Viktor Orbán s'ha convertit en el cavall de Troia i l'eterna pedra a la sabata de la Unió Europea. És el principal aliat del règim de Vladímir Putin –també de l'administració Trump– i el gran dirigent de l'extrema dreta més dura i euroescèptica del club comunitari. Per això, a les institucions europees s'espera amb candeletes la derrota electoral d'Orbán que li auguren les enquestes. Ara bé, l'optimisme és moderat. No només perquè òbviament no es vol cantar victòria fins que arribin els resultats electorals, sinó també per l'escepticisme que desperta el seu principal opositor, Péter Magyar, que lidera les enquestes. Diverses fonts diplomàtiques consultades per l'ARA dubten fins a quin punt Magyar restabliria els estàndards democràtics europeus a Hongria i, sobretot, si trencaria els llaços amb Moscou per fer pinya de manera inequívoca amb Kíiv.

La crisi de l'habitatge afecta tota la Unió Europea, però especialment estats membres com Espanya. L'Estat és el quart soci comunitari on més es van incrementar els preus de compra de pisos i cases durant el quart trimestre de l'any passat en comparació amb el mateix període del 2024: un 12,9%. La taxa és més del doble que la registrada pels 27 estats membres del bloc europeu, que es va quedar en un 5,5%, segons l'informe publicat aquest dimarts per l'Eurostat, l'oficina d'estadística de la UE.

Cada nova amenaça geopolítica ha servit per acostar una mica més el Regne Unit i la Unió Europea. Des de fa un any, Londres i Brussel·les estan en un procés de reconnexió accelerada i silenciosa. La invasió russa d’Ucraïna va obrir les portes a la col·laboració en matèria de defensa, i la disrupció Trump, engrandida ara per l’horitzó de crisi econòmica i energètica que genera la guerra a l’Iran, ha augmentat la necessitat d’una entesa econòmica i comercial.

La resolució del Parlament Europeu que dona la raó a l'exassistent juntaire que va denunciar Toni Comín per assetjament psicològic i sexual, i la manera com Junts està tractant aquesta i una altra denúncia interna per presumpta agressió física han accentuat el malestar intern amb l'eurodiputat. Diverses fonts juntaires expliquen a l'ARA que la mala maror, que ja es va fer evident arran de la polèmica gestió econòmica de l'exconseller al Consell de la República, ha anat en increment els últims dies i algunes veus, malgrat que no hi hagi cap petició formal, advoquen perquè la direcció prengui mesures contra Comín, com exigir-li que renunciï a l'escó. Comín, sobre el seu futur com a eurodiputat, considera que seria "un frau a la democràcia" que ell hagués de renunciar-hi per "una denúncia falsa". "Vaig guanyar les primàries per ser cap de llista amb el 77% dels vots i van votar la llista que jo encapçalava quasi 500.000 persones", reivindica en aquest diari l'exconseller.

La Unió Europea estudia possibles mesures com racionar el combustible i alliberar més petroli de les reserves estratègiques davant el risc d'un xoc energètic "durador" derivat de la guerra a l'Orient Mitjà, ha assegurat aquest divendres el comissari europeu d'Energia, Dan Jørgensen, en una entrevista amb el diari britànic Financial Times. El bloc avalua "totes les opcions", segons Jørgensen, que ha alertat que "els preus de l'energia seran més alts durant molt de temps".

La Comissió Europea continua lligant en curt les tecnològiques i plataformes web. Brussel·les ha anunciat aquest dijous que les pàgines web pornogràfiques XVideos, XNXX, PornHub i Stripchat incompleixen la normativa europea de protecció de menors i en matèria digital. En una investigació preliminar, l'executiu comunitari les acusa de no implementar mesures efectives per prevenir l'accés als menors en els seus portals. En cas que aquestes companyies no apliquin reformes, la Comissió Europea els pot aplicar multes milionàries.

L'aliança de la dreta i l'extrema dreta al Parlament Europeu s'està consolidant, sobretot en matèria migratòria. El Partit Popular Europeu (PPE) ha aprovat, amb els vots dels grups europarlamentaris de l'extrema dreta, la reforma que permetrà els camps a països fora de la Unió Europea per deportar-hi immigrants. La seva impulsora és la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, que ja n'ha instal·lat a Albània, i compta amb un suport majoritari a la Comissió Europea i entre els estats membres. L'únic gran país de la Unió Europea que hi va votar en contra és Espanya.

Una de freda i una de calenta. El secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, sol tenir bones paraules per al govern de Pedro Sánchez perquè ha incrementat de manera substancial la despesa militar i, a la vegada, li recorda que l'haurà de continuar augmentant a marxes forçades. Així, en la roda de premsa de l'informe anual sobre les capacitats militars de l'Aliança Atlàntica, el dirigent neerlandès ha felicitat Espanya per passar de destinar l'1,4% del producte interior brut (PIB) a la defensa el 2024 al 2% l'any passat, si bé li ha recordat que per complir amb els objectius de seguretat de l'OTAN haurà d'incrementar progressivament aquesta taxa, fins a assolir el 3,5% el 2035.

Les constants amenaces de Donald Trump contra la Unió Europea han provocat que el Parlament Europeu hagi ajornat fins a tres vegades la votació per validar l'acord comercial del bloc europeu amb els Estats Units. Finalment, però, després de la pressió dels estats membres i la Casa Blanca, l'Eurocambra ha validat aquest dijous el pacte per 417 vots a favor, 154 en contra i 71 abstencions.

