Una reunió d’urgència el 2014 perquè els assessors dels Pujol reaccionessin “a correcuita”

San Fernando de HenaresEl judici de la família Pujol Ferrusola s'ha reprès a l'Audiència Nacional lluny dels focus mediàtics. Sense fotògrafs i amb només set periodistes seguint-ho des de San Fernando de Henares, han comparegut telemàticament cinc testimonis amb una connexió que no sempre ho ha posat fàcil per entendre'ls. En persona, només hi havia dos dels acusats: Jordi Pujol Ferrusola i l'empresari Francesc Robert Ribes. El testimoni estrella era Joan Anton Sánchez Carreté, l'assessor fiscal de la família, que ha relatat què va passar entre bambolines després que El Mundo publiqués una captura de pantalla amb la informació bancària dels Pujol a Andorra. Va ser el 7 de juliol del 2014. Aquell mateix dia el van convocar els advocats de la família, que eren Xavier Melero i Albert Carrillo, per veure com s'havien de regularitzar els fons que tenien a l'estranger i que no havien declarat a Hisenda: "Em van demanar la meva opinió i que coordinés els assessors si calia fer [declaracions] complementàries", ha relatat. I li van facilitar un seguit de documentació per fer-ho.

Més tard, a preguntes del fiscal Fernando Bermejo, ha reconegut que les autoliquidacions complementàries es van fer amb "documentació parcial" i "a correcuita". Però, interrogat per Pau Ferrer, l'advocat de quatre dels fills de l'expresident de la Generalitat, ha puntualitzat que "sí que eren correctes". Les presses del 2014 van fer que posteriorment els advocats de la família li remetessin la informació perquè ell pogués comprovar si estava tot en ordre. Ell va comprovar si la documentació "coincidia" amb les complementàries i li van demanar si podia fer la "traçabilitat" del moviment dels fons: "Em vaig veure incapaç de fer-ho i els vaig aconsellar que anessin a un auditor".

I totes aquestes dades, que estaven en una memòria USB, són les que va requisar la UDEF –Unitat Central de Delinqüència Econòmica i Fiscal– quan va escorcollar el seu despatx l'octubre del 2015. Precisament sobre l'escorcoll, ha indicat que la informació bancària de tots els germans Pujol estava en un únic USB. El jutge José de la Mata havia advertit que calia apartar la documentació que no fos del primogènit i de Mercè Gironès –la seva exdona–, que eren els únics que estaven investigats, i ell va entregar-lo amb la "creença" que "es compliria el que deia la interlocutòria".

Els altres testimonis

Qui més ha declarat avui? Jordi Puig –germà de l'exconseller Felip Puig– ha admès que no va existir cap "contracte formal" que acredités els serveis pels quals IBADESA –la seva empresa– va pagar 112 milions de pessetes a IMISA –una de les societats del matrimoni Pujol-Gironès–. L'advocat Vicente Agramunt ha reconegut que no li "consta" que la societat que va constituir a Costa Rica per "ocultar o convertir" els guanys de les "presumptes activitats delictives" del primogènit –segons la UDEF– tingués "activitat real".

L'empresari Salvador Heras ha apuntat que va acordar un "fix mensual" de 200.000 pessetes amb el primogènit per una relació simbiòtica en la qual tots dos col·laboraven en diferents projectes relacionats amb el Port de Barcelona. I Ignasi Armengol s'ha limitat a contestar que no recorda res del conveni que va signar TMB –ell era el director de la xarxa de busos– amb World Wide Ecofuel –a la qual una empresa del primogènit va facturar 17.000 euros–.