Catalunya té una de les taxes de mortalitat en accidents de trànsit més baixes de la Unió Europea: 36 per milió d'habitants. Segons les dades del 2023, l'any passat van morir 288 persones en sinistres en vies interurbanes i nuclis urbans, segons la dada aportada pel ministeri de l'Interior a petició de l'ACN. Aquesta xifra representa un 9% més de víctimes que l'any anterior i, malgrat que hi ha una tendència a l'alça, el Principat continua tenint una ràtio de víctimes mortals per milió d'habitants inferior a l'espanyola (38) i l'europea (46), segons l'Eurostat. De fet, Catalunya està gairebé a la cua dels països de la UE en aquest rànquing, amb una ràtio similar a Alemanya i els Països Baixos, inferior a la veïna França (48), Itàlia (52), Àustria (44) i molt lluny dels països amb més accidentalitat com són Bulgària (82 morts per milió), Croàcia (71) o Portugal (61).

La presència de fauna salvatge és una de les principals causes d’accidents de trànsit a les carreteres catalanes. L’any passat, a les comarques gironines, en el 39% dels sinistres hi havia implicat un animal ungulat, sobretot senglars o cabirols, que travessen les carreteres de manera sobtada, normalment al capvespre, de nit o de matinada, i ocasionen topades amb els vehicles, maniobres brusques o descarrilaments. Aquesta sinistralitat, lluny de decréixer, ha anat en augment en els últims anys a causa de la forta concentració d’espècies cinegètiques en molts entorns rurals. 

Fins a les 15 hores, 558.000 vehicles han sortit de Barcelona amb motiu de l'operació sortida de Setmana Santa, el 97% dels cotxes que el Servei Català de Trànsit preveia que abandonarien l'àrea metropolitana fins aquest divendres. A diferència del que va passar dijous, que tot i ser laborable va ser el dia en què es va mobilitzar el gruix dels cotxes i es van viure cues de fins a 50 quilòmetres a l'AP-7, en direcció a la costa i la muntanya, la circulació aquest divendres no s'ha complicat gaire. Tot i que hi ha hagut algun accident aquests dies, no s'ha registrat cap ferit greu o víctima mortal.

Fa 8 anys les carreteres franceses van passar a estar controlades per un nou element: els radars autònoms. Es tracta d'un tipus de dispositiu mòbil que està equipat amb rodes retràctils i control remot, i que pot operar de manera autònoma durant un màxim de 10 dies sense haver d'estar controlat per un agent a pocs metres.

Les motos són els vehicles de motor més vulnerables, a les carreteres i a les ciutats. I mentre que les morts en accidents de circulació van baixar un 13% a Catalunya l'any passat, les de motociclistes van augmentar un 20%, fins a les 53 víctimes, segons l'últim balanç de la direcció general de Trànsit. De fet, el 45% dels morts en accidents viaris durant l'any passat eren motoristes, ciclistes i vianants. Alguna cosa no es fa bé, si creixen les morts de motoristes. Per això té sentit que el ministeri de l'Interior anunciï mesures com ara obligar els que circulin per carretera a dur casc integral i guants homologats. Sense carrosseria, s'han de fer servir els elements de seguretat adequats a la velocitat i al perill que comporta cada via.

Una de cada tres persones que han perdut la vida a les carreteres catalanes aquest any viatjava en moto. Si l'anàlisi es fa només dels mesos de maig, juny i el que portem de juliol, els motoristes suposen la meitat del total de víctimes mortals registrades. Trenta motoristes han mort aquest any. L'últim, un home de 54 anys que va sortir de la carretera L-303 a Puigverd d’Agramunt (Urgell) poc abans de les vuit del vespre d'aquest dimecres. Malgrat que la sinistralitat total de vehicles a les carreteres ha baixat, hi ha més morts en moto (un 25% més que en el mateix període de l'any passat) i també més ferits greus.

