Un dels socis del fill gran dels Pujol reconeix haver-li pagat 112 milions de pessetes sense contractes

San Fernando de HenaresEl judici de la família Pujol Ferrusola s'ha reprès a l'Audiència Nacional lluny dels focus mediàtics. Sense fotògrafs i amb només set periodistes seguint-lo des de San Fernando de Henares, han comparegut telemàticament cinc testimonis amb una connexió que no sempre ho ha posat fàcil per entendre'ls. En persona, només hi havia dos dels acusats: Jordi Pujol Ferrusola i l'empresari Francesc Robert Ribes. Els testimonis estrella han estat dos: Joan Anton Sánchez Carreté, l'assessor fiscal de la família, que ha relatat què va passar entre bambolines després que el 7 de juliol El Mundo publiqués una captura de pantalla amb la informació bancària dels Pujol a Andorra; i el germà de l'exconseller Felip Puig, Jordi Puig, que ha admès que no va existir cap "contracte formal" que acredités el que la seva empresa va facturar en una societat del matrimoni del primogènit i Mercè Gironès.

Jordi Puig, que és amic personal de primogènit i compartia amb ell el despatx del carrer Ganduxer, ha reconegut que no hi ha documents que demostrin els serveis pels quals la seva empresa –IBADESA– va pagar 112 milions de pessetes –673.000 euros actuals– a IMISA, una de les societats que compartien el matrimoni Pujol-Gironès. "Però quina va ser la prestació real dels serveis?", ha hagut d'insistir el fiscal Fernando Bermejo, que s'ha sorprès veient que es tractava d'una "quantitat notòria" i s'ha queixat que la documentació justificativa que es va requerir durant la instrucció no va arribar mai. "No recordo els conceptes", ha replicat ell. Tot i això, Jordi Puig ha emmarcat la seva activitat en feines d'intermediació entre empreses espanyoles i països en vies de desenvolupament per afavorir la "compravenda de materials o de recursos" entre els anys 1996 i 1998.

El relat de l'assessor fiscal dels Pujol

L'altre testimoni que ha acaparat els focus ha estat Joan Anton Sánchez Carreté. L'assessor fiscal de la família Pujol ha explicat que el mateix 7 de juliol, el dia de la portada del diari El Mundo sobre la família, el van convocar els advocats de la família, que eren Xavier Melero i Albert Carrillo, per veure com s'havien de regularitzar els fons que tenien a l'estranger i que no havien declarat a Hisenda: "Em van demanar la meva opinió i que coordinés els assessors si calia fer [declaracions] complementàries", ha exposat. I li van facilitar un seguit de documentació per fer-ho. A la cita no hi havia ni l'expresident de la Generalitat ni el primogènit, però sí que hi van anar Marta Ferrusola –la dona de Pujol– i alguns dels fills. Divuit dies més tard, Jordi Pujol va confessar públicament en un comunicat que tenia diners a Andorra.

A preguntes del fiscal, Sánchez Carreté ha reconegut que les autoliquidacions complementàries –que es van formalitzar el 14 de juliol– es van fer amb "documentació parcial" i "a correcuita". Però, interrogat per Pau Ferrer –l'advocat de quatre dels fills de l'expresident català–, ha puntualitzat que mesos més tard va corroborar que "sí que eren correctes". I és que les presses del 2014 van fer que posteriorment els advocats de la família li remetessin la informació perquè ell pogués comprovar si estava tot en ordre, especialment després que l'agost del 2014 l'Agència Tributària obrís una inspecció sobre els fills. Ell va comprovar que la documentació coincidia amb les complementàries i li van demanar si podia fer la "traçabilitat" del moviment dels fons per saber d'on provenien, però no va aconseguir-ho: "Em vaig veure incapaç de fer-ho i els vaig aconsellar que anessin a un auditor".

Totes aquestes dades, que eren en una memòria USB, són les que va requisar la UDEF –la Unitat Central de Delinqüència Econòmica i Fiscal– quan va escorcollar el seu despatx l'octubre del 2015. I en aquest punt han aflorat dubtes i sospites. La informació bancària de tots els germans Pujol era en un únic USB, però el jutge José de la Mata havia advertit que calia apartar la documentació que no fos del primogènit i de Mercè Gironès –la seva exdona–, que eren els únics que estaven investigats. Tot i això, la policia judicial s'ho va endur tot. Sánchez Carreté va entregar-ho amb la "creença" que "es compliria el que deia la interlocutòria". Tanmateix, és un motiu pel qual les defenses del primogènit i de Josep Pujol van demanar la nul·litat de l'escorcoll.

Els negocis del primogènit

Qui més ha declarat aquest dilluns? L'advocat Vicente Agramunt ha reconegut que no li constava que la societat que va constituir a Costa Rica i que forma part de la causa per la seva relació amb el primogènit tingués "activitat real". Un testimoni que no afavoreix el fill gran dels Pujol, ja que segons la UDEF aquesta empresa a l'estranger servia per "ocultar o convertir" els guanys de les "presumptes activitats delictives".

D'altra banda, l'empresari Salvador Heras ha apuntat que va acordar un "fix mensual" de 200.000 pessetes amb Jordi Pujol Ferrusola per una relació professional conjunta en la qual tots dos col·laboraven en diferents projectes relacionats amb el Port de Barcelona. I Ignasi Armengol s'ha limitat a contestar que no recordava res del conveni que va signar TMB –ell era el director de la xarxa de busos– amb World Wide Ecofuel, una societat que va pagar 17.000 euros a una empresa del primogènit.

Sense Carles Vilarrubí

La d'aquest dilluns ha sigut la primera sessió sense l’empresari i exvicepresident del Barça Carles Vilarrubí, que va morir el 28 de desembre passat als 71 anys. Estava acusat de blanqueig de capitals i falsificació de document mercantil, i s'exposava a penes de presó d'entre dos i cinc anys. Malgrat que el president del tribunal, José Ricardo de Prada, ha admès que l'Audiència Nacional encara no ha rebut el certificat de defunció –serà aleshores quan pugui emetre la resolució d'extinció de la responsabilitat criminal–, la seva mort és un "fet notori i de coneixement públic" i, per tant, ell ha quedat fora del judici. De fet, el seu advocat, Emilio J. Zegrí, ja no hi ha assistit.