L’Audiència de Barcelona ha ordenat ampliar la investigació sobre el cas Pegasus i imputar tres directius de NSO Group, l'empresa israeliana propietària del programari espia, i les seves filials a Luxemburg. Es tracta del primer cop que directius de la companyia hauran de respondre davant la justícia, segons destaca l'entitat Irídia. Va ser precisament aquest centre de defensa dels drets humans el que va assenyalar amb noms i cognoms el responsable de NSO Group mitjançant una ampliació de la querella per l'espionatge a un dels advocats clau de la judicialització del Procés, Andreu Van den Eynde, que representa diversos encausats d'ERC.

En ple escàndol pel Catalangate, l'espionatge massiu a independentistes catalans amb el programa Pegasus, el president espanyol, Pedro Sánchez, es va comprometre amb ERC a reformar la llei de secrets oficials i a reforçar els controls sobre el CNI. Això va ser el maig del 2022. Aquesta setmana passada, els Mossos han acreditat l'espionatge al mòbil de l'expresident Pere Aragonès en alguns períodes sense autorització judicial, un cas pel qual està sent investigada l'exdirectora del CNI, Paz Esteban. El cas és que les dues reformes van quedar en un calaix amb l'avançament electoral i encara no s'han reactivat. Es tracta de dues assignatures pendents del president espanyol, que aquest dilluns compareix per fer balanç de l'últim any i per treure pit del fet que, malgrat la debilitat parlamentària, el seu govern ha pogut aprovar 21 lleis.

Ja fa dos anys que el centre d'investigació de Toronto CitizenLab va destapar l'espionatge a pràcticament una setantena de líders i persones vinculades a l'independentisme a través del software israelià Pegasus. Després que el Centre Nacional d'Investigació (CNI) reconegués alguns casos, com la vigilància a l'expresident Pere Aragonès, aquest divendres sis de les víctimes d'espionatge del Catalangate han anunciat una querella conjunta contra el CNI, la Guàrdia Civil, Pegasus i Candiru a través de Sentinel Alliance, una associació internacional fundada per afectats del programari espia amb l'objectiu "d'exposar i combatre l'abús". L'agrupació s'ha donat a conèixer aquest divendres a Barcelona amb presència de Joan Arús, president i portaveu de Sentinel Alliance, i els advocats Xavier Muñoz i Alejandro Gámez. Tots tres han participat en la querella, que es registrarà pròximament a l'Audiència Nacional (AN) per presumptes delictes de revelació de secrets amb l'agreujant d'accés sense consentiment a informació personal i un altre agreujant de pertinença a un grup criminal. La presentaran el propi Arús; l'investigador de CitizenLab, Elies Campo; l'empresari i activista Joan Matamala; i els empresaris i investigadors tecnològics Jordi Baylina, Pau Escrich i Xavier Vives.

L'escàndol Pegasus semblava en un punt mort des que la Fiscalia va demanar fa mig any a l'Audiència de Barcelona que arxivés la causa contra l'exdirectora del CNI Paz Esteban per l'espionatge de Pere Aragonès. La Fiscalia considera que el ciberatac al telèfon del llavors president de Catalunya amb el programari espia Pegasus es va fer amb aval judicial, però l'Audiència de Barcelona n'ha mantingut la imputació. I ara el cas Catalangate agafa una nova embranzida també través d'una altra causa: el centre de defensa dels drets humans Irídia, després de dos anys i mig de feina, ha assenyalat amb noms i cognoms els responsables de l'empresa NSO Group, propietària de Pegasus, i de dues filials europees (OSY Technologies i Q Cyber Technologies), que considera implicats en l'espionatge al telèfon d'un dels advocats clau de la judicialització del Procés, Andreu Van den Eynde.

Ja vam advertir que el procés per aprovar la llei d'amnistia seria tortuós, i el capítol de la presentació de les esmenes així ho demostra. Finalment, Junts ha acceptat la tesi que era millor retirar de la llei l'excepció dels delictes de terrorisme, tant per protegir els CDR que poden acabar sent condemnats per aquest delicte com perquè podia ser l'excusa per declarar la norma inconstitucional. Però el PSOE, que ja havia pactat el gruix del redactat, no veu clar aquest punt i s'hi ha negat. Això sí, en esmenes pactades amb ERC i amb altres grups els socialistes s'obren a introduir-hi canvis menors de caràcter tècnic. Però només això.

Per primer cop un càrrec del Centre Nacional d'Investigació (CNI) haurà de donar explicacions com a investigat pel cas Pegasus, d'espionatge polític. Segons ha avançat Eldiario.es i ha confirmat l'ARA, un jutge de Barcelona ha admès a tràmit la querella del president de la Generalitat, Pere Aragonès, per l'espionatge al seu telèfon mòbil i ha citat com a investigada l'exdirectora del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) Paz Esteban, cessada el maig de l'any passat després que esclatés l'anomenat Catalangate. Al ser preguntat per aquesta qüestió en roda de premsa, Aragonès ha confiat en la "màxima col·laboració de totes les autoritats de l'Estat amb la justícia".

