El primer ministre, Keir Starmer, s'ha despertat aquest divendres al matí amb un nou maldecap. Un altre, que posarà més pressió sobre un lideratge ja prou afeblit. Superat pel Partit Verd, el laborisme ha obtingut un resultat catastròfic en l'elecció parcial celebrada aquest dijous al districte de Gorton and Denton, un tradicional feu laborista al sud de Manchester. Fa dos anys, a les eleccions del juliol del 2024, el Labour hi va aconseguir el 50,8% dels vots. Ahir, es va desplomar just a la meitat: el 25,4%, quedant relegat a la tercera posició, per darrere fins i tot del Partit Reformista de Nigel Farage.

Com en els vells temps de Theresa May, Boris Johnson i Liz Truss, la sensació de caos ha tornat aquest dilluns a Downing Street arran de l'impacte de l'escàndol dels papers de Jeffrey Epstein i les contínues errades polítiques del premier, Keir Starmer, tot i la seva enorme majoria als Comuns. En unes poques hores, el cap de govern ha passat d'estar gairebé condemnat a rebre el suport de tots els seus ministres i, de moment, salvar el seu lideratge.

Keir Starmer lluita per la seva supervivència política. L'ona expansiva del cas Epstein ha esclatat al cor de Westminster aquesta setmana i en un discurs al sud de Londres, aquest dijous el premier ha demanat "perdó" a les víctimes del pederasta per haver nomenat Peter Mandelson ambaixador a Washington a principis del 2025. La designació es va produir quan ja hi havia moltes proves que aquest incombustible de la política britànica va mantenir l’amistat amb el financer, fins i tot després de la seva condemna el 2009 per prostitució amb menors.

La bomba Epstein ha esclatat amb tota la seva virulència a la cara del govern laborista de Keir Starmer. La publicació, divendres passat, de més de tres milions de documents del pedòfil per part del Departament de Justícia dels Estats Units ha posat al descobert que Peter Mandelson, membre de la Cambra dels Lords i fins al setembre passat ambaixador britànic a Washington, va compartir informació confidencial del govern amb el pederasta confés l'any 2009. Va ser durant el període en què era ministre de Negocis de Gordon Brown i, de facto, viceprimer ministre del Regne Unit. L'escàndol polític al Regne Unit és majúscul i el desgast per al premier arriba en uns moments de gran feblesa política.

Keir Starmer arriba en les pròximes hores a la Xina, en el primer viatge d'un premier britànic des del 2018, amb l’objectiu de reactivar les relacions polítiques i econòmiques amb Pequín després d’un llarg període de fredor diplomàtica. A més de Pequín, Starmer també visitarà Shanghai i, breument, al Japó. L'ofensiva diplomàtica de Downing Street té lloc onze dies després que el primer ministre canadenc, Mark Carney, també trencant el silenci d'anys amb Xi Jinping, hi establís un acord comercial preliminar, considerat històric.

La tensió entre Dinamarca i els Estats Units continua escalant. Després de les amenaces constants de Donald Trump d'envair Groenlàndia, l'exèrcit danès ha incrementat la seva presència militar al territori aquest dilluns, segons informa l'agència de notícies Reuters. L'exèrcit danès assegura que un avió aterrarà aquest dilluns a la nit a Kangerlussuaq –un assentament que es troba a l'oest de Groenlàndia– i que es tracta d'una "contribució substancial" de soldats.

El primer ministre britànic, Keir Starmer, va llançar aquest dilluns al vespre una advertència inequívoca a Elon Musk: si X no és capaç de controlar el seu xatbot d'intel·ligència artificial, Grok, el govern britànic ho farà "ràpidament" i amb tota la força de la llei. "Si fas negoci amb el dany i l'abús, perds el dret a autoregular-te", ha dit el premier durant una reunió amb el grup laborista als Comuns. És, fins ara, el xoc més dur de Downing Street contra el magnat, que de seguida ha acusat Londres, a través de la seva xarxa social, de "buscar qualsevol excusa" per exercir la censura.

