'Un año, una noche'

Ramón González va descriure la seva experiència com a supervivent de l'atemptat del 2015 a la sala Bataclan al llibre Paz, amor y death metal, punt de partida de la pel·lícula d'Isaki Lacuesta Un año, una noche, que copsa la manera com els atemptats van afectar individualment i com a parella el Ramón i la Céline. Vam parlar amb Isaki Lacuesta quan va presentar el film a la Berlinale i amb la seva protagonista, l'actriu francesa Noémie Merlant. Crítica de la pel·lícula.

]]>

'En los márgenes'

Penélope Cruz és una mare coratge que combat els desnonaments a l'opera prima de Juan Diego Botto, que adopta com a model el vessant més didàctic del cinema de Ken Loach i, inspirada pel noble anhel de denunciar les injustícies que pateixen els més desfavorits, acaba convertint el drama humà en un espectacle de la misèria. Crítica de l'ARA.

]]>

'¡Al abordaje!'

Quan les vacances d'estiu són una gran aventura

El 2018, Guillaume Brac va dirigir un deliciós documental sobre un parc aquàtic dels afores de París, L’île au trésor, que observava diversos personatges que hi passaven el dia. “Era una pel·lícula sobre la gent jove que no pot marxar de vacances a l'estiu i es queda a casa”, recorda el director. 'Al abordaje!, que arriba als cinemes aquest divendres, vindria a ser la continuació en clau de ficció d'aquell documental, perquè la protagonitzen uns nois com els de L'île au trésor que, per una vegada, agafen el cotxe (un BlaBlaCar, que no sobren els diners) i se'n van de vacances o, més ben dit, a l'aventura. “Les vacances d'estiu són un temps de llibertat en què es creen vincles que no sorgirien en una gran ciutat on tothom treballa –diu Brac– Quan estàs de vacances, amb banyador i lluny del teu entorn habitual i de la feina, et relaciones d'una manera diferent amb el que t'envolta, amb la gent i amb l'entorn. I és fàcil viure experiències i trobades que et canvien la vida”. Segueix llegint. Estrena als cinemes

]]>

'Destello bravío'

L'orgasme femení col·lectiu del cinema espanyol

L'opera prima d'Ainhoa Rodríguez és filla d'una tradició surrealista pròpiament espanyola que s'ha mantingut viva en els marges del cinema comercial. La directora extremenya parteix d'una primera inquietud gairebé antropològica: l'interès per les formes de vida a les zones més despoblades de la seva terra, ancorades, d'una banda, en cert aïllament ancestral i amenaçades, de l'altra, per la piconadora de la globalització. Però a l'hora d'atorgar-los vida cinematogràfica, Rodríguez no s'ha conformat amb un mer registre de documental etnogràfic. La directora converteix el poble de Puebla de la Reina i els seus habitants en un microcosmos que sembla residir en una dimensió alternativa de la realitat i que té una particular vida pròpia. Segueix llegint. Estrena als cinemes

]]>

'First cow'

Un 'western' com no n'havíem vist mai cap

First cow comença amb una noia passejant el gos per un bosc, un inici que remet inevitablement a un film anterior de Kelly Reichardt, Wendy & Lucy. L’eco s’escapça en el moment en què el quisso desenterra una troballa macabra: dos esquelets que jeuen l’un al costat de l’altre, com si haguessin triat aquell punt per descansar eternament, mirant els arbres. Llavors, un tall de muntatge ens transporta a un temps passat, quan tota mena d’immigrants recorrien uns Estats Units encara en formació per buscar or i prosperitat. De camí a un campament situat a Oregon, un cuiner (John Magaro) es fa amic d'un rodamón xinès (Orion Lee) que s’amaga d’un individu que ha posat preu al seu cap. Segueix llegint. Estrena als cinemes

]]>

'El diablo entre las piernas'

¿Com conquereix la llibertat sexual (i quin preu en paga) una dona "vella i calenta"?

