Els fronts bèl·lics es multipliquen arreu mentre Donald Trump no deixa de menystenir l'OTAN i obre guerres de les quals, després, no pot sortir-ne. En un context de creixent tensió global, aquest dijous el govern britànic ha revelat que Rússia ha dut a terme una operació submarina encoberta a l’Atlàntic Nord, en aigües properes al Regne Unit, durant més d’un mes. Un mes en què, com en els millors moments de la Guerra Freda, russos i occidentals han jugat el joc del gat i la rata. Perquè els submarins russos eren vigilats en tot moment: les fragates britàniques s’encarregaven de fer-los-ho evident.

Aïllades geogràficament i amb un clima inclement (plou 300 dies a l’any i el vent arriba a ràfegues huracanades), les illes Fèroe són una altra peça del Regne de Dinamarca que ha adquirit un pes creixent en el taulell geopolític. Aquest arxipèlag format per divuit illes es troba en una posició privilegiada per vigilar l’Atlàntic Nord, on les potències mundials competeixen per tenir el control de les portes de l’Àrtic. Per les seves aigües hi conflueixen les flotes pesqueres europees, i els vaixells de guerra nord-americans. A la vegada, les illes Fèroe mantenen un polèmic acord comercial amb Rússia sobre pesca, el cor d’una economia que no depèn de les donacions de Copenhaguen (com sí que passa amb Groenlàndia). Les illes Fèroe formen part de l’OTAN a través de Dinamarca, però no són part de la Unió Europea, ja que al govern autonòmic no li interessa entrar en la normativa pesquera comunitària.

La discussió territorial emboira les negociacions de pau sobre Ucraïna, ara suspeses pel conflicte a l'Orient Mitjà. Tot i que el reconeixement de les regions ocupades com a russes és important per a Vladímir Putin, les ambicions del Kremlin passen per la bielorussificació de Kíiv, és a dir, la seva subordinació política. Moscou vol un veí mans i amistós que no suposi cap amenaça en si mateix per a Rússia ni tampoc com a avantguarda d’una hipotètica agressió occidental. Ara bé, el president rus va perdre l’oportunitat de deposar Volodímir Zelenski a l’inici de la guerra i, després de quatre anys de bombardejos diaris, l’adveniment d’un govern pro-rus a Ucraïna sembla una fantasia o una broma de mal gust.

“Hi ha homes al públic? No? Quina vergonya! Traieu-vos els pantalons i poseu-vos faldilla!” Amb aquestes paraules el degà de la Universitat Estatal d’Enginyeria de Vorónej, al sud-oest de Rússia, intentava pressionar els seus alumnes perquè anessin a lluitar a Ucraïna. El Kremlin ha exigit als rectors dels centres que enviïn un 2% dels estudiants matriculats a la guerra. Els prometen servir un any en una unitat de drons allunyada de la primera línia, sous astronòmics i un futur assegurat, però els activistes alerten que és una trampa i que tenen molts números de quedar-hi atrapats i de perdre-hi la vida.

Volodímir Zelenski tem una tempesta perfecta: un conflicte a l’Orient Mitjà prolongat, del qual Vladímir Putin es continuï beneficiant amb l’augment sostingut dels preus del petroli, que engreixi el pressupost rus per a la guerra d’Ucraïna i faci estancar les economies dels aliats europeus de Kíiv. Per impedir-ho, el president ucraïnès està duent a terme la campanya més intensa d’atacs contra els ports d’exportació de cru de Rússia des de l’inici de la invasió. Ara bé, aquesta estratègia pot resultar contraproduent per als interessos de Zelenski a curt termini, ja que pot contribuir encara més a l'augment del preu del petroli i, per tant, dels ingressos del Kremlin.

Després de tres setmanes de viatge des del mar Bàltic, travessant l’oceà Atlàntic fins a arribar al Carib, finalment el petrolier rus Anatoli Kolodkin podrà atracar en un port cubà i trencarà el bloqueig a què Donald Trump està sotmetent l’illa des del gener. “Si un país vol enviar petroli a Cuba ara mateix, no hi tinc cap problema, tant si és Rússia com altres països. No tindrà cap impacte, Cuba està acabada.”, ha dit el president dels Estats Units, a poques hores perquè l’embarcació arribi al seu destí. Els 730.000 barrils de cru que transporta el vaixell –unes 100.000 tones– es calcula que alleujaran la crisi de combustible de l’Havana durant un mes. Alhora, oferiran a Vladímir Putin una victòria geopolítica en la disputa amb Washington per les esferes d’influència.

