Una moció aprovada aquest dijous al Parlament de Catalunya ha reclamat al Govern "consensuar" amb l’Acadèmia del Cinema Català "les estratègies necessàries per definir una categoria específica per a pel·lícules parlades íntegrament en llengua catalana dins els Premis Gaudí". La moció, que integrava diversos continguts relacionats amb polítiques culturals, va ser presentada pel grup parlamentari de Junts i aprovada amb els vots de Junts, ERC, Comuns, CUP i Aliança Catalana.

La Torre Avenir, un edifici que forma part del conjunt patrimonial dissenyat per Enric Sagnier i que l'industrial Muñoz Ramonet va llegar a la ciutat de Barcelona, es convertirà en la seu de l'Acadèmia del Cinema Català. L'entitat, que es va fundar fa 18 anys, tenia llogades unes oficines dins la seu de la SGAE. Ara, per primera vegada, disposarà d'un espai propi, estable i obert al públic on es podrà fer formació, presentacions, trobades i actes de projecció internacional. "I fins i tot cinema a la fresca, en aquests jardins meravellosos!", ha afirmat espontàniament la presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, Judith Colell, davant la casa senyorial de Muñoz Ramonet al carrer Muntaner, on s'han rodat pel·lícules com Blancaneu de Pablo Berger. La finca que serà seu de l'Acadèmia és adjacent a l'edifici principal —havia sigut la residència de la mare de l'industrial— i està situada al carrer Avenir 26-28.

Quaranta-sis persones, trenta-nou en qualitat de víctimes i set com a testimonis, han passat els últims divuit mesos pel servei d'atenció a les víctimes de violències masclistes de l'Acadèmia del Cinema Català. La xifra quasi triplica la dels dinou mesos anteriors d'existència del servei: entre maig del 2022 i desembre del 2023 l'Acadèmia va atendre en total disset persones, un 37% de les que ha atès durant el 2024 i els sis primers mesos del 2025. En aquest últim any i mig, el 82% dels casos recollits han estat situacions d’abús, assetjament o agressió sexual en el context laboral, un 11% en contextos acadèmics i un 7% en entorns de parella o comunitaris.

La producció de cinema a Catalunya va viure el 2024 un dels millors anys. Aquest seria el resum de l'estudi elaborat per l'Observatori de la Producció Audiovisual (OPA) de la Universitat Pompeu Fabra que ha fet públic aquest dijous l'Acadèmia del Cinema Català, coincidint amb la seva tradicional Festa d'Estiu, que se celebra al vespre a l’edifici de les Tres Xemeneies, futura seu del hub audiovisual Catalunya Media City. Segons l'Informe sobre la producció de cinema a Catalunya 2025, l'any passat es va assolir la xifra rècord de 114 pel·lícules qualificades i es va triplicar el nombre de produccions de pressupost mitjà gràcies a un augment significatiu de la inversió pública.

El cineasta Eduard Cortés va cometre ciberassetjament sexual i va fer xantatge sexual a diverses actrius i professionals del món de la cultura. Així ho ha determinat la comissió de l’Acadèmia del Cinema Català que ha investigat les denúncies contra el director de Merlí. Després que l’ARA reunís 25 testimonis de noies que denunciaven l’assetjament a través d’internet de Cortés, l’Acadèmia va obrir un procediment sancionador contra el director. Tanmateix, com que el cineasta es va donar de baixa de l’entitat no s’han pogut prendre accions contra ell.

La 17a gala dels Gaudí va arrencar de manera impecable amb el musical de Paula Malia fent el recorregut fins a arribar a l’escenari. Un viatge metacinematogràfic de les bambolines (tècnics, treballadors de la neteja, maquilladors...) al glamur, apel·lant a aquesta idea de construcció de l’espectacle, de mostrar els trucs de la màgia. Malia té el registre perfecte per assumir aquesta mena de reptes que necessiten protagonistes versàtils. L’actor Marc Clotet semblava més superat pel propi espectacle davant la immensitat de la sala. “Aquest any per fi ens ho creiem”, deien. I apel·laven a l’opulència com a al·legoria de l’autoestima. El xou semblava recuperar la majestuositat perduda l’any passat.

Paco Poch (Igualada, 1951) és el primer productor a qui l’Acadèmia del Cinema concedeix el Gaudí d’Honor. La seva trajectòria és un exemple de compromís amb el cinema d’autor més inquiet, també en la seva faceta de distribuïdor. Entusiasta de mena, s’ha dedicat al cinema perquè li “omplia la vida” i no s’ha sentit mai cridat a dirigir.

