La família Pujol, a punt per al judici de la dècada
Prepara una defensa tècnica i es decanta per sol·licitar la presència telemàtica de l'expresident i que no declari
BarcelonaSi s'ha jutjat una figura política personalment, políticament i mediàticament a Catalunya, ha estat l'expresident Jordi Pujol. Fa més d'una dècada, la confessió sobre els diners a l'estranger va enviar-lo a l'ostracisme, del qual fa només uns anys n'ha començat a sortir. Però la qüestió és que el judici que realment compta, el que determinarà la seva culpabilitat o la seva innocència, se celebrarà aquesta tardor després de més de dotze anys d'investigació judicial. Començarà el proper dia 24 de novembre a l'Audiència Nacional i es pot convertir en el judici de la dècada. La Fiscalia demana fins a 9 anys de presó per a l'expresident i 29 per al fill gran; mentre que l'Advocacia de l'Estat no en demana cap per a l'expresident i 25 anys per al primogènit. Com afronta la família aquest judici? Quina estratègia seguirà? Seurà Jordi Pujol presencialment, amb 95 anys, al banc dels acusats?
Abans que res, recapitulem. La causa va començar abans del comunicat de Jordi Pujol el 25 de juliol del 2014: l'origen és al 2012, arran d'una denúncia de Victòria Álvarez, exparella del primogènit dels Pujol, Jordi Pujol Ferrusola, explicant que la família portava diners de forma periòdica a Andorra. Una causa que es va unir a l'oberta a Barcelona a partir de la confessió de Pujol i que ha acabat unificada a l'Audiència Nacional contra tota la família, acusada per organització criminal, blanqueig de capitals, delicte contra la hisenda pública i falsedat documental. El judici està previst que s'allargui des del novembre fins al 14 de maig i serà a la seu que té l'Audiència Nacional a San Fernando de Henares, als afores de Madrid. A banda de l'expresident i els seus set fills, també hi ha acusada l'exdona del primogènit, Mercè Gironès, i una desena d'empresaris, ja que la tesi del ministeri públic és que "l'acusat Jordi Pujol Soley va aprofitar la seva posició política per teixir una xarxa de clientelisme conforme el mateix Pujol i determinats empresaris es repartien beneficis procedents de concursos que depenien d'administracions catalanes sota el control de CDC".
L'estratègia de defensa
El perfil d'advocats escollits per la família Pujol diu molt de com encaren la seva defensa a l'Audiència Nacional. Es tracta de Cristóbal Martell i Albert Carrillo, que és l'advocat de confiança de la família. Martell va assumir la defensa jurídica del fill gran de l'expresident (el primer a qui se li va obrir una causa) i després de tota la família a partir de la confessió del 2014. L'elecció ja va ser tot un missatge. Xavier Melero, que fins llavors era l'advocat, va quedar-se amb tots els temes que tenien a veure amb CDC i també el cas de les ITV, que afectava Oriol Pujol. Els Pujol, doncs, van decidir separar els casos.
Martell és un lletrat de prestigi, poc abocat a parlar amb els mitjans de comunicació i que destaca per la seva habilitat a l'hora d'arribar a pactes o evitar la presó dels seus clients. Ha estat part en causes tan mediàtiques com el cas Alves, Neymar, la Gürtel, Nóos o ara defensant Jonathan Andic, investigat per presumpte homicidi del magnat de Mango Isak Andic. "Si hi ha una solució B, la troba", diu un advocat que l'ha vist treballar i en al·lusió als pactes per rebaixar les penes o aconseguir la victòria.
La família Pujol no té intenció d'arribar a cap pacte amb la Fiscalia, sinó que pretén defensar l'absolució. Mantenen la tesi que els diners d'Andorra provenen de la deixa de l'avi Florenci. Després de l'escrit d'acusació de la Fiscalia, Martell va defensar l'expresident així: assegura que l'inici de la carrera política de Pujol produïa una "profunda inquietud" al seu pare, de manera que, per "garantir la seva estabilitat econòmica", va fer saber al seu fill i a la seva jove, Marta Ferrusola, que constituïa "un dipòsit a l'exterior". Un fons, diu, que va passar a ser gestionat per Delfí Mateu, persona de la seva confiança i, quan aquest mor, passa al cosí de l'expresident Joaquim Pujol. A partir de 1990 és quan entra en escena el primogènit dels Pujol, Jordi Pujol Ferrusola.
"Aquest fons familiar no té cap relació amb l'alta funció pública de Jordi Pujol i Soley al capdavant de la Generalitat", diu l'escrit. I afegeix: "No existeix ni un sol ingrés en el patrimoni dels seus fills i dona que tingui relació causal amb un abusiu i il·legítim exercici de la seva autoritat i potestats públiques. L'acusació no identifica ni un sol supòsit fàctic".
Amb aquest text, ja es desprèn quin serà el to de la defensa que exercirà la família. El seu tarannà estarà lluny de la defensa que està duent a terme, per exemple, Benet Salellas per encàrrec de Santos Cerdán al Tribunal Suprem. O la que va portar l'expresidenta del Parlament Laura Borràs amb la bandera del lawfare en mans del lletrat Gonzalo Boye. No serà política, malgrat els vincles del cas amb l'operació Catalunya; serà tècnica, apunten fonts coneixedores. Martell i Carrillo defensaran Pujol i sis fills, mentre que Oriol Pujol, exsecretari general de CDC, tot i mantenir la mateixa estratègia, el portarà un altre advocat, Francesc Sánchez, que havia sigut responsable jurídic de Convergència.
La declaració de Pujol
Si hi ha una decisió clau, però, que han de prendre els lletrats, és la presència de Pujol al judici. Té problemes de mobilitat –ha d'anar sempre acompanyat d'una o dues persones– i té una gran dificultat d'oïda que li dificulta molt seguir una conversa normal. En aquest sentit, cal respondre dues preguntes: per una banda, si està en condicions de ser present en cadascuna de les sessions del judici com és preceptiu en el cas dels acusats; i, per altra banda, si està en condicions de declarar com a acusat.
Una de les coses que demanarà és ser present només a la primera sessió del judici i absentar-se la resta de dies fins al moment de la seva declaració com a acusat, que es produiria a la primavera. Però no de forma presencial: els lletrats tenen previst demanar que pugui comparèixer per videoconferència des de la Ciutat de la Justícia per estalviar-se la logística de traslladar-se a la capital de l'Estat i també tota la pressió mediàtica que envoltarà el judici a la família. Aquesta és una decisió, en tot cas, que li ha de concedir la sala.
I la qüestió de declarar? Fonts properes al cas es decanten perquè l'expresident s'aculli al seu dret a no declarar, però admeten que serà una decisió que hauran de prendre "sobre la marxa", tenint en compte l'opinió del mateix Jordi Pujol i Soley. "Hi ha debat", resumeix una font coneixedora.
La qüestió de l'amnistia
Malgrat que algunes veus dins de Junts, sobretot procedents de l'antiga Convergència, havien pressionat perquè s'inclogués en la llei d'amnistia aquells casos contaminats per l'operació Catalunya, no hi va haver acord amb el PSOE. Tampoc va ser el cas de Borràs ni el de Boye, en la causa de Sito Miñanco. En veure com va quedar redactada la llei, els advocats de Pujol van desestimar fer qualsevol petició d'amnistia.
