El testimoni clau de la tercera sessió del judici contra José Luis Ábalos era Carmen Pano. I la seva declaració ha seguit el guió previst: tal com va dir a l’Audiència Nacional, durant la instrucció al Suprem i a la comissió d’investigació del Senat, ha reiterat que va anar dos cops a la seu del PSOE a portar bosses de diners a petició de Víctor de Aldama, el presumpte aconseguidor del cas Koldo i que també seu al banc dels acusats. En total, van ser 90.000 euros en dues entregues de 45.000 euros el mes d’octubre del 2020. “M’estaven esperant al segon pis només sortir de l’ascensor. Hi havia una persona, era un senyor a la segona planta”, ha explicat l’empresària. Ara bé, la seva declaració ha tingut contradiccions amb les d'altres testimonis i no ha aclarit a qui suposadament va entregar els diners a la seu del PSOE. Què va passar en realitat? El que suscita menys dubtes és la primera entrega de diners. Ella va treure del banc 45.000 euros que li havia transferit Claudio Rivas, un soci d’Aldama, i els va portar al despatx d’Aldama. Allà ell li va dir que no podia sortir i li va demanar si podia fer-li el “favor” de portar-los a la seu del PSOE del carrer Ferraz de Madrid. I va dur-los fins allà en taxi. Fins aquí, segons el seu testimoni, tot encaixa.

En les pròximes setmanes 34 magistrats del Tribunal Suprem resoldran si algú pot o no intercedir judicialment contra la decisió d'una persona adulta i que compta amb aval mèdic per rebre l'eutanàsia. La Fiscalia ja ha fet arribar la seva postura al tribunal: creu que ho pot fer la família propera sempre que tingui un "vincle intens" amb l'afectat, no només una relació biològica. La resposta que acabi donant el ple del Suprem fixarà jurisprudència en un debat que des de fa uns mesos s'ha obert als tribunals i que ha pres protagonisme sobretot amb el cas de la Noelia Castillo, la jove del Garraf que va rebre la mort assistida a finals de març, després de 20 mesos de periple judicial.

La imatge d'aquest dimarts al Tribunal Suprem era transcendent: s'ha assegut al banc dels acusats qui va ser ministre de Transports, secretari d'organització del PSOE i home de la màxima confiança de Pedro Sánchez. Ha començat el judici a José Luis Ábalos, al seu exassessor Koldo García i a l'empresari Víctor de Aldama, acusats d'organització criminal, suborn, tràfic d'influències i malversació per irregularitats en la compra de mascaretes durant la pandèmia i per fer favors polítics.

“Un acord que tenia per objecte la futura comissió de delictes a mesura que s’anessin presentant les oportunitats de cometre’ls”. Després d’un any i mig d’investigació, així és com va resumir el jutge Leopoldo Puente l’operativa que ha dut José Luis Ábalos, Koldo García i Víctor de Aldama al banc dels acusats. L’aleshores ministre es valia de la seva “valuosa influència”, l'assessor aprofitava els seus “oficis” i l’empresari i presumpte facilitador buscava empreses o particulars que volguessin fer gestions amb l’administració per fer valdre els seus interessos de manera “arbitrària”. Tot plegat, segons la Fiscalia Anticorrupció, a canvi del “pagament continuat de quantitats de diners elevades” en el marc d’un “conveni criminal”. I aquesta setmana el Tribunal Suprem dona el tret de sortida al judici, que serà el primer relacionat amb el cas Koldo –hi ha altres branques investigades a l’Audiència Nacional, com les adjudicacions d’obres públiques que esquitxen Santos Cerdán–. Qui va ser ministre de Transports, secretari d’organització del PSOE i home de la màxima confiança de Pedro Sánchez està a la presó de Soto del Real des de finals de novembre, va renunciar a l’acta de diputat fa dos mesos i ara s’enfronta a entre 24 i 30 anys de presó. A sobre la taula hi haurà nou delictes, entre els quals destaquen els de pertinença a organització criminal, suborn, tràfic d’influències i malversació.

