La Moneda, el palau presidencial de Xile, té des d'aquest dimecres un nou amfitrió després que l'ultraconservador catòlic José Antonio Kast hagi pres possessió del càrrec. El país materialitza així el gir polític expressat a les urnes al desembre i dona el tret de sortida a l'executiu més ancorat a la dreta que té Xile des de la dictadura d'Augusto Pinochet. De fet, Kast, amb un discurs similar al d'altres líders d'extrema dreta a favor de desregular el mercat i retallar els ajuts públics, i en què barreja immigració i delinqüència, ha defensat obertament el cop d'estat de l'any 1973 contra Salvador Allende.

Telefónica surt de Xile, el primer país que va donar el tret de sortida al seu expansionisme internacional l'any 1989. La teleco que presideix Marc Murtra ha venut la seva filial al país, Telefónica Móviles Chile, a NJJ Holding i Millicom Spain per 1.030 milions d'euros. Segons ha informat la companyia a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), l'operació inclou un pagament variable d'uns 126 milions d'euros condicionat a "determinats esdeveniments" en el mercat de telecomunicacions xilè. L'import de la transacció inclou un pagament en efectiu de 42 milions d'euros i un altre per a més endavant de 286 milions vinculat als resultats financers de la filial xilena.

Fa un parell d'anys, el cineasta xilè Pablo Larraín va estrenar El Conde, una pel·lícula que caracteritzava, en to de farsa o d'esperpent, el dictador Augusto Pinochet com un vell vampir que sobrevolava el país amb la seva capa de general. També espremia els cors de les seves víctimes i, amb la sang, es feia batuts que li proporcionaven el vigor necessari per perpetrar els seus vols nocturns. La metàfora de la pel·lícula era evident, però malgrat això, o potser precisament per això, funcionava amb contundència: al cap i a la fi Pinochet —com altres dictadors, de Franco a Putin, passant pels que vostès vulguin— sí que la tenia, una certa fesomia vampírica. I sí que el seu règim, que va arrasar Xile entre 1973 i 1990, va ser un bany de sang i de cors espremuts. I trencats, i ofegats, i afusellats, i torturats.

Xile ha elegit José Antonio Kast (Santiago de Xile, 1966), de 59 anys, com el seu president per als pròxims quatre anys. Un ultraconservador catòlic, fill d’un militant del partit nazi alemany i defensor del cop d’estat contra el govern de Salvador Allende liderat per Augusto Pinochet l’any 1973, un cop que considera un episodi de la història protagonitzat per “homes i dones que es van alçar per impedir la revolució marxista a la nostra terra”. El president electe és el primer en democràcia que defensa obertament la dictadura que va durar fins a l’any 1990, amb 40.000 víctimes de tortura, presó política, assassinat i desaparició.

La ultradreta està de festa a Xile. José Antonio Kast ha protagonitzat una victòria aclaparadora aquest diumenge, amb un 58,1% dels vots, davant de la candidata progressista Jeannette Jara, que tan sols ha aconseguit un 41,8% del suport, un resultat força fidel al que pronosticaven les enquestes. La participació ha estat altíssima, del 85%, perquè el vot al país ha tornat a ser obligatori. La celebració a la seu del partit de Kast a Santiago ha estat monumental i de seguida, Jara –militant del Partit Comunista, amb un programa de centreesquerra– ha publicat un tuit on anunciava que ja havia parlat amb Kast per telèfon per felicitar-lo. En el seu primer discurs com a president electe, Kast ha reforçat els punts estrella del seu programa: seguretat pública, control migratori i combat al narcotràfic, i ha promès que Xile “tornarà a ser lliure del crim, de l’angoixa i del temor”. Jara l’ha respost: “en tot el que sigui bo per a Xile, trobarà el meu suport”, ha dit, “i en el que ens pugui fer retrocedir, hi trobarà una oposició ferma, democràtica i responsable”.

Prop de 15.800.000 xilens estan cridats aquest diumenge a les urnes per elegir el seu pròxim president o presidenta. Succeirà Gabriel Boric, el jove progressista que ha governat Xile els darrers quatre anys, després de l'estallido del 2018. Boric marxa del Palau de la Moneda amb un 28% d’aprovació, una xifra que, si bé no és baixa en comparació amb presidents anteriors, tampoc afavoreix d’entrada la candidata d’esquerra, Jeannette Jara, que havia estat la seva ministra de Treball i que és vista per molts xilens com la continuïtat d’una gestió que ha decebut gran part del seu propi electorat. Les enquestes parlen clar: el guanyador d’aquest diumenge seria el candidat de la ultradreta, José Antonio Kast (58%), que va superar, en primera volta, la dreta tradicional, representada per Evelyn Matthei, i també la més radicalitzada de Johannes Kaiser, i que probablement ara recollirà tots els seus vots. Jara, per la seva banda, va concórrer com l’única candidata progressista, amb el suport de nou formacions polítiques de l’esquerra i la centreesquerra xilena. En aquesta segona volta, les enquestes li atribueixen un 42% dels vots.