Durant l'últim any el servei d'atenció als abusos creat per l'Acadèmia del Cinema ha acompanyat vuit víctimes i testimonis d'abusos en el sector audiovisual i les arts escèniques. Judith Colell, presidenta de l'Acadèmia, ha fet un balanç "optimista" de les dades: en el primer balanç que es va fer el juliol de 2023, catorze mesos després de posar en marxa el servei, es va informar que s'havien dut a terme 13 acompanyaments, 11 a víctimes i 2 a testimonis. En els últims dotze mesos, s'han atès 8 persones més. Per tant, amb les xifres de l'últim balanç, el nombre de casos detectats pel servei des de la seva posada en marxa s'eleva a 21.

L’any 2022 els casos d’abusos sexuals i assetjament a les arts escèniques –la majoria destapats per l’ARA– van empènyer l’Acadèmia del Cinema Català a abordar el problema de la violència sexual al sector. Es va crear un departament per tractar els casos –en van atendre 11 durant el primer any– i ara s’ha presentat un protocol guia, amb mesures molt concretes, per ajudar el sector a lluitar contra les situacions d’abús. El protocol inclou la creació de dues figures que han de permetre reduir la violència masclista i LGTBI: la persona de referència i el coordinador d’intimitat.

El departament contra els abusos en el sector audiovisual i de les arts escèniques, impulsat per l'Acadèmia del Cinema Català, ha detectat onze víctimes d'abús de poder i de violència psicològica i sexual en el primer any de funcionament. Aquest òrgan, que es va crear el maig del 2022 arran del reportatge de l'ARA sobre els abusos a l'Institut del Teatre i que té el suport de l'Ajuntament de Barcelona i el departament de Feminismes de la Generalitat, ha dut a terme tretze acompanyaments a les onze víctimes i a dos testimonis. El departament ha proporcionat assessorament jurídic i psicològic de la mà de l'advocada penalista Carla Vall i la psicòloga Aina Troncoso, garantint en tot moment la confidencialitat dels usuaris. Quan es va presentar, el departament havia detectat aproximadament 150 casos d'abusos comesos en institucions públiques i privades del sector.

Tot i tenir un Gaudí per Catalunya Über Alles! (2011) i una filmografia abundant i diversa, a Vicky Peña (Barcelona, 1954) se l'ha reconegut molt més com a actriu de teatre que de cinema. El seu nomenament recent com a membre d'honor de l'Acadèmia del Cinema Català convida a repassar una carrera notable davant de les càmeres de directors com Vicente Aranda, Jaime Camino, Pilar Miró, Mario Camus, Ventura Pons i Montxo Armendáriz. Només té una espina clavada: “M'hauria encantat treballar amb Fernando Fernán Gómez en una pel·lícula dirigida o interpretada per ell. Era una persona d'una envergadura ètica, artística i social impressionant, admirable com a actor, director, poeta i fins i tot com a acadèmic de la llengua”.

Aquest diumenge, la gala dels Premis Gaudí arriba a la seva quinzena edició. És un bon moment per parlar de cinema amb qui és, des de fa dos anys, la presidenta de l’Acadèmia. Entre la responsabilitat institucional i el vicedeganat dels estudis de Comunicació de la Universitat Ramon Llull, a Judith Colell (Barcelona, 1968) encara li queda temps per fer de directora de cinema. Té dos projectes entre mans. L’un sobre la Guerra Civil, l’altre sobre la postpandèmia. De moment, aquesta nit té feina a la Sala Oval del MNAC. Alcarràs i Un año, una noche arriben a la gala amb 14 nominacions cadascuna. S’admeten apostes.

Jorge de Cominges, que va morir aquest dilluns, va definir una vegada el seu amic Jaume Figueras (Barcelona, 1940) com "la cinefília feta carn". Durant dècades, Figueras ha sigut la cara amable, múrria i rigorosa de la informació cinematogràfica en televisió, premsa i ràdio, però també un programador pioner i, sobretot, un espectador apassionat. Ha estimat tant el cinema que era inevitable que el cinema també se l'estimés i, per això, aquest diumenge rebrà el Premi Gaudí d'Honor-Miquel Porter 2023.

