Política 19/04/2022

Brussel·les reclama a Espanya investigar el Catalangate

La Comissió Europea considera "inacceptable" l'espionatge i insta tots els estats a combatre'l

4 min
El comissari de Justícia, Didier Reynders, al ple de l'Eurocambra.

Brussel·les / MadridDes que es va destapar el primer escàndol relacionat amb el ciberespionatge d'alguns governs i autoritats europees a la seva pròpia ciutadania, la Comissió Europea s'ha mostrat alertada i preocupada, però a la pràctica hi ha fet ben poca cosa. Des de Brussel·les, l'executiu comunitari ho considera "inacceptable", però assegura que no té competències per fer res més que reclamar als governs que investiguin els diversos casos que han sortit a la llum. A les últimes revelacions destapades per la revista The New Yorker arran d'una investigació de Citizen Lab, hi apareixen involucrats diversos governs europeus, com el grec i l'espanyol, amb el ciberespionatge massiu de polítics, activistes i periodistes catalans al centre de la polèmica.

Davant aquest nou cas, un portaveu de la Comissió Europea s'ha limitat a reiterar la crida feta anteriorment: "Qualsevol intent dels serveis d'intel·ligència dels governs d'accedir il·legalment a les dades dels ciutadans [i aquí s'hi inclouen periodistes i polítics] és inacceptable. Els estats són competents per salvaguardar la seguretat nacional i vigilar que els seus serveis de seguretat respectin del tot els drets humans, inclosa la llibertat de premsa i d'expressió. Cada estat membre ho ha d'investigar i esperem que les autoritats estatals ho examinin per restablir la confiança".

La qüestió és que són aquestes mateixes autoritats estatals les que presumptament haurien utilitzat software com el de Pegasus per espiar de manera il·legal periodistes, activistes i polítics. Però Brussel·les insisteix que les competències per investigar aquestes accions són de cada estat. A escala europea, de moment, el que s'ha constituït és una comissió parlamentària dins l'Eurocambra que sí que pretén investigar tots els casos relacionats amb l'ús de Pegasus a la UE. Altres governs com, el d'Hongria i el de Polònia, també estan acusats d'haver-lo fet servir de manera il·legal.

La comissió parlamentària s'ha constituït justament aquest dimarts amb una primera reunió en què l'eurodiputada d'ERC, Diana Riba, ha sigut nomenada vicepresidenta segona. Entre els seus integrants hi ha europarlamentaris espanyols com el popular Juan Ignacio Zoido, que justament va ser ministre de l'Interior quan es va organitzar i celebrar el referèndum de l'1-O, i Juan Fernando López Aguilar del PSOE, exministre de Justícia. En la seva primera intervenció, Zoido ha defensat Espanya com una "democràcia consolidada que fa qualsevol intervenció amb plenes garanties judicials" i ha llançat un dard a Puigdemont, també membre de la comissió Pegasus: "Tant de bo tots els membres d'aquesta comissió, inclòs algun fugat de la justícia, haguessin respectat tant la llei". Puigdemont ha obviat aquesta interpel·lació quan ha sigut el seu torn de paraula.

El govern espanyol no investigarà res

Tot i la petició de Brussel·les, el govern espanyol no té intenció d'obrir una investigació interna sobre els fets. La primera cosa que ha volgut deixar clara la portaveu de la Moncloa, Isabel Rodríguez, era que la informació no era nova. De tota manera, ha assegurat que l'executiu està a disposició dels tribunals si obren una investigació i donarà tota la informació que se li demani. En roda de premsa posterior al consell de ministres, Rodríguez ha insistit que el govern espanyol no hi té "absolutament res a veure ni res a amagar", i ha subratllat que Espanya és un "estat democràtic i de dret" on no es limiten llibertats fonamentals sense autorització judicial.

¿Algun organisme de l'Estat s'ha dirigit al Tribunal Suprem per intervenir comunicacions? Això la Moncloa ja no ho aclareix. En primer lloc, apunta que si es demana autorització judicial ja no seria espionatge, però no nega amb contundència que el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) ho hagi pogut fer, atès que l'executiu no revela les actuacions dels serveis secrets. Precisament, perquè la seva activitat és classificada i si en donés informació estaria incomplint la llei, ha al·legat Rodríguez. Sobre si el CNI és client de l'empresa israeliana NSO, la Moncloa reitera que no pot donar pistes de quines eines utilitza, per exemple, per a polítiques antiterroristes. "Són afers que tracten de la seguretat nacional", ha destacat la ministra portaveu. Per la seva banda, el Suprem, que té un magistrat especial per a aquestes qüestions que rota cada cinc anys –ara és Pablo Lucas–, tampoc aclareix res.

Els socis del govern espanyol, Unides Podem, ja han demanat que s'obri una investigació interna i que "rodin caps" si es localitzen els responsables de l'espionatge. Rodríguez ha respost que els grups parlamentaris poden sol·licitar les accions que considerin oportunes, però que la posició del govern espanyol és de col·laboració amb la justícia, però no promoure una investigació pel seu compte. La portaveu de la Moncloa ha afegit que les explicacions també es donaran en seu parlamentària, tot i que no en format de compareixença del president, Pedro Sánchez, tal com han demanat alguns partits, sinó a la comissió de defensa, on la ministra Margarita Robles ha sol·licitat comparèixer a petició pròpia per tractar altres afers.

Sigui com sigui, el govern espanyol deixa clar que no ha promogut l'espionatge i apunta que "no sembla coherent" haver-ho fet en un context de distensió amb l'independentisme i de normalització de relacions amb la Generalitat. Amb tot, a la Moncloa consideren que aquest episodi no enterbolirà les negociacions de la taula de diàleg, encara sense data per tornar a reunir-se. "S'està avançant", es limiten a respondre fonts de l'executiu.

stats