Després de mesos de converses amb els nous responsables de la cartera de pisos de la Sareb, Barcelona ha anunciat avui un acord "molt rellevant" per a les famílies que viuen amenaçades de perdre casa seva perquè no poden pagar. L'Ajuntament assegura haver aconseguit el compromís perquè el banc dolent, que gestiona l'Estat amb la participació de fons privats com Blackstone i KKR, compleixi de forma "escrupulosa" el que preveu la llei catalana antidesnonaments i, per tant, no expulsi cap família que estigui en situació de vulnerabilitat. La condició de vulnerable es reconeixerà tant si consta per escrit en algun document que ho acredita com si l'Ajuntament certifica que una llar ho és.

L'Ajuntament de Barcelona ja va presentar la setmana passada el seu diagnòstic sobre el parc d'habitatge de la ciutat: és, en conjunt, vell i poc eficient energèticament. Fins al punt que el 81% dels edificis obtindrien una qualificació energètica d'E o pitjor i que s'estima que el 85% complirien els requisits per rebre subvencions dels fons europeus, segons la radiografia que n'ha fet l'Observatori Metropolità de l'Habitatge. I avui, que és quan s'obre el període per demanar aquestes ajudes, hi ha posat xifres: aquest any la ciutat espera rebre 41 milions d'euros dels fons Next Generation i arribar fins als 71 milions amb l'aportació municipal (29,5 milions). Un fita que el govern municipal qualifica de "rècord" i que confia que, sumada a les dues següents anualitats dels fons europeus, pugui servir per millorar l'eficiència energètica d'uns 15.000 habitatges.

Barcelona és una ciutat amb un parc d'habitatge molt envellit: aproximadament nou de cada deu edificis es van construir abans que fos necessari complir amb cap normativa energètica i només consta que s'hagin fet grans rehabilitacions en el 10%. I això té una derivada clara a nivell energètic i econòmic: vuit de cada deu edificis obtindrien una qualificació energètica de nivell E o pitjor, que és una mala nota, i això obliga els veïns a invertir més diners (en cas que puguin) a mantenir casa seva a una temperatura de confort (25 graus a l'estiu i 20 a l'hivern). Un estudi de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona estima, de fet, que el 25% de les llars de la ciutat han de destinar més d'un 10% del que ingressen a fer front a la factura energètica, sobretot en barris com Torre Baró i Vallbona o zones com el Besòs i Ciutat Vella.

"Si hi hagués hagut un policia a la porta, això no hauria passat. O si el canvi de porta s'hagués fet més ràpid. O si hi hagués hagut alguna altra mesura. Va fallar tot". L'Encarni és la veïna de replà de l'home d'uns 60 anys que ahir es va suïcidar quan va tornar a casa seva, al barri del Bon Pastor de Barcelona, i va veure un fuster canviant la porta del pis d'on l'estaven desnonant, una promoció d'habitatge protegit propietat de l'Ajuntament. L'home va fer fora l'operari, va intentar atrinxerar-se a la que era casa seva i va acabar col·locant una cadira al balcó des d'on es va tirar al buit després de cridar de forma reiterada que si algú entrava saltaria.

Ara fa poc més d'un any l'Ajuntament de Barcelona presentava amb tots els honors l'acord segellat amb els propietaris dels terrenys de l'antiga fàbrica Mercedes-Benz del Bon Pastor, Conren Tramway, per reconvertir aquest espai –en desús des del 2007– en una mena de nou minibarri de la ciutat, amb fins a 1.450 habitatges (3.500 veïns), universitats (uns 2.000 estudiants i 500 professors) i activitat econòmica per atraure més de 4.000 treballadors. És el que els impulsors del projecte defensen que serà el primer ecodistricte de la ciutat, perquè es vol que el verd hi tingui molt de protagonisme i que sigui un espai sense trànsit i que faci, per fi, de lligam urbanístic entre Sant Andreu de Palomar i el Bon Pastor. Però un cop el projecte s'ha començat a posar sobre el paper –i, sobretot, des que la promotora n'ha ensenyat les primeres simulacions– han aparegut les primeres tensions veïnals pels nivell d'edificabilitat acordat i el risc que la zona es massifiqui. El govern municipal insisteix, davant de les crítiques, que encara no hi ha res definitiu.

