Una aturada de Pau Panitti (Mataró, 2004) quan faltaven tretze segons per al final del partit va permetre al BM Granollers imposar-se al Baia Mare (29-28) i assolir el bitllet per a la Main Round de l'EHF European League. D'això en fa només uns dies i va permetre al conjunt d’Antonio Rama capgirar una renda de sis gols en contra. Un dels grans protagonistes de la nit va ser Panitti, que tot i reconèixer que no va fer un gran partit, va ser clau amb dues aturades en els últims minuts. L’última, crucial per evitar l’empat. Rama ha aconseguit formar una plantilla jove –22,5 anys de mitjana–, però molt ambiciosa. “Som un equip que anem a contracorrent, quan pitjor estem és quan més tirem”, descriu a l’ARA Panitti.

Judith Vizuete (Granollers, 1995) prepara la temporada en què després de sis anys tornarà a jugar a handbol al club de la seva ciutat i on es va formar. Amb el seu fitxatge, el BM Granollers ha anunciat el retorn de la màxima golejadora de la història del club, que en la seva última temporada al Vallès va ser qui va anotar més punts a la divisió d'honor femenina. Repeteix que té ganes de "tornar a casa" i reconeix que sent "orgull" que l’hagin rebuda amb els braços oberts. En aquest temps lluny de Granollers ha fet el salt a l'handbol professional, primer a les Canàries, amb el BM Salud de Tenerife, i després a Romania, amb el Cluj-Napoca, el CS Mioveni i el CS Magura Cisnadei.

Martina Capdevila Barbany (Granollers, 2001) viurà un cap de setmana molt especial. A partir de divendres, la capital del Vallès Oriental viurà la fase final de la Copa de la Reina d'handbol, en la qual el KH-7 BM Granollers farà d'amfitrió i serà aspirant a guanyar un títol per primer cop. Les vallesanes s'enfronten divendres al Balonmano Morvedre als quarts de final, i somnien amb ser a la final de diumenge gràcies als gols de Capdevila, que amb 23 anys ja n'ha marcat més de 500 a la lliga. De fet, enguany lidera la classificació de màximes golejadores. Ara vol guanyar un títol davant la seva gent. La història de la seva família és la de l'handbol granollerí.

L'Handbol Poblenou Infantil, un modest equip de barri de Barcelona, està disputant la fase final del Campionat d'Espanya femení. La gesta és majúscula i, a més, amaga un petit miracle, ja que l'equip no compta amb pavelló propi i, per tant, ha de llogar una instal·lació diferent per celebrar els entrenaments i els partits.

El 3 de maig del 2013 el Barça jugava contra l'Atlètic de Madrid a les semifinals de la final four de la Copa. El partit es disputava a Logronyo. Els blaugranes, víctimes d'un mal inici, marxaven al descans perdent de 6. Aleshores l'equip l'entrenava Xavi Pascual, Pasqui, que venia amb un currículum majestuós –havia guanyat les dues últimes lligues–, ajustava les distàncies, però al final perdia de tres (28-31). Eren temps en què a l'handbol espanyol hi havia dos clubs que optaven a tot: els blaugranes, omnipresents des de finals dels 80, i els matalassers, que havien adquirit els drets federatius del Ciudad Real, desaparegut el 2011.

Cada ciutat té una relació diferent amb l'esport. És un tret social, inherent. A Granollers, quan els més petits de la casa volen sortir a jugar, se'ls dona una pilota, però més petita que la de futbol. "Estem orgullosos del que som", diu Antonio García, capità del Club Balonmano Granollers. Amb 39 anys, és internacional absolut amb Espanya i el més veterà dels jugadors al vestidor, i ha crescut a les categories inferiors del club. "Nosaltres no tenim un equip de futbol darrere com el Barça, som només un club d'handbol, i fem amb el que tenim", explica Adrià Martínez. Amb 24 anys, porta a la base del club des dels 6, i és un dels molts projectes de jugador que han arribat al primer equip.