Nova amonestació a Espanya per l'espionatge amb el programa Pegasus a una seixantena d'independentistes, el cas conegut com a Catalangate destapat l'abril del 2022. Si al juny era el Parlament Europeu qui feia un toc d'atenció a l'Estat per aquells fets, ara és el Consell d'Europa qui se suma a les crítiques per haver fet ús d'aquest programari espia. Aquest organisme dona tota la credibilitat a les denúncies dels afectats i avisa que hi ha hagut "greus implicacions per als drets humans fonamentals de les persones atacades", com per exemple "el dret a la intimitat i el dret a la llibertat d'expressió". El que ve a dir és que, en nom de la "seguretat nacional", els estats no poden fer el que vulguin. Per rematar-ho, demana un "moratòria" en l'ús d'aquests programes espia fins que hi hagi una regulació europea precisa sobre com fer-los servir. No només Espanya en surt malparada a l'informe; també Polònia, Hongria, Grècia i l'Azerbaidjan.

La justícia belga investiga l'Estat per ciberespionatge a membres de l'executiva de Plataforma per la Llengua. Després de detectar fins a cinc mòbils a l'organització, alguns dels quals de persones residents a Bèlgica, infectats amb Pegasus o un programari similar, l'entitat de defensa i promoció del català va presentar una querella penal en un tribunal de primera instància de Brussel·les que ha estat admesa a tràmit, segons ha explicat aquest matí en una roda de premsa.

Nou toc d'atenció d'Amnistia Internacional (AI) a Espanya. L'ONG, que aquest dimarts ha fet públic el seu informe anual sobre els drets humans al món, denuncia que el 2022 "s'ha agreujat el clima d'impunitat i l’absència de rendició de comptes" a l'Estat, amb la massacre a la tanca de Melilla i l'escàndol d'espionatge del Catalangate com a exemples destacats d'aquesta situació. L'organització critica també que la nova llei de memòria històrica no permet jutjar els crims del franquisme i torna a carregar contra la manca d'explicacions i responsabilitats assumides per la gestió de la pandèmia a les residències, una denúncia ja inclosa en l'informe de l'any passat.

Avui el Govern aprovarà els pressupostos al Parlament. No per sabut deixa de ser notícia: pels pressupostos mateixos, perquè la Generalitat tindrà més ingressos i, per tant, podrà gastar i invertir més. Ens gastarem 41.025 milions. És un 7,6% més que l’any passat. 

Les maniobres de l'espanyolisme per evitar que l'Eurocambra investigui el Catalangate i en tregui conclusions crítiques contra l'Estat continuen. Aquest dijous, el PSOE, el PP, Vox i Ciutadans han tornat a carregar contra l'informe preliminar de la comissió Pegasus del Parlament Europeu i han presentat esmenes per intentar que se'n retirin referències al Catalangate. Concretament, els quatre partits espanyolistes han coincidit a demanar que s'elimini el punt del text que assegura, tal com va informar CitizenLab, que Espanya va espiar fins a 65 líders independentistes amb el programa informàtic Pegasus i no només 18, tal com ha admès fins ara el govern espanyol.

El Parlament ha posat en marxa aquest divendres el pla de treball de la comissió que investigarà el cas Pegasus, un grup de treball que es va posar en marxa a la cambra catalana malgrat la negativa del Congrés a fer el mateix. La majoria dels grups (sense Cs, PP ni Vox) han acordat citar el president espanyol Pedro Sánchez, l'expresident Mariano Rajoy i una vuitantena de persones més per aclarir aquells fets, que van afectar nombrosos independentistes, alguns dels quals, com Josep Rius (JxCat) presents aquest divendres a la comissió. Els primers a comparèixer han estat els advocats d'alguns dels espiats, Benet Salellas, Andreu Van den Eynde i Gonzalo Boye. Els dos últims, segons la investigació de Citizenlab, també van ser víctimes de l'espionatge en el marc del Catalangate, i tots dos han advertit que un dels delictes que es podrien haver comès per part de qui hauria fet servir el programari és la malversació. "No hi pot haver hagut espionatge sense malversació", ha considerat Boye.

Tres relators especials de l'ONU alerten de vulneracions de drets humans en el cas de l'espionatge amb Pegasus i insten el govern espanyol a "investigar, processar" i imposar les "sancions" pertinents. En una resolució publicada a finals d'octubre, i com a resposta a dues peticions d'ERC i l'ANC, els relators expressen una "preocupació molt seriosa" per aquest "programa d'espionatge extens ben coordinat" sobre activistes i figures públiques independentistes.