Explorar l’obra d’Arturo Ripstein i de la seva inseparable guionista Paz Alicia Garciadiego implica endinsar-se, sense xarxa de seguretat, en els indrets més sinistres de la naturalesa humana i de la vida en societat. Crues, sòrdides i enlluernadores, les pel·lícules d’aquest matrimoni mexicà compaginen la ironia més cruel i la compassió més empàtica, l’observació de la misèria moral i la celebració d’una dignitat fulgurant. Una alquímia fílmica en la qual batega amb intensitat l’esperit de Luis Buñuel. Només en un film de Ripstein i Garciadiego com El diablo entre las piernas és possible trobar un personatge femení que col·lecciona metòdicament, en un diari dels horrors, els insults que rep regularment del seu marit: “puta, 78 vegades... 79 vegades”. En contrapartida, el film també mostrarà aquesta dona defensant, amb orgull, la força de la seva libido: “Estic vella i calenta”. Segueix llegint. Estrena als cinemes

]]>

'Ham on rye'

La gran i desconcertant sorpresa del cinema 'indie' nord-americà

Tyler Taormina manlleva el títol del seu primer llargmetratges d’una de les obres semiautobiogràfiques de Charles Bukowski, Ham on rye, traduïda aquí com La senda del perdedor, que alhora remetia irònicament a la novel·la juvenil per excel·lència a la literatura nord-americana de la segona meitat del segle XX, El vigilant en el camp de sègol, de J.D. Salinger. En aquest cas ens trobem davant d’una relectura dels codis del cinema adolescent a partir d’un dels seus rituals més idiosincràtics, la festa de graduació, que marca el pas a la vida adulta però que també implica un procés de selecció i exclusió dels seus integrants. Segueix llegint. Disponible a Filmin

]]>

'Malcolm & Marie'

Les lliçons d'amor postmil·lennial de Zendaya, l'actriu icona de la generació Z

Amb el cinema modern, els espectadors vam aprendre que la pantalla també era l’espai del desamor. Hi ha una llarga tradició de pel·lícules que han aprofundit en la crisi amorosa, però cap tan desassossegant com Viatge a Itàlia, de Roberto Rossellini, en què els protagonistes lluitaven contra el final de la seva relació emmarcats per la solemnitat d’un escenari mític en ruïnes. A Malcolm & Marie, els retrets entre la parella formada per Zendaya i John David Washington no estan envoltats d’aquesta dimensió mítica, tot i que tant el Malcolm com la Marie semblen creure que cridar molt és sinònim d’intensitat amorosa. Segueix llegint. Disponible a Netflix

]]>

'Fragmentos de una mujer'

El drama de Netflix que visibilitza el tabú del dol perinatal

L'arrencada de Fragmentos de una mujer no pot ser més intensa. Al llarg de ben bé vint-i-cinc minuts, el director Kornél Mundruczó segueix gairebé en temps real tot el procés del part a casa de la protagonista, la Martha (Vanessa Kirby), acompanyada de la seva parella Sean (Shia LaBeouf) i la llevadora (Molly Parker). A la manera de certs drames íntims del cinema independent, Mundruczó manté la càmera a tocar dels personatges per submergir-nos en tot allò d'emotiu, de tens, però també d'incòmodament fisiològic que implica aquest esdeveniment únic. Fins que el pitjor que podia passar, passa. (Segueix llegint). Disponible a Netflix

]]>

'Déjales hablar'

¿És lícit depredar la vida dels altres per escriure la teva obra?

Alice Hughes (Meryl Streep), una escriptora de prestigi que viu amb la pressió d'entregar un nou llibre a la seva editorial, s'embarca amb el seu nebot Tyler (Lucas Hedges) cap a Europa en un viatge que també és de retrobament amb les dues amigues de la universitat, Roberta (Candice Bergen) i Susan (Dianne Wiest), amb qui té pendent més d'una conversa. A partir d'un guió de Deborah Eisenberg, Steven Soderbergh orquestra una comèdia dramàtica al voltant de les experiències vàries que implica la literatura, des de la vessant econòmica i estratègica pròpia de qui n'ha de fer negoci, passant pel paper menystingut dels bestsellers o la incidència en la vida dels altres de les obres d'inspiració autobiogràfica. Segueix llegint. Disponible a HBO

]]>

'La vampira de Barcelona'

¿Qui xuclava la sang dels pobres a la Catalunya modernista?

