Cinema
Cultura 02/12/2021

La gran aventura dels lampistes de Neus Ballús

Treballadors sense experiència actoral protagonitzen la comèdia proletària 'Sis dies corrents', premiada al Festival de Locarno

3 min
Neus Ballus amb els actors

BarcelonaUn dia del rodatge de Sis dies corrents , un dels seus actors, Mohamed Mellali (Er-Rachidia, Marroc, 1989), va decidir que ja en tenia prou, dels atacs de l'altre protagonista del film, Valero Escolar (Badalona, 1973), i va informar la directora Neus Ballús (Mollet del Vallès, 1980) que ja no podia més i abandonava el projecte. Justament aquell dia estaven rodant la seqüència en què la tensió entre el Mohamed i el Valero esclatava i el primer agafava la porta i deixava tirat el seu company amb la feina a mig fer. La correspondència entre realitat i ficció era estupenda per a la pel·lícula, però Ballús patia per Mellali. “No soc un d'aquells directors que treballen amb el malestar dels actors –diu–. Cal ajudar-los sempre a gestionar les emocions, sobretot quan estan malament”. La directora va demanar confiança al seu actor i va fer una cosa que no havia fet mai abans: revelar-li que la pel·lícula acabava bé. I així va ser.

Tràiler de 'Sis dies corrents'

A Sis dies corrents, que divendres arriba als cinemes, Ballús retrata la quotidianitat de tres lampistes a través d'un atrevit dispositiu de rodatge en què la ficció es barreja amb el documental i fins i tot amb els mecanismes del reality. Durant mesos, la directora va assajar amb tres lampistes reals –Escolar, Mellali i Pep Sarrià (Montcada i Reixac, 1949)– i els va preparar perquè s'interpretessin ells mateixos en situacions ficcionades. Després, a l'hora de rodar, va plantejar situacions noves que es filmaven cronològicament per capturar les reaccions amb el màxim de realisme.

Els tres lampistes es van embarcar en l'aventura sense saber ben bé on es ficaven. “Jo ho vaig fer perquè ella em va caure bé, sobretot quan em va ajudar a descarregar la furgoneta –apunta murri Escolar–. Però jo em pensava que era un treball de final de carrera! Només quan un dia sento que hem de fer un teaser i m'expliquen què és, m'adono que estem fent una pel·lícula”. Entre bromes, s'apunta una de les claus del projecte: més que la fama o els diners, els actors han fet la pel·lícula per amistat. “La Neus es va comportar sempre com una persona normal, jo al principi ni tan sols sabia que era directora i productora –diu Mellali–. Ara tenim una bona amistat, i per això vaig confiar en ella el dia que vaig estar a punt de plegar”.

Però per què es va generar la tensió? El culpable, i ho admet ell mateix entre rialles, és Escolar, un “torracollons” confés i polemista de mena: “M'agrada molt parlar i discutir i de vegades acabo defensant coses que no tenen ni cap ni peus només per provocar la discussió”. Sis dies corrents canalitza la seva invectiva cap al Moha, el nou lampista de l'empresa amb qui el Valero ha d'aprendre a treballar arran de la jubilació del Pep. Els recels i les exigències del Valero porten el Moha al límit de la paciència al llarg de sis dies de reparacions diverses i trobades amb personatges pintorescs. “Jo interpreto una exageració de mi mateix i dels prejudicis que m'han inculcat –matisa Escolar–. Tots portem un petit Valero a dins, em limito a treure'l a la llum. I en un món dominat per la imatge en què tots hem de ser guapos i universitaris, de vegades mola veure gent sense filtre que diu el que sent”.

Del pla de fuga al premi salvador

L'ambició de Ballús i els actors va ser reconeguda al prestigiós Festival de Locarno amb un premi interpretatiu per a Escolar i Mellali que va culminar una experiència més aviat agredolça al festival suïs per culpa d'un positiu per covid. “La nit d'estrena va ser eufòrica, però just després ens va arribar el positiu del Moha i el van confinar a l'hotel una setmana, així que no va poder tornar a casa”, explica Ballús. Escolar recorda que en algun moment es va valorar “un pla de fuga”: llogar un cotxe, ficar-hi el Mellali i conduir tota la nit fins a Espanya. “Per sort, gràcies al premi van fer-li una nova PCR que va sortir negativa i va poder sortir de l'hotel i anar directament a fer-se les fotos amb el Lleopard. Va ser surrealista”, recorda Ballús.

Escolar reconeix que rodar Sis dies corrents li ha fet aprendre a escoltar la gent. Ballús el va obligar a estar en silenci durant les escenes que rodava amb la seva dona, que interpreta la seva cap. “Ella i jo parlem molt, tant que ens barallem per tenir la paraula –admet–. I fent la pel·lícula m'he adonat de tot el que et perds de l'altre quan no escoltes algú perquè ja estàs pensant la teva rèplica”. A Mellali, tímid de mena, se li va reforçar justament el contrari: prendre la paraula i expressar-se. En el fons és d'això, del que parla Sis dies corrents, una pel·lícula que mira i escolta i, com tot el cinema de Ballús, ens ajuda a reconèixer-nos en els altres i a esborrar la distància entre ells i nosaltres.

stats