L'Autoritat Fiscal (Airef) ha tornat a carregar contra el fet que el govern espanyol encara no hagi presentat un projecte de pressupostos generals de l'Estat per al 2026. "No presentar pressupostos no permet el debat, i el fet de no debatre implica que no és possible el control [al govern espanyol]", ha criticat la presidenta de l'Airef, Cristina Herrero, en roda de premsa aquest dimecres. Herrero ha dit que és "decisiu" poder fer aquest exercici de control per veure si l'actuació de l'executiu s'ajusta al que s'ha promès, sobretot en termes fiscals.

Ni el govern de l'Estat ni la Generalitat ni l'Ajuntament de Barcelona. Les tres administracions públiques més grans que governen els catalans han començat el 2025 sense pressupostos aprovats. Els difícils equilibris polítics que ha de fer el PSC —el partit que governa en minoria les tres institucions— per plaure els socis necessaris han fet que, tot i que s'haurien d'haver tancat a la tardor, els comptes públics segueixin oberts en tots tres casos.

Després de l'anunci del president de Junts, Carles Puigdemont, que suspèn les negociacions sobre els comptes de l'Estat amb el PSOE, tot apunta que ens dirigim cap a un any de bloqueig pressupostari en els diferents nivells de l'administració: al govern espanyol, a la Generalitat i també a l'Ajuntament de Barcelona. Tot i que els partits implicats poden tenir les seves raons, d'entrada aquesta no és una bona notícia per al ciutadà ni per al bon funcionament de les institucions. Però anem a pams.

Pedro Sánchez acabava una setmana per oblidar i en comença una altra amb un nou cop. Ja no són només els presumptes casos de corrupció que afecten el seu executiu, la investigació judicial a la seva dona i les dificultats per fer que Junts sigui un aliat estable per a la legislatura, sinó que ara també està en dubte Podem. El vot dels seus quatre diputats als pressupostos generals de l'Estat s'ha encarit després d'una consulta a la militància en què el 89,8% (34.417 persones) han acceptat posar condicions que, d'entrada, el govern espanyol rebutja frontalment: una és trencar les relacions comercials i diplomàtiques amb Israel, amb un embargament d'armes inclòs, i la segona és abaixar per llei el preu del lloguer en un 40% i prohibir la compra d'un habitatge si no és per residir-hi. La crisi oberta a Sumar pel cas Errejón és el colofó d'un moment delicat per a l'executiu de Sánchez.

El consell de ministres d'aquest dimarts ha aprovat un nou sostre de despesa històric, que gairebé toca els 200.000 milions d'euros i que ha estat titllat de "prudent" per la vicepresidenta quarta i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero. En concret, Montero ha informat que el sostre de despesa del 2024 serà de 199.120 milions d'euros, és a dir, un 0,5% superior en comparació amb el sostre de despesa de l'any 2023 (198.221 milions d'euros), quan ja va ser de rècord.

La legislatura espanyola comença a caminar i amb ella ho fan els deures econòmics del nou govern de Pedro Sánchez. Alguns els ha marcat el mateix executiu, d’altres venen imposats per la conjuntura macro i també n'hi ha que són fruit dels pactes amb els diferents partits per investir Sánchez. D'entrada, l'executiu ha optat pel continuisme blindant els rostres de les quatre principals carteres d'aquesta àrea: Nadia Calviño (PSOE) a Economia; María Jesús Montero (PSOE) a Hisenda; Teresa Ribera (PSOE) a Energia i Yolanda Díaz (Sumar) a Treball.

Per afrontar un debat seriós al voltant de la despesa militar el primer que cal és transparència amb els números, perquè la realitat és que avui dia és molt difícil fer un càlcul real sobre la inversió pública en el sector de la defensa. Per què? Doncs perquè, com que es tracta d'una despesa ideològicament impopular, els successius governs espanyols s'han dedicat a camuflar sota altres epígrafs inversions relacionades amb el món militar. Per sort, centres especialitzats com el Centre d'Estudis per la Pau J.M. Delàs s'han acostumat a bussejar per les xifres que ofereixen els pressupostos per desemmascarar aquestes partides ocultes i fer més llum en la despesa militar real. I, aplicant aquest exercici al projecte de pressupostos que el govern espanyol va aprovar la setmana passada en el consell de ministres, resulta que la despesa és el doble del que s'havia anunciat: els 12.300 milions que va admetre la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, són en realitat 24.000 si s'hi sumen la resta de partides.

