La denúncia contra Julio Iglesias és per tràfic de persones, assetjament i agressió sexual i abús laboral
La Fiscalia de l'Audiència Nacional prendrà declaració a les dues extreballadores, i hi podria haver més dones
BarcelonaEls tres presumptes delictes de què s'acusa el cantant Julio Iglesias davant la Fiscalia de l'Audiència Nacional són: tràfic d’éssers humans amb la finalitat de dur a terme treballs forçats i servitud; assetjament i agressió sexual amb agreujant de lesions, a més d’un delicte contra els drets dels treballadors. Les advocades de l’organització internacional de drets humans Women's Link, que representa les denunciants del cas Julio Iglesias, han detallat aquest dimecres en una roda de premsa virtual els fonaments legals pels quals el 5 de gener van posar el cas en coneixement de la Fiscalia de l’Audiència Nacional de Madrid. La Fiscalia ha obert diligències preprocessals per determinar si decideix judicialitzar el cas, en cas que hi vegi indici de delicte i tingui la competència per fer-ho. Les advocades de les dones han optat per la Fiscalia per aprofitar la capacitat d'investigació i l'autoritat del ministeri públic, que seria qui fixaria els delictes; però si no fructifiqués, les denunciants podrien optar per interposar una querella com a acusació particular.
De moment, la Fiscalia ha decidit prendre declaració com a testimonis protegits a les dues dones que van donar el seu testimoni per a la investigació que han destapat elDiario.es i Univision Noticias, en què relataven situacions d'abús de poder, intimidació, abusos i agressions sexuals continuades i treball no regulat, ocorregudes entre el gener i l'octubre del 2021, mentre eren treballadores internes en les mansions del músic al Carib. Women's Link confirma que hi ha altres dones que havien treballat per a Iglesias han acudit a l'entitat, però no han volgut donar-ne cap detall. També, donat que "la capacitat econòmica i d'influència" del músic és diametralment diferent de la de les denunciades, si el cas progressa, han demanat la protecció de la intimitat de les denunciants i de les seves famílies, que s'eviti el contacte amb els sospitosos, que es tingui en compte la seva condició (per exemple, que no viuen a Espanya) i que s'eviti revictimitzar les denunciants i les treballadores actuals del músic. Per ara, no hi ha data prevista per a la declaració de les dones. Tampoc han avançat si Iglesias estaria obligat a declarar a Espanya, donada la seva avançada edat (82 anys), perquè el cas tot just està en una fase preprocessal.
"El principi d'extraterritorialitat"
El fonament jurídic per optar per la via judicial espanyola és "el principi d'extraterritorialitat", que permet perseguir delites encara que siguin fora territori nacional en cas que els sistemes judicials dels respectius països no actuïn, segons l'advocada Gema Fernández, que porta la representació legal a Espanya de les dues dones. Segons la llei, aquest principi aplicaria directament en el cas que la víctima fos de nacionalitat espanyola. L'advocada creu que hi ha un entramat legal europeu, com ara el Conveni de Varsòvia (del Consell d'Europa) contra el tràfic de persones i el Conveni d'Istanbul sobre prevenció i lluita contra la violència contra les dones i la violència domèstica, que empara les presumptes víctimes pel fet que el delicte l'hauria comès un home amb nacionalitat espanyola.
L’advocada ha confirmat que les presumptes víctimes només han recorregut a la justícia espanyola i no a la República Dominicana, el Panamà, les Bahames o altres països on el músic té residències perquè “la legislació en matèria d’atenció a la violència sexual, de gènere i de tràfic de persones [d'Espanya] s’ajusta més a la justícia que demanen aquestes dones”, sense que això suposi que no hi pugui haver altres vies de justícia i reparació dins i fora de la justícia, aquí o en altres països. Des de Women's Link han admès que el cas Julio Iglesias té similituds amb el cas del pedòfil Jeffrey Epstein, però "no consta que facilités l'explotació sexual de les denunciants a altres homes poderosos".
Gema Fernández ha assenyalat que presumptament "l'explotació laboral i la violència sexual" contra les denunciants es donava en "un context d'intimidació per la presència de tres persones de jerarquia de poder superior que incrementava la pressió psicològica i la sensació que no era possible oposar-s'hi i resistir-s'hi". El relat periodístic detallava com les majordomes de les cases feien la selecció de personal, les proves mèdiques per entrar al servei (incloses proves ginecològiques i de malalties de transmissió sexual, com el VIH, a les quals els ocupadors tenien accés), normalitzaven els abusos i, en alguns casos, participaven de les agressions sexuals. L'advocada afirma que la captació, el trasllat i l'allotjament de persones per a explotar-les laboralment, sota un clima d'intimidació, amb enganys, sense que elles sabessin les condicions laborals (no tenien contracte, ni hores reglades, ni dreta la intimitat, i se'ls controlaven les comunicacions) i aprofitant-se de la seva vulnerabilitat, encaixa amb el delicte de tràfic de persones.
Les víctimes han volgut enviar també un missatge amb els seus motius per denunciar. Rebeca explica: "Faig això per tres raons de justícia. Per mi mateixa, perquè ha estat molt difícil i per tot el que he afrontat. Per les dones que treballen a les cases d’ell, que siguin fortes i recordin que no és invencible. I pel meu país, República Dominica, perquè no pot venir aquí a fer el que vulgui sense assumir-ne les conseqüències". L'altra presumpta víctima, Laura, ha enviat aquest missatge a través de Women's Link: "El meu propòsit és que cap dona torni a partir aquest tipus d'abús. Les dones som víctimes i supervivents, no victimàries ni culpables".
Estem treballant per ampliar aquesta informació
