Qui és qui i què es jutja al judici de la família Pujol Ferrusola?

MadridAquest dilluns engega a l’Audiència Nacional el judici de la dècada. Al llarg de sis mesos, el tribunal haurà de discernir si els diners que la família Pujol Ferrusola tenia a Andorra procedien de la deixa de l’avi Florenci, com assegura l’expresident català des de la confessió del juliol del 2014, o provenien de “pagaments milionaris il·lícits” d’empresaris a canvi de “favors polítics”, com sosté el jutge que va investigar el cas.

• Si vols investigar la galàxia amb més detall, obre la versió en alta resolució en una altra pestanya.

A les deu del matí, totes les mirades estaran posades en la seu que té l’Audiència Nacional a San Fernando de Henares i abans de començar el judici hi haurà un moment clau per al procediment: una videoconferència a porta tancada per connectar amb el domicili de Jordi Pujol –que va ser donat d'alta divendres d'una pneumònia– amb l'objectiu d'avaluar el seu estat de salut. In situ, els magistrats hauran de decidir si arxiven la causa contra ell, arran dels informes mèdics que apunten a un “deteriorament cognitiu moderat”. Seguidament, serà el torn de les qüestions prèvies, en què els advocats de les defenses al·legaran una falta de competència de l’Audiència Nacional per jutjar els fets i argumentaran que el judici hauria de ser a Catalunya. A més, hi haurà advocats que denunciaran les proves il·lícites que s’han pogut obtenir durant la instrucció –en el marc de l'anomenada operació Catalunya– i d’altres apuntaran que els fets han prescrit, segons apunten fonts jurídiques a l'ARA.

Què es jutjarà?

Després d’una investigació de dotze anys, José de la Mata –que va substituir Pablo Ruz el tercer any de la instrucció– va concloure que la família Pujol va aprofitar la seva “posició privilegiada d’ascendència” a la “vida política, social i econòmica catalana” per “acumular un patrimoni desmesurat” que estava “directament relacionat” amb “percepcions econòmiques derivades d’activitats corruptes”. A parer de la Fiscalia Anticorrupció, Jordi Pujol va teixir una “xarxa de clientelisme” en la qual ell i “empresaris afins” a Convergència “es repartien” els “excel·lents beneficis” de concursos públics que depenien d’administracions catalanes. Això va portar l’expresident català a aconseguir un patrimoni “aliè als seus ingressos legals” que “va haver d’ocultar” a la Hisenda espanyola i a la “societat catalana”. El ministeri públic hi posa números: del 2008 al 2012, els comptes de la família Pujol van passar de 106.796 euros a 12,2 milions.

Així doncs, el jutge creu que la família va dissenyar un “pla preconcebut” per ocultar “grans sumes de diners d’origen desconegut” a través d’una “clàssica operativa” de blanqueig de capitals, liderada pel fill gran, Jordi Pujol Ferrusola, que ingressava les “sumes de diners” als comptes i els repartia entre els comptes que els seus germans havien obert a Andorra per indicació dels seus pares. De fet, apunta que concorrien “tots els mecanismes” propis del blanqueig de capitals, com l’ús de societats mercantils instrumentals i de testaferros i l’existència d’entregues de grans quantitats de diners en efectiu.

Què al·lega la família?

El juliol del 2014, Jordi Pujol es va veure obligat a difondre un comunicat per explicar que el seu pare, Florenci Pujol, li havia deixat un dipòsit a Andorra perquè veia un “futur incert” a la seva carrera política, i va reconèixer que “mai” havia trobat el “moment adequat” per regularitzar-lo. En l’escrit de defensa, l’advocat de l’expresident català, Cristóbal Martell, insisteix en aquest relat i al·lega que els diners havien de servir per “esmorteir futures eventualitats de necessitat econòmica” pel “risc polític que assumia” el seu fill.

La defensa de Pujol assegurava que el fons no té “cap relació” amb “l’alta funció pública” que va exercir: “Mai va torçar el seu recte i digne exercici. [...] No existeix un sol ingrés al patrimoni dels seus fills que tingui relació causal amb un abusiu i il·legítim exercici de la seva autoritat”, recalcava. En canvi, el jutge José de la Mata no va donar per bona aquesta versió i va replicar que “no s’ha aportat cap element” que permeti “contrastar-ne la veracitat” i ningú ha aportat cap “explicació raonable i contrastable”.

El 2015, quan va comparèixer a la comissió d’investigació del Parlament, Jordi Pujol Ferrusola va assegurar que no ha cobrat “mai comissions” de “ningú que hagi treballat amb l’administració pública”. Posteriorment, va al·legar que no pot “entreveure’s ni remotament” un indici de corrupció en la presidència del seu pare.

Qui són els acusats?

Hi ha dinou acusats. El gran nom és el de Jordi Pujol i Soley, que va ser president de la Generalitat de Catalunya del 1980 al 2003. Segons el jutge, ell ostentava el “lideratge” de l’organització criminal. Ara bé, el que s’enfronta amb una pena més alta és Jordi Pujol Ferrusola, el seu fill gran, que seguia les “instruccions” del seu pare i tenia un “rol preeminent” en assumir la “direcció de tota l’estratègia”, segons el jutge instructor.

