A la política no tot han de ser proclames i gestualitat. També cal pragmatisme. En resum, ser pràctics perquè els ciutadans, els administrats, tinguin la sensació que no se'ls deixa de banda quan van mal dades. I aquesta sembla que és la via que ha emprès el govern espanyol amb el paquet de mesures destinat a pal·liar els efectes de la guerra a l'Orient Mitjà. El conflicte, el final del qual s'entreveu llunyà, ha fet disparar els preus del gas i del petroli i, per tant, de tot el que se'n deriva, com ara els carburants i les tarifes de la llum. És per això que les mesures anunciades per Pedro Sánchez suposaran uns 5.000 milions d'euros, lluny dels més de 20.000 milions mobilitzats el 2022 arran de la invasió d'Ucraïna –però encara som als inicis i ignorem quant pot durar la guerra.

Encara no se sap quin paper tindrà Yolanda Díaz en les pròximes eleccions estatals. Queda clar, però, que després de renunciar a liderar l’espai a l’esquerra del PSOE, deixarà un llegat de set anys al capdavant del ministeri de Treball, si les generals se celebren el 2027. Una veu sindical que hi ha treballat de prop no dubta en qualificar l’agenda de reformes i mesures impulsades des de la seva cartera com un “punt d’inflexió” per al mercat laboral espanyol, començant per la reforma laboral del 2021.

Yolanda Díaz ha renunciat a encapçalar l'espai a l'esquerra del PSOE sense que hi hagi un relleu clar. Després de les tensions internes que va generar el personalisme de Sumar el 2023, l'estratègia de cara a les eleccions previstes el 2027 s'ha capgirat. La prioritat són ara les aliances entre els partits i, en últim terme, arribarà el nom del cap de llista. De moment, Comuns, Més Madrid, Esquerra Unida i Moviment Sumar han anunciat que aniran en coalició –sense concretar encara com i amb quines cares– amb l'objectiu que s'hi afegeixin altres formacions com Podem, Compromís, Chunta Aragonesista o Més per Mallorca. El pas al costat de Díaz deixa via lliure a desplegar nous lideratges en un projecte que es presenta com a més coral. Qui podria rellevar-la?

Era un secret del domini públic i només faltava posar-hi data: aquest dimecres, just després de participar en la sessió de control al govern espanyol, ha sigut el dia que ha triat Yolanda Díaz per anunciar que no tornarà a ser candidata a les eleccions generals. Seguirà com a vicepresidenta segona del govern espanyol i ministra de Treball, però ja no tindrà un paper protagonista en una coalició d'esquerres estatal, que tot just ara ha començat a presentar els fruits de mesos de negociacions. En una carta publicada a les seves xarxes socials, Díaz subratlla que "l'espai que Sumar va posar dret segueix amb força" i també destaca propostes "ambicioses" com la que defensa Gabriel Rufián per ampliar aquest espai als partits nacionalistes i independentistes d'esquerres. Abans de fer pública la carta, Díaz ja havia comunicat la seva decisió "als seus éssers estimats, al conjunt del seu espai polític i al president del govern espanyol".

Julio Iglesias ha decidit portar Yolanda Díaz als tribunals. La demanda, presentada amb el suport de l’advocat José Antonio Choclán, sol·licita un acte de conciliació en què Díaz "reconegui el dany causat" i rectifiqui les declaracions fetes tant a les xarxes socials com en mitjans de comunicació. La vicepresidenta espanyola va condemnar a TVE les agressions sexuals per les quals s'investiga el cantant i va demanar "contundència": es va mostrar partidària de retirar les medalles a Iglesias perquè assegurava que el seu comportament "requereix una actuació exemplaritzant". "Una cosa és la responsabilitat penal i una altra la responsabilitat de caràcter ètic", va justificar, i va avançar que aviat el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, prendria una decisió sobre la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts.

