“El Parlament no investigarà el diputat de Junts Francesc de Dalmases per assetjament sexual”, llegim a l’ARA. Així ho ha acordat la mesa de la cambra catalana, després que la periodista Marta Roqueta l’acusés, a les xarxes, de "violències masclistes" i "maltractament psicològic". Deia: "El tenim al Parlament, és públic que ha escridassat periodistes i ha maltractat companyes de feina. Ningú mou cap dit". En fi, tots recordem el seu tracte, inadmissible, cap a la directora d’un programa de TV3.

El Parlament no investigarà el diputat de Junts Francesc de Dalmases per assetjament sexual. Així ho ha acordat la mesa de la cambra catalana en una reunió aquest dimecres al matí, en què ha considerat que no hi ha marge per activar el protocol contra l'assetjament després de la nova acusació que va fer a través de les xarxes la periodista Marta Roqueta contra el diputat juntaire, segons informa l'ACN. Fonts parlamentàries expliquen que la mesa ha conclòs que no es compleixen ni l'objectiu ni l'àmbit d'aplicació. L'article 2 del protocol es refereix a l'objectiu i estableix que es tracta de "conductes en l'àmbit del Parlament de Catalunya, així com en l'exercici de l'activitat professional i política de les persones que hi treballen o hi interactuen o com a conseqüència d'aquesta activitat".

Els grups d'ERC, els comuns i la CUP demanen al president del Parlament, Josep Rull, que activi els mecanismes contra la violència masclista, després de l'última denúncia pública contra Francesc de Dalmases, diputat de Junts. Tal com ha pogut saber l'ACN, els tres grups han consensuat un escrit en el qual reivindiquen els protocols davant l'assetjament com a eines preventives i de gestió de denúncies per garantir que els partits no es desresponsabilitzin de les accions dels seus representants. Els tres grups insten Junts a aplicar els seus mecanismes interns, una petició compartida pel PSC, que també exigeix explicacions al partit de Carles Puigdemont, segons les fonts consultades. El grup d'Albert Batet i Mònica Sales ha declinat valorar els fets.

Fa pocs dies, i en aquestes pàgines, Joaquín Urías donava per morta la llei d’aministia, després de les dues decisions del Tribunal Suprem la setmana passada relatives a la situació de Junqueras, Romeva, Turull i Bassa, per una banda, i Puigdemont, Comín i Puig, per l’altra. Jo discrepo. Hi ha diversos escenaris oberts que convé que analitzem detingudament. I ara encara més després de la decisió de dilluns del jutge García-Castellón d’arxivar el cas Tsunami i la de dimarts del jutge Aguirre de demanar al Suprem que obri una causa contra Puigdemont i el seu entorn per traïció, malversació i pertinença a organització criminal.

Les relacions entre Esquerra i Junts no eren gens fàcils quan compartien govern, però ara que són exsocis encara s'han complicat més. La mostra més evident ha estat aquest dimecres a la sessió de control del Parlament, on el president, Pere Aragonès, que acostuma a tenir un to baix en les rèpliques, ha esclatat contra el president del grup parlamentari de Junts, Albert Batet: "Presentin una alternativa viable [sobre el futur del Procés] i no les fantasies del senyor Canadell".

La mesa del Parlament ha decidit sancionar el diputat i exvicepresident de Junts Francesc de Dalmases amb una amonestació i una multa de 600 euros, tal com confirmen fonts parlamentàries. La comissió de l'Estatut dels Diputats va deixar en mans de l'òrgan la decisió sobre la sanció després d'atribuir-li una "infracció lleu" pel tracte dispensat a una periodista del FAQS (tots els informes sobre la qüestió, inclòs l'intern de Junts, havien considerat la seva actuació reprovable). Segons fonts de la mesa el vot diriment de la vicepresidenta de l'òrgan, Alba Vergés (ERC), ha inclinat la balança. Tant el PSC com JxCat s'han pronunciat en contra d'imposar una multa econòmica al diputat, i apostaven només per l'amonestació pública.

Demà divendres, a les 10.30 h, està prevista una reunió de la comissió de l'Estatut dels Diputats per enllestir l'informe sobre si Francesc de Dalmases, exvicepresident de Junts per Catalunya, va infringir o no el codi de conducta dels diputats per l'esbroncada que va fer a la subdirectora del FAQS. Els grups parlamentaris estan encara negociant la proposta d'informe, que ha elaborat el president de la comissió, Jaume Alonso-Cuevillas (JxCat), però, d'acord amb un esborrany a què ha tingut accés l'ARA, es defineix la conducta del Dalmases com una "infracció lleu". Es tipifica així seguint el mateix codi de conducta dels parlamentaris, l'article 28.6 del qual tipifica d'aquesta manera l'incompliment dels principis que no estan recollits de manera explícita com a infraccions greus i molt greus.

Quan Junts va decidir sortir del Govern es va conjurar per mantenir la unitat del partit i intentar construir un nou relat des de l’oposició. Ara bé, les primeres setmanes fora de l’executiu no han servit a la formació per posar ordre ni tampoc ha aprofitat la debilitat del govern de Pere Aragonès en termes parlamentaris: Junts ha estat immers de nou en un pols intern, aquest cop pel cas de Francesc de Dalmases –arran de l’informe de Magda Oranich que certificava que la periodista del FAQS es va sentir “intimidada” per l’actitud “incorrecta” del diputat– i per la gestió que n’ha fet la presidenta del partit, Laura Borràs. És per això que, després d’un parell de setmanes de debat, Junts s’ha autoimposat "tancar" el tema.

El diputat de Junts Francesc de Dalmases va dimitir com a vicepresident del partit després de l'informe de Magda Oranich que acreditava que havia tingut un comportament "incorrecte" amb una treballadora de TV3, però el recorregut d'aquest cas encara no s'ha acabat al Parlament. La comissió de l'Estatut del Diputat, presidida pel seu company de grup Jaume Alonso-Cuevillas, s'ha reunit aquest dijous a porta tancada i ha decidit iniciar un procediment reservat per determinar si Dalmases va vulnerar o no el codi de conducta dels parlamentaris.

La presidenta de Junts, Laura Borràs, va ser vehement en la defensa de Francesc de Dalmases durant l'executiva del partit de la setmana passada que en va acordar la dimissió com a vicepresident de la formació. Encarant-se amb els seus companys, els va acusar de voler venjança i de col·laborar en el linxament de la seva mà dreta. Era el colofó d'unes setmanes en què Borràs havia fet mans i mànigues per salvar Dalmases. Segons ha pogut saber l'ARA de múltiples fonts, la presidenta suspesa del Parlament va pressionar fins al final l'advocada Magda Oranich i els membres de la comissió de garanties de Junts –les persones encarregades de vetllar pel codi ètic de la formació– amb un doble objectiu: que l'informe intern del partit es tanqués abans de la compareixença de Dalmases al Parlament i que, a més, fos exculpatori i tragués ferro als fets ocorreguts al FAQs de TV3. Unes pressions que, segons ha pogut acreditar aquest diari, van arribar a través de missatges, trucades, àudios i fins i tot entrevistes individualitzades a membres de la comissió de garanties. L'entorn de Borràs, però, nega que fossin pressions i assegura que van ser intents de la presidenta que l'encàrrec que ella mateixa havia fet es complís dins el termini i en la forma escaient.

Més d'un centenar d'usuaris de diferents xarxes socials ataquen i desprestigien durant cinc anys una actriu fins al punt que diverses marques deixen de treballar amb ella. L'empresa OnBranding, especialitzada en reputació digital, determina que els comptes són falsos: es gestionen tots des d'una mateixa adreça IP, ubicada al Panamà. "Algú s'havia obsessionat amb un personatge que ella havia interpretat", explica Selva Orejón, fundadora de l'empresa. En les últimes eleccions del Barça apareixen del no-res prop de 3.000 comptes de Twitter que intervenen en la disputa entre els diferents candidats. Quan s'acaba el procés electoral deixen de piular. "Són usuaris fake, responen a la voluntat d'algú que vol influir: 3.000 persones no es posen d'acord de cop i volta per intervenir en un debat", assegura Marc Argemí, fundador de Sibilare, la consultora d'analítica i gestió de xarxes socials que detecta els usuaris falsos. Els dos casos tenen un element en comú que coincideix, a una escala molt diferent, amb el de la falsa periodista que ha intentat defensar el diputat de Junts Francesc de Dalmases a Twitter, Joana Masdeu. Aquest element en comú s'anomena astroturfing.

A la novel·la 1984, el llibre de política-ficció distòpica que Alberto Núñez Feijóo –tocant d'oïda– acaba de fer evident que no s'ha llegit, i que George Orwell va escriure el 1948 –no el 1984, senyor Feijóo!–, l'autor anglès dibuixava una societat on, a través de la manipulació informativa i la vigilància massiva, els ciutadans, sense ser-ne del tot conscients, deixaven de ser lliures sota l'ombra d'un Gran Germà.

Només dues setmanes després de la consulta interna en què la militància de Junts va decidir sortir del Govern per un estret marge de vots (56% a 42%) es demostra que, lluny d'haver-se segellat, la fractura entre les dues ànimes del partit continua ben oberta. L'afer Dalmases, més enllà del tema en si, que ja és prou greu, és una mostra més d'aquesta batalla interna a Junts entre el sector pragmàtic, que volia continuar al Govern, i el borrassista, que, amb l'aquiescència de Carles Puigdemont, va defensar sortir-ne. Aquest pols ha viscut aquest dimecres un episodi realment lamentable, que és la utilització d'un perfil fals de Twitter per defensar Dalmases i atacar adversaris interns del fins aquest dimarts vicepresident de Junts, com l'exsecretari general Jordi Sànchez. La formació faria bé de depurar responsabilitats internes, si aconsegueix escatir-les, ja que es tracta d'unes pràctiques incompatibles amb un sa debat democràtic.

La polèmica per l'afer Dalmases ha tingut una derivada a Twitter que, si el que perseguia era ajudar el diputat de Junts, ha acabat fent l'efecte contrari. Aquest matí s'han publicat uns quants tuits des d'un compte amb el nom de Joana Masdeu, una suposada periodista que alimentava un relat exculpatori del ja exvicepresident de Junts. La seva tesi era que Dalmases no havia fet res dolent i que tot plegat era una "venjança clara" del sector pragmàtic de Junts per haver hagut de sortir del Govern. Els tuits de seguida han començat a córrer com la pólvora, sobretot entre altres perfils també partidaris del diputat. Però ben aviat s'ha vist que alguna cosa no quadrava.

La crisi dins de Junts no s'atura malgrat la dimissió de Francesc de Dalmases com a vicepresident del partit. Aquest dimecres, just l'endemà d'una reunió "molt dura" de l'executiva de Junts per decidir les conseqüències de l'informe de Magda Oranich –que acreditava que la periodista del FAQS s'havia sentit "intimidada"–, la discussió ha continuat de forma pública. El sector de la presidenta del partit, Laura Borràs, ha acusat directament els exconsellers de Junts de convertir el cas Dalmases en una venjança per la recent sortida del Govern. L'encarregat de disparar ha estat el diputat Jaume Alonso-Cuevillas, que ha apuntat als que formaven part de l'executiu –i van fer campanya per quedar-s'hi– i els ha acusat de voler debilitar ara Borràs perquè van perdre la consulta sobre la continuïtat a la Generalitat. "Alguns consellers han de pair la sortida del Govern", ha dit en una entrevista al programa Aquí Catalunya de la Cadena SER. "Laura Borràs és una peça de caça major", ha afegit, referint-se a dins i a fora del partit.

