El 2026 s'estrena amb nous fitxatges a les empreses catalanes, entre els quals apareixen dues velles conegudes de la política del nostre país. L'exministra i expresidenta del Congrés Meritxell Batet entra al consell de Sateliot i l'exconsellera Àngels Chacón dirigirà l'oficina de LLYC a Barcelona. També la filial d'AstraZeneca a Espanya i Iberia comencen l'any amb nomenaments de dones directives.

AstraZeneca, Hipra o Sanofi són els noms d'alguns dels laboratoris que els ciutadans de Catalunya van començar a conèixer arran de la pandèmia del coronavirus, el 2020. Des d'aleshores, en només quatre anys (entre el 2020 i el 2024) fins a 23 hubs digitals i d'excel·lència en el sector de la salut s'han instal·lat a Barcelona o la seva àrea metropolitana, cosa que ha consolidat la capital catalana com un dels principals pols d'inversió en salut.

AstraZeneca ha posat en marxa el seu hub global a Barcelona a l'edifici Estel, que ocupava fa anys Telefónica. El president de la companyia a Espanya, Rick R. Suárez, ha aprofitat l'acte d'inauguració per demanar al govern espanyol "agilitat, estabilitat i visió a llarg termini" per garantir la competitivitat del sector farmacèutic i científic. Ho ha fet durant la inauguració d'aquesta seu en un acte en el qual també han participat el president Salvador Illa; la ministra de Sanitat, Mónica García; i l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, entre altes autoritats.

No queda ni rastre de les antenes de Telefónica que abans ocupaven tota la terrassa. Ni de les centrals telefòniques que connectaven els fixos de casa amb la xarxa, ubicades a la part de darrere de les primeres plantes, sense finestres "perquè no hi entrés ni una mica de pols", tal com recorden extreballadors de la companyia.

Fa una mica menys de tres mesos que una sentència pionera dictada a Barcelona va reconèixer com un accident laboral els trombes que va patir un professor després de vacunar-se contra la covid amb les dosis d'AstraZeneca. Ara, el jutjat social 3 de Burgos ha dictat una sentència molt similar, però amb una diferència rellevant: en aquest cas, l'afectada havia rebut una primera dosi d'AstraZeneca i dues de Pfizer.

Entre les diverses reclamacions d'afectats per seqüeles de la vacunació contra la covid, una ha desembocat en una sentència pionera que s'ha fet pública aquest divendres. Un jutjat de Barcelona ha estat el primer a reconèixer com a accident laboral els trombes que va patir un professor d'institut després de vacunar-se amb AstraZeneca. Uns efectes secundaris que, fa només un any, la mateixa farmacèutica admetia en el marc d'un procés judicial del Tribunal Suprem anglès.

Les vacunes de la covid van ser un punt d'inflexió en la lluita contra el virus que ho va capgirar tot ara fa quatre anys. Es van desenvolupar en un temps rècord per protegir la gent gran i més vulnerable i anar recuperant progressivament la normalitat. Han salvat milers de vides arreu del món i són una de les fites de la medicina moderna. La urgència del moment va provocar que la seva autorització es fes per la via d'emergència, tot i que l'Agència Europea de Medicaments (EMA) ha reivindicat sempre la validesa i seguretat dels seus criteris i processos per garantir que són vacunes segures. El Regne Unit va seguir una via encara més accelerada i les va aprovar abans que Europa. Una d'elles ha causat efectes secundaris en "casos molt rars" que no es van detectar en el moment de la seva autorització. És el cas de la vacuna d'AstraZeneca. Ara la farmacèutica ha admès que pot causar trombosi en aquests pocs casos en un document legal presentat davant el Tribunal Superior del Regne Unit al febrer.

El fitxatge de la setmana ha estat, sens dubte, el nomenament del president d'Agbar, Àngel Simón, com a nou conseller delegat de Criteria, en substitució de Marcelino Armenter. Simón assumirà el nou càrrec sense deixar la presidència d'Agbar. Seat també ha fet canvis a la seva cúpula, amb l'entrada de Sven Schuwirth al comitè executiu, i el hub d'AstraZeneca de Barcelona ha posat nom i cognom al seu lideratge.

L'última setmana ha deixat dues grans xifres i una pregunta en l'àmbit de la inversió estrangera a Catalunya. Dimarts, el ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme publicava que el 2022 van arribar 3.883 milions d'euros en territori català, un 25% més que l'any anterior. L'endemà se sabia que AstraZeneca invertirà 800 milions d'euros en cinc anys en el seu nou hub de Barcelona. Fins aquí les xifres. La pregunta és si aquesta última, la inversió en recerca més gran de la història de Catalunya, es computarà al Principat o a la Comunitat de Madrid. El motiu? La farmacèutica té el domicili social a la capital espanyola.

AstraZeneca preveu invertir al voltant de 800 milions d'euros en un termini de cinc anys en el seu nou centre europeu de R+D de Barcelona, on pretén contractar 1.000 persones al llarg del mateix període, tal com va avançar l'ARA aquest dilluns. Fa un any la farmacèutica ja va anunciar la ubicació d'un hub a la capital catalana centrat en accelerar el desenvolupament de fàrmacs de nova generació en l'àmbit de les malalties rares impulsat a través d'Alexion, una empresa del grup especialitzada precisament en les malalties rares, però no va donar xifres d'inversió –finalment va invertir 32 milions– i les contractacions previstes en aquell moment eren només un centenar.

