Els resultats electorals confirmen la fi de l'onada verda del 2019. Després de quatre anys de Pacte Verd Europeu, l'extrema dreta i la seva agenda contrària a la descarbonització avancen més que mai i el partit d'Els Verds-ALE s'endú una de les pitjors patacades de la nit: perd 20 escons. "És un resultat dolent, dolent, comparat amb el 2019", admetia aquest matí la secretària general del grup europeu, Benedetta De Marte, i, tanmateix, s'oferia a socialistes i conservadors per formar part de la majoria parlamentària en la pròxima legislatura. "Si Els Verds formen part d'una futura majoria, serà per continuar amb la feina del Pacte Verd", ha afegit, en declaracions a Politico.

El debat d’aquest dimecres al vespre a l’Eurocambra va ser un brindis a George Orwell, que a 1984 va anomenar Ministeri de la Veritat el departament de propaganda. I això, des del mateix títol de la sessió: “Amenaça a l’estat de dret a conseqüència de l’acord de govern a Espanya”.

Experts, líders polítics, empreses i organitzacions socials de tot el món fan sentir veus d’alarma sobre l’impacte, present i futur, de la intel·ligència artificial. En alguns contextos s’ha generat una sensació fins i tot de pànic, i també d’impotència, a l’hora de posar en marxa iniciatives que intentin mitigar els riscos evidents a escala global. No ajuden a apaivagar la por existent les declaracions d’alguns dels màxims responsables dels sistemes d’IA generativa més populars (com la del ChatGPT). Recordem Sam Altman davant del Senat dels EUA admetent que la IA podria provocar “un mal enorme al món”. El problema més gros que tenim en aquests moments, però, és que aquestes veus d’alarma conviuen amb la inacció i la paràlisi de quasi totes les institucions democràtiques i amb la relativa manca de consciència i debat de la major part de la nostra societat, inclosos molts dels nostres polítics, sobre el que està realment en joc.

No va estar ni vint-i-quatre hores a Catalunya, però van ser més que suficients per remoure tot el panorama polític i judicial. Ja tornada a Brussel·les, Clara Ponsatí ha participat aquest dimecres en el ple de l'Eurocambra davant una gran expectació mediàtica i envoltada d'eurodiputats que li donaven suport. A l'hemicicle ha demanat la paraula i ha continuat denunciant la seva detenció "il·legal" apuntant, també, contra la presidenta del Parlament Europeu: "Li vam demanar que actués per defensar la meva immunitat i fins ara no ho ha fet. És una situació molt lamentable i deixa el Parlament Europeu en un molt mal lloc".

La justícia belga ha presentat aquest diumenge càrrecs contra quatre de les sis persones vinculades al Parlament Europeu detingudes entre divendres i dissabte en el marc d'una investigació policial per presumptes suborns de Qatar, el país organitzador del Mundial de futbol, que busca millorar la seva imatge internacional. Dels sis detinguts, dos han quedat lliures i contra els altres quatre s'han presentat càrrecs per "participació en organització criminal, corrupció i blanqueig de diners". "Se sospita que tercers partits en càrrecs polítics i/o estratègics dins del Parlament Europeu van rebre grans sumes de diners o regals substancials per influir en les decisions del Parlament", diu el comunicat de la Fiscalia d'aquest diumenge.

No se sap quina és la gota que ha fet vessar el vas a Downing Street. El que sí que s’intueix és que el vas no era d’aigua, precisament. A les festes que el primer ministre britànic celebrava a casa seva, en el moment del confinament més estricte, hi rajava l’alcohol. Així ho revelen un grapat de fotografies que demostren que Boris Johnson va fer coses molt més greus que no predicar amb l’exemple: va mentir. Va dir que tot allò de les festes il·legals del Partygate eren contes a la vora del foc i, al final, ha prevalgut la veritat. De festes, en aquell període, se n’han comptat una dotzena. No es pot enganyar a tothom, sempre, tota la vida, diuen els anglesos. I ara aquest premier tan sorrut com estrambòtic ha après la lliçó. Pel camí, ha batut un rècord mai vist a Londres: les 44 dimissions de l’equip de govern en 24 hores costaran de superar. Les últimes hores a Downing Street han superat qualsevol guió de ficció, sigui de comèdia o de tragèdia. Els mateixos membres del Partit Conservador han conclòs, a bona hora, que el seu líder era un personatge tòxic que ja estava amortitzat. I per això l’han aïllat. Tot just fa un mes, el 6 de juny, Johnson ja va haver de superar una moció de censura interna. Els diputats tories van votar mantenir-lo en el càrrec, però aquells 148 companys del propi partit que hi van votar en contra ja presagiaven que s’entraria en una espiral d’esdeveniments que l’acabaria arrossegant, per més que insistís que ell no dimitiria. El corrent ha baixat tan fort pel Tàmesi des d’aleshores que les crisis han fet cascada, el seu propi partit l’ha empès riu avall i no ha tingut més remei que fer la fi del cagaelàstics. A partir d’ara, els moviments que hi haurà a Westminster ens prometen mesos de notícies interessants i entretingudes. Però el futur d’Anglaterra, mani qui mani, no serà fàcil. El Brexit, l’autèntic llegat de Boris Johnson, és un pes que fa de mal arrossegar. Després de la festa, la pesta. 