“Tots sabem el que està passant en el cinema català, però és un coneixement general, de tertúlia. Cal anar més enllà”. Joan Corbella, director de l'Observatori de la Producció Audiovisual, ha resumit així aquest dijous l'objectiu de l'informe que ha elaborat sobre el cinema català del període 2012-2021 i, més en detall, sobre la producció del 2021. La presidenta de l'Acadèmia del Cinema, Judith Colell, que ha impulsat l'informe i s'ha compromès a fer-ne un cada any, ha subratllat que les dades recollides “han de ser la base per enfocar les polítiques públiques” i per diagnosticar “fortaleses, febleses i necessitats”. És a dir, la bona o mala salut del nostre cinema.

L'Acadèmia del Cinema Català va anunciar a l'última gala dels Premis Gaudí que creava un departament d’atenció i prevenció dels abusos en el sector audiovisual i de les arts escèniques, la primera iniciativa d'aquestes característiques a Catalunya i a Espanya. Dos mesos després d'aquell anunci, l'Acadèmia ha presentat el departament i ha explicat que aquesta iniciativa arriba després d'haver detectat aproximadament 150 casos d'abusos comesos en institucions públiques i privades del sector. D'aquests 150, menys d'un 10% han acabat en denúncies.

La gala dels Premis Gaudí va coronar diumenge Neus Ballús i Clara Roquet com les grans triomfadores del cinema català, però també va servir per anunciar la creació d'un departament d’atenció i prevenció dels abusos en el sector audiovisual i de les arts escèniques. Ho va explicar l'actriu i membre de la junta de l'Acadèmia del Cinema Maria Molins durant el tram final de la cerimònia, en un discurs que va ser ovacionat pel públic de la sala. "L'Acadèmia del Cinema, juntament amb l'associació Dones Visuals [que reuneix més de 500 sòcies professionals del món audiovisual] i l'advocada Carla Vall, decidim crear un departament contra els abusos on podran accedir totes les víctimes afectades del sector audiovisual i escènic encara que els seus casos hagin prescrit", va anunciar Molins. Es tracta d'una iniciativa pionera a Catalunya i a l'estat espanyol i busca donar suport psicològic, jurídic i professional a les víctimes perquè no se sentin desemparades i tinguin un espai on poder abordar tot el que han patit.

La diversitat dels oficis que intervenen en la creació de les pel·lícules es reivindica de forma implícita en les noves incorporacions de membres d'honor que ha anunciat aquest dijous l'Acadèmia del Cinema Català. La nova junta presidida per Judith Colell ha nomenat el director artístic i escenògraf Cesc Candini, la directora de càsting i dissenyadora de vestuari Consol Tura, l’enginyer i cap de so directe Joan Quilis, la maquilladora Maru Errando, el productor i director del festival DocsBarcelona Joan Gonzàlez i la cineasta Rosa Vergés. Amb aquestes sis incorporacions ja són una seixantena els professionals cinematogràfics distingits per l'Acadèmia del Cinema des de la seva fundació el 2009.

La directora Judith Colell serà la nova presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català. Colell, amb un mandat de quatre anys, relleva en el càrrec la productora Isona Passola, al capdavant de l'entitat des del 2013.

A Judith Colell (Sant Cugat, 1968) se li presenta una setmana intensa: dimarts estrena al Festival de Màlaga la seva nova pel·lícula, el drama15 horas; dissabte s'anuncien els premis del festival, i dos dies després, el 14 de juny, se celebren les eleccions a l'Acadèmia del Cinema Català, en què lidera una candidatura formada per ella i el productor Sergi Moreno, les directores Carla Simón, Alba Cros i Sílvia Quer, el guionista Eduard Solà, l'actor David Verdaguer i el director del D'A, Carlos R. Ríos.

Neus Ballús va triomfar als Gaudí del 2014 amb la seva opera prima, La plaga. Vuit anys després, amb la seva tercera pel·lícula, Sis dies corrents, pendent d'estrena, Ballús (Mollet del Vallés, 1980) lidera una candidatura a la presidència de l'Acadèmia del Cinema Català que deixa vacant la marxa d'Isona Passola. L'acompanyen en l'aventura Sergi López, els productors Oriol Maymó, Carla Sospedra i Laura Fernández, el muntador Jaume Martí, l'actriu i directora Elena Martín, la directora de fotografia Bet Rourich i l'actriu Yolanda Sey.