Política 28/11/2020

L'activista Adrián Sas, condemnat a tres anys i mig de presó

La Generalitat estava personada com a acusació

M.toro / N.orriols
3 min
ERC reclama a JxCat que "doni la cara" i expliqui perquè Interior no va rebaixar la petició de pena d'Adrian Sas

BarcelonaL'activista Adrián Sas ha estat condemnat a tres anys i mig de presó per atemptat a l'autoritat i un delicte de lesions, segons informen fonts de la defensa a l'ARA, després que la Generalitat i la Fiscalia mantinguessin la seva acusació. L'independentista de Vilafranca del Penedès havia estat jutjat per l'agressió a dos Mossos d'Esquadra durant el primer aniversari de l'1 d'Octubre, el 2018, una acusació que ell ha negat en tot moment durant el judici.

La sentència considera provat que Sas era a la manifestació al parc de la Ciutadella l’1 d’octubre del 2018 i que va colpejar amb un bastó un Mosso d’Esquadra, quan aquest agent –segons el relat de la sentència– va actuar per evitar que es desmuntés la línia de tanques que la policia catalana havia instal·lat al voltant del Parlament. A banda d’aquest policia, Sas també en va colpeja un altre al casc amb el mateix bastó, d’acord amb el que diu la resolució.

A causa de l’actuació de Sas –ell ha negat ser el causant de l'agressió–, el Mosso d’Esquadra va patir una “contusió a la mà dreta” i una ferida al mentó per la qual li van haver de donar tres punts de sutura. La lesió va durar set dies, la qual cosa no li va impedir seguir amb les seves obligacions habituals. L’altre policia, en canvi, sí que va estar apartat una setmana del servei per dolor cervical.

Com argumenta la sentència la condemna? Segons la resolució, hi ha tres testimonis, tots Mossos d’Esquadra, que afirmen estar “segurs” de reconèixer l’acusat com la persona que era al lloc dels fets i que va cometre l'agressió. “No és probable que els testimonis es confonguin, i molt menys que s’hagin conjurat per mentir, ja que no té lògica que vulguin culpar una persona innocent”, diu la sentència. També afirma que hi ha semblança entre les característiques físiques de l’acusat i l'home que surt a les gravacions. Dos pèrits, afegeix, han convingut que es tracta de la mateixa persona.

Un dels elements clau per identificar Sas, segons la sentència, és una samarreta relacionada amb una pel·lícula –“que no consta que portin gaires persones”– i un mocador de la colla de pastorets a la qual està vinculat l’activista. “La persona de les gravacions porta un bastó de les mateixes característiques que els de la pàgina “Ball de Pastorets de Vilafranca del Penedès” i resulta que l’acusat viu en aquesta localitat i va posar un «M’agrada» a la foto dels bastons”, relata la sentència com a prova de vinculació de Sas amb els pastorets. També es considera que “no és menyspreable l’actitud agressiva” davant dels Mossos d’Esquadra de la persona que apareix a les gravacions amb la fotografia que Sas va penjar al seu Facebook: “Una pintada que diu «Al pa, pa i al Mosso, pum»".

Alhora, el magistrat descarta considerar la participació de Sas a la mobilització de l’1-O del 2018 com a exercici del dret de llibertat d’expressió i manifestació. Aquests drets, segons el magistrat, “no emparen actes consistents a colpejar amb un pal altres persones".

Segons la sentència, hi ha un delicte d’atemptat a l’autoritat, que va dels sis mesos als tres anys de presó, però hi afegeix un agreujant perquè considera que s’ha fet ús d’armes (el bastó), tal com defensa l’acusació particular, la Generalitat. Per això la pena que s’imposa ha de tenir entre tres i quatre anys i mig de presó: n’hi posen tres i hi afegeixen mig any més per un delicte menys greu de lesions.

En declaracions a l'ARA, l'advocat de Sas, David Aranda, considera que la Generalitat és "responsable" d'aquesta condemna, perquè demanava presó per un delicte d'atemptat a l'autoritat agreujat, la pena mínima de la qual són tres anys de presó. En tot cas, presentarà un recurs en contra la sentència.

JxCat i ERC s'havien compromès a retirar l'acusació

La condemna de Sas arriba després que JxCat i ERC es comprometessin públicament a retirar l'acusació particular de la Generalitat. El dia del judici, però, l'advocat del Govern no ho va fer i el cas va acabar vist per sentència amb les mateixes peticions de pena de presó, també les de la Fiscalia.

Segons la portaveu del Govern, Meritxell Budó, la Generalitat va oferir a la defensa ajornar el judici per negociar, una afirmació que l'advocat de Sas nega.

De fet, la defensa i Sas consideren que darrera l'incompliment de la promesa hi ha pressions policials. Argumenten que un dels policies que acusa l'activista és Jordi Arasa, excap dels antiavalots de l'ARRO a Barcelona i que va ser condemnat a més de dos anys de presó per lesions en el desallotjament de la plaça Catalunya durant el 15-M (sentència no ferma encara).

stats