La progressista Jeannette Jara i l’ultradretà José Antonio Kast es disputaran la presidència de Xile el 14 de desembre en segona volta. És el resultat de les eleccions d'aquest diumenge, en què s'ha imposat la candidata comunista, amb un 26,8%, per sota del que preveien les enquestes. Kast ha obtingut un 23,9%, un resultat que el deixa com a favorit com a aglutinador del vot conservador. La sorpresa de la jornada ha estat un Franco Parisi, candidat outsider, que fa campanya contra els partits tradicionals i l’establishment i promet “bala o presó” per als delinqüents, i que ha fregat el 20%. La gran derrotada ha estat la dreta tradicional, encapçalada per Evelyn Matthei, que no ha superat el 12,4%. La jornada electoral ha estat tranquil·la i amb una altíssima participació (86,5%, xifra atribuïda a la recuperació de l’obligatorietat del vot). El gir a la dreta es confirma.

Milions de votants han participat aquest diumenge en les eleccions presidencials i legislatives a Xile, en una jornada en què per primera vegada el vot era obligatori i que ha estat marcada per les aglomeracions i les llargues cues als col·legis electorals. Més de 15,7 milions de persones estaven cridades a les urnes, entre elles més de 800.000 estrangers. Amb tot, no hi ha hagut incidents destacables.

Més de 15 milions de xilens estan cridats a les urnes aquest diumenge per elegir un nou president que prengui el relleu al progressista Gabriel Boric el pròxim 11 de març. Segons les darreres enquestes, cap candidat aconseguirà prou suport –més del 50% dels vots– per esdevenir president, i caldrà celebrar una segona volta, prevista per al 14 de desembre. Els resultats d’aquest diumenge, però, seran clau per entendre quin futur li espera a Xile, ja que sí que es confirmarà la composició de la Cambra de Diputats i del Senat, i quedarà resolta la que és la gran incògnita fins ara: quin dels tres candidats de dretes passarà a la segona volta.

A l’extens cicle que la Filmoteca de Catalunya dedica a partir d’aquest dijous a la directora xilena Valeria Sarmiento (Valparaiso, Xile, 1948) i al seu company sentimental i creatiu, Raoul Ruiz, mort el 2011, podria afegir-s'hi una pel·lícula en què Sarmiento va participar com a muntadora el 1976: el mític documental Ocaña. Retrat intermitent, la primera pel·lícula de Ventura Pons. “Era una pel·lícula molt bonica, i Ocaña un personatge meravellós”, diu amb un somriure dolç, com si hagués desbloquejat un record llunyà, tot celebrant la rellevància que el film ha assolit en la història del cinema LGTBI. “La vaig fer perquè el Ventura era amic del fotògraf xilè Luis Poirot, que li va parlar de mi”, diu.

"A l'exposició no hem volgut parlar del dolor de la dictadura, sinó d'un moment únic en què hi va haver l'esperança de canviar el món", assegura Pedro Ignacio Alonso, que amb Eden Medina i Hugo Palmarola, comissaria Com dissenyar una revolució: La via xilena al disseny, que es pot visitar al Disseny Hub Barcelona fins al 16 de novembre. L'exposició es va inaugurar el 2023 a Santiago de Xile durant la commemoració dels 50 anys del cop d'estat de Pinochet i, de moment, només es podrà veure a Barcelona. L'únic rastre de Pinochet és una imatge en què els militars cremen un pòster que es va exhibir a la 36a Biennal de Venècia.

Un terratrèmol de 7,8 a l'escala de Ricther ha sacsejat l'extrem sud de Xile, a la regió de Magallanes, i ha disparat una alerta de tsunami. Les autoritats xilenes han instat inicialment a evacuar la costa d'aquesta regió de la Patagònia. Ara, però, es manté l'estat de precaució perquè "encara existeix l'amenaça d'un tsunami", però s'acota només a la zona de platja i a la costa de Magallanes i s'ha desactivat l'evacuació preventiva. A l'Argentina, les autoritats locals han recomanat evacuacions preventives a Ushuaia, segons informen diaris locals.