Diumenge a la matinada tornarà l’horari d’estiu. A les dues de la matinada, els rellotges s’hauran d’avançar una hora i passaran a ser les tres, un canvi que comporta perdre una hora de son però que allarga les tardes amb més llum solar.

La justícia francesa investigarà l'exdirector de Frontex i eurodiputat de Reagrupament Nacional Fabrice Leggeri, per complicitat amb crims contra la humanitat i tortura per haver dut a terme una "caça de migrants". El representant gal, que va ser un dels fitxatges estrella del partit d'extrema dreta liderat per Marine Le Pen en les anteriors eleccions europees, va dirigir l'Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes —coneguda com a Frontex— entre el gener del 2015 i l'abril del 2022.

El govern de Viktor Orbán no deixa d'acumular polèmiques en contra de la Unió Europea en plena precampanya electoral. Brussel·les ha demanat explicacions a Budapest sobre la informació publicada pel diari estatunidenc The Washington Post, que assegura que l'executiu hongarès trasllada a l'instant a Moscou la informació de les reunions d'alt nivell celebrades a les institucions europees. "És molt preocupant. La confiança i les relacions entre estats membres i institucions és fonamental en la feina de la Unió Europea, i esperem que el govern d'Hongria ens doni aclariments", ha dit en roda de premsa Anitta Hipper, portaveu de la Comissió Europea.

El Regne Unit afronta una dècada decisiva per al seu futur energètic en un moment en què la major part del seu parc nuclear està a punt de desaparèixer per envelliment. Actualment, el país genera aproximadament el 15% de la seva electricitat a partir de l'energia nuclear, gràcies a una capacitat instal·lada d'uns 6,5 gigawatts, que es generen en nou reactors de quatre plantes. Però tots menys un han de deixar de funcionar abans del 2030. Això ha obligat el govern britànic a accelerar una aposta política i financera per una nova generació de centrals que arriba envoltada de controvèrsia i dificultats.

Informe definitiu dels experts europeus sobre la gran apagada de la península Ibèrica. Gairebé un any després de l'incident, l'estudi del grup d'especialistes de la Xarxa Europea de Gestors de Xarxes de Transport (ENTSO-E, en les seves sigles en anglès) ha conclòs que la desconnexió del 28 d'abril de l'any passat es va deure a "múltiples factors" que estan "interconnectats entre ells", com "oscil·lacions de tensió", "desconnexions de generadors en cascada" i "sobrevoltatges".

Ja fa bastants mesos que gairebé totes les notícies i comentaris que ens arriben a través dels mitjans són poc agradables i preocupants. No vull pas exagerar aquesta visió, ja que també en rebem alguns d'agradables i esperançadors; però no puc oblidar que tenim, aquí i a tot el món, problemes greus i, cosa pitjor, una gran desorientació que afecta tant les persones com els organismes polítics i econòmics.

Precaució al Banc Central Europeu (BCE). Malgrat la guerra de l'Iran i l'increment de preu dels combustibles fòssils, el consell de govern de l'organisme bancari ha acordat per unanimitat en la trobada d'aquest dijous no tocar els tipus d'interès i mantenir-los en el 2% per sisena vegada consecutiva. Tot i això, la presidenta de l'entitat financera, Christine Lagarde, ha obert la porta a futures pujades del preu del diner.

Feia temps que Pedro Sánchez no es mostrava tan còmode a Brussel·les. Se sent influent a les institucions europees a l'oposar-se a la guerra a l'Iran, i capaç de desviar l'atenció dels problemes domèstics, com la manca de pressupostos. Sap que la Unió Europea, tot i que en un primer moment semblava que cedia davant Donald Trump, s'ha anat acostant de mica en mica al seu 'No a la guerra' i cada vegada s'allunya més de la involucració en el conflicte que demana la Casa Blanca.

La Unió Europea vol potenciar l'activitat empresarial comunitària i incrementar la seva competitivitat, sobretot davant de potències com els Estats Units o la Xina. Amb aquest objectiu, Brussel·les ha presentat una iniciativa perquè els europeus puguin obrir una empresa que operi a tot el bloc comunitari en menys de 48 hores, registrar-se per internet, per menys d'uns 100 euros i sense el requisit d'un capital social mínim.

La investigació de l’Eurocambra dona la raó a l’exassistent parlamentari que va denunciar l’eurodiputat electe de Junts, Toni Comín, per assetjament sexual i psicològic. El Parlament Europeu assegura que ha investigat i s'ha entrevistat amb diversos "testimonis creïbles" que "confirmen" les "al·legacions" denunciades pel treballador parlamentari, i afirma que té "proves suficients" de "prima facie" que "justifiquen" portar el cas de l'exconseller a l'exili als tribunals, segons una resolució confidencial de la cambra comunitària a la qual ha tingut accés l’ARA. Al seu torn, Comín assegura en aquest diari que "mai ha estat cridat" pel Parlament Europeu "per explicar la veritat dels fets", nega "rotundament totes les acusacions" i adverteix que "es reserva el dret a emprendre les accions legals contra les persones que estan denunciant falsament amb voluntat de difamació".

La majoria d'aliats europeus es planten davant Donald Trump i rebutgen enviar una missió militar a l'estret d'Ormuz per mantenir-lo obert. Després de les amenaces del president dels Estats Units, que ha augurat un futur "molt dolent" per l'OTAN si els països europeus no hi contribueixen, la majoria de líders dels socis d'Europa s'han pronunciat en contra de participar-hi i eviten involucrar-se encara més en la guerra de l'Iran. "Aquesta no és la guerra d'Europa", ha dit la cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, en la roda de premsa posterior al Consell d'Exteriors de la Unió Europea d'aquest dilluns.