Tortures, assassinats, desaparicions forçades, sostracció de menors, homicidis agreujats i privació il·legal de la llibertat. Són delictes comesos a Espanya entre el 17 de juliol del 1936, dia de l’alçament militar contra la Segona República, i l’11 de setembre del 1978, quan la policia assassina el militant comunista Gustau Muñoz en una manifestació a Barcelona. Aquest és el marc temporal que comprèn la querella argentina contra els crims del franquisme, una causa judicial iniciada l’any 2010 per familiars de víctimes de la repressió que ha anat sumant particulars, organitzacions i ajuntaments i que recentment ha fet possible l’exhumació del militant del PCE Cipriano Martos en una fossa de Reus. Mentre el Tribunal Constitucional espanyol estudia el recurs interposat per Vox contra la nova Llei de Memòria Democràtica, al Jutjat Nacional Criminal i Correccional Federal núm. 1 de Buenos Aires la jutgessa María Servini (San Nicolás de los Arroyos, 1936) investiga amb insistència aquest període de la història recent d’Espanya amb la voluntat de fer justícia. Als 86 anys i encara en actiu, és l’única magistrada al món amb una causa oberta contra alts càrrecs de la dictadura franquista. Ens rep al seu despatx, al Palau de Justícia de la Nació Argentina, a Buenos Aires.

La Coordinadora Estatal de Suport a la Querella Argentina (Ceaqua) ha rebut aquest dilluns a l'Ajuntament de Barcelona el 37è Premi Internacional Alfonso Comín, que atorga la Fundació Alfonso Comín. La Ceaqua aplega més de 200 entitats de memòria històrica i vetlla per la difusió dels objectius de la querella argentina, interposada el 2010 per familiars d'assassinats i desapareguts durant el franquisme i diverses associacions, tant espanyoles com argentines. La coordinadora ha rebut el premi per la seva lluita en favor de la justícia per a les víctimes de crims del franquisme.

L'exministre espanyol Rodolfo Martín Villa ha escollit l'hotel més luxós de Madrid per reaparèixer públicament després que la Cambra Federal de Buenos Aires considerés el 24 de desembre que no hi havia prou proves per acusar-lo de crims contra els drets humans. "He esperat el moment en què podia semblar oportú que aparegués", ha dit Martín Villa aquest dilluns. Envoltat d'amics i companys, entre els quals el popular Pío García-Escudero, expresident del Senat, o el diputat en actiu, també del PP, Adolfo Suárez, Martín Villa ha presumit d'haver viscut amb tranquil·litat "tots aquests anys", fins i tot després que la jutge argentina María Servini decidís obrir l'octubre del 2020 un procés contra ell, en el marc de la querella argentina. "No m'ha tret ni un minut de son", ha asseverat.

La justícia argentina ha revocat la decisió de la jutge María Servini de processar l'exministre espanyol Rodolfo Martín Villa. La Cambra Federal de Buenos Aires ha pres aquesta decisió considerant que no hi ha prou proves per imputar Martín Villa i acusar-lo d'haver comès crims contra la humanitat.

La jutge argentina María Servini, que des del 2010 investiga els crims del franquisme, ha decidit processar l'exministre Rodolfo Martín Villa per quatre homicidis durant els primers anys de la Transició. Segons la interlocutòria, la magistrada li atribueix la responsabilitat de l'assassinat de tres obrers a Vitòria l'any 1976 i de la mort de Germán Rodríguez pels trets de la policia a Pamplona durant els Sanfermines del 1978. Al text s'afirma que l'exministre va ocupar "una posició preponderant en l'estructura jerarquitzada de poder" sota la qual es van produir les morts, com a responsable de la policia. El processat va ser governador civil i cap provincial de Barcelona durant la dictadura. Durant la Transició va ser ministre de Relacions Sindicals (1975-1976) i de Governació (1976-1977), i va continuar al càrrec quan amb el primer govern democràtic d’Adolfo Suárez passa a anomenar-se Ministeri de l’Interior (1977-1979).

A Gustau Adolf Muñoz li van disparar dos trets a l’esquena mentre participava en una manifestació l’11 de setembre del 1978 a Barcelona. Els seus companys van arrossegar el seu cos inert fins al portal del número 34 del carrer Ferran. Tenia 16 anys i duia una camisa blanca que, juntament amb les bales que el van matar, van desaparèixer aquell dia. El seu germà, en Marc, l’acompanyava aquell dia: "Vam estar junts fins que va intervenir la policia i, aleshores, jo va fugir corrent cap a un costat i en Gustau cap a un altre –explica–. El mateix dia, el meu pare, que ja és mort, va posar una denúncia per assassinat contra els dos policies que li van disparar, però el 1982 la nostra denúncia va quedar arxivada per manca de proves. A Espanya, judicialment, ja no hi teníem res a fer i, per això, ens vam sumar a la querella argentina".

María Servini, la jutge titular del jutjat federal número 1 de Buenos Aires que porta la causa contra els imputats per crims de lesa humanitat durant la dictadura franquista, ha citat l’exministre Rodolfo Martín Villa per a un interrogatori via telemàtica a l’ambaixada argentina el 3 de setembre. Serà la primera vegada que s'aconsegueix que un exministre franquista s'assegui i expliqui per què va prendre les decisions que va prendre. Els dies previs a la citació, però, expresidents, exministres i exlíders sindicals han enviat cartes a Servini per deixar constància del seu suport a Martín Villa.

Per a les víctimes del franquisme la justícia espanyola ha estat sempre un mur infranquejable. S'han intentat moltes estratègies però mai s'ha aconseguit que cap jutjat acceptés revisar ni una sola sentència franquista ni tampoc que s'investigués cap exjutge, expolicia o exministre espanyol (l’única excepció és el cas Ruano). La llista és llarga: des del 2015, ajuntaments de tot l'Estat han interposat 13 querelles per crims contra la humanitat i 36 víctimes de tortura i familiars d’assassinats pel règim de Franco han intentat portar davant d'un jutge els seus torturadors i botxins. Tots els casos han estat arxivats. “Tan sols vull que Billy el Niño s’assegui davant d'un jutge, amb unes garanties que jo no vaig tenir, i reconegui tot el que em va fer”, explicava el novembre del 2018 José María Chato Galante, un dels firmants de la querella argentina. No ha pogut ser. Galante va morir el març del 2020 i el seu torturador ho va fer tres mesos després. El temps juga en contra de les víctimes i a favor dels imputats. I, mentre la justícia espanyola els tanca la porta, els últims testimonis de la dictadura recorren a la justícia argentina o a Estrasburg.

El 14 de abril del 2010, emparant-se en la legislació internacional sobre drets humans, un grup de famílies va acudir a la justícia argentina per interposar una querella pels crims comesos durant la dictadura franquista. Des d’aleshores, tots els intents per interrogar o extradir una vintena d’exministres, exjutges, exmetges i expolicies han sigut frustrats. Ara, però, es podria obrir una porta perquè l'anomenada causa argentina avancés. La fiscal general espanyola, Dolores Delgado, ha deixat sense efecte una ordre firmada per la seva antecessora en el càrrec, Consuelo Madrigal, el setembre del 2016, en què instava el fiscal en cap de Madrid a oposar-se a la tramitació de comissions rogatòries relacionades amb la causa argentina per crims comesos entre el 1976 i el 1978.

La mare d'Andrés Fariñas Adsuar s'asseia cada tarda davant la porta de casa amb l'esperança que el seu fill tornés. Ho va fer fins que va morir als 80 anys. No va poder tornar a abraçar el seu fill perquè l'Andrés havia mort el 17 d'octubre del 1941 al camp de concentració de Mauthausen-Gusen però ningú ho va notificar mai a la família. Van demanar reiteradament on havia anat a parar, però sempre van topar amb el silenci del govern franquista, que sabia que l'Andrés era mort perquè tenia una llista amb els certificats de defunció dels espanyols morts als camps nazis des del 1952.