AstraZeneca preveu contractar al voltant de 1.000 persones en cinc anys per al seu nou hub europeu de R+D ubicat a Barcelona. La xifra és deu vegades més alta que l'anunciada fa un any per la mateixa farmacèutica, segons ha pogut confirmar l'ARA. Aleshores, la companyia feia públic l'aterratge d'un hub centrat en accelerar el desenvolupament de fàrmacs de nova generació en l'àmbit de les malalties rares, impulsat a través d'Alexion, una empresa del grup especialitzada precisament en les malalties rares, amb seu a Boston (Massachusetts) i que va ser adquirida per la farmacèutica l'any 2021.

Nou trimestres després de l'esclat del covid, les farmacèutiques que n'han comercialitzat vacunes tenen una sort desigual amb els seus resultats. Aquest dilluns BioNTech, l'última d'aquest selecte grup que encara no havia presentat els comptes del primer semestre de l'any, ha anunciat que en sis mesos ha guanyat 5.370 milions d'euros. El salt respecte a l'any anterior és important: en aquell mateix període del 2021, la farmacèutica fundada pels alemanys d'origen turc Ugur Sahin i Özlem Türeci havia guanyat 3.919 milions, una xifra que suposa que enguany ha millorat resultats en un 37%. Això sí, la petita caiguda de resultats del segon trimestre ha fet que els títols de la farmacèutica s'hagin vist castigats a la borsa amb una davallada del 10%.

Barcelona s'ha convertit en un pol d'atracció de hubs d'empreses internacionals. L'última a anunciar que establirà el seu nou centre de desenvolupament a la capital catalana ha sigut la farmacèutica AstraZeneca. El hub se centrarà en accelerar el desenvolupament de fàrmacs de nova generació en l'àmbit de les malalties rares. Es tracta d'un projecte que suposarà la creació de fins a 100 llocs de treball especialitzats en R+D en els pròxims dos anys. El projecte té el suport d’ACCIÓ, l’agència per a la competitivitat de l’empresa del departament d’Empresa i Treball de la Generalitat.

Als menors de 60 anys que s’han vacunat amb AstraZeneca els ofereixen ara una segona dosi de Pfizer, però si, per la raó que sigui, volen seguir amb AstraZeneca, han de signar una renúncia que comença de manera apocalíptica i rebuscada: “Rebutjo rebre una segona dosi d’una vacuna diferent de la rebuda en la primera dosi (que va ser Vaxzevria, d’AstraZeneca)...”

El ministeri de Sanitat ha advertit que la campanya de vacunació es podria veure afectada pel "greu problema de comunicació" que estan generant algunes comunitats entorn de la segona dosi dels menors de 60 anys vacunats amb AstraZeneca. El toc d'atenció va especialment adreçat a Andalusia, Galícia i Madrid, que estan recomanant expressament el preparat anglosuec a aquest col·lectiu o demanant el consentiment informat tant als que volen rebre Pfizer com als que prefereixen AstraZeneca. Catalunya, en canvi, segueix fil per randa les directrius de Sanitat, tot i haver-se mostrat partidària durant la discussió amb el ministeri d'inocular AstraZeneca en les segones dosis.

La farmacèutica anglosueca AstraZeneca hauria d'haver entregat aquest any fins a 300 milions de dosis de la seva vacuna contra el coronavirus a la Unió Europea. Només preveu entregar-ne un terç i per això la Unió Europea l'ha portat davant els tribunals i li reclama una compensació econòmica de 10 euros per cada dia de retard en cada dosi pactada. Així ho ha reclamat la defensa de la Comissió Europea i dels governs de la UE en el judici que s'està celebrant de manera urgent als tribunals de Brussel·les, segons ha confirmat a l'ARA un portaveu de la Comissió Europea.

Malawi ha cremat aquest dimecres 19.610 dosis de la vacuna contra el covid-19 d'AstraZeneca. Van caducar el 13 d'abril, 18 dies després d'arribar al país. Tot i que en un primer moment la Unió Africana (UA) i l'Organització Mundial de la Salut (OMS) van assegurar que es podien administrar de forma segura fins a mitjans de juliol, ara l'OMS s'ha retractat i ha recomanat destruir-les.

Les persones de menys de 60 anys vacunades amb una primera dosi d'AstraZeneca rebran la segona de Pfizer. Així ho ha acordat la comissió de salut pública aquest dimarts i ratificarà dimecres el Consell Interterritorial de Salut, integrat pel ministeri de Sanitat i els consellers de salut de les comunitats autònomes. La decisió no ha sigut unànime, perquè governs com el de Madrid i Andalusia defensen completar la pauta amb AstraZeneca. És per això que la comissió deixa oberta aquesta possibilitat i se seguirà debatent a la comissió de salut pública.

"En plena pandèmia he de llençar vacunes a les escombraries perquè ningú les vol". Aquest és el testimoni d'un metge francès publicat en un vídeo a la BBC. Les polèmiques i els suposats problemes al voltant de la vacuna d'AstraZeneca han generat una gran desconfiança entre la població francesa. La campanya de vacunació del país, que està administrant dosis ara a la població de més de 55 anys, està trobant entrebancs perquè són molts els que es neguen a rebre aquesta vacuna. Però la vacuna d'AstraZeneca ha sigut aprovada per l'Agència Europea de Medicaments (EMA) i n'ha rebut el suport repetides vegades. A més, nombrosos estudis han reafirmat la seva seguretat i recalcat l'excepcionalitat dels efectes adversos greus.