La justícia europea continua obrint el camí perquè els consumidors puguin recuperar els diners que els bancs els han cobrat a través de clàusules abusives i poc transparents a través dels tribunals. Algunes d'aquestes clàusules, sovint lligades a les famoses clàusules terra, eren aquelles que carregaven els costos de formalització de la hipoteca (impostos, gestoria i notaria) al client. Aquest dijous, però, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha sentenciat que quan aquestes clàusules són declarades abusives, els bancs han de retornar tots els diners carregats al client i no només una part com havia sentenciat el Tribunal Suprem, tret que la llei ho reguli d'altra manera.

Els contractes hipotecaris no poden impedir que el consumidor recorri les condicions de la hipoteca davant la justícia. Així ho ha sentenciat aquest dijous el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en una sentència en què deixa clar que el client (és a dir la persona que signa la hipoteca) està d'entrada en una situació d'inferioritat i, per tant, ha de tenir garantit el dret a recórrer als tribunals, encara que signi per escrit que hi renuncia.

Una persona que sol·licita asil no pot ser tancada en un Centre d'Internament d'Estrangers (CIE). Així ho ha decretat aquest dijous el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), arran d'un cas del desembre del 2019 en què un ciutadà de Mali va ser interceptat per Salvament Marítim en una pastera a prop de Gran Canària. Les autoritats espanyoles en van dictar el tancament en un centre d'internament però aquesta persona va sol·licitar protecció internacional i el jutge va decidir que, com que no hi havia prou espai al centre d'acollida humanitària, havia d'anar a un CIE. Aquest ciutadà malià va interposar un recurs i aquest dijous el TJUE ha recordat a les autoritats espanyoles que la falta d'espai en centres d'acollida humanitària no justifica l'internament d'un sol·licitant d'asil en un CIE.

La lluita d'ERC perquè el seu líder, Oriol Junqueras, recuperi l'acta d'eurodiputat continua. El president dels republicans ha presentat aquest dimecres un recurs de cassació davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que demana revocar la interlocutòria del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) que va deixar vacant el seu escó d'eurodiputat. Junqueras apel·la als drets fonamentals perquè es reconegui la seva condició d'eurodiputat així com la seva immunitat. Aquest nou recurs arriba després que els republicans ja demanessin unes mesures cautelars que el TGUE va rebutjar i que va comportar que el president del Parlament Europeu, David Sassoli, decretés buit el seu escó. Al recurs es demana que mentre no es dicti sentència sobre la petició de noves mesures cautelars, s'adoptin i es facin executar les mesures provisionals demanades el 7 de gener passat al TGUE.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha exigit aquest dimecres a Polònia la "suspensió immediata" del règim disciplinari aplicable als jutges del Tribunal Suprem i altres instàncies en el marc de la controvertida reforma judicial aprovada el 2017. La norma avança als 65 anys l'edat de jubilació dels magistrats, permet el nomenament al partit oficialista Justícia i Pau (PiS, per les sigles en polonès) i es crea una cambra disciplinària per a aquest col·lectiu, que es tem que s'utilitzi com a eina per castigar els crítics amb la gestió de l'executiu.

El Tribunal General de la Unió Europea rebutja la petició de prendre mesures cautelars que havia demanat Oriol Junqueras per poder exercir com a eurodiputat. Així ho ha comunicat aquest dimarts el tribunal amb seu a Luxemburg en una sentència en què el vicepresident del tribunal desestima la petició que el líder d'ERC va elevar arran de la sentència del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) que dictaminava que tenia immunitat parlamentària des del moment en què es van proclamar els resultats de els eleccions europees. Això no vol dir que es rebutgin les demandes de Junqueras, sinó que només es desestima la petició de mesures cautelars mentre s'estudia el fons de la qüestió.

Les negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez han tensat encara més les relacions entre ERC i JxCat, però justament en aquest moment el partit que dirigeix Oriol Junqueras ha decidit allargar la mà a JxCat a Brussel·les. Aquest dimarts ERC ha demanat a l'Aliança Lliure Europea (ALE) –el grup del qual forma part ERC i que està aliat amb els Verds– que accepti l'entrada de la formació de Carles Puigdemont al seu grup parlamentari a l'Eurocambra. Tot plegat davant l'escenari que podria suposar una sentència favorable de la justícia europea respecte a la condició d'eurodiputats del mateix Junqueras, però també, per extensió, de Carles Puigdemont i de Toni Comín, que també van ser escollits eurodiputats en les eleccions europees del maig.