Part de la despesa total consolidada que ha pressupostat el govern espanyol per a l'any que ve es repartirà entre els diferents ministeris i institucions com la Casa Reial. De fet, és a través dels ministeris que el govern espanyol vehicula despeses com la de fer front a la presidència rotativa de la Unió Europea l'any que ve. En aquest cas, es tracta de 145 milions d'euros que serviran per pagar les activitats que es desprenen d'aquesta excepcionalitat i es vehicularan a través del ministeri d'Exteriors i el ministeri de la Presidència, principalment. Pel que fa al pressupost a la Casa Reial, tindrà una assignació de 8,4 milions d'euros, la mateixa que el 2021 i el 2020. Per tant, queda congelat per tercer any consecutiu.

Els pressupostos generals de l'Estat per al 2023 comencen el seu tràmit parlamentari al Congrés de Diputats. Des del ministeri d'Hisenda, sota la batuta de María Jesús Montero, donen per fet que seran els últims de la legislatura (si tot va sobre el previst, es convocaran eleccions generals l'any 2024). Això, però, no vol dir que la negociació es presenti fàcil. De fet, fonts del ministeri d'Hisenda assumeixen que tant amb ERC com el PNB, dos dels socis habituals del govern espanyol, "serà complicada". Formalment, les reunions no han començat, però sí que hi ha hagut contactes, apunten les mateixes fonts.

L'endemà de l'aprovació al consell de ministres del projecte de pressupostos, l'estrella de la sessió de control al Congrés no ha sigut el president espanyol, Pedro Sánchez, sinó la seva número dos, la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, que ja fa temps que s'ha convertit en el seu millor escut per frenar els atacs de la dreta i, de tant en tant, llançar algun contraatac a la jugular. Això és just el que ha passat aquest matí en l'intercanvi entre el portaveu de Vox, Iván Espinosa de los Monteros, i Calviño. Per més que ho intenti, Espinosa de los Monteros no té la capacitat de Macarena Olona per exasperar els contrincants ni la seva mirada assassina que tant agradava als seus. Llegeix sense força ni convicció un text ple d'exageracions i desqualificacions ("el socialisme és una màquina de crear pobres") que, com ha passat avui, se li poden girar en contra. Això és el que ha passat quan Espinosa ha dit: "Des que vostès van arribar al govern no conec cap espanyol que hagi prosperat". Agafant-se a aquesta afirmació, Calviño ha recitat totes les mesures econòmiques del govern fins a posar dempeus la bancada socialista: "¿De veritat que no coneix cap jove que ara tingui un contracte indefinit gràcies a la reforma laboral? ¿Ningú que percebi el salari mínim? ¿Cap estudiant que tingui una beca? ¿Cap treballador que s'hagi beneficiat d'un ERTO? ¿Del transport públic gratuït? ¿Dels avals de l'ICO? ¿De l'ingrés mínim vital? ¿Però com pot ser que no conegui cap espanyol real?"

El govern espanyol ha acordat uns nous pressupostos generals de l'Estat (PGE) per tercer any consecutiu. El consell de ministres d'aquest dimarts ha aprovat els comptes públics per al 2023, probablement els últims de la legislatura. Els PGE comptaran amb una despesa total consolidada de fins a 485.986 milions d'euros (un 7,6% més en comparació amb el 2022), de la qual gairebé el 60% anirà a parar a despesa social: 266.719 milions d'euros (274.445 milions si s'incorporen els fons europeus, un 10,5% més en comparació amb l'any anterior). Aquesta xifra rècord ha de servir per fer front a les conseqüències econòmiques de la guerra a Ucraïna, en particular a la crisi de preus actual.

El govern espanyol presenta aquest dijous el seu pla fiscal on finalment està previst que toqui els impostos no només per a les rendes altes, sinó que també estudia que les rendes mitjanes i baixes es vegin igualment afectades. Unes mesures que venen precedides per unes setmanes en què diverses comunitats autònomes han anat anunciant els seus plans, i l'última a fer-ho ha sigut Extremadura. El president de la Junta, Guillermo Fernández Vara, ha anunciat que la setmana que ve proposarà al PP la baixada més important de la història de les taxes i preus públics "per alleujar la càrrega de les famílies" a la comunitat.

