Futbol
Esports 07/07/2022

Alexia Putellas, nova víctima de l’enemic íntim de l’esport femení

La capitana blaugrana es queda fora dels terrenys de joc per una de les lesions més cruels i comunes en les dones esportistes

3 min
Alexia Putellas durant l'amistós contra Austràlia previ a l'Eurocopa

CiutadellaLa millor Eurocopa de la història no tindrà la millor futbolista del món. Alexia Putellas, durant l'entrenament de dimarts a les instal·lacions de l'Abadia de Bisham, es va trencar el lligament encreuat anterior del genoll esquerre. "Ha recolzat la cama esquerra i ha notat el cruixit. Ella sola. Des que ha caigut a terra m'esperava el pitjor, encara que sempre et queda una petita esperança", va explicar el seleccionador Jorge Vilda a la cadena Cope poques hores després que es confirmessin les males notícies. La capitana blaugrana i de la selecció torna a casa abans d'hora per culpa d'una de les lesions que més s'acarnissa amb el futbol femení .

L'Eurocopa arribava en el moment més dolç de la carrera d'Alexia. La de Mollet del Vallès havia signat una temporada majúscula amb el Barça i ha rebut els dos premis individuals més importants: la Pilota d'Or de la FIFA i el The Best de la UEFA. Tot i el cop dur sofert a Torí després de perdre la Champions davant l'Olympique de Lió, la catalana va aixecar la Copa de la Reina una setmana després. Ara era el seu moment a Europa. Líder indiscutible de la selecció, la segona capitana de la roja encarava la que podia haver sigut la seva gran estrena com a reina del futbol en la competició per països. Aquesta, però, haurà d'esperar (però arribarà).

Alexia durant un partit amb la selecció

"Normalment, quan arriben les futbolistes estan desmoralitzades, preocupades, i cal treure una mica de ferro", confessa el doctor Ramon Cugat, eminència i referent mundial pel que fa a les operacions del lligament encreuat. "Quan venen futbolistes a la consulta, i cada dia en venen moltes, cal donar-los una mica de pau i tranquil·litat. Estan en un món desconegut i hi ha certa por", afegeix. Les causes d'aquesta lesió que fa anar de bòlit les esportistes femenines poden ser diverses: un mal gest, recolzar malament el peu o un cop. "La futbolista fa un moviment en què força el lligament, que no pot aguantar i es trenca. Hi ha diferents mals gestos que causen aquest trencament, però el més recurrent és que el genoll, un cop està en flexió i en valg [cap endins], nota com el fèmur rota internament i la tíbia queda cap enfora desplaçada", explica el doctor Cugat.

De caràcter sobtat i no es pot prevenir

Aquesta lesió és especialment cruel amb les dones. "Des del punt de vista genètic, la dona és diferent de l'home i la diferència més substancial és de la pelvis en avall. La pelvis de la dona és més ampla i el fèmur està més enfora a la part de dalt. Això vol dir que les seves cames estan en forma de X, cosa que fa que el peu s'aplani i el genoll estigui cap endins", explica el doctor.

Un cop hi ha la lesió, hi ha dos camins possibles per a la futbolista: operar si així ho permet l'articulació o esperar i fer rehabilitació fins que el genoll estigui en bones condicions. "El més important quan es trenca un genoll és explorar-lo. Un cop has vist el pacient i veus com està el genoll, sabem si es pot operar immediatament. El que pot entrar a quiròfan és aquell genoll que s'ha trencat i que no té cap vessament, que no fa mal i que té tot el rang de mobilitat normal, des de la flexió fins a l'extensió. Aquests es poden operar immediatament. Els que no compleixen alguna d'aquestes variants són els que recomanem no tocar. Cal anar llavors a fer una fisioteràpia per desinflamar el genoll. Operar-lo amb aquestes condicions no és possible perquè pateixen molt i la recuperació no seria bona. És una doble agressió: lesió i operació", radiografia el doctor. En el cas de l'Alexia, la capitana culer encara romandrà uns dies a Londres per veure l'inici de l'Eurocopa i el debut d'Espanya i després tornarà cap a Barcelona, segons ha pogut saber l'ARA.

Alexia haurà de passar per quiròfan tant sí com no: és l'única opció possible perquè el lligament es regeneri i comenci a recuperar-se. A partir d'aquí, el procés per tornar als terrenys de joc depèn de cada futbolista, però hi ha uns mínims (i unes recomanacions). "És una lesió amb què s'ha d'anar amb calma i sense pressa. Cal donar-li confiança, però ha de passar un temps. Cal que l'encreuat maduri, estigui fort, amb bona mobilitat i estabilitat", defensa el Dr. Cugat. Donat que les dones tenen el doble de possibilitats de patir un trencament del lligament encreuat que els homes, cal anar molt més amb compte pel que fa al retorn a la gespa. "El temps prudent és entre 10 i 11 mesos, però si s'esperen fins al 12è, molt millor. Si tarden menys hi ha més risc. No hem d'anar a forçar que corrin. No venim a batre rècords, ens hi estem jugant els genolls".

stats