L'Ajuntament de Barcelona està més que orgullós de la feina que ha fet fins ara la seva unitat antidesnonaments, la SIPHO. Segons remarca, aquesta unitat, gràcies al suport dels moviments veïnals, aconsegueix que nou de cada deu desnonaments de què tenen constància es frenin, però considera que necessita moltes més mans per poder reforçar la mediació i evitar que la comitiva judicial arribi a presentar-se a les portes de famílies vulnerables. Si fins ara la unitat tenia 16 professionals, aquest any se n'hi afegiran 30 més per arribar als 46, la majoria destinats a trepitjar carrer però també a un equip jurídic pensat específicament per negociar amb jutjats. L'ampliació d'efectius també persegueix que cada família pugui tenir un professional de referència i suposa passar d'una inversió municipal anual de 700.000 euros a l'any a una de 2,5 milions. El nou contracte, que s'adjudicarà l'últim trimestre d'aquest any, tindrà una dotació de cinc milions d'euros, serà vàlid per a dos anys i podrà prorrogar-se durant dos anys més.

La regidora d'Habitatge de Barcelona, Lucía Martín, ha escollit avui el cor de la superilla de Sant Antoni per fer valdre l'última operació municipal en matèria d'habitatge: l'adquisició de quatre edificis al districte de l'Eixample per evitar que se n'expulsin els veïns que ja hi ha i ampliar el parc públic de lloguer. Dos dels blocs se situen, precisament, al barri de Sant Antoni, que des que fa uns anys es va erigir com a zona de moda de la ciutat viu amenaçat per un encariment dels preus dels pisos que obliga molts veïns a marxar-ne. El govern de Colau ha anunciat ara que un edifici del carrer Floridablanca, amb 18 habitatges i un local comercial, i un altre del carrer Borrell, amb 12 habitatges i dos locals, formen part d'aquest paquet d'adquisicions.

"La tranquil·litat de saber que podràs continuar vivint a casa teva és indescriptible". Joaquin Ortiz i 104 veïns més han cantat victòria. Després de més de dos anys de resistència als seus pisos, tot i els intents de la propietat de vendre els blocs a fons d'inversió i fer-los fora de casa, avui l'Ajuntament de Barcelona ha anunciat que comprarà aquestes tres finques amenaçades del barri d'Horta per garantir que no se n'expulsa els veïns. Es tracta de tres blocs situats a la confluència dels carrers Doctor Letamendi i Mont-ral, a la frontera amb Nou Barris, on els veïns fa anys que pateixen la falta absoluta de manteniment de la propietat, que intentava vendre els immobles a diferents fons i no atenia la seva responsabilitat.

L'Ajuntament de Barcelona amplia el ventall d'opcions per aconseguir fer créixer el parc d'habitatge públic. Aquest dilluns ha presentat un conveni, que vol signar amb entitats de promotors socials i cooperatives del sector de l'habitatge social, amb l'objectiu d'agilitzar la construcció i rehabilitació d'habitatge públic. El consistori cedirà l'ús de solars i edificis a rehabilitar perquè les entitats proposin els projectes i el mateix Ajuntament en portarà un control.

La rehabilitació del parc d'habitatge és una política clau del mandat d'Ada Colau a Barcelona. I, per això, malgrat les retallades forçades per la crisi del covid, el consistori manté la inversió prevista aquest any per millorar els pisos de la ciutat –20,5 milions d'euros– i suma com a novetat una línia d'ajudes enfocada a rehabilitar els interiors i, d'aquesta manera, poder reduir el risc de contagis i millorar la qualitat de vida dels veïns que hi viuen en cas que hagin de tornar a confinar-se. La partida per arranjar elements com portes, aïllaments acústics o banyeres és de tres milions d'euros a raó de fins a 4.000 euros de subvenció per habitatge.

Barcelona mou fitxa per fer front a l'emergència habitacional de la ciutat, agreujada per les conseqüències de la crisi sanitària del covid-19. El govern d'Ada Colau ha requerit 14 grans tenidors d'habitatges perquè lloguin 194 pisos buits en el terminin d'un mes i, en cas contrari, iniciarà el procés d'expropiació d'aquests habitatges. Així ho ha anunciat aquest dilluns en roda de premsa la regidora d'Habitatge, Lucía Martín, que ha deixat clar que l'objectiu de l'Ajuntament és que "el màxim nombre de pisos a la ciutat es destinin al lloguer assequible".

El govern d'Ada Colau ja fa setmanes que insisteix en la necessitat d'abordar la crisi econòmica i social que es preveu des d'una òptica del tot oposada a la del 2008 per posar especial èmfasi en la necessitat de garantir el dret a l'habitatge. Per això l'alcaldessa ja va demanar per carta al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que vertebrés un gran pacte d'estat en aquesta matèria. A escala local, el que ha fet avui l'Ajuntament ha sigut detallar el seu pla per ampliar el parc d'habitatge públic: la previsió amb què es treballa és que d'ara fins al final de l'any hi hagi 2.400 pisos en algun punt del procés constructiu.