El juny del 2021 va començar el malson per a Darly Zoqbi quan es va trencar el lligament creuat en l'últim partit de la temporada 2020-2021. Jugava amb el Gloria Bistrita romanès. La lesió que s'acarnissa amb l'esport femení va fer-la parar en sec. Abans d'entrar a quiròfan, però, va aconseguir pactar amb el club complir un dels seus objectius vitals: ser mare en aquella temporada allunyada a la força de les pistes. L'entitat, però, no va complir la seva paraula i va deixar Zoqbi a l'estacada: "Van intentar estripar el contracte al setè mes d'embaràs".

Els pavellons més imponents de Polònia i Suècia donaran la benvinguda a milers de visitants a partir d'aquest dimecres 11 de gener, quan començarà el Mundial d'handbol masculí 2023. Aquests són els elements i factors que cal tenir més en compte de cara al torneig.

El 17 de setembre del 2018 el Girona jugava contra el Celta de Vigo a Montilivi. Era la temporada en què l'equip gironí havia pujat a Primera i el feu blanc-i-vermell sovint s'omplia. Com milers de persones, el Martí Batallé, el Xavier Pocurull, l'Óscar Ollé i el Pau Navarro acudien a la cita. Aquell dia, però, tot va canviar. Després de l'entrenament amb el seu equip, el Fraikin Granollers, van tenir un accident de trànsit anant cap a Girona. El Martí i el Xavier van perdre la vida, l'Óscar va partir ferides lleus i el Pau lesions medul·lars irreversibles.

Hi ha victòries que no són el fi, sinó el camí. La temporada ha acabat i ha arribat el moment de fer balanç. Aitor Ariño (Penarth, Regne Unit, 1992) ha sigut un dels jugadors del Barça que ha pogut aixecar per segona temporada consecutiva la Champions d'handbol. És cert que l'any ha acabat de la millor manera possible. L'inici, però, va ser ben diferent: el català s'estava recuperant del trencament del lligament creuat anterior que patia al genoll esquerre. Ara, amb perspectiva, atén l'ARA després de la fita històrica aconseguida.

El Barça torna a aixecar la Lliga de Campions d'handbol. En una autèntica festa a Colònia, el conjunt dirigit per Antonio Carlos Ortega ha celebrat sobre la pista el seu talent i la seva resiliència amb el segon títol europeu consecutiu. La victòria ha arribat als penals després de 70 minuts de màxima igualtat contra el Kielce. Gonzalo Pérez de Vargas ha aturat el tercer llançament dels polonesos, d'Alex Dujshebaev, i Ludovic Fàbregas no ha fallat en el següent intent. Amb aquesta Champions, el club blaugrana ja en suma dues enguany: futbol sala i handbol.

L'autoritat del Barça d'handbol ha sigut aclaparadora i ha aconseguit un bitllet per a la gran final després de superar el Kiel (30-34). El conjunt dirigit per Carlos Ortega defensarà el títol aquest diumenge (18 h, Esport3 i DAZN) en la final de la Champions a Colònia per fer història: reeditar el títol per segona temporada consecutiva, una fita que no s'ha aconseguit mai des que la final four es disputa en aquesta ciutat alemanya. Els culers han anat a Alemanya a lluitar, a passar-ho bé i, si pot ser, tornar amb la copa. El primer pas està fet. Ara cal donar-ho tot en el partit més important de la temporada.

Si el Barça de Jasikevicius supera aquest dimarts el Bayern jugarà una nova final four europea. I el dia 19 podria certificar-ne una més contra el Flensburg en l’handbol. Si les dues seccions aconsegueixen complir els pronòstics, el club haurà aconseguit arribar a quatre finals europees, una en cadascun dels quatre grans esports (amb el permís de l’hoquei i l’anòmala situació d’enguany). Amb el futbol sala, a més, el títol ja s’ha aconseguit aquest cap de setmana a Riga, després de superar in extremis el Benfica i batre amb contundència l’Sporting CP a la final. I en futbol, el femení partirà com a favorit contra l’Olympique de Lió a Torí.

El Mundial femení d’handbol es posa en marxa aquest dimecres a Torrevella amb el debut de la selecció amfitriona, Espanya, contra l’Argentina (21 h). La selecció estatal és la vigent subcampiona mundial després de perdre la final ara fa dos anys, el 2019, al Japó contra les neerlandeses. Espanya és seu del torneig per primer cop, amb tres seus al País Valencià (Llíria, Castelló i Torrevella) i el pavelló olímpic de Granollers. A l’equip que dirigeix José Ignacio Prades hi ha dues jugadores catalanes: Eli Cesáreo i Kaba Gassama. I una d’elles, Gassama, va començar a jugar precisament a la ciutat vallesana, on l’handbol és un esport de gran tradició.