El Servei Català de Trànsit mou fitxa en la regulació dels patinets elèctrics. L'organisme ha tirat endavant una ordenança "model" per regular aquest tipus de transport a Catalunya. L'objectiu és que sigui una guia per als diferents ajuntaments que es plantegen fer normatives i alhora homogeneïtzar criteris en els diferents municipis. Entre les principals recomanacions hi ha tenir com a mínim 16 anys per poder conduir aquests vehicles, l'ús obligatori del casc i la contractació d'una assegurança per estar coberts en cas d'accident.

El Servei Català de Trànsit ha anunciat un pla d'intervenció de 14,3 milions d'euros per millorar el trànsit i la seguretat a l'AP7. Les mesures, algunes de les quals es començaran a aplicar aquest mateix cap de setmana, s'han decidit després d'un període de diagnosi de 18 mesos en què s'ha constatat que la mobilitat i les retencions han augmentat considerablement des de l'alliberament dels peatges.

La Rabassada, la carretera que uneix Barcelona i Sant Cugat travessant el Tibidabo i Vallvidrera, és el vial més perillós de Catalunya. El risc d'aquest tram, segons l'últim estudi EuroRAP del RACC, és "molt alt", amb una mitjana de gairebé sis accidents amb morts o ferits greus a l'any. Això és gairebé el doble que la segona carretera amb més risc d'accident greu o mortal, que és la GI-555, al seu tram entre Sils i Massanes, a la província de Girona. La segueix la BV-5001, concretament el tram que va de Martorelles a Vilanova del Vallès (Barcelona), amb una mitjana de 2,3 accidents greus o mortals a l'any. La part superior d'aquest rànquing fa temps que no es mou i les tres carreteres tenen una cosa en comú: són d'un sol sentit.

Més controls per garantir la seguretat dels ciclistes. Aquest cap de setmana els Mossos d'Esquadra i el Servei Català del Trànsit reforcen la seva presència a les carreteres catalanes per on circulen més ciclistes. Ho fan amb l'objectiu, d'una banda, "d'incrementar la sensació de seguretat" i, de l'altra, d'evitar atropellaments com el de diumenge al terme de Castellbisbal, en què van morir dos homes.

El problema de l’AP-7 no s’ha resolt. L’autopista continua portant molts més vehicles que quan tenia peatges i, en conseqüència, els accidents que hi passen es mantenen a l’alça. L’últim cas és un camioner que va morir quan va bolcar aquest dilluns a primera hora del matí, a Fogars de la Selva, i va deixar l’AP-7 tallada en direcció a Girona bona part del dia. Des del gener 20 persones han mort en aquesta via: suposen gairebé el 20% de les 103 víctimes mortals d’aquest any a les carreteres catalanes. Per això el Servei Català de Trànsit (SCT) farà arribar una nova proposta al ministeri de Transports, propietari de l’autopista. Vol que la velocitat màxima passi de 120 km/h a 100 en 10 trams que han tingut dos o més accidents amb morts o ferits greus.

La fi dels peatges ha fet augmentar un 40% la circulació de vehicles a l’AP-7, i això també ha comportat un increment de la mortalitat. Aquest any ja han mort 17 persones en aquesta via, que és la que concentra més víctimes mortals a Catalunya. Són el 20% dels morts per accidents de trànsit que s’han produït el primer semestre d’aquest any i suposen més del triple de víctimes que abans de la pandèmia, perquè el 2019 havien perdut la vida cinc persones en el mateix període de temps. El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, ha anunciat que aquest mes també es mantindran les mesures de xoc que es van començar a aplicar a l’autopista abans de Sant Joan, com són els carrils addicionals i les restriccions en la circulació de camions.

Des que s’han tret els peatges a l’AP-7, un 40% més de vehicles utilitzen aquesta autopista. Segons el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, l’AP-7 “té un problema de saturació” que no és exclusiu dels caps de setmana perquè el nombre d’hores i quilòmetres de cues és “pràcticament el mateix” cada dia. Per això el Govern ha anunciat noves mesures després de les últimes retencions: posar carrils addicionals a l’autopista, tenir més grues per retirar els vehicles accidentats i restringir la circulació de camions perquè en circulin menys. Elena ha advertit que en alguns trams l’AP-7 té més vehicles dels que pot absorbir la via i ha demanat a l’Estat que faci “les inversions compromeses”, a més de revertir les “dècades de deixadesa a Rodalies”.

