Faltaven per conèixer els noms dels protagonistes i avui s'han fet públics. Òscar Playà, el fins ara director de la xarxa del metro de Barcelona (TMB) serà el nou conseller delegat de Rodalies Catalunya, la nova empresa que entomarà el traspàs de Rodalies. Així ho han explicat el president de la Generalitat, Salvador Illa, i el ministre de Transports i Mobilitat, Óscar Puente, que aquest dilluns al matí han escenificat la constitució formal de la nova empresa, que també se signarà davant de notari aquesta mateixa setmana.

Des de fa anys la Generalitat denuncia una manca d'inversions, sobretot en matèria d'infraestructures, a Catalunya. Els pressupostos que es redacten i s'aproven acaben sent paper mullat, ja que allò que s'executa –i, per tant, els diners que arriben al país– queda molt per sota de les previsions inicials. Avui el ministre de Transports, Óscar Puente, ha reconegut "desinversions" a Rodalies i ha assegurat que la xarxa catalana és, "sense pal·liatius", la infraestructura ferroviària més deteriorada de tot l'Estat: "És la xarxa més antiga en tots els sentits i la que ha patit un pitjor tracte", ha expressat el ministre. ERC diu que és el primer ministre que reconeix manca d'inversió, i per això veu en les paraules de Puente "un gran pas", mentre que Junts li retreu que no estigui invertint prou per revertir el temps perdut durant els anys anteriors.

La Masia sempre ha estat un tresor molt preuat per al Barça. Una identitat basada a apostar pels jugadors formats al planter que ha portat a l’elit Pep Guardiola, Lionel Messi, Xavi Hernández, Lamine Yamal o Pau Cubarsí. Tot i això, també ha funcionat com una forma d'obtenir diners per aquells futbolistes que no tenen lloc al primer equip. Noms propis com Àlex Valle, Nico González o Ilaix Moriba s’han hagut de buscar la vida a altres equips a canvi d’un traspàs. Aquesta fórmula ha deixat prop de 200 milions d’euros en els darrers 10 anys. Tant Josep Maria Bartomeu (2015-2020) com Joan Laporta (2021-2025) han fet servir La Masia per fer calaix. Ara, un eventual traspàs de Marc Casadó, situació que el futbolista vallesà voldria evitar, permetria a Laporta superar la barrera dels 100 milions en vendes de futbolistes formats al planter durant el present mandat.

El Govern i Renfe van anunciar ahir que ja tenen a punt els estatuts per crear la nova operadora Rodalies de Catalunya, que assumirà el traspàs del servei a partir de l'any que ve. Les dues parts van explicar que la nova empresa continuarà en mans de Renfe, que en tindrà el 50,1% de les accions, i la Generalitat el 49,9%. En canvi, per compensar el joc de poder, el consell d'administració —que és qui dirigeix el dia a dia de les operacions— tindrà més presència catalana: cinc dels nou consellers, inclosa la presidència, seran a proposta del Govern de Salvador Illa, mentre que els quatre restants seran de Renfe, un dels quals acabarà cedit als representants dels treballadors.

El Govern ha aprovat aquest dimarts els primers tràmits per iniciar el traspàs efectiu de Rodalies de l'Estat cap a la Generalitat. I ho farà començant per la línia R1, la que recorre el Maresme fins a Maçanet-Massanes. Així ho ha anunciat la consellera de Territori, Sílvia Paneque, a la roda de premsa posterior a la reunió de Govern. Però ¿com es farà exactament aquest canvi de titularitat i què implicarà per als usuaris? Aquests són els cinc punts clau del traspàs més esperat a Catalunya:

La futura empresa pública Rodalies Catalunya, l'operadora que aspira a substituir Renfe pel que fa a la gestió de Rodalies, començarà a tenir cara i ulls abans que acabi l'any. Aquest dimecres, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha explicat que el "compromís" del Govern és el de plantejar un "model d'empresa", és a dir uns estatuts, abans que acabi aquest 2024. Paneque ho ha dit just abans de la primera trobada amb el ministre de Transports, Óscar Puente, des que va assumir el càrrec de consellera.

La línia del Maresme, la R1, serà el conillet d'Índies del traspàs de Rodalies a la Generalitat pel que fa a la infraestructura (vies, senyals, estacions i seguretat). A partir del gener del 2025 s'iniciarà el camí per començar a traspassar la infraestructura, tal com han acordat el ministeri de Transports i la Generalitat aquest dijous, en una nova reunió de seguiment de l'acord per al traspàs de Rodalies al qual van arribar el PSOE i ERC l'any passat en el marc de la investidura de Pedro Sánchez. Ara la trobada s'emmarca en plenes negociacions entre ERC i el PSC de cara a una possible investidura de Salvador Illa com a president. De fet, els republicans exigeixen, entre altres qüestions, avenços en aquesta matèria.

