El govern espanyol plantejarà uns pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2026 –continuen prorrogats els comptes públics del 2023– amb una despesa i uns ingressos pels núvols. Tot i la dificultat d'aprovar-los al Congrés dels Diputats després que Junts hagi trencat la relació amb el PSOE, la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, té intenció de mirar d'aprovar-los i, de moment, ja ha fet un pas endavant amb l'aprovació del sostre de despesa i la via d'estabilitat. "Seran uns pressupostos expansius i responsables", ha anticipat Montero en roda de premsa aquest dimarts.

Comencen a veure's alguns fruits de la reunió entre Junts i el PSOE a Suïssa, després de la polèmica decisió de la formació de Carles Puigdemont d'avortar el debat sobre la regulació dels lloguers de temporada. En una jugada a tres bandes, el govern espanyol mira d'acostar-se de nou a Junts, que es presta a reprendre negociacions perquè la legislatura no descarrili. Aquest dimarts Pedro Sánchez s'ha vist obligat a retirar del ple del Congrés la votació de la senda d'estabilitat –el pas previ a la presentació dels pressupostos de l'Estat– perquè anava a decaure amb la negativa de PP, Vox i Junts, però ho ha fet perquè veu possibilitats de salvar uns comptes del 2025 que es donava per fet que s'haurien de prorrogar. A més, el PSOE també reactiva la comissió d'investigació de l'operació Catalunya a la cambra baixa i ha demanat per carta a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, que permeti l'ús del català als plens de Brussel·les i Estrasburg. I encara una última picada d'ullet als aliats parlamentaris: el PSOE ha permès la tramitació d'una iniciativa del PNB per reforçar el control del CNI.

Un mes després de la investidura de Salvador Illa, el Govern ha donat el tret de sortida a la tramitació dels seus primers pressupostos amb l'aprovació del sostre de despesa no financera i no finalista, fixat en 37.783 milions d'euros per al 2025, un 12,8% més que el 2023, l'últim any amb pressupostos aprovats. Aquesta quantitat, que referma la línia expansionista dels comptes de la Generalitat, marca el límit d’assignació de recursos pressupostaris per a l’exercici, d’acord amb tres paràmetres: l’escenari d’ingressos, el compliment de la normativa d’estabilitat pressupostària i els criteris del Sistema Europeu de Comptes (SEC 2010).

Després que diferents organismes supervisors hagin insuflat optimisme sobre l'evolució de l'economia espanyola, aquest dimarts ho ha fet el govern espanyol. L'executiu de Pedro Sánchez no s'ha volgut quedar enrere i ha actualitzat el seu quadre macroeconòmic. Pel que fa al creixement del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica d'un territori) aquest 2024, ara l'executiu l'enfila fins a un 2,4%, tal com ha detallat el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, en roda de premsa aquest dimarts després del consell de ministres. Això suposa una revisió a l'alça de 4 dècimes respecte a l'última previsió, però també equiparar-se a la previsió del Fons Monetari Internacional. De fet, l'organisme amb seu a Washington ha confirmat aquest dimarts que manté el seu pronòstic per a Espanya: un creixement del PIB d'un 2,4% aquest any. De cara al 2025 el govern també preveu que el PIB creixi més del previst: un 2,2% (tres dècimes més).

Del dit al fet. El Partit Popular, amb majoria absolut al Senat, ha tombat la senda d'estabilitat del govern espanyol i, per tant, els objectius de dèficit i deute que l'executiu de Pedro Sánchez havia establert per poder elaborar uns nous pressupostos generals de l'Estat (ara continuen prorrogats els comptes públics del 2023). Així ho ha anticipat el senador popular Gerardo Camps durant el ple a la cambra alta espanyola aquest dimecres al matí i s'ha confirmat hores després amb la votació.

El consell de ministres d'aquest dimarts ha aprovat un nou sostre de despesa històric, que gairebé toca els 200.000 milions d'euros i que ha estat titllat de "prudent" per la vicepresidenta quarta i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero. En concret, Montero ha informat que el sostre de despesa del 2024 serà de 199.120 milions d'euros, és a dir, un 0,5% superior en comparació amb el sostre de despesa de l'any 2023 (198.221 milions d'euros), quan ja va ser de rècord.

El consell de ministres d'aquest dimarts ha donat llum verda a un nou sostre de despesa de fins a 198.221 milions per al 2023, així com a les taxes de referència del dèficit per a cadascuna de les administracions, inclosos els governs autonòmics (0,3%), tal com va anticipar l'ARA aquest dilluns. Enguany, la xifra de despesa torna a ser de rècord i supera la de l'any passat. Es tracta d'un augment d'un 1,1% en comparació amb el 2022 –l'any passat el sostre de despesa ja va ser de 196.142 milions–. El sostre de despesa és la quantitat màxima que poden gastar en un any el conjunt d'administracions públiques de l'Estat. Això inclou el govern espanyol i la resta d'institucions d'àmbit estatal, però també les comunitats autònomes i els ens locals (ajuntaments, diputacions, consells comarcals i altres).

"Saben que la suspensió de les regles fiscals no implica que no hi hagi responsabilitat". Així ha arrencat la ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, el debat sobre la suspensió de les normes fiscals i la llei d'estabilitat pressupostària aquest dilluns al Congrés de Diputats. La cambra baixa espanyola ha tornat a avalar per al 2022 que el conjunt de les administracions públiques —administració central, comunitats autònomes i ajuntaments— no tinguin objectius de dèficit i deute. Ara bé, la millora dels indicadors macroeconòmics acosta cada cop més el debat sobre la recuperació de l'estabilitat pressupostària i, per tant, sobre el compliment dels objectius de dèficit i deute per part de les administracions en un futur.

El consell de ministres ha donat llum verda a un nou sostre de despesa de fins a 196.142 milions per al 2022. La xifra, la més alta que hi ha hagut mai, registra un augment testimonial en comparació amb l'últim sostre de despesa aprovat fa un any –la variació és del 0,0002%–, per bé que la ministra d'Hisenda ha defensat que "torna a ser històric i enforteix el conjunt de les administracions". L'aprovació del límit de la despesa no financera de les administracions és un pas fonamental per elaborar els pressupostos generals de l'Estat per al 2022, que els dos socis del govern de coalició, el PSOE i Unides Podem, començaran a negociar aquest mateix dijous, segons fonts del govern espanyol.

El consell de ministres d'aquest dimarts ha donat llum verda al sostre de despesa, un pas fonamental per aprovar els pressupostos generals de l'Estat que el govern espanyol vol presentar al llarg d'aquest mes d'octubre. El límit de despesa de l'administració pública, és a dir, la quantitat de diners que es podrà gastar, s'incrementa fins als 196.097 milions d'euros de cara al 2021, un 53,7% més en comparació al límit de despesa que hi havia quan Sánchez va entrar al govern. "És imprescindible pel sanejament de les administracions", ha reconegut la ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, en roda de premsa posterior al consell de ministres. De fet, la xifra final fins i tot s'allunya de la previsió que el govern central havia fixat el mes de febrer de 127.609 milions d'euros, i que el covid-19 va fer saltar pels aires. L'increment, però, també és fruit de la suma dels diners provinents del Fons Europeu (en concret del mecanisme de recuperació i resiliència i del Reat EU) que significaran 27.436 milions d'euros del total del sostre de despesa.