La compareixença aquest dilluns de l'eurodiputada Diana Riba (ERC) a una audiència al Consell d'Europa ha acabat amb un incident protagonitzat pel diputat del PP Pablo Hispán, excap de gabinet de Pablo Casado. Hispán, que durant l'audiència havia interpel·lat Riba, ha intentat impedir –ja fora de la sala i quan l'acte havia acabat– que un grup de periodistes catalans entrevistessin el diputat neerlandès Pieter Omtzigt, ponent de l'informe sobre l'escàndol de l'espionatge amb Pegasus que està elaborant l'organisme europeu que vetlla pel respecte pels drets humans i la democràcia. "TV3 és una televisió independentista!", ha cridat Hispán al ponent de l'informe. "És del govern, no és una televisió objectiva", ha continuat dient en un to agressiu adreçant-se a Omtzigt davant dels periodistes catalans.

Els partits independentistes i els comuns portaran al Parlament una proposta de resolució per reclamar a l'Eurocambra que es prohibeixin de manera "total i immediata" els sistemes de ciberespionatge, principalment el malware Pegasus, a la Unió Europea (UE). Els quatre grups han presentat aquest dimarts una proposta de resolució que s'ha de debatre al proper ple, i en què també demanen comparèixer davant de la comissió de peticions i davant la comissió d'investigació sobre Pegasus que es reunirà a Brussel·les per parlar del Catalangate. Concretament, sol·liciten participar en l'audiència pública sobre l'estat espanyol del 29 de novembre. Com que els quatre grups tenen prou vots, preveuen que la seva iniciativa prosperi.

Espanya continua acumulant censures a Europa. El Parlament Europeu va presentar ahir el resultat preliminar d’un informe sobre espionatge amb Pegasus en què, òbviament, ha sortit el Catalangate.

L'eurodiputada alemanya Cornelia Ernst (Bad Saarow, 1956), del partit Die Linke, ha estat aquesta setmana a Madrid i Barcelona per indagar en l'espionatge amb Pegasus a l'estat espanyol, que afecta com a mínim una seixantena de persones de l'entorn independentista. És representant del grup The Left al comitè del Parlament Europeu que investiga l'ús del programari israelià i atén l'ARA després d'entrevistar-se amb representants polítics, organitzacions i víctimes del Catalangate.

“Estem particularment interessats en les maquinacions dels serveis secrets espanyols amb Pegasus. Ja és evident que l’espionatge s’ha utilitzat per a la persecució política”. Amb aquestes intencions ha aterrat aquest dilluns a Madrid l’eurodiputada del grup The Left al Parlament Europeu Cornelia Ernst, del partit Die Linke alemany, per reunir-se amb polítics, advocats, entitats i periodistes i obtenir informació sobre el Catalangate. Pedro Sánchez va destituir l'aleshores directora del CNI Paz Esteban, que va reconèixer la investigació amb autorització judicial d’una vintena de persones vinculades a l’independentisme, però el govern espanyol no té interès en saber què passa amb la quarantena restant que Citizen Lab va detectar que també havien tingut el telèfon punxat amb Pegasus. Tampoc el comitè de l'Eurocambra que investiga l'ús de Pegasus a diversos estats membres té previst enviar una missió a Espanya.

Fa mig any que el cas d'espionatge a l'independentisme a través del programa Pegasus, el Catalangate, va sacsejar la política catalana i va fer trontollar les relacions entre la Generalitat i l'Estat. Passat aquest temps, el tema ha quedat pendent de la justícia –hi ha diverses causes obertes al respecte a Barcelona i a Madrid– i ha anat perdent presència en el debat del dia a dia. Per intentar reactivar encara que sigui la denúncia pública dels fets, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha viatjat aquest dijous a Brussel·les per traslladar als dirigents de les institucions europees la seva "preocupació sobre com l'estat espanyol està gestionant" el cas Pegasus. S'ha reunit amb el comissari europeu de Justícia, Didier Reynders, que ja ha demanat explicacions al govern de Pedro Sánchez sobre l'espionatge; i Aragonès ha pogut constatar que la Generalitat i la Unió Europea "comparteixen preocupació" pel cas. Ara bé, Reynders també li ha fet una altra petició al president: que compleixi la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que obliga a fer un 25% de classes en castellà.

Aquest dimecres, 156 dies després de l'esclat del Catalangate –diumenge passat se'n complien cinc mesos justos–, el Parlament ha constituït la comissió d'investigació sobre l'escàndol d'espionatge a l'independentisme. La cambra ha escollit Meritxell Serret (ERC) com a presidenta, Albert Batet (Junts) com a vicepresident i Montserrat Vinyets (CUP) com a secretària. L'objectiu de la iniciativa, en paraules de Serret, és "aclarir els fets i falcar la defensa dels drets fonamentals". De feina n'hi ha molta per fer, ja que de moment hi ha més interrogants que certeses sobre el cas. Per posar-hi llum, el Parlament podrà demanar la compareixença dels dirigents del govern espanyol i del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), tot i que, segons el criteri del Consell d'Estat –que segueixen sempre els càrrecs espanyols–, només estan obligats a anar al Congrés. Josep Rius (Junts), amb tot, ha precisat que "la idea és citar tots els que hi puguin tenir responsabilitats directes o indirectes". Aquestes són les principals preguntes sense resposta del Catalangate.