Yolanda Díaz no es va cansar de repetir, abans de llançar Sumar el 2023, que el projecte que volia liderar no anava ni de sigles ni de persones, que volia ser una plataforma ciutadana en què els partits tinguessin un rol secundari per no perdre's en les batalles partidistes que moltes vegades han caracteritzat l'esquerra. De fet, l'actual vicepresidenta segona del govern espanyol i ministra de Treball va protagonitzar una gira –el que va anomenar "procés d'escolta"– per tot l'Estat per presentar i acostar el seu projecte a la ciutadania. Res va sortir com havia promès: ja des de l'inici, Sumar es va convertir en una plataforma que girava al voltant de Yolanda Díaz i la guerra amb Podem va acaparar les negociacions per configurar el que va acabar sent una coalició electoral tradicional. Ara, bona part dels protagonistes de Sumar de fa tres anys s'han proposat reeditar un projecte comú –sota el títol provisional d'Un Pas Endavant– i no caure en els errors de fa tres anys. ¿És possible?

El debat sobre la unitat a l'esquerra del PSOE ha ressorgit amb força en els últims dies. La crida a no dispersar el vot progressista feta dimecres per Gabriel Rufián de cara a les pròximes eleccions generals ha ressonat aquest dissabte en un altre acte a Madrid. Comuns, Més Madrid, Esquerra Unida i Moviment Sumar han escenificat que tornaran a concórrer plegats en els comicis previstos el 2027 amb una expectació amplificada per la proposta del republicà. Si bé el plantejament d'aquestes formacions va per un carril diferent del del portaveu d'ERC al Congrés i no hi ha expectatives reals de sumar-hi els independentistes, la nova coalició electoral —encara en un estadi molt inicial— ha reivindicat aquesta necessitat de ser com més actors millor en una única candidatura. "No tancarem la porta a ningú", han afirmat. En aquesta crida sí que hi ha la voluntat —ara per ara quimèrica després del traumàtic trencament a l'inici de la legislatura— d'atraure Podem. També altres partits amb qui ja s'han ajuntat anteriorment com Compromís, Més per Mallorca o la Chunta Aragonesista. D'aquests, només els valencianistes han assistit a la presentació en la qual la gran absent ha estat Yolanda Díaz.

Davant de 500 persones en una sala que dues hores més tard acolliria un concert de jazz, Gabriel Rufián ha deixat un interrogant a l'aire: "Quin sentit té que catorze esquerres representant el mateix ens presentem al mateix lloc competint per molles?". Després de molts dies d'especulacions i tertúlies, el portaveu d'ERC al Congrés ha concretat la seva proposta per articular un front comú de les esquerres de cara a les pròximes eleccions generals. El seu full de ruta consisteix a establir "tres o quatre punts programàtics en comú" de les esquerres i que les formacions es presentin província per província. "Cadascú a casa seva, i l'antifeixisme, el dret a l'autodeterminació i la dignificació de les condicions de vida, a la de tots", ha solemnitzat. I ha obert la porta a conformar un grup parlamentari comú al Congrés. Ha sigut en un acte a la Sala Galileo Galiei de Madrid acompanyat d'Emilio Delgado, diputat autonòmic de Més Madrid.

Només la mala fe o la més absoluta ignorància poden donar crèdit a Vox i la seva proposta de prohibir el burca i el nicab als espais públics. Parlen de “la nostra cultura” com si la seva fos la de tots. El seu patriotisme ranci, la seva nostàlgia franquista, la seva misogínia radical i el seu tarannà lliberticida sí que no és “la nostra cultura”. Però el que resulta sorprenent no és el racisme de Vox sinó la ineptitud d’una esquerra que no sembla veure-les venir, i per mandra, per mediocritat o covardia deixa que alguns temes espinosos es vagin covant fins a fer eclosió en polèmiques com la d’aquests dies.

