Cultura 16/02/2021

'Ham on rye': la gran i desconcertant sorpresa del cinema 'indie' nord-americà

Un film de bellesa etèria i misteriosa que reinterpreta la naturalesa evanescent de l’adolescència

1 min
Fotograma de 'Ham on rye'

'Ham on rye'

(4 estrelles)

Direcció: Tyler Taormina. Guió: Tyler Taormina i Eric Berger. 85 min. Estats Units (2019). Amb Haley Bodell, Audrey Boos i Gabriella Herrera. Disponible a Filmin

Tyler Taormina manlleva el títol del seu primer llargmetratges d’una de les obres semiautobiogràfiques de Charles Bukowski, Ham on rye, traduïda aquí com La senda del perdedor, que alhora remetia irònicament a la novel·la juvenil per excel·lència a la literatura nord-americana de la segona meitat del segle XX, El vigilant en el camp de sègol, de J.D. Salinger. En aquest cas ens trobem davant d’una relectura dels codis del cinema adolescent a partir d’un dels seus rituals més idiosincràtics, la festa de graduació, que marca el pas a la vida adulta però que també implica un procés de selecció i exclusió dels seus integrants.

Tràiler de 'Ham on rye'

El director atorga una qualitat lynchiana a l’imaginari suburbial en què transcorre la pel·lícula, un entorn quotidià on es cova la possibilitat del sobrenatural. I entronca amb Pícnic a Hanging Rock de Peter Weir a l’hora d’entendre l’adolescència com un estat lluminós i eteri que en determinat moment s’esvaeix, literalment. Film de narrativa atenuada, Ham on rye dibuixa un itinerari emocional col·lectiu, molt ben puntuat per la banda sonora, que parteix d’una expectació quasi eufòrica dels diferents personatges que conflueixen cap a la festa juvenil per desembocar en cert desencant melancòlic. L’opera prima de Taormina és un exemple de la resistència de cert cinema independent, que, lluny de replegar-se en territoris coneguts i previsibles, encara és capaç de deixar-nos un regust d’estimulant desconcert.

stats