Neus Ballús i Clara Roquet triomfen als Gaudí de les directores

BarcelonaEls Gaudí han avançat un dia la celebració del 8-M amb una gala històrica per al cinema català que ha coronat Neus Ballús i Clara Roquet com les grans triomfadores. És la primera vegada en catorze edicions que les dues pel·lícules triomfadores dels Gaudí, Sis dies corrents –cinc estatuetes, incloses millor pel·lícula i direcció– i Libertad –quatre estatuetes, inclosos guió i pel·lícula en llengua no catalana–, estan dirigides per dones, un èxit al qual s'ha d'afegir el nom de dues directores més: Alba Sotorra pel millor documental (El retorn: La vida després de l'ISIS) i Laura Mañá pel millor telefilm (Frederica Montseny, la dona que parla).

Amb els Gaudí per als films de Ballús i Roquet es tanca també un any cinematogràfic històric que va començar amb el triomf de Chloé Zhao als Oscars i va continuar amb els de Julia Ducournau a Canes, Audrey Diwan a Venècia, Alina Grigore a Sant Sebastià i Carla Simón a la Berlinale. Els premis per a Alcarràs, Sis dies corrents i Libertad constaten, a més, el moment extraordinari de les directores catalanes, d'una joventut –totes són nascudes als 80– que garanteix que no només són el present del cinema català, sinó també el seu futur. "Quan vaig veure la Carla a Berlín vaig plorar perquè vaig sentir que aquesta història ja no la poden esborrar –ha dit Ballús en rebre el Gaudí a la millor direcció–. Les dones no hem vingut només per fer una opera prima, hem vingut per quedar-nos".

Fa uns mesos, Ballús (Mollet del Vallès, 1980) perdia les eleccions a presidenta de l'Acadèmia davant Judith Colell; ara, amb el seu triomf als Gaudí, ella és el primer director que conquereix dues vegades el premi a la millor pel·lícula i i el segon –després de Bayona– que guanya dos cops el Gaudí de millor direcció. Els cinc premis de Sis dies corrents són fins i tot un més que els que va guanyar el 2014 amb el seu debut, La plaga, que va llançar la carrera d'aquesta cineasta empàtica, valenta i sensible que acostuma a dirigir la càmera allà on ningú més mira, ja sigui la zona rural de Gallecs, les ombres d'un complex turístic senegalès o el dia a dia d'un grup de lampistes.

Ballús és també un dels cineastes que millor treballen amb actors no professionals, com ja va demostrar el premi del Festival de Locarno als dos protagonistes de Sis dies corrents, Mohamed Mellali i Valero Escolar, un reconeixement ratificat pels Gaudí amb el premi a Mellali com a millor actor (per davant d'una vaca sagrada com Eduard Fernández) i a Escolar com a actor de repartiment. No és la primera vegada que un actor no professional triomfa als Gaudí –ja ho va fer Israel Gómez el 2019 per Entre dos aguas–, però un doble triomf com el d'ahir fa història. "Què fa un lampista com jo en un lloc com aquest?", es preguntava Escolar, que va dedicar el seu premi "a les persones que, en algun moment de la vida, diuen «¿Per què no?»".

Els Gaudí estimen les 'opera prima'

El triomf de Clara Roquet (Malla, 1988) també és la culminació d'un camí que els Gaudí han seguit pas a pas des d'aquell premi al millor guió per 10.000 km (2014) o el de millor curt per El adiós (2015). Amb Libertad, el seu primer llarg com a directora, Roquet es consagra com a observadora precisa de la intimitat familiar amb un retrat del final de la infància d'una adolescent que descobreix alhora la punxada del desig i els seus privilegis de classe. I els Gaudí tornen a mostrar el seu amor per les opera prima de directores, una tradició que va des de Tres dies amb la família a Las niñas passant per Estiu 1993, La hija de un ladrón i Les distàncies.

Amb Libertad guanyen el seu primer Gaudí dues dones més: Gris Jordana, directora de fotografia del moment –i la segona dona a guanyar en aquesta categoria–, i la jove Maria Morera, que amb 18 anys és la intèrpret més precoç a guanyar el Gaudí a millor actriu principal. En termes absoluts la supera només la Marina Comas de Pa negre, que va guanyar el premi a la millor secundària als 14 anys.

Han sigut, tanmateix, uns Gaudí molt repartits. Las leyes de la frontera s'ha endut tres premis tècnics, el mateix nombre que el drama Mediterráneo, que també ha guanyat el premi especial del públic; no es pot queixar el seu productor, Tono Folguera, que també ho és de Libertad. Després d'aquesta gala, Folguera pot presumir de tenir nou Gaudí al sarró, més i tot que l'altre recordman dels premis, el sonidista Oriol Tarragó, que no va fallar i amb el Gaudí pel so de Tres acumula ja vuit premis.

Un gala en 360 graus

Com l'any passat, la gala ha anat per feina: no havien passat ni cinc minuts que, després d'una obertura musical que treia suc de les possibilitats de la Sala Oval del MNAC, Ángela Cervantes ha rebut el primer Gaudí de la nit com a secundària per Chavalas. L'anunciat risc de la cerimònia s'ha concretat en l'aposta per un escenari de 360 graus envoltat de taules de nominats; d'original ho ha sigut, però també confús per als guanyadors i un malson per al realitzador, que s'ha vist obligat a tirar en excés de plans llargs.

Amb l'humor funcionant a mig gas tota la nit, els millors moments han sigut els que semblaven escapar-se més del guió, com Carlo Padial fent pujar a l'escenari el brillant realitzador Kikol Grau per lliurar un premi o Alba Sotorra omplint l'escenari circular de tot l'equip del documental El retorn: La vida després de l'ISIS per recordar que "la indústria personifica massa, però el cinema és un treball d'equip". Sotorra ha tingut un record per a Pau Riba, i no ha sigut l'única d'una nit que ha sigut històrica fins i tot pel que fa al Gaudí al millor curt, que ha guanyat el magnífic Farrucas d'Ian de la Rosa, el primer director trans que guanya un Gaudí en la història dels premis.

Si els Goya van tenir el 2003 la seva gala del "No a la guerra", des d'aquest diumenge els Gaudí ja tenen la seva. Ho ha verbalitzat la presidenta entrant de l'Acadèmia del Cinema Català, Judith Colell –“No a la guerra, a cap guerra i en cap situació”–, però també una de les lliuradores de premis, l'actriu ucraïnesa Polina Dzhakaieva, que ha posat dempeus el públic amb un discurs breu i contundent: "Poden destruir les nostres cases i poden treure'ns la vida, però sempre ens quedarà el cinema per derrotar les mentides, la bogeria i la set de sang". Colell va aprofitar el discurs per anunciar la creació d'un departament per atendre i prevenir els abusos en el sector audiovisual i de les arts escèniques, el primer d'aquest tipus que es crea a Catalunya.

L'originalitat ha retornat a la gala quan Mercè Sampietro i Josep Maria Pou han fet arribar una bola de llum a la taula on s'asseia Tomàs Pladevall, un Gaudí d'Honor que en el seu discurs ha insistit en la reivindicació del cinema com a treball d'equip i de la figura del millor director de fotografia català, el gran Néstor Almendros. Pladevall ha dedicat el premi als seus col·legues, als directors, als actors –“tant els que fotografien bé per la dreta com per l'esquerra”, va etzibar– i fins i tot als tècnics de laboratori! I ha acabat amb una imatge “que val per mil paraules”: amb una bombeta il·luminada a la mà. “Visca la llum, visca l'ombra, visca el cinema català!”, ha exclamat. Res a afegir.