El president del Parlament Europeu, David Sassoli, creu que una llei electoral europea hauria pogut evitar casos com el d'Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Toni Comín, que per ara no han pogut accedir a l'escó d'eurodiputats perquè no han complert els requisits de la llei electoral espanyola, cosa que ha obert una batalla als tribunals europeus. L'Eurocambra no va permetre a cap dels tres eurodiputats electes accedir a l'escó perquè les autoritats espanyoles no els van incloure al llistat oficial de membres del Parlament Europeu. Segons Sassoli, la cambra europea va aplicar la legislació existent i aquesta està a l'espera del pronunciament del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) del 19 de desembre sobre l'abast de la immunitat parlamentària de Junqueras per actuar.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) decidirà sobre l'abast de la immunitat parlamentària d'Oriol Junqueras el 19 de desembre, tal com ha comunitat el mateix tribunal amb seu a Luxemburg a través del seu compte de Twitter. Serà aleshores, doncs, quan se sabrà de manera definitiva si el tribunal va en la línia de l'advocat general de la UE, que fa dues setmanes va concloure que Junqueras sí que tenia immunitat parlamentària perquè la condició d'eurodiputat s'adquireix en funció dels vots dels ciutadans i no d'haver jurat la Constitució espanyola, un acte que va considerar un "tecnicisme" de la legislació nacional.

La condició d'immunitat parlamentària per a un eurodiputat depèn només del vot dels ciutadans i no de jurar la Constitució espanyola. Per tant, Oriol Junqueras hauria d'haver estat reconegut com a eurodiputat quan va ser escollit a les europees del maig. Així ho considera l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), el polonès Maciej Szpunar, que ha emès aquest dimarts les seves conclusions sobre l'abast (inici i durada) de la immunitat parlamentària del dirigent d'ERC després que el Tribunal Suprem preguntes al Tribunal de Luxemburg sobre la qüestió, a petició de la mateixa defensa de Junqueras. Però al mateix temps, com que Junqueras va ser condemnat abans que el TJUE s'hi pronunciés, creu que ja no té immunitat, perquè pesa sobre ell la condemna i apunta a l'Eurocambra com la responsable de decidir en aquesta mena de casos.

La defensa d'Oriol Junqueras continua l'ofensiva a Europa per aconseguir-ne la immunitat parlamentària. El dirigent d'ERC ha presentat aquest dilluns un recurs al Tribunal General de la Unió Europea en contra de la decisió del president de l'Eurocambra, David Maria Sassoli, de declarar-se no competent per reconèixer la immunitat parlamentària de Junqueras quan va ser escollit eurodiputat a les eleccions europees del maig passat. Concretament, Sassoli va argumentar que no estava "en condicions" d'activar el procediment urgent per protegir la immunitat de Junqueras després que la Junta Electoral Central (JEC) espanyola no el notifiqués com a eurodiputat. L'abast de la immunitat de Junqueras ja és analitzada ara mateix pels magistrats del tribunal amb seu a Luxemburg, després que el Tribunal Suprem impedís a l'exvicepresident català sortir de la presó per jurar la Constitució i assumir el càrrec.

Polònia, Hongria i la República Txeca es van negar a acollir les persones sol·licitants d'asil que van arribar a Grècia i Itàlia d'acord amb el mecanisme de repartiment provisional que havien pactat els estats de la Unió Europea el 2015 per majoria qualificada davant la crisi migratòria. La Comissió Europea va decidir portar aquesta negativa davant la justícia europea el 2017 i ara el tribunal amb seu a Luxemburg sembla inclinar-se en favor de l'executiu comunitari. Aquest dijous, l'advocada general de la UE ha conclòs que aquests tres països van incomplir les seves obligacions com a membres del club comunitari: l'estat de dret, el deure de cooperació lleial i el principi de solidaritat. Aquestes conclusions no suposen una sentència definitiva però sí que fixen el camí que el tribunal acaba adoptant en el 80% dels casos.

Els treballadors fixos discontinus haurien de tenir els mateixos drets a l'hora de percebre els complements d'antiguitat (anomenats triennis) que els que treballen de manera continuada. Però la legislació laboral espanyola no ho preveu així i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha dictaminat aquest dijous que és contrària al dret europeu. A més, el tribunal amb seu a Luxemburg considera que aquesta discriminació afecta especialment treballadores, ja que la majoria de persones amb aquest tipus de contractes són dones.

