No feia gaire temps de la sentència del Tribunal Constitucional sobre el nou Estatut, quan el professor Marc Carrillo, catedràtic de dret constitucional a la UPF i gran expert en la història jurídica contemporània d’Espanya, ens va avisar, en una reunió de treball del Grup de Recerca sobre les Èpoques Franquista i Democràtica (GREFD-UAB; actualment, Grup de Recerca sobre les Dictadures i les Democràcies, GReDD-UAB), que tot allò que feia referència a la llengua catalana en l’àmbit públic en sortia profundament tocat. Dit en termes no jurídics, en aquest àmbit de la sentència del TC s’havia imposat el nacionalisme espanyol més radical i retrògrad, aquell que sempre ha mantingut, des dels temps imperials (tornats a l’actualitat i pels quals el rei Felip VI no ha de demanar perdó perquè, com escrivia una novel·lista molt estimada a Espanya, els seus antecessors els van portar l’urbanisme, les clavegueres i alguna altra cosa) fins als nostres dies (més de 500 anys!), que la nació es fonamenta en la llengua i la religió; és a dir, la llengua castellana i el catolicisme més ranci. Caigut en desgràcia el catolicisme, quedava (i queda) la llengua. El resultat final estava cantat.

Una simple pregunta a ChatGPT (“Quina és la quantitat aproximada de sentències desfavorables a la llengua catalana que hi ha hagut durant la democràcia?”) ens dona una resposta prou llarga i, sobretot, desencoratjadora. La IA no s'atreveix a donar un nombre concret, però distingeix: si ens cenyim a sentències que han limitat polítiques de normalització del català, sobretot en l'àmbit educatiu i administratiu, la xifra es mou entre les vint i trenta sentències contra la llengua catalana. Tanmateix, si ampliem el focus (que s'ha d'ampliar) a interlocutòries i resolucions considerades menors (mesures cautelars, execucions de sentència, etc.) la xifra s'enfila fàcilment a “diverses desenes” de decisions judicials contràries al català dictades durant la democràcia, és a dir, de 1978 ençà. Els àmbits sobre els quals incideixen les sentències que limiten l'ús del català són, en la major part, el sistema educatiu, seguit de normativa lingüística autonòmica, requisits lingüístics a funcionaris, ús institucional i retolació.

D’aquesta sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra el català (dic “contra el català” perquè persegueix que la nostra llengua no estigui “blindada” a les aules) se’n desprèn una conclusió meridiana: només un estat propi garanteix la protecció jurídica que qualsevol llengua oficial té el seu propi territori. No hauria de ser necessàriament així: en un estat veritablement plurinacional, tan espanyol seria el català com el castellà. Però no és el cas i no crec que m’equivoqui si dic que no ho serà mai. L’única llengua que tenim el deure constitucional de conèixer és el castellà. Ho proclama l’article 3 de la Constitució de 1978, que al final també diu que “les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya” són una riquesa “que serà objecte d’especial respecte i protecció”. Doncs sort que el protegeixen, el català!  

Ha dit el departament d'Educació que la resolució judicial d'aquest dilluns contra el català no suposarà cap canvi en el dia a dia de les aules catalanes. Però ha fet curt: en realitat, tampoc no suposarà cap canvi en el dia a dia de la llengua catalana, perquè la resolució en qüestió és un capítol més en els llibres que contenen els tres segles de prohibicions, persecucions, multes i limitacions del català, dictades per Espanya.

Nou cop de la justícia al català a les aules. Aquest dilluns el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha ordenat executar provisionalment la sentència que va emetre el setembre passat en què anul·lava una desena d'articles del decret per blindar el català a les aules. Una norma que va aprovar el govern de Pere Aragonès el 2024 i que només un mes després la van suspendre els tribunals, motiu pel qual encara no s'havia arribat a aplicar mai. De fet, fonts del departament d'Educació han assegurat que la resolució d'aquest dilluns no suposarà cap canvi al dia a dia de les aules catalanes.

La sala cinquena del contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha dictat una mesura cautelar que obliga el Parlament de Catalunya a exhibir la bandera d'Espanya a l'exterior de l'edifici de forma "immediata i permanent". La decisió arriba davant del fet que, fins ara, la bandera estatal i la catalana només onejaven conjuntament a la façana els dies de ple, segons reconeix l'informe del mateix lletrat de la cambra.

