La guerra dels ‘quatre fantàstics’ de Vox contra Abascal

BarcelonaL'expulsió de Javier Ortega Smith va ser el detonant que ha permès als crítics de Vox encendre el foc contra la direcció. El toc de gràcia definitiu va ser el 18 de febrer, quan el partit va fer fora l'exdirigent madrileny, qui, aquest cop sí, ha decidit anar a la guerra que va evitar durant el congrés del gener del 2024. Va seguir aquesta rebel·lió el líder murcià, José Ángel Antelo, després que la direcció li oferís ser candidat autonòmic amb la condició que deixés la presidència provincial, cosa que no va acceptar i va ser expulsat del grup amb un expedient per ser fulminat. S'hi va sumar l'exportaveu de Vox Iván Espinosa de los Monteros –que va plegar l'agost del 2023 i ja va llançar una fundació per influir el setembre passat–, que va activar la convocatòria d'un congrés extraordinari. I encara s'hi ha afegit la dimissió de l'exvicepresident castellanolleonès Juan García-Gallardo, que va plegar el febrer de l'any passat. Un seguit de moviments que evidencien l'ofensiva dels crítics contra la direcció de Santiago Abascal.

• Si vols investigar la infografia amb més detall, obre la versió en alta resolució en una altra pestanya.

Ortega Smith, Antelo, Espinosa de los Monteros i García-Gallardo són els quatre fantàstics que intenten remoure la formació. Disparen contra els milions que Vox envia al grup de comunicació Tizona i llancen acusacions –que el partit nega de ple– insinuant corrupció o manca d'ètica d'Abascal i el seu entorn per "fer-se ric". També a la seva dona, per haver facturat d'una empresa vinculada a dos assessors clau de Vox. També carreguen contra els milions que el partit destina a la fundació del partit, Disenso, o critiquen les purgues que ha impulsat la direcció. Ara bé, també pretenen capgirar la deriva ideològica dels darrers anys de Vox perquè consideren que hi ha enfocaments incompatibles: Espinosa ha reivindicat un projecte "reformista", fins i tot de "centredreta" i "liberal", emmirallat en Giorgia Meloni; i García-Gallardo ha defensat la radicalitat de la "remigració" i una oposició ferma a Israel. Gallardo és l'únic dels quatre crítics que no ha signat el manifest pel congrés extraordinari –tot i desitjar-los sort– i les seves posicions són més extremistes que les que defensa Vox.

Contra el nucli de poder

El xoc intern esclata en el millor moment demoscòpic per la formació, tot i que la crisi ve de lluny. Ho demostra l'allau de converses privades del 2024 publicades en mitjans com The Objective: "Els tenen gravats a tots", sostenen fonts de Vox consultades per l'ARA. Sobretot a Múrcia. Diverses veus del partit veuen una "coordinació clara" entre els crítics, mentre la direcció ha creat un equip per revisar les declaracions i notícies presumptament difamatòries per presentar querelles. Creuen que rere la guerra i els crítics hi ha el PP per debilitar Vox en un context de desfilada als jutjats pel cas Kitchen.

A Vox hi ha un nucli de poder encapçalat per Abascal com a president, Ignacio Garriga com a secretari general i vicepresident, i Montserrat Lluis com a adjunta a la secretaria general. Com a persones de confiança també hi ha els assessors en comunicació Kiko Méndez-Monasterio i Gabriel Ariza –fill del tòtem de la comunicació que lidera El Toro TV, Julio Ariza–, que tenen l'empresa Tizona; a més del director de comunicació, Álvaro Zancajo. Sense ells no es mou res al partit. La guerra, sostenen fonts de Vox, ve per "qui està més a prop del líder i qui no". La trencadissa ha arribat a fer sospitar que "estan fent un nou partit amb l'excusa del congrés extraordinari". Gallardo va defensar crear-ne un en una entrevista a El Mundo "si Vox deixa de ser útil". Però no queda clar que Espinosa faci el pas per la divisió que causaria.

Cadena d'adeus

La crisi és visible ara, però ve de lluny. Ortega Smith es distancia de la cúpula el 2022, quan no entén el canvi en la secretaria general a favor de Garriga. Però és el 2023 quan deixen d'haver-hi comunicacions privades entre ell i destacats membres de la direcció, segons ha constatat l'ARA. És el mateix any en què Ortega Smith critica els que han fet de Vox el seu "modus vivendi". El 2024 deixa de ser vicepresident per passar a ser vocal ras, a finals del 2025 és expulsat de la direcció i enguany de la formació. El juliol del 2022 també va ser un altre moment crític per al partit: quan dimiteix l'exportaveu parlamentària Macarena Olona. Va acabar barallada amb la direcció, també amb Ortega, però després de provar un partit nou, no participa del moviment crític.

En el cas d'Espinosa, ell va plegar un mes després de les eleccions generals. "No és ministre i no governem amb el PP i no vol picar pedra en un context en què no pot influir tant en el president", rematen fonts coneixedores. L'exemple van ser les llistes electorals, en què "va proposar molts noms que el president no accepta". El cas d'Espinosa és el més delicat perquè se centra en la batalla d'idees. Té un expedient obert per ser expulsat que va demanar un afiliat, però hi ha membres de la direcció que no ho veuen clar en termes d'impacte. En tot cas, qui fins fa una setmana era vicepresident del comitè de garanties, José Francisco Garre, va denunciar a El País "pressions" de la direcció per "expulsar" Espinosa. Garre va ser fulminat perquè ha pactat amb el PP d'esquena a Abascal a la localitat murciana de Torre Pacheco, on és regidor.

Quins són els punts més crítics al territori? Els dos grans conflictes a les províncies de Madrid i Múrcia, a més del caos a les Balears, han estat fins ara les patates calentes del partit per "canviar lideratges" de fa més de tres anys, enmig d'enfrontaments interns. La madrilenya Rocío Monasterio, dona d'Espinosa, va plegar l'octubre del 2024 lamentant la destitució provincial –però acceptant-la–. A Múrcia, després de la rebel·lió d'Antelo, diverses veus descriuen la situació com "un camp de mines" en què "tots estan a matar". A Castella i Lleó, la guerra va esclatar de cop quan Gallardo no va acatar l'ordre de Garriga de destituir dos diputats que havien demanat abandonar el grup europeu de Viktor Orbán i tornar al de Meloni.

A banda dels quatre fantàstics, hi ha altres exdiputats que han plegat i volen un congrés extraordinari, com són Juan Luis Steegmann –que va dimitir per la deriva "neofalangista" que atribueix a l'ideòleg Jorge Buxadé–, Víctor Sánchez del Real o Rubén Manso. La crisi actual de Vox no és nova, sinó que el partit ja n'havia viscut a l'inici: després del fracàs de les eleccions europees del 2014, qui es presentava com a cap de llista, Aleix Vidal-Quadras, va donar-se de baixa. En aquell moment, la persona que va aconseguir el finançament de l'oposició iraniana va lamentar una deriva nacionalpopulista que denuncia ara Espinosa, qui critica "l'estatalisme" amb toc "il·liberal" i manca de democràcia interna.