Després de l'esbroncada interna dins el govern espanyol de coalició del PSOE i Sumar per les rebaixes d'impostos als propietaris, l'executiu de Pedro Sánchez busca un equilibri a la proposta fiscal inicial per mirar de resoldre la disputa. Concretament, els ministeris d'Habitatge i Hisenda, en mans socialistes, exploren una fórmula que combini incentius per a qui apliqui una rebaixa del preu del lloguer quan aquest s'hagi de renovar, i una penalització per a qui l'encareixi, segons ha avançat aquest divendres El País i confirmen a l'ARA fonts del ministeri d'Habitatge. El plantejament, però, encara és molt incipient i des de Sumar, el soci minoritari, no ho veuen clar. Fonts de la formació que lidera Yolanda Díaz confirmen que l'ala socialista ha posat el plantejament damunt la taula –la negociació fa temps que està oberta–, però insisteixen en el fet que la via fiscal no pot ser l'única solució per controlar els preus dels lloguers.

La negociació col·lectiva és l'espai on els representants dels treballadors i les empreses seuen per negociar tots els aspectes de les condicions laborals; des dels salaris fins a les vacances passant pels horaris. Aquests acords es tanquen a través dels convenis col·lectius, una fórmula que, precisament, va experimentar una caiguda del 16,89% a Catalunya en l'últim any. La patronal Foment del Treball ha apuntat que el 2025 es van registrar al Principat un total de 310 convenis que van afectar 611.698 empleats i 64.153 companyies. Les dades s'inclouen en el seu darrer Informe del mercat laboral i la negociació col·lectiva, que ha publicat aquest dijous.

El Ministeri de Treball i els sindicats UGT i CCOO, però no les patronals, han acordat aquest dijous apujar el salari mínim interprofessional (SMI) a 1.221 euros bruts en 14 pagues, un 3,1% més que el 2025. És una alça de 37 euros mensuals, segons ha anunciat el secretari d'Estat de Treball, Joaquín Pérez Rey. Així, el Consell de Ministres aprovarà pròximament l'increment del salarial, que tindrà efectes retroactius des de l'1 de gener d'aquest any.

Fa temps que l'esquerra del PSOE ha engegat una operació de renovació. Sumar, el moviment ciutadà que Yolanda Díaz va impulsar l'abril del 2023, va convertir-se precipitadament en una coalició electoral de cara al 23-J per aixoplugar progressistes d'arreu de l'Estat. Però gairebé tres anys després ha perdut l'empenta que tenia en un inici. Des de la unitat d'aquell moment, la galàxia de Sumar ha patit un divorci irreconduïble amb Podem; la deserció de part de Compromís; tres desfetes electorals a Galícia, al País Basc i a les europees, i ha desprès una polifonia en temes cabdals sense aconseguir la seducció que buscava. Ara bé, les esquerres no tiren la tovallola i s'han conjurat per reflotar-se. Des de fa mesos, amb especial èmfasi en les últimes setmanes, Moviment Sumar, Esquerra Unida, Més Madrid i Comuns –els quatre partits amb presència al consell de ministres– estan mantenint converses per fer una actualització global necessària a l'aliança de cara a les futures eleccions generals. Ara bé, el nou horitzó es dibuixa després que Podem se n'hagi separat i Compromís se n'hagi distanciat, sense un lideratge definit i amb dubtes profunds sobre el rol que ha de tenir Yolanda Díaz.

La plataforma de repartiment de menjar a domicili Uber Eats ha anunciat aquest dijous que "deixarà de col·laborar amb repartidors autònoms", quatre anys després de l'aprovació de la llei rider. "Uber Eats reafirma el seu compromís amb el compliment de la llei rider. Després de quatre anys en què hem acumulat experiència treballant amb empreses expertes en logística, i per fomentar un model sostenible a llarg termini, hem pres la decisió de deixar de col·laborar amb repartidors autònoms", han declarat fonts de l'empresa. Alhora, la companyia californiana ha detallat que els repartidors que encara utilitzen l'aplicació d'Uber Eats com a autònoms podran continuar treballant com a empleats per compte d'altri d'una de les flotes col·laboradores de la firma.