Continua en marxa el procés obert sobre la immunitat parlamentària d'Oriol Junqueras com a eurodiputat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). La defensa del líder d'ERC en presó preventiva ha rebut aquest divendres una confirmació que la vista se celebrarà a Luxemburg el 14 d'octubre a les 14.30 hores. També des dels serveis jurídics de l'Eurocambra (que van decidir presentar observacions al cas) han rebut la citació per a aquesta data. La vista, confirmada també pel TJUE, ha d'abordar la qüestió prejudicial que el Tribunal Suprem va presentar al TJUE sobre l'abast de la immunitat parlamentària de Junqueras.

El líder l'ERC, Oriol Junqueras, continua buscant les vies per aconseguir ser eurodiputat. Després que el Tribunal Suprem elevés una pregunta prejudicial sobre la qüestió de la seva immunitat parlamentària al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, aquest divendres el pres polític independentista ha optat per contactar directament amb la comissió d'Afers Jurídics i Legals de l'Eurocambra i demanar que li permeti prendre possessió del càrrec malgrat no haver jurat la Constitució. Defensa que no s'hauria de tenir en compte la llista presentada per la Junta Electoral Central on no apareix el seu nom i tampoc el de Carles Puigdemont i Toni Comín, sinó el primer llistat oficial de candidats electes publicat al 'Butlletí Oficial de l'Estat'.

Una de freda i una de calenta per a la 'supercomissària' de Competència de la Unió Europea, Margrete Vestager. Aquest dimarts el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) li ha donat la raó en la petició de devolució de 20 milions d'euros de Fiat en concepte d'ajudes fiscals il·legals per part de Luxemburg. Al mateix temps, però, ha anul·lat la mateixa decisió aplicada a Starbucks, a qui se li reclamaven 30 milions d'euros, perquè considera que en aquest cas la Comissió Europea no ha aconseguit provar que existeixen acords fiscals il·lícits amb els Països Baixos. Aquests dos estats europeus són considerats 'paradisos fiscals" en un recent informe de l'Eurocambra.

Google està obligat a retirar dades d'un ciutadà que així ho sol·liciti, però només dins les fronteres de la Unió Europea, amb tots els forats que això implica en un món globalitzat per garantir el dret a l'oblit. Així ho ha determinat aquest dimarts el Tribunal de Justícia de la UE en una sentència en què dona la raó al gegant tecnològic. La justícia europea ja s'havia pronunciat anteriorment en favor de garantir el dret a l'oblit dels ciutadans obligant Google a retirar de la llista de resultats d'una cerca els enllaços vinculats a una certa informació considerada sensible o controvertida, però admet que la legislació europea de protecció de dades no pot anar més enllà del territori europeu.

La defensa d'Oriol Junqueras continua el camí per intentar esclarir si el líder d'ERC gaudeix o no d'immunitat parlamentària per haver estat escollit eurodiputat. Aquest divendres, el seu advocat, Andreu Van den Eynde, ha presentat les al·legacions davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) prèvies a la vista que s'ha de celebrar el pròxim 14 d'octubre, en què es tractarà la pregunta presentada pel Tribunal Suprem sobre l'abast de la immunitat parlamentària. Van den Eynde ho ha fet conscient que s'espera que el Suprem dicti sentència abans del 16 d'octubre (quan es compleix el límit de presó preventiva de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez), però confiat que l'alt tribunal espanyol haurà d'esperar fins que el TJUE resolgui la pregunta i que, per tant, no es tancarà la via de la causa oberta a Luxemburg: "No crec que el Suprem retiri una pregunta que un dia va fer perquè entenia que era rellevant", ha explicat el lletrat.

S'obre la porta a un nou revés del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) contra els abusos hipotecaris a Espanya. L'advocat general de la UE, Maciej Szpunar, ha conclòs aquest dimarts que l'índex de referència dels préstecs hipotecaris (IRPH), que es va popularitzar en els contractes hipotecaris espanyols entre el 2003 i el 2005, pot ser considerada abusiva i no prou transparent. Contradiu d'aquesta manera la sentència del Tribunal Suprem del 2017 i fa el primer pas cap a un nou revés al sector hipotecari espanyol si, com passa en la majoria de casos, la sentència definitiva del TJUE sobre aquest cas va en la mateixa línia que les conclusions de l'advocat Szpunar, que admet que el mètode de càlcul d'aquest índex és "complex i poc transparent".