Handbol
Esports 13/06/2021

Colònia, de nou als peus del Barça

El projecte de Xavi Pascual s’acomiada amb la conquesta de la desena Lliga de Campions

3 min
Celebració del Barça a Colònia

BarcelonaDefinir la complexitat de l’handbol de primeríssima elit al nivell d’intensitat (i de capacitat de concentració) d’una conversa de bar no és senzill. Entre el paral·lelisme de simpatitzant sense món poliesportiu que el compara amb el waterpolo –afegint-hi subtilment el detall de no haver-hi aigua– i la duresa que recorda el rugbi. Són definicions de concurs barat sota el paraigua del futbol, que tot s’ho empassa. L'handbol és el Barça. Aquest Barça. El d'ara. En el cap de setmana més important dels seus últims anys i una cantarella de win or go home estatunidenc que accentuava encara més la pàgina dels riscos.

L’equip barceloní va ser ahir el millor exponent de la disciplina, amb tall quirúrgic, per signar la més gran exhibició en una final de la Lliga de Campions i endur-se el desè títol continental de la secció després de batre l’Aalborg (36-23) a la pista del Lanxess Arena de Colònia. El projecte de Xavi Pascual com a concepte, el tècnic, la llegenda de Raúl Entrerríos, Cedric Sorhaindo i Aron Pálmarsson es van acomiadar del Palau amb el ceptre europeu que es mereixien i que, per detalls, no havien sabut assegurar les últimes temporades. Els miracles són per a les pel·lícules de cap de setmana que omplen la graella televisiva. Aquí compta el treball diari. La invasió de les noves tecnologies en la rutina professional encara respecta alguna de les essències de l’esport. Que segueixi així.

La millor versió blaugrana

El Barça conquesta Colònia després d’una temporada natural sense perdre un sol partit, amb ple de victòries estatals i a la màxima categoria continental. Del debut a la fase de grups a l’exhibició més desproporcionada de les finals fours, fent bo el què i el com, l’obsessió dels adnistes de La Masia, els valors i la memòria històrica dels equips que defensen l’escut barceloní.

“No és només el títol, sinó la manera com ho hem aconseguit. En les dues últimes temporades hem fet un grandíssim handbol. Tancar la meva etapa així és espectacular”, assegurava Pascual en roda de premsa, amb un mig somriure, mirant a terra per no semblar pretensiós en la rotunditat del seu discurs. No s’equivocava. El tècnic nòrdic, Stefan Madsen, assentia al seu costat, sumant-s’hi. El millor Barça d’handbol de sempre finalment va treure la seva millor versió a Alemanya. La del 6:0 que tancava línies de passada contra sis o set jugadors de camp, els contraatacs per imposició i la gestió tàctica superlativa de l’atac posicional. Entre l’efectivitat d’Aleix Gómez en els llançaments de penal (9 gols) i la pólvora de Thimothey N’Guessan i Luka Cindric, en va tenir prou per deixar clar que l’Aalborg no tenia cap opció d’aspirar a allargar la igualtat dels primers quatre minuts. Un parcial 6-0 esvaïa els dubtes (del 2-5 al 8-5). Els blaugranes van poder prescindir del factor Pálmarsson, que finalment va entrar en la convocatòria lesionat. L’últim pla d’emergències no va ser necessari. El joc de les jerarquies el va liderar Gonzalo Pérez de Vargas des de camp propi. El seu cop sobre la taula s’estudiarà a les categories inferiors. Qüestionat en les últimes edicions, heroi en el relat del millor triomf amb un 38% d’encert. Va ser designat MVP del partit més important del món per trencar el mite que els guardons individuals sempre són per als noms que surten a les celebracions dels gols.

“Hem sigut nosaltres mateixos, així de fàcil. Estic molt orgullós de formar part d'aquest vestidor”, deia el toledà en zona mixta. Els gestos de la celebració van explicar què havia aconseguit el Barça. L’emotivitat va ser sincera, i s’agraeix, sense bastons de selfie ni directes de xarxes socials de cara a la galeria. Els comiats són sonors. La fotografia de Xavi Pascual abraçant-se a Raúl Entrerríos a l’entrega de medalles self-service, amb el capità fent de mestre de cerimònies repartint ors, va escenificar els canvis que la junta de Joan Laporta iniciarà en els pròxims dies. El Barça seguirà guanyant, perquè ningú entendria un reset total en la filosofia competitiva de l'equip, però tindrà un altre fil musical. El capítol de les llegendes està per sobre dels moviments de despatxos. El campió d’Europa ja és etern.

stats