Nou pas important en el traspàs "integral" de Rodalies. La consellera de Territori, Ester Capella, i el ministre de Transports, Óscar Puente, han constituït aquest dilluns la comissió que ha de fer el seguiment polític i governamental del procés de traspàs del servei a la Generalitat. "Avui es compleix una fita més. Hem posat negre sobre blanc al full de ruta", ha remarcat Puente després de la reunió. Per fer-ho, les dues autoritats han definit els sis grups de treball que es constituiran durant el primer trimestre de l'any i que han d'abordar els eixos principals que afecten la mesura, com la transferència del servei, la creació de la nova empresa pública Rodalies Catalunya i el finançament de la infraestructura. Cada grup tindrà els seus calendaris, però Generalitat i Estat ja han fixat un termini per a l'equip responsable de gestionar l'empresa mixta (en què participaran les dues administracions): des de la formació, tindrà un termini de sis mesos per tenir-ne a punt els estatuts.

La primera setmana de febrer "es posarà en marxa el traspàs efectiu de Rodalies". Així ho ha afirmat la consellera de Territori, Ester Capella, aquest dimecres a la tarda després d'una primera reunió amb el flamant ministre de Transports, Óscar Puente (PSOE). Capella ha explicat que la primera setmana de febrer es constituirà una "comissió política" entre Estat i Generalitat que serà l'encarregada de crear els grups de treball necessaris per abordar el traspàs. "Ha estat una reunió profitosa", ha assegurat Capella, que s'ha reunit amb Puente per primer cop des que aquest va entomar el relleu de la catalana Raquel Sánchez, ara nomenada presidenta de Paradores.

El Govern es prepara per assumir el traspàs integral de Rodalies amb la creació del Centre de Formació Ferroviària de Catalunya. Les conselleres de la Presidència, Laura Vilagrà, i Territori, Ester Capella, han presentat aquest divendres aquest espai de formació, que serà públic i pioner a l'Estat, i que està previst que entri en funcionament a partir del curs 2024-2025. El centre, que s'ubicarà a Vilanova i la Geltrú, ha de convertir-se en un potent nucli formatiu en l'àmbit ferroviari al país. "El Govern fa una aposta clara per formar nou personal en el camp ferroviari com a pas previ per enfortir la xarxa de trens", ha dit Vilagrà.

Després de més de 20 anys al capdavant de l'Ajuntament d'Irun, el socialista José Antonio Santano fa el salt al govern central. I ho fa a uns dels ministeris que més en el punt de mira està dels territoris: el de Transports. Santano és des d'aquest dimarts el nou secretari d'estat de Transports i Mobilitat Sostenible i, entre altres fronts, tindrà el de la negociació del traspàs de Rodalies a la Generalitat, tal com PSOE i ERC van acordar.

Ja saben que tot català porta a dins un lingüista, un historiador, un economista expert en balances fiscals i gestió de tributs, un expert en dret constitucional i amb especialitat en dret penal i, des de fa alguns anys, també un enginyer de camins que sàpiga de trens. El mal servei de Rodalies ens ha fet a tots especialistes en catenàries, freqüències de pas, vagons i estacions. Doncs bé, aquesta especialitat és la que ara tindrà més futur.

El fet que Pere Macias hagi estat nomenat pel Govern comissionat per al traspàs de Rodalies a la Generalitat és una bona notícia. Si hi ha algú que té al cap el mapa dels trens a Catalunya, és ell. I si algú té capacitat per posar d’acord els governs espanyol i català per constituir la nova empresa Rodalies de Catalunya, hauria de ser ell. Ho dic en condicional perquè una cosa és l’enginyeria civil, disciplina en la qual no se li pot ensenyar gran cosa, i l’altra l’enginyeria política necessària perquè l’acord firmat entre el PSOE i ERC acabi sent un traspàs de debò i no l’enèsima presa de pèl de l’Estat a la Generalitat en matèria de traspassos.

El missatge de tranquil·litat del Govern als empleats de Renfe i Adif després d'anunciar-se l'acord pel traspàs de Rodalies no ha satisfet les plantilles, que han convocat cinc jornades de vaga a tot l'Estat. Els sindicats de les dues empreses estatals no dubten que es pugui arribar a bon port i, de fet, deixen clar que no s'oposen al traspàs de Rodalies. Ara bé, els preocupa el fet que el traspàs obri, segons el seu parer, la porta a una segregació de Renfe i Adif i, sobretot, que no vagi de bracet d'una garantia dels drets laborals de la plantilla. En el cas de Rodalies, els sindicats calculen que el traspàs afectarà uns 4.000 empleats: 2.500 de Renfe i 1.500 d'Adif.