]]>

Nou capítol en la complicada història de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí com a membres del Parlament Europeu. L'Eurocambra no ha conclòs el procés de verificació de les credencials dels europarlamentaris de Junts, i tampoc les del membre d'ERC Jordi Solé, que va substituir Oriol Junqueras. Segons ha explicat l'eurodiputat de Ciutadans i president de la comissió d'Afers Jurídics Adrián Vázquez, no s'ha pogut concloure el seu procés de verificació perquè la Junta Electoral Central (JEC) no ha enviat la notificació assegurant que s'han completat tots els processos legals a Espanya que els acrediten com a eurodiputats. Per això, l'Eurocambra requerirà ara a la JEC que expliqui per què falta aquesta informació.

]]>

La Comissió Europea no pensa intervenir. Malgrat les reclamacions d'una gran majoria de parlamentaris de l'Eurocambra dels principals grups polítics, l'executiu comunitari, representat pel comissari de Pressupostos, Johannes Hahn, insisteix que és cosa dels governs investigar les acusacions d'espionatge a través del software Pegasus i garantir que els seus serveis d'intel·ligència respecten els drets fonamentals i no utilitzen aquests programes sense autorització judicial. "La Comissió no pot investigar casos individuals, sinó que espera que les autoritats estatals examinin en profunditat les acusacions i restaurin la confiança dels ciutadans", ha dit Hahn.

]]>

L'última polèmica a l'Eurocambra té el ponent del suplicatori de l'europarlamentari Carles Puigdemont com a protagonista. L'eurodiputat ultraconservador búlgar Angel Dzhambazki va aixecar el braç dret a l'abandonar l'hemicicle, com és propi de la salutació feixista i nazi, i ha provocat un reguitzell de crítiques i condemnes dels principals grups de la cambra i de la mateixa presidenta, Roberta Metsola. Dzhambazki ha dit que es tractava d'una disculpa perquè abandonava l'hemicicle: "Demano perdó si la meva salutació innocent, que pretenia ser una disculpa, ha insultat algú, però això és un cas greu de reducció a l'absurd", va piular.

]]>

Roberta Metsola (Malta, 1979) és la nova presidenta del Parlament Europeu. La maltesa de la família conservadora ha sigut escollida aquest dimarts per una majoria dels europarlamentaris en relleu del socialdemòcrata David Sassoli, que va morir fa una setmana per un problema de salut. La candidatura de Metsola ha prosperat sense complicacions després que socialistes, populars i liberals anunciessin ahir un acord per donar-li suport i respectar així el pacte de principis de legislatura que ja establia que a meitat del termini Sassoli seria rellevat per un europarlamentari conservador. La conservadora ha sigut escollida per 458 vots i en necessitava 309 per superar la primera ronda. El primer que ha fet és recordar "el llegat de Sassoli" i donar-li les gràcies per "lluitar per Europa".

]]>

David Maria Sassoli, el president del Parlament Europeu que possiblement ha viscut el conflicte català de més a prop, ha mort aquesta matinada als 65 anys, segons ha comunicat el portaveu de la institució, Roberto Cuillo, després de dues setmanes ingressat a l'hospital per complicacions greus en el sistema immunitari. Sassoli ja havia tingut problemes de salut la tardor de l'any passat degut a una greu pneumònia provocada per legionel·la, tal com havia explicat ell mateix al novembre, que el van allunyar de l'activitat parlamentària. És el primer alt mandatari de la UE que mor al càrrec.

]]>

A finals de la setmana passada, desenes de milers de persones ocupaven els carrers de la capital polonesa, Varsòvia. La majoria eren dones que protestaven i lamentaven la mort d'Isabel, una dona de 30 anys que va morir després que els metges no li practiquessin un avortament d'emergència que hauria pogut salvar-li la vida. El fetus no era viable, però des de fa un any l'avortament per malformació és il·legal a Polònia i els metges van témer les conseqüències penals.

]]>

Costa discernir quants idiomes s’estan parlant alhora a la terrassa del restaurant La Corde à Linge, al costat d’un dels nombrosos i florits canals fluvials d’Estrasburg. En el temps que es triga a fer un àpat, s’hi han assegut el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, i el portaveu de l’executiu comunitari, Eric Mamer. És el més habitual un dia de ple de l’Eurocambra en una ciutat que trobava a faltar el bullici de la transhumància parlamentària, estroncat amb l’esclat de la pandèmia. La setmana passada, però, el cor europeu d’Estrasburg va començar a recuperar el pols. 

]]>

El terrorisme, el tràfic d'éssers humans, l'explotació sexual de dones i nens, el tràfic de drogues i armes, el blanqueig de capitals, la corrupció, la falsificació de mitjans de pagament, la delinqüència informàtica i l'organitzada. Aquesta és la llista de crims europeus, és a dir, aquells considerats greus, que cal incloure a tots els Codis Penals de la UE i pels quals es fixen criteris comuns. I aquest dijous l'Eurocambra ha reclamat que la violència masclista també formi part d'aquest llistat, amb 427 vots a favor, 119 en contra i 140 abstencions. El Parlament Europeu no pot proposar lleis, però sí que pot demanar a la Comissió Europea que ho faci, i això és el que vol amb aquest informe. Ara, però, ha de començar un procés llarg i de difícil recorregut, perquè després de la iniciativa de l'executiu, són els vint-i-set governs els que haurien d'aprovar per unanimitat un canvi com aquest.

]]>

Els eurodiputats del Parlament Europeu han aprovat aquest dimecres una esmena que reclama investigar "en profunditat" la relació entre l'independentisme català i el govern rus. Es tracta d'un text introduït per dos eurodiputats socialistes en un informe sobre el futur de les relacions polítiques entre la Unió Europea i Rússia que s'ha aprovat aquest dijous per 494 vots a favor, 103 en contra i 72 abstencions. L'esmena considera que "les recents troballes sobre els contactes estrets i regulars entre funcionaris russos, inclosos membres del servei de seguretat, i representants d'un grup de secessionistes catalans a Espanya, requereixen una investigació en profunditat".

]]>

Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí han perdut per segona vegada la immunitat parlamentària com a eurodiputats. El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) ha desestimat aquest divendres la petició de mesures cautelars que els tres europarlamentaris de JxCat havien sol·licitat quan van recórrer el suplicatori que ja els havia deixat sense immunitat el març passat. Després de presentar aquesta denúncia a la justícia europea, però, el mateix TGUE va decidir a principis de juny retornar-los el privilegi parlamentari provisionalment a l'espera justament de resoldre sobre les cautelars. Ara el vicepresident del tribunal amb seu a Luxemburg els hi ha tornat a retirar perquè no considera "prou" acreditat el risc que puguin ser detinguts.

]]>

El Parlament Europeu ha rebutjat l'actuació del Marroc en l'últim xoc diplomàtic amb Espanya per la crisi migratòria a Ceuta. Els europarlamentaris han aprovat aquest dijous una resolució en què condemnen "l'ús" del Marroc de la vida de persones migrants per aconseguir "objectius polítics". En concret, li retreu "la participació de nens, menors no acompanyats i famílies" en l'entrada en massa a Ceuta des del Marroc, posant les seves vides i la seguretat en risc". El text s'ha aprovat per 397 vots a favor, 85 en contra i 196 abstencions, després d'un debat protagonitzat principalment per europarlamentaris espanyols, que han retret el "xantatge" del govern marroquí sobre Espanya.

]]>

Els eurodiputats de Junts, Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, han celebrat aquest dijous la decisió del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) de retornar-los provisionalment la immunitat parlamentària a l'espera que es resolgui el recurs que van presentar contra l'Eurocambra per haver accedit al suplicatori del Suprem. "Hem pujat un graó", ha dit l'expresident català, que ha explicat que es tracta d'un pas "molt important" perquè no té "precedents". Els tres europarlamentaris de Junts consideren que defensar els seus drets com a eurodiputats no va en contra de l'Eurocambra, sinó tot el contrari, que la "reforça", i per això esperen que no s'hi oposi.

]]>

Comença la negociació. L'Eurocambra ha fixat aquest dimecres la seva posició negociadora sobre com ha de ser i per a què ha de servir el certificat digital de vacunació europeu que la Comissió Europea va proposar fa unes setmanes. Els eurodiputats reclamen de manera majoritària que el certificat eviti quarantenes i que les PCR per viatjar siguin gratuïtes, a més de tenir màxima cautela amb la privacitat de les dades. Però tant la Comissió Europea com els governs de la UE representants al Consell matisen aquestes demandes i, per això, negociaran a tres bandes a partir d'ara amb l'objectiu d'arribar a un acord les pròximes setmanes perquè el certificat pugui entrar en vigor al juny. Malgrat que la posició dels parlamentaris és clara, el resultat de la votació no es donarà a conèixer fins aquest dijous.

]]>