Shakira ha donat la sorpresa als seus fans xilens amb un concert inesperat a l'entrada de l'Hotel Mandarín de Santiago de Xile, on s'allotjava. La cantant colombiana havia de tocar a la capital, però les seves dues actuacions han estat cancel·lades degut a problemes tècnics amb l'escenari.

Als anys 30 del segle XX, l’Espanya rural es va començar a veure salpebrada de cartells que promocionaven un producte químic per adobar els cultius. A l’anunci en qüestió, fet amb rajoles, s’hi podia distingir una silueta negra molt inquietant d’un gautxo a sobre d’un cavall, tot sobre un fons de color groc que li donava contrast: era el cèlebre Nitrato de Chile. Aquest producte agrícola té connexió directa, encara que sembli inversemblant, amb el Palau de Marivent, a Mallorca, on la família reial espanyola acostuma a passar les vacances d’estiu. Però aquesta relació la descobrirem més endavant.

"Salteu vosaltres primer, perquè, si jo salto amb vosaltres, l'helicòpter caurà sobre nostre". Aquestes van ser les últimes paraules de l'expresident de Xile Sebastián Piñera, que va morir ahir en un accident. A l'helicòpter hi viatjaven Piñera, un escorta i dues persones més, però només ha mort l'expresident. El sinistre va passar al voltant de les 15 h (19 h a Catalunya), quan l'aparell va caure al llac Ranco, al sud del país. Els accidentats van nedar fins a la riba del llac i van ser atesos pels serveis d'emergència, però el polític no va poder sortir de l'aparell, que va enfonsar-se uns 40 metres. Tot apunta que a Piñera se li hauria encallat el cinturó de seguretat. El govern xilè ha informat que s'ha recuperat el cadàver.

La xifra de morts a Xile pels devastadors incendis que des de divendres assolen la regió de Valparaíso, uns cent quilòmetres a l'est de la capital, ha augmentat fins als 131. I el pitjor és que encara pot augmentar més, segons ha reconegut el president xilè, Gabriel Boric. "És la tragèdia més gran que hem viscut com a país des del terratrèmol del 27 de febrer del 2010", ha afirmat, en referència al sisme que va causar 525 morts i milers de ferits al sud de Xile fa més d'una dècada. S'ha decretat el dol nacional durant dos dies a partir d’aquest dilluns.

Xile ha rebutjat aquest diumenge, i per segon cop consecutiu en poc més d’un any, una proposta de Constitució que pretenia enterrar definitivament la carta magna vigent, heretada de la dictadura d’Augusto Pinochet. Després de quatre anys, el país culmina sense èxit un procés constituent obert el 2019 per una revolta social que va aixecar massives protestes durant mesos.

Al desert d'Atacama, a Xile, a prop de la localitat d'Alto Hospicio, s'acumulen més de 126.000 milions de tones de roba i residus. Tanta és la magnitud de les piles de roba que un satèl·lit les va captar des de l'espai i la imatge va recórrer el món. Un 40% dels productes tèxtils que arriben a Xile travessen la zona lliure de taxes de la província xilena d'Iquique, al nord del desert, i es venen als mercats de segona mà. La roba que no aconsegueix trobar comprador en aquests mercats acaba cremada –ja que és una bona font de combustible– o abocada al desert. La roba de baix cost que s'exporta des dels països del nord cap als del sud surt molt cara: el seu impacte ecològic contamina el planeta.

Los colonos dona la benvinguda a l’espectador amb una combinació de factors –títols de crèdit gegantins, banda sonora amb elements percussius, postals paisatgístiques– que conviden a pensar en una versió andina de l’spaghetti western, ja que l’acció transcorre a la Terra del Foc a inicis del segle XX. Aquesta intuïció inicial es referma amb l’aparició d’un despietat terratinent xilè (Alfredo Castro) que exhorta el seu home de confiança, un tinent britànic (Mark Stanley), a “netejar l’illa” d’indígenes, per poder dur a terme la seva activitat ramadera sense interferències. Per acomplir aquesta missió itinerant, el militar anirà acompanyat d’un cowboy texà (Benjamin Westfall) i d’un indi mestís (Camilo Arancibia), que esdevindrà la brúixola moral de la pel·lícula.

Sí, la llum ha canviat, és més suau, una mica esbiaixada. Tot i que encara, al sol, fa calor, es respira un indici de canvi, i una il·lusió estranya i segurament injustificada.