Transcorreguts setze anys del ja mític acte de l’Iese, la gestió catalana de l'aeroport del Prat torna a ser aquests dies objecte de debat en els cercles polítics. En aquell llunyà 2007, el món empresarial, amb els presidents de les catalanes de l’Íbex (Isidre Fainé, Ricard Fornesa, Salvador Gabarró o Josep Oliu) al capdavant, es va afegir massivament a una reivindicació sorgida d'un gran consens de la societat civil i el món polític. Però ni així va ser possible. Res no es va moure. Aquell fracàs –després també vindria la crisi de Rodalies, igualment marcada per una ineficaç gestió centralitzada– d'alguna manera va alimentar la sensació d'impotència del catalanisme a l'hora de canviar les bases de la seva relació amb l'Estat. Uns anys després esclatava el Procés independentista.

Cada retard, cada incidència i cada obra ajornada a Rodalies torna a posar sobre la taula el debat del traspàs total d'aquesta infraestructura ferroviària. Una negociació que va tancar un primer capítol el 2009, amb el traspàs de la gestió dels serveis, però que el pas del temps –i la manca d'inversions executades– ha demostrat insuficient. "És un traspàs de fireta", repetia sovint el recentment cessat conseller de Territori, Jordi Puigneró. La Generalitat, que des del 2010 no ha renovat el contracte programa amb Renfe per provocar aquest diàleg amb l'Estat, fa anys que reclama poder gestionar-ho tot: tant els serveis com les vies i les catenàries, actualment en mans d'Adif, l'empresa pública de l'Estat. I que per gestionar-ho tot, a més, també cal que arribin a Catalunya els recursos econòmics necessaris i es doti la llarga llista d'inversions encara pendents.

L'avaria que aquest divendres ha paralitzat els trens que circulen per via convencional a Catalunya i que ha deixat uns 80.000 usuaris penjats a les estacions de tot el país durant més de tres hores ha revifat la tensió entre la Generalitat i el govern espanyol pel que fa a la gestió de la xarxa ferroviària. Per al Govern aquest és un exemple més de la necessitat que l'Estat li traspassi de manera "imminent" les competències del servei de Rodalies, ara en mans de l'operadora de trens Renfe, per poder tenir marge de maniobra en casos com aquest. Però fonts del ministeri de Transports asseguren que no hi ha cap motiu per accelerar les negociacions que farien efectiu el canvi de titularitat i que, a més, la incidència no ha passat a Renfe, l'operador dels combois, sinó en el sistema de telecomunicacions d'Adif, l'administrador de les vies ferroviàries; una infraestructura que "no entra en cap pla de traspàs", recorden.

Té un pla i moltes ganes d’explicar-lo “bé”. Pere Macias (Olot, 1956) és el responsable de l’Oficina de Coordinació del Pla de Rodalies a Catalunya. En l’últim mes, Rodalies ha engegat quatre grans obres que han sacsejat el dia a dia de milers d’usuaris. I la pròxima dècada tampoc es preveu tranquil·la al sector ferroviari pel que fa a les obres de millora. Parlem amb ell dels treballs, del traspàs i de la imatge que tenen els usuaris de Renfe.

El pols entre l'Estat i la Generalitat per la gestió de Rodalies, ara en mans de Renfe, continua. "Ens hem donat un temps de marge fins a aquest estiu per veure si realment tenen voluntat de fer un traspàs integral de Rodalies", ha explicat el vicepresident i conseller de Territori, Jordi Puigneró, aquest dilluns a la tarda. "Nosaltres estem disposats i preparats per assumir aquesta responsabilitat", ha insistit el conseller, que assegura que la situació està en un "punt d'inflexió": "O hi inverteixen ells els diners que toca o que ens ho traspassin", ha afegit.

La Generalitat ha traçat un pla per aconseguir el traspàs “efectiu i íntegre” de Rodalies i està determinada a tirar-lo endavant. “Som optimistes, creiem que sortirà bé”, avançava dijous abans de la trobada bilateral entre l'Estat i la Generalitat el secretari general de Vicepresidència, Ricard Font. Com si es tractés d’una cursa d’obstacles, el procés per assumir la totalitat de Rodalies consta de cinc punts principals, que, segons Territori, cal anar “desbloquejant” en diàleg constant amb el govern espanyol i amb Renfe, que –segons aquests plans– acabaria totalment apartada de la gestió de Rodalies en favor de l’operadora catalana Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC).