La UDEF admet que la confessió de Pujol va ser el "detonant directe" de la causa: "Estava paralitzada"

MadridCom va néixer la investigació dels comptes de la família Pujol a Andorra? És una de les grans preguntes que l'Audiència Nacional intenta respondre aquesta setmana. Després de les declaracions de la cúpula de la policia patriòtica, que va fer-se la desentesa sobre l'origen de la informació bancària de la família de l'expresident de la Generalitat, ha sigut el torn d'Álvaro Ibáñez, l'investigador de la unitat central de delinqüència econòmica i fiscal (UDEF) que va encarregar-se dels informes de la instrucció. Durant la declaració, que s'ha allargat més de cinc hores, ha mantingut en tot moment la tesi que apuntala la Fiscalia Anticorrupció sobre les factures falses i la suposada "influència política" que exercia el primogènit a canvi de comissions. D'entrada, ha quedat clar que tot plegat es remunta a la denúncia que el 2012 va fer Vicky Álvarez, examant de Jordi Pujol Ferrusola, que va cobrar fons reservats i va estar animada per José Manuel Villarejo.

El primer que va fer l'instructor de la UDEF va ser "corroborar amb dades fàctiques" el que ella havia relatat. Ara bé, no va poder "comprovar" els "milionaris ingressos en efectiu" a Andorra i això va fer que la causa estigués gairebé dos anys "paralitzada". Quan es va reactivar? El juliol del 2014 amb la confessió de l'expresident de la Generalitat, que va ser el "detonant directe" de la investigació. No va ser fins que El Mundo va publicar la captura de pantalla dels comptes de la família Pujol a Andorra, una operació en què hi ha sospites sobre la intervenció de les clavegueres de l'Estat, que Jordi Pujol va emetre un comunicat confessant que la família tenia diners a Andorra. "Després es va impulsar la causa", ha reblat Álvaro Ibáñez. Però més tard ha volgut puntualitzar que el "coneixement de facto i explícit" dels comptes a l'estranger va provenir, més tard, de les comissions rogatòries.

"Animadversió personal"

Just al principi de la declaració, abans de les preguntes, Álvaro Ibáñez ha reconegut que té una "animadversió personal" que a l'inici no ha especificat, però ha al·ludit a una causa contra ell. Al final, ha negat que sigui una animadversió cap als acusats i ha matisat que es referia als seus advocats. I és que va estar investigat –i va quedar exonerat– en la causa del llapis de memòria, que va acabar amb la condemna d'Eugenio Pino. I Carles Sumarroca va incloure'l en la querella que va presentar per l'operació Catalunya i que està pendent d'un recurs d'apel·lació a l'Audiència de Madrid.

"Em cau bé", ha arribat a dir sobre el primogènit. De fet, en un recés durant el matí, el fill gran de l'expresident català li ha agraït el tracte en un trasllat el 2017 cap a la presó, quan li va permetre no anar emmanillat: "Vaig intentar que tingués un viatge agradable", ha recordat l'instructor de la UDEF.

"No té sentit"

El seu relat ha anat constantment alineat amb el de la Fiscalia. "No té cap sentit", ha dit en més d'una ocasió referint-se a les operacions entre empreses privades en les quals Jordi Pujol Ferrusola va intermediar a canvi d'una comissió. Ha arribat a parlar de la "irracionalitat" d'algunes de les factures. I ha reiterat constantment que no va trobar contractes o proves de la feina que va fer el primogènit. Les defenses dels Pujol i dels empresaris insisteixen des del principi del judici que la seva feina és habitual al sector i no requereix cap infraestructura empresarial o cap document que ho acrediti.

Amb al·lusions al cas Palau, que ell també va investigar, en un altre moment ha fet sobrevolar l'ombra de dubte a les obres de l'AVE a Girona, la reforma de la Gran Via de l'Hospitalet i la Línia 9 del Metro de Barcelona. Álvaro Ibáñez va intentar "establir aquests llaços", però "en cap cas" va investigar les adjudicacions. Més tard també ha barrejat el finançament irregular de Convergència amb un aval del primogènit. I ha repassat un seguit de reunions que va mantenir Jordi Pujol Ferrusola amb alts càrrecs de la Generalitat als anys noranta que figuraven a una agenda que li van requisar durant la instrucció.

També ha intentat desacreditar que els diners de la família Pujol a Andorra procedissin de l'avi Florenci: "Ni la dinàmica dels molts comptes que hi havia responia a la gestió de l'herència ni el repartiment era lògic". I ha afirmat que l'expresident català era el "veritable titular" d'un dels comptes d'Andorra: "La titularitat real estava oculta". Hi tenia "ascendència", però "sense una intervenció directa".