El Tribunal Suprem tira pel dret i jutjarà d'aquí un mes José Luis Ábalos, Koldo García i Víctor de Aldama per la compra de material sanitari durant la pandèmia. L'alt tribunal ha rebutjat per unanimitat totes les qüestions prèvies que van plantejar l'exministre de Transports i el seu exassessor, que seuran al banc dels acusats a partir del dimarts 7 d'abril, l'endemà que arrenqui el judici del cas Kitchen contra Jorge Fernández Díaz i la seva cúpula al ministeri de l'Interior de l'època de Mariano Rajoy. Tres setmanes després de la vista preliminar del cas mascaretes, el Suprem ha tancat la porta a una de les principals demandes d'Ábalos i Koldo: que la causa torni a l'Audiència Nacional arran de la renúncia d'Ábalos a l'acta de diputat. La interlocutòria, de 138 pàgines, reitera que un cop el jutge obre judici oral contra un diputat –com va passar al desembre, quan Ábalos encara era parlamentari–, la competència del Suprem és "immune a la pèrdua de la condició d'aforat" i argumenta que és un moment que "no pot quedar a l'atzar o dependre del capritx o voluntat de l'acusat".

Una de les apostes del president dels EUA, Donald Trump –potser la més important juntament amb les deportacions massives–, no ha passat el filtre del Tribunal Suprem. I això, tot i controlar un organisme de clara majoria conservadora. Però, sense qüestionar si cal o no imposar aranzels a tercers països, els jutges del màxim òrgan jurídic del país, amb un resultat de 6 a 3, consideren que Trump s'ha extralimitat en aplicar impostos a les importacions sense passar pel Congrés. Deixen en evidència un dels dèficits del mandatari de la primera potència mundial. I no es tracta del dèficit comercial que assegura que vol combatre, sinó del democràtic, al recórrer a una llei (IEEPA) que dona poders al president per afrontar amb mans lliures “amenaces inusuals i extraordinàries” durant emergències nacionals. Els magistrats han interpretat que la IEEPA "no autoritza els aranzels aplicats a través d'ordres executives".

Moltes sancions administratives poden ser de dubtosa validesa. A través d'una sentència, el Tribunal Suprem ha endurit els requisits que han de tenir les notificacions administratives, el que pot posar en qüestió molts procediments sancionadors, liquidacions tributàries i expedients administratius. El fet d'incomplir alguns criteris a les notificacions, com no incloure-hi una descripció encara que sigui molt curta o resumida del motiu de l'avís, pot invalidar el procediment, avisen des d'Unive Advocats, un despatx especialitzat.

77 dies després que el Tribunal Suprem els enviés a la presó, José Luis Ábalos i Koldo García han sortit temporalment de Soto del Real amb motiu de l'audiència preliminar del judici per la compra de mascaretes, que ha de tenir lloc en les pròximes setmanes. És una vista inèdita que es va crear amb la llei d'eficiència a la justícia, que va entrar en vigor fa deu mesos. L'ex número 3 del PSOE i el seu exassessor al ministeri de Transports han arribat al Tribunal Suprem amb una furgoneta de la policia espanyola a dos quarts d'onze del matí, mitja hora abans de la cita. També hi ha assistit el tercer acusat, Víctor de Aldama, tot i que ell està en llibertat i no havia fet al·legacions. Per primer cop, tots tres han coincidit al banc dels acusats i s'han vist les cares amb els set magistrats que els jutjaran.

El Tribunal Suprem ha condemnat dues ginecòlogues a indemnitzar amb 35.000 euros una pacient per haver usat fòrceps i ventoses en el seu part sense tenir el seu consentiment ni avisar-la que farien servir aquests estris. La sentència aclareix que, encara que no hi hagués una negligència mèdica, el fet que no la informessin abans dels instruments que farien servir i dels riscos que comporta usar-los va vulnerar el seu dret al consentiment informat.

Els escàndols al voltant del PSOE, de corrupció i relatius a conductes d'assetjament masclista, a banda de ser molt preocupants perquè qüestionen la probitat del sistema polític i minen la credibilitat de la ciutadania, auguren una alternança cada dia més probable a favor de la dreta ultramuntana. A aquest context cal afegir-hi les decisions judicials incompatibles amb l’estat de dret, per dir-ho finament. Alguns experts, com l’exmagistrat José Antonio Martín Pallín, han parlat obertament de cops d’estat judicials. L’episodi més grotesc darrerament ha sigut la sentència del Tribunal Suprem que ha condemnat el ja ex fiscal general de l’Estat Álvaro García Ortiz després d’una instrucció de molt baix nivell. Els cinc magistrats que van votar a favor de la condemna pertanyen al sector més conservador de la judicatura.