L'escàndol de les denúncies per agressió sexual contra Julio Iglesias, ja investigades per la Fiscalia de l'Audiència Nacional, ha sacsejat la política estatal. Les reaccions a les informacions publicades han anat des de la condemna absoluta de Sumar –que ja reclama retirar medalles al cantant– fins a la defensa d'Iglesias des de l'ala més conservadora del PP, encapçalada per Isabel Díaz Ayuso. Per als populars, però, es tracta d'un tema incòmode i la posició no és unànime. El líder del partit, Alberto Núñez Feijóo, ha donat suport a les investigacions en marxa: "Les denúncies són molt greus", ha reconegut a Telecinco.

El ministeri de Treball ha plantejat als agents socials una pujada del 3,1% del salari mínim interprofessional (SMI) per al 2026, i mantenir aquest sou de referència exempt de tributació, cosa que suposaria elevar-lo de 1.184 a 1.221 euros bruts mensuals en 14 pagues (37 euros més). La patronal espanyola i els sindicats majoritaris CCOO i UGT s'han compromès a estudiar la proposta, segons ha explicat en roda de premsa aquest dimecres el secretari d'Estat d'Ocupació, Joaquín Pérez Rey, després de la reunió entre els agents socials per intentar arribar a un acord.

El salari mínim interprofessional, els nous permisos per defunció i cures pal·liatives i el pols a Uber Eats. Són les tres qüestions que marcaran l'agenda de la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, durant les primeres setmanes del 2026, com a mínim en matèria laboral. En un dels moments de més debilitat del govern espanyol pels presumptes casos de corrupció i assetjament sexual i laboral que acorralen l'entorn de Pedro Sánchez, Díaz veu en les mesures econòmiques i socials l'escletxa a través de la qual l'executiu pot trobar aire. També la via que li pot permetre marcar perfil, sobretot davant el cicle electoral autonòmic que s'obrirà –arrenca amb l'Aragó el 8 de febrer vinent.

La relació entre el PSOE i Sumar titubeja en un dels moments més crítics de la legislatura arran de la proliferació de casos de presumpta corrupció i assetjament sexual que esquitxen i assetgen els socialistes. “Aquesta crisi pot ser l’última”, reconeix un diputat del grup parlamentari de Yolanda Díaz, que creu que o se “surt amb canvis” o s’entrarà en una “inèrcia” en la qual “no hi haurà temps de reacció” abans de les pròximes eleccions. Sumar, en aquest sentit, continua reclamant una "remodelació" de l'executiu per encarar el que queda de la legislatura, tot i que de moment rebutgen públicament sortir de l'executiu. Amb tot, hi ha debat intern i un dels partits que conformen aquest espai, Esquerra Unida, no ho descarta: "Tots els escenaris estan oberts". Fonts consultades per l'ARA expliquen que ja hi ha veus d'aquest espai que aposten per una sortida del govern.

El comitè d'experts que assessora el govern espanyol sobre el salari mínim interprofessional (SMI) ha plantejat elevar-lo de cara al 2026 en 37 euros al mes (1.221 euros mensuals en 14 pagues) si es decideix que continuï exempt de tributació, o en 56 euros al mes (fins als 1.240 euros) si s'opta per la seva tributació en l'IRPF, segons ha avançat aquest dijous El País i ha pogut confirmar l'ARA. Actualment, el sou mínim està fixat en 1.184 euros al mes en 14 pagues.

El consell de ministres ha aprovat aquest dimarts el desenvolupament reglamentari de l'article 11 de l'Estatut dels Treballadors sobre els contractes formatius, segons ha explicat en la roda de premsa posterior la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz. Un dels principals canvis que implica aquesta modificació legal és que per primer cop el govern espanyol limitarà el nombre màxim de contractes formatius que hi pot haver alhora en un centre de treball. Per als que tenen fins a 10 treballadors, el topall serà de 3 contractes; per als que en tenen entre 11 i 30, serà de 7, i per als que en tenen entre 31 i 50, el màxim serà de 10. Els centres amb més de 50 treballadors tindran un límit del 20% del total de la plantilla.