Durant les últimes setmanes un seguit d’ordres i contraordres ha envoltat l’elaboració dels nous pressupostos del govern de Keir Starmer per al període de l'abril del 2026 al març del 2027. Anuncis o insinuacions d’augments d’impostos han estat retirats de manera sobtada arran de l’enuig dels diputats governamentals, que han viscut el procés amb creixent desconcert.

El govern del primer ministre laborista Keir Starmer presentarà aquest dilluns un paquet de mesures que endureix les polítiques migratòries a l'estil del que ja ha fet el govern socialdemòcrata danès. L'objectiu és desincentivar al màxim la immigració il·legal amb pasteres a través del canal de la Mànega, per on es calcula que entren unes 40.000 persones a l'any, i també augmentant el termini de temps per aconseguir la residència permanent, que passaria dels 5 anys actuals als 20. El cervell de l'operació és la ministra de l'Interior, Shabana Mahmood, filla ella mateixa d'immigrants pakistanesos i aspirant a succeir Starmer a Downing Street si aquest cau abans d'acabar el mandat.

Des que va arribar al govern fa setze mesos, el laborisme mira de lluitar contra la immigració il·legal que arriba pel canal de la Mànega com si fos la fórmula màgica que resoldrà tots els seus problemes, que no són pocs. Després de la remodelació de l'executiu al setembre, obligada per la caiguda en desgràcia de la vice primera ministra, Angela Rayner, el premier Keir Starmer –cada dia més impopular i més assetjat dins del seu partit– va nomenar com a responsable d'Interior Shabana Mahmood, una dona filla d'immigrants considerada molt dura en una matèria tan sensible com és la seguretat fronterera i la immigració.

La confiança dels britànics en l'acció de Downing Street es perd per l'aigüera. Mentre els ciutadans de les illes temen, en només dues setmanes, una pujada de l'impost de la renda que trairia una de les promeses electorals clau del laborisme, i que podria causar un terratrèmol polític, un altre front molt sensible, l'NHS, el sistema nacional de salut, no acaba d'aixecar el cap ni d'eliminar significativament les llistes d'espera. Al juliol, eren 7,41 milions de pacients, només 200.000 menys que un any enrere, els que seguien esperant tractament. La vaga de cinc dies que inicien aquest divendres els metges residents als hospitals d'Anglaterra –tant a urgències com en l'assistència no urgent– tampoc no farà que millori la situació.

La trobada de la denominada Coalició dels Voluntaris, celebrada aquest divendres a Londres i presidida pel primer ministre britànic Keir Starmer, ha servit per a poc més que escenificar la unitat dels aliats europeus i occidentals en el seu suport a Ucraïna davant l’agressió russa. Però també ha deixat al descobert, una vegada més, les limitacions de l'aliança mentre els Estats Units no s’hi impliquin plenament i l’expresident Donald Trump continuï mostrant signes molt contradictoris sobre com abordar la relació amb Vladímir Putin.

Acord en el desacord, i amb les millors maneres possibles. Donald Trump i Keir Starmer han mostrat al final del viatge d'estat del president dels Estats Units al Regne Unit que, en matèria de política internacional, en especial en relació amb la guerra d'Ucraïna i la massacre de Gaza, els punts de vista de Londres i de Washington continuen prou allunyats. Des d'aquest punt de vista, la jornada de pompa i vanitat que va tenir lloc ahir a Windsor, per afalagar el magnat, no ha servit gaire per estovar-lo i que s'acosti a les posicions europees. Més enllà d'algunes paraules que, a tot estirar, deuen haver acontentat aquesta banda de l'Atlàntic i també Kíiv, els fets són tossuts.

El Regne Unit ha preparat a consciència un gran desplegament de pompa i circumstància, encapçalat per la monarquia més glamurosa del planeta, per afalagar Donald Trump en la seva segona visita d'estat a terres britàniques (la primera va ser durant el seu primer mandat, el 2019). Trump i Melania han estat rebuts pels prínceps de Gal·les, Guillem i Kate Middleton, als jardins de Windsor i els han acompanyat fins on eren Carles III i Camil·la. Allà Trump ha pogut passejar en una carrossa reial i participar en diverses cerimònies de caràcter militar en què s'han interpretat els himnes dels dos països. La cirereta del pastís serà el banquet d’estat a St. George’s Hall que li ofereix la família reial britànica.