La legislatura de Pedro Sánchez està cada cop més pendent dels tribunals. L’angoixa s’escampa entre les files socialistes especialment després d’una setmana que ha deixat dues novetats: cinc detencions que han fet emergir dues noves causes –que continuen secretes– i un informe de la Guàrdia Civil que torna a esquitxar José Luis Ábalos. Són investigacions en curs, precisament, sobre temes que colpegen el cor del full de ruta polític del president espanyol i la gènesi de la seva arribada a la Moncloa. Dels cinc detinguts, l'Audiència Nacional ha deixat en llibertat l'exmilitant socialista Leire Díez, Vicente Fernández Guerrero, expresident de la SEPI, i l'empresari basc Antxon Alonso, propietari de la mercantil Servinabar i amic de Santos Cerdán, exsecretari d'organització del PSOE. Tots ells han sortit al carrer amb mesures cautelars (retirada de passaport i compareixences periòdiques) després que la fiscalia no hagi reclamat el seu ingrés a la presó.

Poques vegades els jutges veuen amb els seus propis ulls les conseqüències de les seves decisions. I aquest dijous ha sigut un d’aquests dies. La majoria dels magistrats del Tribunal Suprem que van condemnar Álvaro García Ortiz han sigut testimonis, des de primera fila, de la presa de possessió de la seva successora com a fiscal general de l’Estat, Teresa Peramato. 786 dies després, l’alt tribunal ha tancat el cercle i ha collit els fruits d’una sentència sense precedents que significarà un punt d’inflexió.

El Tribunal Suprem demana 60.000 euros de fiança a l'exministre José Luis Ábalos i al seu exassessor Koldo García, tots dos en presó preventiva des de fa dues setmanes, i els envia a judici juntament amb l'empresari Víctor de Aldama per organització criminal. Així ho ha dictat en una interlocutòria aquest dijous el magistrat Leopoldo Puente, que instrueix la causa de presumptes comissions irregulars en la compra de mascaretes durant la pandèmia.

Hi ha sentències tramposes i sentències que en si mateixes són una trampa. La sentència del Tribunal Suprem que condemna el fiscal general és de les segones. Aquest tribunal, fent gala de la gran preparació i de l'alt nivell jurídic d'alguns dels seus membres, ha redactat una decisió en aparença tècnicament sòlida, però que s'equivoca quan va a l'essència del que ha de resoldre.

La guerra bruta judicial, o lawfare, a penes ja és notícia a Espanya. Ens hem d’entendre: ocupa portades i obre telediaris, però és qualsevol cosa menys un secret o una sorpresa. N’admeten l’existència, de manera més o menys oberta, diferents fiscals i jutges amb una ètica que encara els permet escandalitzar-se d’allò que veritablement és un escàndol i es produeix a ulls de tothom. El darrer cas és la condemna a qui fins fa poc va ser fiscal general d’Espanya, Álvaro García Ortiz, amb una sentència que s’ha fet esperar quasi tres setmanes i uns raonaments jurídics que han fet tornar a endur-se les mans al cap, si més no al sector progressista de l’àmbit judicial espanyol. Que el context de la condemna sigui un torcebraç de la Fiscalia amb la parella de la presidenta de Madrid ho fa tot tristament comprensible. Que Ayuso és una intocable que ha superat diversos escàndols que haurien hagut de tenir conseqüències penals (només durant la pandèmia: compravenda de mascaretes sanitàries, construcció exprés de l’hospital Isabel Zendal, mort de més de set mil persones als geriàtrics de Madrid a causa dels anomenats protocols de la vergonya; aquesta mateixa setmana, amb un episodi de testimonis que no es presenten a declarar) és un fet sabut. Sabem ara que també en són, d’intocables, el seu nòvio i el seu assessor.

"Hem de condemnar i condemnem Álvaro García Ortiz com a autor d'un delicte de revelació de dades reservades". Dinou dies després d'anunciar la condemna, el Tribunal Suprem ha fet pública la sentència que consuma un xoc institucional sense precedents i que inhabilita dos anys el fiscal general de l'Estat. El tribunal, per una majoria de cinc vots a dos, es basa en un conjunt de proves "sòlides, coherents i concloents" per afirmar "necessàriament" que ell o "una persona del seu entorn immediat i amb el seu coneixement" van filtrar a la Cadena SER el correu de l'advocat de la parella d'Isabel Díaz Ayuso. La sentència, de 181 pàgines, considera que Álvaro García Ortiz tenia un "reforçat deure de reserva" que "va infringir sense justificació". En canvi, les progressistes Ana Ferrer i Susana Polo, que han emès un vot particular, sostenen que "no ha quedat acreditat" que el fiscal general fos l'autor de la filtració. Álvaro García Ortiz serà substituït per Teresa Peramato, que aquest dimarts ha estat nomenada formalment i aquesta setmana prendrà possessió del càrrec.