El Barça aportarà 35 esportistes als Jocs Olímpics de Tòquio. A les disciplines de futbol, bàsquet, handbol, atletisme i hoquei herba es podran veure blaugranes buscant la glòria olímpica. Hi ha 14 barcelonistes més que en els últims Jocs, mentre que la presència femenina segueix en alça. A Londres 2012 no hi va haver cap dona blaugrana, a Rio 2016 van ser tres, i en aquests Jocs seran una desena.

L'extrem esquerre Pablo Urdangarin, de 20 anys i 1,86 metres, segon fill de l'exjugador blaugrana Iñaki Urdangarin i de la infanta Cristina de Borbó, ha fitxat pel Barça B, segons han confirmat a l'agència Efe fonts pròximes a l'entorn del jugador. Pablo Urdangarin resideix a Barcelona des de l'estiu passat i la temporada passada ja es va estar entrenant amb el Barça B, però sense fitxa perquè la plantilla estava completa. Es va iniciar en l'equip d'handbol del Liceu Francès de Barcelona i d'allà va passar a entrenar-se amb l'Esplugues en els anys que va viure a la capital catalana, que va haver de deixar arran dels escàndols protagonitzats pels seus pares.

Colònia va presenciar com el Barça s'ha convertit en llegenda després d'alçar la desena Lliga de Campions d'handbol de la seva història (36-23). Deixant de banda la pandèmia, ho ha aconseguit de la manera més atípica i extraordinària possible. La majoria d'equips que han sigut capaços de marcar una època, tard o d'hora s'han acabat desgastant. Això fa que moltes vegades parlem del mal hàbit d'acostumar-se a la victòria, perquè tot canvia i res és permanent. Xavi Pascual ha trencat les lleis no escrites de l'esport i ha aconseguit crear un bloc guanyador, dotat d'un gen competitiu que no ha permès que caduqués malgrat el pas dels anys.

El Barça és aquest cap de setmana a Colònia, on va perdre fa dues setmanes l'Eurolliga de bàsquet, per intentar refer-se amb la Champions d'handbol, un títol que el club s'ha adjudicat nou vegades a la seva història, l'última de les quals el 2015. Aquesta final four és una cita marcada per la fi de cicle del conjunt blaugrana. Xavi Pascual, l'entrenador, abandonarà l'entitat passi el que passi al Lanxess Arena després de dotze anys d'aventura ininterrompuda al Palau. L'equip arriba a la ciutat alemanya després d'acabar invicte a la Lliga Asobal i amb un munt d'emocions retingudes. "Ser aquí és el resultat de la feina ben feta durant la temporada", deia el tècnic.

El Barça d'handbol fa més d'una dècada que està instal·lat de forma ininterrompuda en l'elit estatal. No hi ha rival que li pugui disputar el domini a les competicions domèstiques i, mentre la nineta dels ulls segueix sent una Lliga de Campions que els últims anys se li està negant, l'equip de Xavi Pascual continua sent una màquina de batre registres i escriure pàgines de la història de l'handbol estatal. El conjunt blaugrana ha superat aquest dimecres l'Ángel Ximénez Puente Genil al Palau Blaugrana amb una còmoda victòria (37-21) i s'ha proclamat matemàticament campió de l'Asobal per onzena temporada consecutiva i per 28a vegada en la història de la secció.

La selecció de Dinamarca ha engrandit la seva llegenda després de revalidar el títol mundial que va conquistar fa dos anys a casa, a l'imposar-se aquest diumenge per 26-24 a Suècia en la final del Mundial d'Egipte. El porter danès Niklas Landin ha tornat a demostrar la seva condició com a millor porter del món, ja que ha acabat el partit amb més d'un 40 per cent d'aturades. En els últims 10 minuts tan sols ha concedit tres gols als jugadors suecs. La seva sensacional actuació ha permès a Dinamarca, la vigent campiona olímpica, emular una gesta a la qual en aquest segle només havia aconseguit arribar França: encadenar dos títols de campió del món consecutius.