Una comunista i un ultradretà es disputaran la presidència de Xile

Buenos AiresLa progressista Jeannette Jara i l’ultradretà José Antonio Kast es disputaran la presidència de Xile el 14 de desembre en segona volta. És el resultat de les eleccions d'aquest diumenge, en què s'ha imposat la candidata comunista, amb un 26,8%, per sota del que preveien les enquestes. Kast ha obtingut un 23,9%, un resultat que el deixa com a favorit com a aglutinador del vot conservador. La sorpresa de la jornada ha estat un Franco Parisi, candidat outsider, que fa campanya contra els partits tradicionals i l’establishment i promet “bala o presó” per als delinqüents, i que ha fregat el 20%. La gran derrotada ha estat la dreta tradicional, encapçalada per Evelyn Matthei, que no ha superat el 12,4%. La jornada electoral ha estat tranquil·la i amb una altíssima participació (86,5%, xifra atribuïda a la recuperació de l’obligatorietat del vot). El gir a la dreta es confirma.

“Vull enviar una abraçada fraterna a tots els que han votat per mi i també als que no ho han fet”, ha dit Jeannette Jara en el seu discurs d’agraïment. “La democràcia al nostre país s’ha de cuidar i valorar, ens va costar massa recuperar-la perquè avui es posi en risc”, ha dit, al·ludint a la relativització de la dictadura d’Augusto Pinochet que fan Kast i els altres representants de la dreta. “Gairebé la meitat dels xilens i les xilenes no han votat ni per mi ni per Kast, i des de demà sortirem a parlar-los i a escoltar-los atentament”, ha destacat Jara. La candidata, d’afiliació comunista i l’única opció que aglutinava el vot de l’esquerra i el centreesquerra, ha estat ministra de Treball amb el president Gabriel Boric, i proposa un programa d’esquerra progressista, amb un enfocament social en lloc de punitiu cap a la seguretat i la delinqüència, avui en dia la principal preocupació dels xilens davant l’augment del crim organitzat al país.

Per la seva banda, José Antonio Kast ha fet una crida a la unitat de la dreta per vèncer Jara a la segona volta: “A la vida hi ha diferències, fins i tot dins d’un mateix sector, però aquestes diferències no tenen comparació amb el que tenim al davant, i el que hem d’evitar és la continuïtat d’un molt mal govern”, ha dit, i ha afegit que el de Boric ha estat “el pitjor govern” que es recorda en la història democràtica de Xile. De seguida que s’han conegut els resultats, Evelyn Matthei i Johannes Kaiser han anat la seu de Kast, fent explícit el seu suport de cara a la segona volta. En matèria de seguretat, tots tres han promogut propostes de mà dura durant la campanya, i Kast ha arribat a proposar el tancament de fronteres i la tipificació de la migració irregular com a delicte, relacionant així l’augment de la criminalitat amb la immigració.

Kast, favorit

Segons el politòleg de la Universitat de Xile Alejandro Olivares, Kast encara la segona volta “amb una posició d’avantatge gràcies a la transferència de suports que ja ha rebut, al clima polític en general, a un govern amb baixa aprovació i a un Congrés amb alt suport a les idees de dreta”, diu a l’ARA. L’analista dubta que Jara pugui revertir la tendència: “Requeriria un gir dràstic en el seu to, en les seves propostes i en les seves aliances per quedar-se amb el vot de Franco Parisi”, assegura. Parisi és el candidat que cap enquesta veia venir: un outsider que s’autodefineix de centre, que fa propostes liberals en economia i que secunda la política de mà dura contra la delinqüència, però que alhora es percep com l’alternativa “antipolítica “ i “antiestablishment” i que representa la “classe mitjana menystinguda”, com ell mateix ha dit. Si Jara no aconsegueix seduir aquest votant, diu l’expert, “l’escenari més probable és que en la segona volta triomfi Kast”.

A banda dels candidats a la presidència, aquesta primera volta electoral ha definit la composició de la Cambra de Diputats i del Senat, on la dreta també avança significativament. Sense arribar a la majoria absoluta en cap de les dues cambres, sí que hi guanyen escons, mentre que l’esquerra en perd. De nou, aquí serà decisiu el paper del partit de Parisi (Partit de la Gent, PDG) que podria tenir la clau en algunes negociacions. “Hem de tenir clar que la dreta que ve no és la dreta tradicional”, diu a l’ARA la politòloga de la Universitat de Xile Claudia Heiss: en aquesta “dreta que desafia les elits” hi inclou també la de Kast, que el 2019 es va escindir de la Unió Demòcrata Independent (UDI) i va fundar el seu Partit Republicà, que “no té una plataforma política substantiva i que acaba de començar a fer feina de territori”. Heiss veu una tendència de “dreta antisistema” i conclou que “més que suport a un programa i unes idees de dreta, el que tenim és un electorat que es manifesta contra els partits i contra les elits, i a favor de polítiques de mà dura i contra la immigració”.