Matí de dissabte especialment complicat a l'AP-7, una altra vegada, on hi ha hagut fins a tres accidents –un dels quals amb una víctima mortal i un ferit greu– i més de 30 quilòmetres de cua repartits per diferents trams. El més greu dels sinistres és el que ha passat a les 8.32 del matí a Castellet i la Gornal, a l'Alt Penedès, on el xoc entre un camió i una furgoneta s'ha cobrat la vida de la passatgera davantera de la furgoneta i ha deixat la persona que viatjava a la part del darrere del mateix vehicle en estat greu i el conductor ferit de menys gravetat. L'accident ha tingut lloc en una zona on ja hi havia retencions a causa de l'incendi d'un camió tràiler al quilòmetre 204 de la mateixa via quan faltaven pocs minuts per a les cinc de la matinada.

El Servei Català de Trànsit i la Direcció General de Trànsit (DGT) es plantegen reduir la velocitat a l'AP-7 dels 120 km/h actuals a 100 km/h en el tram de les comarques del Vallès Oriental i Occidental. És la proposta en què treballen les autoritats per reduir accidents i retencions i, segons ha avançat TV3, es podria aplicar en altres trams de l'autopista. El coordinador de mobilitat i seguretat viària de Trànsit, Òscar Llatje, ha explicat que "estan alineats" amb el ministeri de Foment per tirar la mesura endavant.

Les persones que han mort a l'AP-7 el 2022 ja s'eleven a 13. Per tal de "dominar" aquesta situació, i coincidint amb el pont de la segona Pasqua, el Servei Català de Trànsit (SCT) ha posat en marxa un pla d'actuació que s'intensificarà en les pròximes setmanes. Les mesures inclouen més radars, estàtics i dinàmics; un reforç de la inspecció des de l'helicòpter, i més controls específics a vehicles com els de transport de mercaderies i de viatgers.

El setembre de l'any passat es van eliminar els peatges de l'AP-7, l'AP-2, la C-33 i la C-32 Nord, i el resultat no només s'ha notat en la butxaca, sinó també en la seguretat. Per comparar dades, el Servei Català del Trànsit (SCT) se salta l'any 2020, perquè la disminució del trànsit que va comportar la pandèmia el fa un any massa extraordinari per a les estadístiques. Amb les dades de l'últim trimestre del 2019, doncs, es pot veure com han baixat un 12% els accidents mortals respecte a l'últim trimestre del 2021 (el primer sense peatges). A la C-17, per exemple, hi va haver quatre accidents mortals l'últim trimestre del 2019 i, en canvi, no n'hi ha hagut cap durant el mateix període del 2021, segons ha destacat aquest matí el director del Servei Català del Trànsit, Ramon Lamiel.

Tres persones d'entre 62 i 65 anys han mort i deu més han resultat ferides de diversa consideració en un accident múltiple entre un camió i quatre cotxes aquest dilluns a l'autopista AP-7, al seu pas per Barberà del Vallès (Vallès Occidental). Un dels turismes implicats en el sinistre es va incendiar. Els Mossos van detenir ahir al vespre el conductor del camió per ser el suposat autor dels tres homicidis imprudents.

Fer una trucada, respondre un missatge, llegir un correu electrònic o fer un ‘m’agrada’ a les xarxes socials des del mòbil són accions quotidianes que, si es fan mentre conduïm, es converteixen en un risc real de patir un accident. Les distraccions estan presents en 1 de cada 4 accidents de trànsit amb víctimes a les carreteres catalanes, i manipular el mòbil n’és la primera causa.

La bicicleta es va consolidant com a mitjà de transport habitual que permet avançar cap a una mobilitat més segura, sostenible i saludable. Amb el creixement de l’ús i dels espais destinats a aquest vehicle, cal recordar també quins són els drets i deures de circular amb bicicleta i dels altres vehicles en la seva interacció amb els ciclistes. I és que els ciclistes, amb els vianants i la resta de conductors, tenen la responsabilitat compartida de fer un ús de la xarxa viària cívic i respectuós.