Vladímir Putin ha llançat la seva ofensiva de primavera a Ucraïna. Aprofitant un març sec després d'un hivern brutal, l'exèrcit rus ha intensificat els atacs contra les últimes grans ciutats del Donbàs sota control ucraïnès, Sloviansk i Kramatorsk, amb operacions d'assalt que han superat els 600 atacs en quatre dies i batallons de fins a 500 soldats. L'objectiu és evident: conquerir el que els militars anomenen el cinturó de fortaleses de Donetsk abans que la via diplomàtica, si mai arriba, congeli el mapa del conflicte.

Dos fiscales comença amb la comporta d’una presó que s’obre i s'acaba amb una altra que es tanca. Aquesta trajectòria circular delimita la peripècia de l’heroi, Kornev, un jove fiscal a la Rússia de Stalin, que en descobrir les tortures i confessions forçades a què són sotmesos els supervivents de la vella guàrdia del Partit Comunista a la seva regió vol posar en coneixement de la cúpula soviètica aquest escàndol i traïció als valors bolxevics. El problema, però, és que la seva mirada idealista (la d’algú que “encara és verge”, com li insinuen sorneguerament alguns personatges que es creuen en el seu camí) és l’única que no s’adona del món corrupte en què es mou.

“Els Estats Units no volen aliats, sinó vassalls, i Rússia no pot acceptar aquest marc de relacions.” Aquestes paraules de Vladímir Putin al 2015 ressonen cada vegada amb més força entre els analistes russos d’ençà de l’atac nord-americà a l’Iran. L’agressió en ple procés de negociació ha alarmat Moscou, que dubta de la utilitat de dialogar amb Donald Trump. Després d’un any d’acostament, Washington es torna a revelar com un adversari geoestratègic i el Kremlin es convenç que no en pot esperar res pel que fa a la resolució de la guerra d’Ucraïna.

Un enorme petrolier rus sense tripulació navega des de fa setmanes a la deriva pel mar Mediterrani. L'embarcació, de color verd i 275 metres d'eslora, va ser abandonada després d'un atac amb drons, segons Moscou, i té un gran forat al casc, tal com es pot comprovar mitjançant imatges aèries. En paraules de l'alt funcionari italià Alfredo Mantovano, "és una bomba de rellotgeria ambiental que amenaça amb causar greus danys". Però fins al moment ningú ha assumit la responsabilitat del destí del vaixell.

Malgrat els esforços de Vladímir Putin per amagar els estralls de la guerra d’Ucraïna als residents de les grans ciutats, en les últimes hores, el conflicte ha tornat a fer-se present en la vida diària dels moscovites. L’alcalde, Serguei Sobianin, ha denunciat l’atac més gran amb drons ucraïnesos contra Moscou des de l’inici de la invasió. Segons ell, gairebé 250 aparells no tripulats han estat abatuts quan es dirigien cap a la capital. Analistes militars russos creuen que estem davant d’una escalada aèria de Kíiv, mentre que els observadors independents avisen que el Kremlin podria estar sobredimensionant l’amenaça per tal de justificar els talls d’internet dins del país i per convèncer Donald Trump de la manca de voluntat de Volodímir Zelenski per arribar a un acord de pau.

Una vinyeta apareguda a la premsa russa mostra una tanca publicitària amb la caricatura de Vladímir Putin i el text “Ell ens va treure dels anys 90”. Als seus peus, un home pregunta a un altre: “D’on l’has tret, el buscapersones?”. I el seu interlocutor respon: “Ara t’ho ensenyo al mapa”, i desplega un plànol enorme de Moscou. Passejar aquests dies per la capital russa és tornar al passat i, alhora, contemplar un decorat de ciència-ficció. El 5 de març, les autoritats van bloquejar l'internet mòbil als districtes cèntrics de la ciutat i, més d'una setmana després, la xarxa continua fallant. El Kremlin justifica que ho ha fet per “motius de seguretat”, però els activistes alerten que aquest és tot just un pas més cap a la desconnexió inevitable de Rússia de l'internet global.