Poques llegendes negres locals més fascinants que la d'Enriqueta Martí, la dona del Raval de Barcelona a qui durant dècades s'ha atribuït el segrest i assassinat de criatures. En el seu primer llarg de ficció, Lluís Danés furga entre les ombres de la capital catalana del tombant del segle XIX al XX per rescabalar la memòria de la presumpta “vampira del carrer Ponent”, estigmatitzada com a dona i com a pobra. El director de Llach, la revolta permanent es distancia amb encert dels drames d'època que apel·len al realisme. Ens endinsa al paisatge de marginació de la ciutat empobrida a través d'un imaginari de tenebrisme expressionista mentre recorre a l'excés del grand gignol quan es mou pels espais de la doble moral burgesa. Segueix llegint. Estrena als cinemes

]]>

'Mank'

Quan el guionista d'una obra mestra deixa de ser secundari

En una escena de Mank, al llarg d'una conversa sobre el guió de Ciutadà Kane, el personatge de Joseph L. Mankiewicz declara al seu germà Herman: “Soc aquí en nom dels personatges secundaris”. Una frase que també resumiria les intencions del guionista Jack Fincher i del seu fill director, David, amb aquest film que reivindica el paper de Herman J. Mankiewicz en l'escriptura de l' opera prima d'Orson Welles. Perquè Ciutadà Kane ha quedat com una de les obres mestres de la història del cinema. Però també va fixar més que cap altre títol la idea del director com a geni i autor absolut d'una pel·lícula. Segueix llegint. Estrena als cinemes

]]>

'Sentimental'

La comèdia sexual d'una nit a l'Eixample

De vegades costa assenyalar la llavor d'una idea, l'espurna que posa en marxa els mecanismes de la ficció. Però en el cas de Sentimental, la comèdia de Cesc Gay que s'estrena aquest divendres, l'origen de la història està perfectament acotat a uns sorolls: els eixordadors gemecs que proferia la veïna de dalt del cineasta quan feia sexe. Gay i la seva dona no sabien què fer-ne, del terratrèmol orgàsmic. “Què fem, li truquem? Li diem alguna cosa?” Al final ho van deixar córrer, mai més ben dit, però l'anècdota acabaria donant peu a la trama de l'obra de teatre Els veïns de dalt, que l'autor adapta ara al cinema amb un nou repartiment liderat per Javier Cámara en la pell d'un professor de música que es refugia del naufragi del seu matrimoni en el cinisme i una mordacitat cruel. Segueix llegint. Estrena als cinemes (fora de Catalunya)

]]>

'Rebecca'

Ben Wheatley torna a un Manderley on pesa l'ombra de Hitchcock

Com el fantasma que habita tots els racons de Manderley, el record de la Rebecca d'Alfred Hitchcock pesa com un referent insuperable sobre qualsevol nova aproximació a la novel·la de Daphne du Maurier. Durant dècades, el gènere gòtic ha servit de caixa de ressonància en la ficció de les inseguretats femenines. Aquí, la narradora, una dona acabada de casar sense nom propi, viu una crisi d'identitat respecte a la difunta esposa del seu marit, la Rebecca del títol, encarnació d'aquell ideal femení inassolible que tan sovint han posat com a model a les dones. Segueix llegint. Estrena als cinemes i a partir del 23 d'octubre disponible a Netflix

]]>

'Verano del 85'

François Ozon balla sobre la tomba del primer amor

Com li escau a François Ozon revisar els codis dels films estiuencs del primer amor i de la nostàlgia dels vuitanta en clau gai, amb tocs obscurs i còmics i rerefons metanarratiu. El primer tast de Verano del 85 ens introdueix a una història de despertar sexual infiltrada per la pulsió de mort. O almenys així ho planteja l'Alex (Félix Lefebvre), protagonista i narrador a qui coneixem en unes dependències policials des d'on ens explica el seu relat. A través seu, Ozon plasma l'eclosió d'un enamorament total, el de l'Alex per l'encantador David (Benjamin Voisin) a la costa normada als anys vuitanta. Filmada en 16 mm, la pel·lícula captura la nostàlgia i l'erotisme en flor del primer amor alhora que tenyeix amb un tel obscur i cert suspens aquest imaginari invocant la Patricia Highsmit d'A ple sol i el Tennessee Williams de De sobte, l'últim estiu... Segueix llegint. Estrena als cinemes

]]>

'Nunca, casi nunca, a veces, siempre'

El viatge d'una adolescent embarassada a Nova York en un film premiat a Sundance i Berlín