La notícia és que Francesc de Dalmases ja no és vicepresident de Junts per Catalunya. El mateix Dalmases va renunciar al càrrec després de l’informe de Magda Oranich –encarregat pel partit– que certificava que la periodista del FAQS es va sentir “intimidada” davant del comportament “incorrecte” de Dalmases.

Francesc de Dalmases ja no és vicepresident de Junts per Catalunya. Després de l'informe de l'advocada Magda Oranich –encarregat pel partit– que certificava que la subdirectora del FAQS es va sentir "intimidada" davant del comportament "incorrecte" del també diputat, Dalmases ha acceptat renunciar al seu càrrec orgànic i també abandonar al Parlament la Comissió de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, si bé mantindrà l'escó de diputat. Ho ha comunicat aquest dimarts a la tarda durant una reunió "molt dura" de la direcció del partit, on diversos dirigents han reclamat que plegués de forma immediata davant dels fets i dues diputades de l'executiva (i amb un paper rellevant al Parlament) s'han queixat d'haver patit en la pròpia pell actituds similars a les que va tenir la mà dreta de la presidenta del partit, Laura Borràs, a TV3.

L'informe de l'advocada Magda Oranich sobre el comportament del diputat Francesc de Dalmases al FAQS de TV3 ha desencadenat una altra crisi dins de Junts per Catalunya. La lletrada va ser designada per part de l'executiva del partit per elaborar un "expedient informatiu" sobre la polèmica i ha conclòs, tal com ha avançat Nació Digital, que la subdirectora del programa televisiu va sentir-se "intimidada" pel també vicepresident de Junts, que la va esbroncar per les preguntes que s'havien fet durant el programa a la presidenta del Parlament suspesa, Laura Borràs. El document, que s'ha publicat als mitjans de comunicació abans que en tingués coneixement l'executiva, ha obert un nou conflicte a la formació: el diputat Francesc de Dalmases ha enviat un escrit intern a la direcció de Junts per Catalunya, al qual ha tingut accés l'ARA, qüestionant la fiabilitat de l'informe que ha fet la lletrada, mentre que hi ha sectors del partit que li reclamen la dimissió. I més, asseguren, després que Magda Oranich hagi denunciat en una entrevista a RAC1 pressions de Borràs per condicionar l'expedient. De fet, ha afirmat fins i tot que l'actual presidenta de Junts ha deixat de parlar-li per les conclusions a les quals ha arribat. "A Eduard Pujol se'l va fer fora per menys", afirma aquest sector, que no només vol que dimiteixi de vicepresident del partit sinó també de diputat.

La compareixença de Francesc de Dalmases al Parlament per explicar l’esbroncada que va tenir a TV3 amb una periodista del FAQS no ha servit per moure la posició del diputat, que ha insistit en la tesi que l’episodi va ser només “una discussió” però que “no va existir cap amenaça”. Però diversos grups polítics ja han iniciat els tràmits per convocar la Comissió de l’Estatut dels Diputats perquè examini si el parlamentari de Junts va violentar el codi de conducta de la Cambra. Susanna Segovia, representant dels comuns a la comissió de control de la CCMA, li ha demanat que presenti la dimissió.

L’incident entre el diputat Francesc de Dalmases i una periodista del FAQS ha arribat aquest divendres al Parlament, però ho ha fet sense la presència del protagonista de l’incident. Se l’esperava com a membre de la comissió de control de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisual (CCMA), però ha estat substituït per la seva companya del grup de Junts Cristina Casol. D'altra banda, se’l volia fer comparèixer específicament per tractar l’afer, però això serà al setembre, ja que primer calia votar-ho (i s'ha aprovat per unanimitat).