El film El mag del Kremlin, producció francesa dirigida per Olivier Assayas amb guió d’Emmanuel Carrère, representa el que fins ara ningú havia gosat fer: escenificar a la pantalla els rerefons i els personatges clau dels primers quinze anys de la Rússia de Putin. El trànsit cap a un règim policial, síntesi del totalitarisme soviètic amb el capitalisme oligàrquic. Dedueixo que el guionista Emmanuel Carrère –fill de la historiadora Hélène Carrère d’Encause– ha irritat força el Kremlin, però ha tingut l’habilitat de garantir la integritat física d’alguns personatges canviant-los el nom.

Un dels documentals amb més opcions d’emportar-se l’Oscar és Mr. Nobody contra Putin, un treball magnífic per la seva capacitat de denúncia però, sobretot, perquè retorna a l’essència del gènere. Les imatges van néixer com a testimoni d’una realitat fins i tot abans que hi hagués cap intenció de convertir-les en projecte cinematogràfic. Inicialment, la finalitat d’aquestes gravacions havia de ser una altra. Però un punt d’inflexió en va canviar el destí, gairebé a conseqüència de la perplexitat que experimentava qui gravava les imatges.

Vladímir Putin sembla ser, de moment, un dels grans beneficiats per la guerra dels Estats Units i Israel contra l'Iran. El departament del Tresor dels EUA ha anunciat que autoritzarà temporalment la compra d'aquell petroli rus que estigui en trànsit. És a dir, Washington ha emès una exempció, per ara de 30 dies, de les sancions que impedien comprar hidrocarburs russos com a càstig per la guerra a Ucraïna. La mesura té com a objectiu frenar l'escalada del preu del cru, que aquest dijous es va disparar més d'un 9% després de dies de pujades.

El departament del Tresor dels Estats Units ha anunciat aquest dijous que autoritzarà temporalment la compra de petroli rus que estigui en trànsit. La mesura té com a objectiu frenar l'escalada del preu del cru, que aquest dijous es va disparar més d'un 9% després de dies de pujades i que aquest divendres, tot i moderar el ritme de l'escalada, continuava augmentant.

Als rius volcànics de Kamtxatka i als torrents nivals de Sibèria, els autòctons s’enfronten a corrents salvatges per caçar les seves preses. A Rússia hi ha una gran tradició de pesca en aigües turbulentes, que es trasllada també a la política exterior. L’atac de Donald Trump a l’Iran ha ofert a Vladímir Putin un baló d’oxigen inesperat amb la pujada dels preus de l’energia en un context d’inestabilitat global. Ara bé, igual que aquests pescadors s’exposen a grans perills per capturar els peixos més cobejats, els guanys a curt termini per a l’economia russa amenacen amb convertir-se en nous riscos si el conflicte a l’Orient Mitjà s’allarga.

“Ni tan sols vull discutir aquesta possibilitat”, va afirmar Vladímir Putin el juny passat quan un periodista li va preguntar com reaccionaria si Israel o els Estats Units assassinessin l’aiatol·là Ali Khamenei. Un cop la possibilitat va esdevenir una realitat, el líder rus es va limitar a enviar un telegrama de condol al president de l’Iran en què critica el que considera una “violació cínica de totes les normes de moralitat humana i del dret internacional”. Un missatge que ha anat repetint en els dies següents. L’home que va envair Ucraïna sense preavís fa quatre anys i que bombardeja diàriament les seves ciutats no pateix tant per la imatge que projecta al món, incapaç d’ajudar un aliat, com pels fantasmes que li fa reviure aquesta mort, connectada inevitablement al trauma de l’execució del dictador libi Moammar al-Gaddafi.

Olivier Assayas (París, 1995), un dels grans directors francesos de la seva generació, segueix l’ascens i consolidació en el poder de Vladímir Putin a El mago del Kremlin, que s’estrena aquest divendres. Tanmateix, el focus no és el mandatari rus sinó la figura més discreta –però igualment tèrbola– de Vadim Baranov, personatge fictici inspirat en Vladislav Surkov, despietat spin doctor que va dissenyar la trajectòria i la política de Putin en la Rússia convulsa i a punt d’esclatar dels anys 90. Amb un guió escrit per Emmanuel Carrère a partir de la novel·la de Giuliano da Empoli i protagonitzada per Paul Dano i Jude Law, El mago del Kremlin és una mirada a la rebotiga del poder i a la llavor del feixisme en el món modern.

Invasió russa d’Ucraïna. Any cinc –cinc!–. La guerra, que Vladímir Putin havia de liquidar en tres dies i que Donald Trump solucionaria en 24 hores, continua.