Carles III posa la carrossa reial a Donald Trump, però a porta tancada

LondresCatifa vermella per a Donald Trump a Windsor, sota el típic english weather. Pluja intermitent, sobretot a primera hora d'aquest dimecres, núvols grisos i més aviat pesants que s'han esclarit una mica a migdia; setze o disset graus i cap rastre de sol, malgrat les moltes ulleres fosques dels nombrosos agents de seguretat que vetllen perquè res no alteri la segona visita del president dels Estats Units ni afegeixi més incomoditat a les autoritats britàniques. Una incomoditat manifestada abans de la rebuda que el rei Carles III i la reina Camil·la han ofert aquest migdia al magnat i a la seva esposa, Melania, en forma de dos vídeos que destacaven la vinculació de Trump amb el pedòfil Jeffrey Epstein, que es van projectar dimarts al vespre a la pedra sorrenca d'una de les torres del castell.

Poc abans de les 12.30 h, hora local, el Marine One –l'helicòpter presidencial– s'ha posat sobre la gespa dels jardins de Windsor perquè Trump comencés a inflar-se amb la pompa i la circumstància dels royals britànics, com si també en fos un. En baixar de l'aparell l'han rebut el príncep Guillem i Kate Middleton. La parella ha acompanyat Trump i Melania fins a Carles III i Camil·la, i 41 salves de canó han fet saber als presents que el convidat d'honor ja havia arribat.

Després d'encaixar amb el rei, el president ha pujat a la carrossa reial –The Irish State Coach– en companyia del monarca. Han fet la passejada ritual pels més de quatre quilòmetres de l'anomenat The Long Walk de Windsor, però tot plegat ha estat molt endogàmic: s'ho fan tots sols. Perquè per raons de seguretat –o per evitar que Trump senti les més que previsibles esbroncades que patiria si s'exposés a la vista del públic–, la desfilada ha estat a porta tancada, a l'interior dels terrenys de la finca del castell. Elisabet II deia que una reina havia de ser vista perquè se la creguessin (I have to be seen to be believed), però en el cas de Trump, res més lluny d'aquest eslògan.

Res d'extres, doncs: ni detractors ni partidaris, que s'han hagut d'acontentar mostrant les seves inclinacions al voltant de la High Street del poble, convertida des de fa dies en un aparador de la divisió tòxica que propaga el president dels Estats Units allà on va, com ha recordat aquest matí, en un article a The Guardian, l'alcalde de Londres, Sadiq Khan.

Superproducció televisiva

Gràcies a la BBC, encarregada de produir i difondre el senyal de la superproducció, el món sencer també ha tingut ocasió de gaudir de l'arribada de Trump, així com de la reiterada interpretació dels himnes dels Estats Units i del Regne Unit, i de sentir altres músiques militars cerimonials, so de gaites escoceses incloses. Inimitable coreografia britànica sobre el verd del pati d'armes del castell, destinada a impressionar un home que volia deixar-se impressionar. Que això serveixi perquè el Regne Unit en general se'n beneficiï, en forma d'acords comercials, és possiblement una altra història. I que serveixi al premier, Keir Starmer, per millorar el seu índex de popularitat, encara una altra.

El xou ha continuat quan Trump i el rei, entre soldats de fireta i convidats pel tinent coronel Green, han passat revista a les tropes: "Senyor president, la guàrdia d'honor dels Guàrdies Granaders, els Guàrdies Coldstream i els Guàrdies Escocesos és present i a punt per a la seva inspecció", li ha cridat, perquè el micro de la televisió ho recollís sense necessitat de subtítols. Trump, com un nen jugant amb soldadets de plom de mida real, protagonista del més gran desplegament cerimonial que ofereix la monarquia a l'amic americà, no se'n sabia avenir, de content.

Aquest primer dia de la visita d'estat del president nord-americà republicà és purament cerimonial. L'espectacle del matí continua aquesta tarda acumulant símbols i extravagància. Una altra de les més rellevants és la celebració de la Beating Retreat, una cerimònia militar que es fa cada any al Horse Guards Parade de Londres amb un desplegament impressionant de bandes, tambors, cornetes i coreografies marcials. Hi sonen marxes tradicionals com The British Grenadiers, Scipio o Highland Laddie, himnes solemnes com God Save the King o el Rule, Britannia! També hi ha de sonar l'himne dels Estats Units i adaptacions modernes o peces populars. El que havia de ser la cirereta del pastís militar, una exhibició aèria amb la patrulla dels Red Arrows i avions F-35, britànics i americans, s'ha suspès parcialment, a causa de les condicions climatològiques. Finalment, només han volat els Red Arrows, de la RAF, deixant anar sobre el gris cel de Windsor fum de colors blau, blanc i vermell.

I al vespre, el gran clímax: el banquet d’estat a St George’s Hall, amb una taula de cinquanta metres de llarg a la qual, probablement, només li faltarà un GPS per localitzar els comensals. Allà, entre plats de porcellana i coberts de plata de dos-cents anys d'antiguitat –que mai no veuran un rentaplats– Trump sentirà que el deute que la història li devia, o que els britànics li deuen, finalment li paguen.

Mentrestant, al centre de Londres, lluny de l'espectacle, una manifestació relativament discreta –unes 5.000 persones, segons oficials de Scotland Yard– contra la presència de Trump, que s'ha iniciat a les dues de la tarda i s'allargarà almenys fins a les set del vespre, amb discursos a la plaça del Parlament, recorda que hi ha més realitats que no només la que es veu per televisió.