El títol de la tercera pel·lícula d'Eliza Hittman, premiada als festivals de Sundance i Berlín, remet a les possibles respostes d'un test d'opció múltiple que l'Autumn, l'adolescent protagonista, ha de respondre. És un títol paradoxal tenint en compte que, quan descobreix que està embarassada, les opcions de la jove no seran moltes sinó més aviat escasses. Acompanyada de la seva cosina, l'Autumn emprendrà una odissea que la portarà del seu poble de Pennsilvània a Nova York i a descobrir, pel camí, que no és un país (ni un món) fet a la seva mida. Segueix llegint. Estrena als cinemes

]]>

'Pinocho'

Adaptació del clàssic infantil que no estalvia els passatges més grotescos del conte

En el transcurs de l’última dècada, el cinema de Matteo Garrone ha viscut una curiosa dicotomia. D’una banda, films com Reality i Dogman es presentaven (potser inconscientment?) com a faules morals contemporànies en què l’abecedari i els arquetips dels contes es projectaven en situacions, escenaris, manies i violències contemporànies. De l’altra, l’intent del director d’acostar-se explícitament a la fantasia amb El conte dels contes posava de manifest que l’ull del director no sabia com aclimatar-se al món fantàstic, oferint fastuositat tècnica sense autèntic sentit de la meravella. Segueix llegint. Estrena als cinemes.

]]>

'Las Niñas' (4 estrelles)

Un retrat precís de l'adolescència femenina els anys noranta

És molt difícil que algú que hagi estudiat en un col·legi de monges ja en democràcia no s'identifiqui amb l'atmosfera que tan bé plasma Pilar Palomero al seu primer llargmetratge. Las niñas ressegueix el pas cap a l'adolescència de la Celia, una nena d'onze anys que intenta no naufragar en el desencaix entre l'educació en una escola religiosa a la Saragossa de principis dels anys noranta i l'Espanya que es vol moderna dels Jocs Olímpics, l'eclosió de les televisions privades i el “ póntelo, pónselo”. Afortunadament, no és una pel·lícula de tema ni es recrea en la nostàlgia fàcil embastada a cops de referència pop. Segueix llegint. Estrena als cinemes

]]>

'Tenet' (3,5 estrelles)

L'espectacular missió impossible de Christopher Nolan per salvar el cinema del present

A Christopher Nolan, el gran nom del blockbuster d'autor, se li reconeix poc l'immens talent com a director de cinema d'acció en un sentit clàssic, com si aquest vessant tingués poc prestigi o importància respecte al suposat valor afegit que el britànic aporta als seus films: les enrevessades estructures narratives que funcionen com a trencaclosques argumentals i pretenen excitar la ment de l'audiència al mateix nivell que l'espectacularitat de l'acció ens aclapara els sentits. I, tanmateix, l'arrencada de Tenet ens demostra un cop més que bo que és Nolan a l'hora de rodar una seqüència d'acció pura que esdevé un orgasme cinematogràfic: quan es desplega l'assalt al Teatre de l'Òpera de Kíev no sabem per què passa allò, no hem desenvolupat encara afecte per cap personatge, però el nostre cos vibra amb la cadència perfecta de l'orquestració cinètica de tot plegat (molt a favor, per cert, del fitxatge de Ludwig Göransson com a compositor). A partir d'aquí, s'espera que Tenet continuï al mateix nivell o s'enfili encara més amunt... Segueix llegint. Estrena als cinemes

]]>

'Un amigo extraordinario' (3,5 estrelles)

Tom Hanks protagonitza una bona pel·lícula sobre una bona persona

Res més complicat que fer una bona pel·lícula sobre una bona persona. Poc conegut a casa nostra, Fred Rogers es va convertir en un mite de la televisió nord-americana amb Mister Rogers' neighborhood, un programa de la televisió pública dirigit als infants que els apel·lava sense paternalismes ni tenia por de confrontar temes tabús. El tercer llargmetratge de Marielle Heller s'aproxima a Rogers des d'una perspectiva tangencial. En lloc d'abordar-lo de manera directa, ho fa a través de la mirada de Lloyd Vogel, el periodista encarregat d'escriure'n un perfil per a Esquire. Segueix llegint. Estrena als cinemes el 21 d'agost

]]>