”, ha exhortat José Antonio Choclán, advocat d’Ángel Delso, que ha reconegut una “seriosa dificultat” per entendre l’acusació. “Si no sabem quin és el delicte antecedent del de blanqueig i si no se’m diu quin és el document que ha falsificat, jo què hi faig aquí? En què ocuparé el meu temps? Com enfocaré la defensa?”, s’ha preguntat Luis Jordana de Pozas, advocat de Bernardo Domínguez Cederes.

Carles Monguilod, l’advocat de Gustavo Buesa, ha volgut recórrer a l’experiència personal per desacreditar els arguments de la Fiscalia i ha recordat que va llegir l’escrit d’acusació en un viatge en AVE de Barcelona a Madrid: “Fa 42 anys que llegeixo escrits d'acusació. Quan vaig arribar a Sants de tornada, encara no havia entès de què havia de defensar el senyor Gustavo”. I, fent gala de la seva riquesa lèxica, ha descrit el relat fàctic com a “laberíntic, críptic i fosc”, així com “indeterminat, vague, incoherent i contradictori”. Alguns adjectius s’han anat pronunciant insistentment des dels estrats.

Monguilod no ha estat l'únic que s'ha queixat per fer front a la defensa. José María Fuster Fabra, advocat de Josep Mayola, ha presentat l’acusació de blanqueig de capitals com un “comodí del públic” quan “no se sap què posar”. “Aquest lletrat s'ha perdut perquè el que no acaba d'entendre és com un relat que sembla induir a una espècie de tràfic d'influències es converteix en blanqueig de capitals”, ha admès. I Ana Bernaola, advocada d’Alejandro Guerrero, ha lamentat que en tot l’escrit d’acusació de la Fiscalia, de més de 200 pàgines, la “menció específica” sobre el seu client “se situa en dos paràgrafs”.

Una investigació “prospectiva” i contaminada

Més enllà de les queixes recurrents, n’hi ha hagut d’altres de relacionades també amb l'operació Catalunya. Diego Artacho, advocat de Carles Sumarroca i Claverol, ha denunciat que la investigació ha tingut un “evident caràcter prospectiu”. I Óscar Morales, advocat d’Ángel Delso, ha exposat que, malgrat que el llapis USB que va aportar l’ex-DAO de la policia espanyola Eugenio Pino va ser exclòs de la causa perquè el seu origen era sospitós, la policia judicial va continuar investigant fets que “només podia conèixer” a través del pen drive. Per tant, la "prova il·lícita" no va desaparèixer del tot de la investigació.