Fa quinze dies que el Tribunal Suprem va informar que inhabilitava el fiscal general de l'Estat. Va comunicar la decisió, però el text complet de la sentència –amb els motius de la condemna– quedava per a més endavant. La urgència amb què es va fer la deliberació dels jutges, tot just una setmana després que acabés el judici, va ser una sorpresa per a tothom. D'aleshores ençà, cada matí plana l'interrogant sobre si serà el dia que coneixerem la sentència. Però encara no arriba. I això ha incitat múltiples lectures: fonts del Suprem consultades per l'ARA sostenen que la tardança "no és extraordinària ni estranya", mentre que la Unió Progressista de Fiscals (UPF) expressa una "profunda preocupació" i denuncia un "maltractament institucional". Sigui com sigui, la realitat és que Álvaro García Ortiz va renunciar al càrrec i el govern espanyol va iniciar el procés de substitució, cosa que culminarà en els pròxims dies amb el nomenament formal de la seva substituta. Teresa Peramato, de fet, podria prendre possessió abans de conèixer-se el contingut de la sentència contra el seu antecessor.

Els 180 metres que separen el Tribunal Suprem de l’Audiència Nacional mai havien sigut tan curts. Dijous passat, mentre José Luis Ábalos s’exposava al fet que Leopoldo Puente l’enviés a la presó per la causa sobre la compra de mascaretes –com va acabar passant–, Víctor de Aldama declarava davant d’Ismael Moreno sobre els contractes del govern canari durant la pandèmia; una presumpta trama de corrupció que ha derivat en múltiples investigacions paral·leles que tenen vasos comunicants. Tant és així, que fins i tot els advocats personats no acaben de tenir clara la quantitat de peces que estan en marxa i quin abast tenen. Anem a pams.

Demà l’ARA farà 15 anys i avui pot ser un bon dia per explicar-los alguna cosa d’aquesta anàlisi. És molt senzill: quan a primera hora del matí et poses davant l’actualitat amb l’encàrrec d'analitzar-la has d’agafar diverses òptiques: el microscopi, per veure detalls que poden passar inadvertits però que són i seran fonamentals; el gran angular, per veure-ho tot en la seva globalitat; i el telescopi, per veure-hi més lluny i tenir perspectiva. I aleshores, comptat i debatut tot, cal fer una tria i jerarquitzar els fets. Doncs bé, avui, quan m’he mirat del dret i del revés el més important de l’actualitat, he arribat a la conclusió que només els puc dir que això és un femer que fa molta pudor.

Vuit dies després que la Fiscalia Anticorrupció demanés 24 anys de presó per a ell, el jutge ha decretat presó provisional, comunicada i sense fiança per a José Luis Ábalos perquè aprecia que el risc de fuga és "extrem", "màxim" i "intens". L'exministre de Transports i exsecretari d’Organització del PSOE està a un pas del banc dels acusats per la compra de mascaretes durant la pandèmia i, malgrat que el juny i l’octubre Leopoldo Puente va rebutjar-ho, ara creu que la proximitat amb el judici sí que justifica empresonar-lo. A més, el magistrat també ha decretat presó preventiva per a Koldo García, que va ser assessor d'Ábalos al ministeri i per a qui el ministeri públic demana 19 anys i mig de presó. Ha pres aquesta decisió després que, per primer cop, la Fiscalia s'hagi sumat a les acusacions populars, encapçalades pel PP, amb les peticions de presó provisional. Tots dos passaran la nit a Soto del Real, la mateixa presó de la qual va sortir Santos Cerdán dimecres passat després d'haver-hi estat 142 dies. Després de conèixer-se la decisió, Ábalos ha passat a l'atac contra Pedro Sánchez i ha insinuat en una entrevista a El Mundo que Begoña Gómez –la dona de Pedro Sánchez– va influir en el rescat d'Air Europa. Des del PP, Alberto Núñez Feijóo ha convocat una concentració el diumenge a Madrid per protestar "contra els corruptes i tots els que els sostenen".