El Parlament no pot exigir que els xofers acreditin un nivell intermedi de català, sinó com a màxim el nivell elemental. És la resposta que dona el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a la petició de Convivencia Cívica Catalana, que va demanar anul·lar les bases d'una convocatòria de places d'aquests conductors de vehicles oficials on viatgen alts càrrecs de la Generalitat. En concret, l'entitat espanyolista volia eliminar dels requisits que els candidats haguessin de demostrar un nivell B2 de català.

Han hagut de passar tres anys perquè la justícia li hagi reconegut al gambià Saynei Kanteh que, efectivament, era menor d'edat quan la Fiscalia de menors va dictar que ja havia superat els divuit anys i, per tant, no tenia dret a estar sota la protecció pública. Immediatament, va deixar d'estar tutelat per la Direcció General d'Atenció a la Infància (DGAIA, reconvertida ara en la DGPPIA) i va ser expulsat del centre on vivia. "Jo sabia que no mentia, que tenia disset anys i confiava que tard o d'hora tindria els papers", afirma.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) és el primer de tot l'Estat a considerar que la baixa mèdica d'una professora pels efectes adversos d'un lot defectuós de vacunes contra la covid-19 d'AstraZeneca ha de tenir la consideració d'accident laboral. Així ho ha explicat aquest dilluns la cooperativa d'advocats Col·lectiu Ronda, defensors de la docent de secundària, que era interina. La treballadora es va vacunar abans que la majoria de la població, el febrer del 2021, per la seva condició de personal essencial, juntament amb els cossos de seguretat i el personal sanitari. Així i tot, per la seva franja d'edat, no li hauria tocat fins al juny d'aquell any. Unes setmanes després de posar-se en marxa la campanya, les autoritats van emetre una alerta de seguretat i van paralitzar el subministrament del lot de vacunes ABV5300 del fabricant britànic, ja que alguns pacients als quals s'havia administrat la dosi havien patit casos greus de trombosi. A Espanya hi van arribar 228.000 vacunes corresponents a aquest lot.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha ratificat la condemna a Xavier Padial, el pederasta confés de Barberà del Vallès condemnat a 57 anys de presó per haver torturat i haver abusat sexualment de manera continuada de dues cosines seves, menors d'edat, i induir a la prostitució una d'elles. "No creiem que la indemnització atorgada compensi el que han patit" les víctimes "a mans del processat" i "ni molt menys que sigui desproporcionada", recull la sentència, a la qual ha tingut accés l'ARA, i que confirma una de les indemnitzacions per violència sexual més altes que s'han fixat a l'Estat: 400.000 euros per a la Laura –nom fictici per respectar la identitat de la noia–, que va patir els abusos des que tenia 6 o 7 anys, i va prostituir-se sota la influència d'ell, i 80.000 per a l'altra noia, que també va patir els abusos sexuals.

El jutjat social número 14 de Barcelona ha donat la raó a la CGT en una demanda pels descansos dels treballadors de TMB. El sindicat va denunciar fa gairebé dos anys el model de torns de l'empresa pública de transport de la capital catalana, ja que considerava que era "il·legal, inhumà i perillós per a la salut laboral". Finalment, aquest tribunal ha sentenciat que tots els treballadors dels set col·lectius afectats per la causa (conductors, agents d'informació, personal de tallers i de magatzem, entre d'altres) tenen dret a un descans setmanal mínim de 48 hores ininterrompudes. Segons la resolució, a la qual ha tingut accés l'ARA, aquest còmput és el resultat de 36 hores de descans setmanal i 12 hores de descans diari no encavalcat; o bé de 84 hores de descans en 14 dies. La sentència –que és del juny del 2024, però ha transcendit ara– també insisteix en el descans diari de 12 hores entre jornades laborals.

"Fins a". Aquesta preposició –i les diferents maneres d'interpretar-la– és la que impedia que la Maria i molts dels seus companys aquest curs poguessin continuar estudiant. De fet, la interpretació que fa la Generalitat d'aquesta preposició ha provocat que, des de fa temps, els alumnes amb discapacitat hagin vist com la seva etapa de formació i d'acompanyament a centres d'educació especial fos més curta del que esperaven.

La setmana passada el català marcava la diada de l'Onze de Setembre no només perquè s'ha convertit en un reclam de consens de la majoria de forces del Parlament, sinó també perquè el dia abans el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) anul·lava el decret de règim lingüístic que el govern de Pere Aragonès va aprovar per evitar que s'apliqués el 25% de castellà a les escoles. Una resolució que el Govern ja ha anunciat que recorrerà i que va posar en peu de guerra partits i entitats pro llengua. Ara bé, la qüestió no sortirà dels llimbs en què es troba en un termini curt de temps, ja que tot aquest debat està pendent, en realitat, del que digui el Tribunal Constitucional (TC) sobre les dues normes (una llei i un decret llei) que es van tirar endavant el 2022 per intentar protegir el model d'immersió lingüística i de les quals es derivava el decret tombat pel TSJC.

Puntual com un regal d’aniversari, el TSJC ha tingut la deferència de fer coincidir la festa nacional amb l’anunci de l’anul·lació de gran part del decret que pretenia blindar el català a les aules.

Per celebrar i incentivar la Diada amb coherència, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya “ha anul·lat bona part del decret de règim lingüístic que el govern de Pere Aragonès va aprovar per blindar el català com a llengua vehicular a l'escola i evitar que es puguin implementar percentatges lingüístics”, llegim a l’ARA. El grup Asamblea por una Escuela Bilingüe (que es presenta al món amb un nom no gaire bilingüe) en demanava l’anul·lació i ho ha aconseguit. El president de la Generalitat ha dit: "No permetrem que ningú faci ús polític de la llengua, perquè és el pitjor que es pot fer per a la convivència. El català ha de continuar sent llengua inclusiva, pròpia i transversal del país i l'escola".

Cada vegada arriben més casos als tribunals catalans, i malgrat que també en resolen més, la feina que entra és superior a la que poden assumir. Per exemple, malgrat que el 2024 es van resoldre molts més assumptes que els anys anteriors i els jutjats van tancar un 96,78% dels casos que van rebre, l'any va acabar amb més procediments pendents dels que hi havia al gener. A finals d'any, encara hi havia 732.408 casos pendents. Per resoldre aquesta situació, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) calcula que Catalunya necessita 187 places més de jutge (154) i magistrat (33) per cobrir de manera òptima el volum de feina que encaren els tribunals del país.

Mesura exemplar per a l'ultra acusat d'incitar a les xarxes socials una cacera contra el col·lectiu magribí a la localitat murciana de Torre Pacheco. La jutgessa de guàrdia ha enviat a presó preventiva Christian L.F., el líder del moviment supremacista xenòfob Deport Them Now UE, segons ha informat aquest dijous el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). En aquest sentit, la titular del jutjat d'instrucció 1 de Mataró ha acordat l'ingrés en un centre penitenciari sense opció a fiança per al jove de 28 anys, a qui atribueix els delictes d'incitació a l'odi, pertinença a associació il·lícita per cometre delicte discriminatori i tinença il·lícita d'armes.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat la fundació que promou la Sagrada Família per haver acomiadat una treballadora l'endemà que s'acabés el període que la protegia per haver tingut un fill. Els magistrats han considerat nul·la l'extinció del seu contracte i consideren que el comportament de l'entitat vulnera els seus drets fonamentals a la igualtat i a no patir discriminació. La sentència recorda que els 12 mesos posteriors al naixement d'un fill garanteixen una protecció especial i durant aquest temps els acomiadaments sense causa objectiva són nuls i no només improcedents.

Quan s'estan a punt de complir els 90 anys de la Guerra Civil, a l'Ebre s'està lliurant una nova batalla. Més llarga però, afortunadament, només judicial. Una batalla que està tenint lloc als despatxos per retirar o mantenir el monument franquista que es va alçar a Tortosa per homenatjar els feixistes que van aconseguir la victòria. La causa ha arribat al Suprem, que serà qui tingui l'última paraula.

Els fronts judicials sobre el futur del Club de Mar de Sitges continuen avançant. Si dilluns el Tribunal Suprem obria la porta a estudiar la suspensió cautelar de l'enderroc, aquest dimarts qui s'hi ha pronunciat ha estat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). L'alt tribunal català ha suspès cautelarment la demolició de l'edifici, que estava fixat per al 2 de juny per vulnerar la llei de costes. Ara bé, la Delegació del govern espanyol a Catalunya ja ha anunciat que demanarà a la justícia que mantingui l'enderrocament en la data prevista.