Internacional  /  Europa 27/08/2022

Qui són els ideòlegs de Vladímir Putin?

Ivan Ilín, Vladislav Surkov i Aleksandr Soljenitsin són personalitats que han influït en el pensament i l'acció política del líder rus

Abel Riu
4 min
russia web tw

BarcelonaS’ha parlat molt els darrers dies de la suposada influència d’Aleksandr Dugin en relació amb el pensament i l’acció política de Vladímir Putin arran de l’assassinat de Daria Dugina el 20 d’agost a Moscou. Titulars fent referència a “el Rasputin de Putin” o “l’ideòleg del Kremlin” han omplert les portades de mitjans des de llavors. Els fets i els discursos mostren, però, que la visió i acció política nacional i internacional de Vladímir Putin durant les dues últimes dècades ha estat forjada i influenciada en gran manera per uns altres autors i filòsofs.

El primer d’aquests és Ivan Ilín. Nascut el 1883 i mort a l’exili a Suïssa el 1954, Ilín va ser un ideòleg destacat del Moviment Blanc, els devots del qual van emigrar de Rússia arran de la Revolució Bolxevic i la seva derrota a la guerra civil russa de 1917-1922. Va ser autor de diversos llibres, des de política fins a espiritualitat, que tenien sempre Rússia i la seva missió històrica com a denominador comú. Monàrquic conservador i eslavòfil, considerava l'ortodòxia com a element fonamental de la identitat nacional russa, i reivindicava la forma de l’autocràcia tradicional com a model d’estat per a Rússia. Molt crític amb Occident, i amb la influència que havien tingut a Rússia les idees liberals, les culpava d’haver influït en un allunyament del model de governança tradicional imperial rus, basat en un poder fort i centralitzat, i de fomentar la caiguda de l’imperi.

Ilín reivindicava també l’autosuficiència, la sobirania i la llibertat d’actuació de Rússia a l’esfera internacional. Fent referència a aquestes idees, Vladímir Putin el va citar a finals del 2014, en el discurs anual davant del Consell de la Federació de Rússia. Va ser una de les múltiples ocasions en què el president rus ha recorregut públicament a les paraules d'Ilín per justificar els seus actes i el que ha de ser el paper de Rússia al món. El mateix 2014, Putin va recomanar als governadors regionals que llegissin el llibre Les nostres tasques, una recopilació d’assajos d’Ilín, juntament amb La justificació del bé, de Vladímir Soloviov, i Filosofia de la desigualtat, de Nicolas Berdiàev, tres obres amb aportacions em què s’aborda la qüestió de l’excepcionalitat russa.

Etnicisme antioccidental

Un altre autor les idees del qual Putin ha citat en diverses ocasions és Lev Gumilev. Nascut a San Petersburg el 1912, fill dels poetes Nikolai Gumilev i Anna Akhmàtova, Lev Gumilev va construir una teoria etnohistòrica de Rússia basada en la seva capacitat per mobilitzar una energia mental i ideològica en determinats moments de la història: la passionarnost. El febrer de l’any passat, Putin va fer referència a aquest concepte, tot afirmant que “Rússia posseeix un codi genètic infinit que li ha de permetre assolir el seu estadi màxim, cap al qual es dirigeix”. De la mateixa manera que Ilín, Gumilev considerava que la influència occidental havia corromput i debilitat Rússia, que havia de retornar a les seves arrels eurasiàtiques en el seu camí cap a la plenitud nacional.

El premi Nobel de literatura i opositor antisoviètic, Alexander Soljenitsin és una altra de les figures que han influenciat el president rus, i va ser un dels primers intel·lectuals amb qui es va reunir públicament en arribar a la presidència l’any 2000. L’octubre del 2010, Arxipèlag Gulag va esdevenir lectura obligada per a tots els estudiants de secundària, descrit llavors per Putin com a “obra essencial”, sense la lectura de la qual "falta una comprensió completa del nostre país i ens seria difícil pensar en el futur", en paraules seves. Soljenitsin és un dels autors que ja des de principis dels 80 va tractar la qüestió ucraïnesa, negant que les fronteres de la Ucraïna soviètica es corresponguessin amb les de la nació ucraïnesa. Una idea que s’ha repetit de forma cada cop més freqüent en els discursos del president rus, i que va ser emprada com un dels elements justificadors per iniciar l'operació especial contra Ucraïna el 24 de febrer d’enguany.

Des de l’inici de la seva presidència, Vladímir Putin ha comptat amb persones al seu entorn, autors d’idees que li han servit per forjar la seva visió i fonamentar políticament les seves decisions. Un d’aquests és Vladislav Surkov, assessor molt pròxim a Putin –almenys fins al 2020–, que ha ostentat diversos càrrecs governamentals de responsabilitat. Surkov és un dels encunyadors del concepte de democràcia sobirana que ha guiat l’acció del Kremlin almenys des de mitjans de la primera dècada dels 2000; presentada com una alternativa a un liberalisme occidental en decadència, en forma de marca autoritària de liberalisme que atorga a l’estat un control sobre l’economia i els afers polítics i que connecta amb la visió de l’estat total de Carl Schmitt. Surkov ha sigut també un dels grans defensors de la idea de la vertical del poder, una forma de govern que ha definit el poder rus durant segles, en les seves diferents manifestacions i moments històrics, i que considera que és l’única forma de govern possible per a Rússia, i les alternatives són el caos i el desgovern.

I on queda Dugin? No consta que Putin s’hagi reunit mai amb ell, ni l’ha citat mai en públic. És evident que Putin és coneixedor de les idees de Dugin, i algunes d’elles han ressonat en alguns dels seus discursos, però sempre allunyat de l’idealisme geopolític de Dugin, especialment pel que fa al paper que Rússia hauria de jugar com a dominadora d’Euràsia. El conservadorisme tradicional de Putin també es troba molt allunyat de la Quarta Teoria Política que planteja Dugin, com a fusió entre liberalisme, feixisme i comunisme. No sabem què pensa Putin de Dugin, però sabem què pensa Dugin d’ell. Al llibre Putin vs. Putin (2014), tot i elogiar alguns aspectes de la seva obra de govern, les critiques al seu pragmatisme i el fet que el consideri “tou” en política internacional, no semblen precisament les d’algú que estigui parlant del seu deixeble, amb qui es pugui sentir identificat.

stats