La llei d'amnistia ha quedat aprovada aquest dijous al Congrés dels Diputats, si bé encara li queda un periple de dos mesos al Senat amb el misteri de com l'aplicaran després els tribunals. Ara bé, ja s'albiren alguns beneficiats immediats tan bon punt sigui publicada al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). L'article 4a de la llei marca quins són els efectes prioritaris: "La immediata posada en llibertat dels que es trobin en presó" i "la immediata retirada de qualsevol mesura cautelar". De moment, encara no hi ha nous presos polítics vinculats al Procés, però hi ha dos activistes que estan a punt de passar a ser-ho un cop el Tribunal Suprem ja ha confirmat les condemnes de Dani Gallardo, a Madrid, i d'Adrián Sas, a Barcelona.

La jutge de guàrdia de Solsona ha deixat en llibertat provisional amb càrrecs els quatre independentistes detinguts per intentar "boicotejar" la Vuelta al seu pas per Catalunya, després de passar davant del jutge aquest migdia. Alhora, ha dictaminat una ordre d'allunyament de 500 metres respecte a les etapes del circuit ciclista que passen pel Principat. Feia 48 hores que la Policia Nacional els havia detingut al Solsonès i els havia traslladat fins a la comissaria de la Verneda, a Barcelona. La causa contra els investigats ha quedat oberta pels delictes de desordres públics, grup criminal, contra la seguretat viària i contra el medi ambient, segons ha detallat en un comunicat el TSJC.

El jutjat penal número 16 de Barcelona ha condemnat un militant d’Arran a un any i mig de presó per un delicte d’atemptat a l’autoritat i a pagar una multa de 360 euros per causar lesions a un mosso d’esquadra durant un dels talls en contra de l’empresonament dels dirigents independentistes a l’avinguda Meridiana de Barcelona. A més, el membre de l’organització juvenil independentista haurà de compensar l’agent amb 1.350 euros per haver-li provocat una lesió en un dit en empentar-lo i fer-lo caure, segons recull la sentència. Arran i Alerta Solidària han criticat que la Generalitat exercís d’acusació en el judici, on va elevar la petició d’indemnització a 4.609 euros. ERC i la CUP van incloure que el Govern deixi d’acusar manifestants en el pacte per investir Pere Aragonès, excepte quan “hi hagin lesions a agents acreditades amb certificat mèdic”, puntualitza el document de l’acord. 

Gir de guió d'última hora a l'inici del judici de l'activista badaloní Marcel Vivet, processat per la manifestació del setembre del 2018 contra el sindicat policial Jusapol. Amb totes les parts ja dins l'Audiència de Barcelona, la Fiscalia ha demanat suspendre el judici davant l'absència de dos dels set agents dels Mossos que havien de testificar i que han al·legat malaltia. El tribunal ha accedit a la petició, que ha avalat la Generalitat –personada com a acusació particular– i ha rebutjat la defensa, i ha acordat ajornar la sessió fins al 22 de febrer.

Un dels compromisos que va assumir el conseller Miquel Sàmper quan va aterrar al departament d'Interior va ser rebaixar les acusacions que la Generalitat mantenia contra una quarantena de persones per haver participat en mobilitzacions independentistes o contra la repressió. La seva paraula no es va complir en el cas de l'activista de Vilafranca del Penedès Adrián Sas, que aquest novembre va ser condemnat a tres anys i mig de presó per lesions a Mossos d'Esquadra -el Govern li demanava cinc anys i mig i la Fiscalia fins a set- durant les protestes pel primer aniversari de l'1-O. Però aquest divendres pot canviar finalment aquesta dinàmica en el judici a Marcel Vivet, militant de l'organització juvenil La Forja.

La Generalitat ha elevat finalment a definitiva l'acusació contra Adrián Sas, el jove de Vilafranca del Penedès acusat de desordres públics, atemptat contra l'autoritat i lesions per la seva participació el 2018 en les protestes pel primer aniversari de l'1-O. Malgrat que JxCat i ERC s'havien posicionat la setmana passada al Parlament a favor de retirar l'acusació particular del Govern, els serveis jurídics de l'executiu han decidit mantenir la petició de cinc anys i mig de presó contra Sas -la Fiscalia en demana set- en el judici celebrat aquest dimarts, on l'acusat ha negat haver colpejat cap agent dels Mossos d'Esquadra. Segons ha afirmat en roda de premsa la consellera portaveu, Meritxell Budó, el lletrat de la Generalitat ha plantejat a la defensa un ajornament del judici per negociar, però l'advocat de Sas i membre d'Alerta Solidària, David Aranda, assegura a l'ARA que això és "completament fals".

«La mateixa Generalitat que ens animava a sortir al carrer al crit d'"Apreteu" és la que ara, de forma totalment incoherent, em vol empresonar». Així s'expressava aquest dimecres en roda de premsa des del Parlament Adrián Sas, un jove de Vilafranca del Penedès que dimarts que ve s'enfronta a un judici a l'Audiència Provincial de Barcelona per haver participat fa dos anys en les protestes del primer aniversari de l'1-O. Acusat de desordres públics, atemptat contra l'autoritat i lesions, la Fiscalia demana per a ell set anys de presó i el Govern, com a acusació particular, en demana cinc i mig. El seu lament és el de fins a una quarantena de persones que, segons les dades de l'organització antirepressiva Alerta Solidària, s'enfronten a peticions de multa o presó dels serveis jurídics de l'executiu després d'haver assistit a mobilitzacions del moviment independentista.

Diverses organitzacions de l'esquerra independentista han acusat el Govern d'haver orquestrat una "trama d'espionatge" contra les seves entitats. Els activistes es basen entre altres coses en una investigació publicada per La Directa, segons han explicat en un acte recollit per l'ACN. Denuncien que se'ls ha suplantat la identitat en diversos correus electrònics per aconseguir informació interna de les seves formacions, i asseguren que les adreces IP d'aquests correus es corresponen amb ordinadors del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) de la Generalitat, així com amb equips del complex d'Egara dels Mossos d'Esquadra.

Òmnium Cultural renova les xifres de l'onada repressiva contra el Procés. L'entitat que presideix Jordi Cuixart ha denunciat aquest dimarts que, des de la protesta al departament d'Economia el 20 de setembre del 2017, un total de 2.500 persones han estat represaliades per defensar l'autodeterminació o mobilitzar-se contra el judici i la sentència del Procés. Una xifra que "escandalitza", segons ha afirmat Marcel Mauri, vicepresident de l'organització, que considera que no hi ha precedents d'aquesta situació des del franquisme. Òmnium, amb tot, reclama que en el diàleg entre Catalunya i Espanya que podria derivar de les converses ERC-PSOE s'abordi també la fi de la repressió, tal com defensen els republicans.