Els acompanyaran els altres sis fills –o germans–, que “seguien les instruccions” de Jordi Pujol júnior i van beneficiar-se dels diners “directament i conscientment”. A més, es jutjarà Mercè Gironès, l’exdona de Jordi Pujol Ferrusola, i deu empresaris, acusats de cooperació necessària en el blanqueig de capitals. Els empresaris intentaran explicar que les factures que feien a les empreses de Jordi Pujol júnior no eren a canvi d’adjudicacions, sinó que responien a treballs reals.

A quines penes s’enfronten?

Les acusacions són la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat. La màxima pena que demana el ministeri públic és per a Jordi Pujol Ferrusola (29 anys), seguit de Mercè Gironès (17 anys) i Josep Pujol Ferrusola (14 anys). Així mateix, sol·licita nou anys de presó per a l'expresident Pujol. Tots els membres de la família estan acusats d’associació il·lícita –i no d’organització criminal, que era la tesi del jutge– i de blanqueig de capitals. Per aquest últim delicte, la Fiscalia demana una multa de 38,7 milions d’euros, així com 8,1 milions de dòlars, 2,7 milions de marcs alemanys i 95.000 lliures esterlines. A més, Mercè Gironès i els fills Josep i Jordi també estan acusats de falsificació de document mercantil i delictes contra la hisenda pública. Als dos últims els hi suma un delicte de frustració de l’execució.

Per la seva banda, l’Advocacia de l’Estat se circumscriu als presumptes delictes que hagin “ocasionat un perjudici” a la hisenda pública i només acusa el primogènit, a qui demana 25 anys de presó, i Mercè Gironès, a qui sol·licita 17 anys i mig de presó. Els reclama que tornin 7,7 milions d’euros suposadament defraudats. A més, reclama quatre anys de presó per a Josep Pujol Ferrusola. En canvi, no acusa ni l’expresident català ni cap dels seus altres cinc fills.

Qui els jutjarà?

El president del tribunal serà el progressista José Ricardo de Prada, a qui se li atribueixen les frases més contundents a la sentència del cas Gürtel, que va desembocar en la moció de censura contra Mariano Rajoy. Fa un parell d’anys, el senador del PP José Antonio Monago el va acusar d’haver perpetrat el “cas més gran de lawfare” d’Espanya. El 2018 va ser proposat pel PSOE per formar part del CGPJ, un nom que el PP va acceptar inicialment, però que va acabar vetant.

La ponent serà María Fernanda García Pérez, que va ser l’artífex de la sentència sobre la caixa B del PP, que va provar que José Luis Bárcenas tenia una comptabilitat paral·lela al PP i que la reforma de la seu de Génova es va pagar amb diner negre. Va fer el salt a Madrid després de dues dècades a Jaén perquè tenia “inquietud per progressar”. 

La tercera component serà la també progressista Ana Mercedes del Molino. En el passat, va participar en la instrucció del cas de les escoltes del Cesid i dels fons reservats del ministeri de l’Interior, i recentment va formar part del tribunal que va jutjar la tragèdia del Madrid Arena, que va acabar amb una condemna de quatre anys de presó per al promotor de la festa de Halloween.

Qui seran els testimonis?

Al llarg del judici, declararan 255 testimonis. La llista inclou Vicky Álvarez, exparella de Jordi Pujol Ferrusola, que va ser qui inicialment va denunciar el cas. També va ser qui, en una conversa a La Camarga que va ser gravada per Método 3 i que va acabar filtrada, va reconèixer a Alícia Sánchez-Camacho –que no haurà de testificar– que el fill de l’expresident anava amb bosses de diners a Andorra. La defensa desacredita el seu testimoni per cobrament de fons reservats.

A més, hauran de declarar Ramon Espadaler –actual conseller de Justícia i conseller de Medi Ambient amb Pujol entre el 2001 i el 2003– i Salvador Milà –d’ICV-EUiA, que va ser el seu successor a la cartera–. A més, seran citats Jordi Puig –empresari i germà de Felip Puig, exconseller de Política Territorial i Obres Públiques amb Pujol– i dos responsables de la Banca Privada d’Andorra.

Quin paper hi ha tingut l’operació Catalunya?

Des que va esclatar el cas Pujol, l’ombra de sospita de José Manuel Villarejo, l’ús de la policia patriòtica i la relació amb l'operació Catalunya han sobrevolat la causa. De fet, el comissari jubilat de la policia espanyola va ser qui va animar Vicky Álvarez a denunciar el primogènit. A més, també està en qüestió el paper de la Banca Privada d’Andorra que facilita informació dels comptes de la família Pujol.

Així mateix, l’ex-DAO de la policia espanyola, Eugenio Pino, va ser condemnat per revelació de secrets de Jordi Pujol Ferrusola per haver entregat a la UDEF, al CNI i al jutjat de l’Audiència Nacional que investigava el cas una memòria USB amb informació del primogènit sense advertir que tenia un “origen il·lícit”. El llapis de memòria va quedar exclòs com a prova i això va evitar que la causa pogués acabar anul·lada.

Dotze anys després que esclatés el cas, aquest dilluns la família Pujol s'asseu al banc dels acusats.