Ni tots els homes del president Trump –es desplaça amb unes mil persones–, ni l'embafador desplegament de servilisme i pompa de la monarquia britànica i el govern Starmer no poden eclipsar que l'arribada del republicà i la seva dona, Melania, al castell de Windsor, aquest dimecres al migdia, és un plat de molt mal gust per a una gran majoria dels habitants de les illes.

El 7 de setembre, de retorn d'una visita llampec a Edimburg, aquest corresponsal va fer una parada d’avituallament a Darlington, una market town –categoria històrica que designa poblacions amb dret a celebrar mercat setmanal, però a les quals no se les pot anomenar ciutat, tot i els seus 110.000 habitants actuals– del comtat de Durham, al nord d'Anglaterra, a 56 km al sud de Newcastle. Londres queda molt lluny, però tot i així s'hi nota l'efecte de la renúncia de la vice primera ministra del govern per no pagar els impostos que hauria d'haver satisfet.

Les negociacions per a la pau a Ucraïna semblen en punt mort, però Europa avança per preparar el futur escenari de pau. El president de França, Emmanuel Macron, ha anunciat aquest dijous que vint-i-sis països –la majoria europeus– han acceptat participar en la missió de pau a Ucraïna que es desplegarà quan hi hagi un alto el foc. "Vint-i-sis països s’han compromès a desplegar com a força de garantia tropes a Ucraïna, o a ser-hi presents per terra, mar o aire", ha assegurat el cap de l'estat francès després de la cimera que s'ha celebrat aquest dijous a París.

Sense abraçades efusives com a Emmanuel Macron o Volodímir Zelenski, el premier britànic, Keir Starmer, ha rebut aquest dimecres a la tarda Pedro Sánchez a Downing Street, en la primera visita d'un president del govern espanyol al famós Número 10 en set anys, un fet que a Starmer li ha semblat "increïble". En un viatge llampec, de poc més de dues hores, molt restringit per als mitjans de comunicació, sense dret a preguntes i amb menys de quatre minuts de declaracions obertes, tots dos han abordat la significació de la trobada i la importància dels vincles entre els dos països, tant en l'àmbit humà com en l'àmbit comercial. Uns vincles que han quedat segellats en la signatura d'un acord estratègic bilateral, "crucial" en paraules de Starmer, que vol reforçar "la cooperació després del Brexit, i que és paral·lel i complementari a la relació del Regne Unit amb la Unió Europea", segons el text rubricat.

Últim esforç diplomàtic del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, i dels seus aliats europeus abans de la cimera d'Alaska entre Donald Trump i Vladímir Putin. Poc abans de les deu del matí d'aquest dijous, hora local, Zelenski s’ha fos en una abraçada amb el primer ministre britànic, Keir Starmer, en el que és una nova demostració de Londres del suport que li dona i, de retruc, en una imatge que intenta pressionar el president dels Estats Units perquè no cedeixi davant l’homòleg rus.

S'ha de reconèixer el paper que el president espanyol, Pedro Sánchez, ha jugat com a capdavanter en la pressió diplomàtica a Israel perquè aturi les matances de població civil a Palestina. Ara fa poc més d'un any, el 28 de maig de 2024, el consell de ministres va aprovar el reconeixement de Palestina com a estat, un gest que Espanya va fer de manera coordinada amb Noruega i Irlanda. Era bàsicament un pronunciament simbòlic, que no canviava res sobre el terreny però que tenia un valor polític. Tant és així que Israel va reaccionar de forma furibunda cridant a consultes la seva ambaixadora a Madrid i fent comunicats i declaracions molt agressius contra el govern espanyol, al qual va acusar de fer el joc a Hamàs. Aquesta sobrereacció tenia com a objectiu intimidar la resta d'estats perquè no seguissin el mateix camí, però no li ha funcionat.