Cultura 23/06/2021

És possible l'amistat amb un pedòfil?

L'original 'thriller' del valencià Álex Montoya 'Lucas' ha estat un dels triomfadors a l'últim Festival de Màlaga

3 min
Jorge Motos i Jorge Cabrera a 'Lucas'

BarcelonaAquest cap de setmana algun espectador despistat podria entrar a veure Lucas pensant-se que és la producció de Pixar Luca , estrenada la setmana passada (només a Disney+). “Esperem que no”, diu Álex Montoya (València, 1973), director de Lucas. “Però si passa no ens perjudica, oi?” El director valencià es pren amb humor la coincidència, però sap que la seva pel·lícula no és per a tothom. I tanmateix va arrasar al palmarès de la secció Zonazine del Festival del Màlaga, on ha guanyat el premi del públic i el del jurat a la millor pel·lícula i al millor actor (Jorge Motos), segurament perquè van reconèixer el seu atreviment per explicar històries que no s'han explicat mil vegades.

Tràiler de 'Lucas'

El protagonista de Lucas, que s'estrena aquest divendres, és un adolescent que acaba de quedar-se orfe de pare i coix d'una cama. No està bé a casa ni a l'escola i no té un ral, així que accepta l'estranya proposta que li fa un senyor desconegut: pagar-li diners per fer-li fotos i vídeos. No és el que sembla: l'home (Jorge Cabrera) no vol seduir el Lucas ni s'excita amb ell. “A mi m'agraden les noies, com a tu”, li diu. I abaixant els ulls, afegeix: “De fet, les mateixes noies que a tu”. L'Álvaro vol xatejar amb elles fent-se passar pel Lucas però “només per parlar”, assegura, mai per intentar quedar amb elles.

Figura paternal?

El Lucas necessita els diners i decideix creure-se'l; a més, en el caos vital del noi, l'Álvaro és el més semblant que té a un amic, gairebé una figura paterna. El més curiós, però, és que l'espectador també se'l creu, al pedòfil, que no desprèn l'aire d'un depredador sinó més aviat sinceritat i una certa tristor. Montoya deixa clar, abans que res, que “Lucas no és una pel·lícula sobre pedofília sinó un thriller amb un personatge pedòfil”. De fet, es basa en un curt homònim que el director va rodar el 2012 en què el personatge del pedòfil, interpretat per Luis Callejo, era molt més fosc. Per què el canvi? “He llegit bastant Loola Pérez, que és de les poques persones que s'atreveixen a explicar que la pedofília és un camp molt extens –diu–. I m'interessa molt la figura del pedòfil que no comet cap abús perquè la seva moralitat no li permet cedir als seus desitjos. Però com que és un tabú enorme ningú en vol parlar i es prefereix etiquetar-los a tots com a monstres, quan està clar que el que s'hauria de fer és tractar-los”.

El director insisteix en no considerar-se expert en la matèria, i apropar-se al tema per l'interès dramàtic que ofereix, però no deixa de ser un dels pocs retrats complexos i matisats que ha ofert el cinema d'una persona pedòfila. “Quan tens poc pressupost intentes ser original”, diu, i afegeix amb ironia: “Potser no n'hi ha més perquè gent amb més seny que nosaltres deuen haver aturat altres projectes semblants”. En tot cas, reconeix que per fer tolerable el personatge l'ha hagut de “castigar” perquè el públic pugui arribar a veure'l com a “redimible”.

“En el fons el que volia era mostrar com canvia el nostre comportament segons el que coneixem dels altres”, diu Montoya. I en aquest sentit, Lucas funciona com un thriller conspiranoic, ple de pistes falses que van construint una idea equivocada (o no) en la ment del protagonista, un Motos entregat a qui el director va fitxar tot i la seva edat real (ja tenia 19 anys) per aprofitar la seva experiència actoral i “pel punt introspectiu i alhora proactiu que tenia”. La resta del repartiment es nodreix de cares familiars amb qui ja havia treballat. “M'agrada envoltar-me d'amics als rodatges –admet Montoya–. Orson Welles deia que potser no és el millor per a la pel·lícula, però sí per al director. Amb ells sé que si hi ha algun moment tens en pots parlar i ningú s'enfada”.

Versions en valencià i en castellà

Per complir amb els compromisos de les subvencions demanades, Montoya va haver de rodar dues versions de Lucas: una en castellà –la que es distribueix als cinemes– i una altra en valencià que només es veurà a la televisió pública valenciana. “Rodar dues versions alhora és un procés molt complicat, per a mi mi ha sigut un autèntic malson –explica el director–. Si ho hagués de tornar a fer simplement rodaria la pel·lícula en valencià i m'asseguraria de tenir prou temps per fer un bon doblatge al castellà”. Després de molts anys de lluita per dirigir un llarg, Montoya n'ha estrenat dos en un any: Lucas i la comèdia Asamblea , que va arribar a Filmin en ple confinament. Ara treballa en l'adaptació del còmic de Paco Roca La casa , que espera, si tot va bé, començar a rodar aquest mateix any.

stats