Els del 2023 –si tiren endavant– poden ser els últims pressupostos generals de l'Estat aprovats sense regles fiscals europees (i també espanyoles). "Poden", perquè de fet aquestes normes ja havien de tornar l'any que ve, o aquesta era la intenció inicial de la Comissió Europea. La guerra a Ucraïna, però, ha obligat Brussel·les a canviar els seus plans i a prorrogar, de nou, la suspensió temporal de les regles fiscals, aprovada excepcionalment amb la pandèmia del covid-19. Ara, l'any marcat en vermell al calendari és el del 2024. La incògnita, però, és si el pacte fiscal tornarà tal com es coneixia o si la Comissió Europea decidirà tocar unes regles del joc que, a ulls d'alguns països, no poden ser ni homogènies ni tan estrictes com fins ara.

El consell de ministres d'aquest dimarts ha donat llum verda a un nou sostre de despesa de fins a 198.221 milions per al 2023, així com a les taxes de referència del dèficit per a cadascuna de les administracions, inclosos els governs autonòmics (0,3%), tal com va anticipar l'ARA aquest dilluns. Enguany, la xifra de despesa torna a ser de rècord i supera la de l'any passat. Es tracta d'un augment d'un 1,1% en comparació amb el 2022 –l'any passat el sostre de despesa ja va ser de 196.142 milions–. El sostre de despesa és la quantitat màxima que poden gastar en un any el conjunt d'administracions públiques de l'Estat. Això inclou el govern espanyol i la resta d'institucions d'àmbit estatal, però també les comunitats autònomes i els ens locals (ajuntaments, diputacions, consells comarcals i altres).

Compromís votarà a favor dels pressupostos generals de l'Estat després d'aconseguir un acord amb el govern espanyol perquè en la proposta de reforma model de finançament que l'executiu ha de presentar abans de final d'any el País Valencià surti "notablement millorat". També a canvi de diverses esmenes que suposaran una inversió de gairebé 26 milions d'euros en infraestructures i projectes agraris i culturals. Així ho ha anunciat aquest dijous el diputat de Compromís al Congrés, Joan Baldoví, en una conferència de premsa que ha ofert a València.

Unides Podem ha presentat aquest divendres una esmena als pressupostos generals que prepara el govern espanyol, del qual forma part. El seu objectiu és harmonitzar l'impost de patrimoni entre comunitats, cosa que implica centralitzar-lo. El text de l'esmena a què ha tingut accés l'ARA aposta per crear una quota estatal a l'impost sobre patrimoni –un tribut que no es paga a Madrid–, el rendiment de la qual pertanyeria a l'Estat i no es podria cedir a les comunitats autònomes. A la pràctica, això implicaria que l'Estat pogués exercir una pressió sobre les comunitats autònomes per evitar el dúmping fiscal.

Que ERC no hagi presentat cap esmena a la totalitat als pressupostos estatals permetrà que es puguin tramitar, i és un primer pas per a l'entesa amb el PSOE en una qüestió clau: aconseguir blindar una quota de presència del català a les plataformes digitals de continguts audiovisuals. Republicans i socialistes han acordat aprovar conjuntament la nova llei de l'audiovisual i protegir-hi les llengües cooficials, tot i que per ara no s'ha concretat cap percentatge.

Els pressupostos de l'Estat per al 2022 podran començar la tramitació al Congrés amb els vots d'ERC. Els republicans han pactat amb el PSOE aprovar conjuntament la nova llei de l'audiovisual i, al límit que tanqués el termini –les 14 hores d’aquest divendres–, han anunciat que no presentaran esmena a la totalitat als comptes. Sobre la botzina, els republicans han assolit un acord amb els socialistes per protegir les llengües cooficials en la norma sobre l'audiovisual que l'executiu vol impulsar i que s'havia convertit en el principal escull. "No hi havia manera, però ara s'ha aconseguit tancar", ha explicat en roda de premsa el portaveu al Congrés, Gabriel Rufián. El PNB també ha anunciat aquest matí que no presentaria esmena a la totalitat a canvi del traspàs de la gestió de l’ingrés mínim vital a Euskadi, per la qual cosa els comptes del govern espanyol superaran el primer tràmit.

Les “lliçons” de la pandèmia en termes econòmics -com ara fer front a la crisi amb estímuls, a través d’una resposta expansiva- sembla que es mantindran als comptes públics de l’Estat per al 2022 que, a més a més, tornaran a néixer amb les regles fiscals suspeses tant a l’Estat com a Europa. La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, els va batejar ahir com “els pressupostos de la recuperació justa”. A l’espera de conèixer els detalls del llibre groc, les seves línies mestres passen per una despesa “històrica” on destaca la inversió; l’arribada de més fons europeus i un creixement dels ingressos tributaris fruit de la millora de l’economia.