Gir de 180 graus a l'empresa tecnològica i de defensa Indra. L’exdirectiu de La Caixa Àngel Simón ha estat nomenat nou president d’Indra després de la dimissió d’Ángel Escribano –un mandat que ha durat poc més d'un any–, tal com ha informat la companyia aquest dijous a la matinada a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). La proposta de Simón la va fer el govern espanyol a través de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI), el seu braç inversor, que és el primer accionista d'Indra amb un 28% del capital social.

Indra ha tornat a esquivar la trifulga política. L'actual president, Ángel Escribano, continuarà al capdavant de la companyia tot i la tensió dels darrers dies amb el govern espanyol, primer accionista d'Indra a través de la SEPI. De fet, en el consell d'administració d'aquest dimecres a la tarda ni tan sols s'ha discutit un pla B, segons expliquen fonts coneixedores del procés a l'ARA. El conclave de màxim poder de l'empresa tampoc ha entrat a qüestionar la continuïtat del conseller delegat, José Vicente de los Mozos, a qui se li acaba el mandat al juny. Fonts coneixedores del procés explicaven a Europa Press que el punt tampoc ha figurat en l'ordre del dia de la reunió.

Indra vol ser la "campiona" del sector de la defensa a Espanya. Un anhel que també persegueix el govern espanyol, primer accionista a través de la SEPI amb un 28% del capital social. El camí, però, no és plàcid, o com a mínim no aquestes últimes setmanes. La possibilitat que aquest lideratge es pugui assolir a través de l'adquisició d'altres empreses –és el cas concret del grup Escribano, cofundat per l'actual president d'Indra, Ángel Escribano, encara propietari d'una part d'aquesta empresa– ha posat l'Estat en alerta pel que fa al seu pes dins la companyia i, per tant, pel que fa a la capacitat de control de les decisions importants, sobretot tenint en compte que Indra es considera una empresa estratègica.

Fa dies que l'empresa de defensa Indra, en què l'Estat té un 28% del capital social a través del seu braç inversor, la SEPI, està eclipsant els titulars de premsa, però també els números vermells a la borsa: els últims cinc dies les seves accions han caigut més d'un 11%. El motiu de fons és una operació empresarial que des que es va posar damunt la taula no ha estat exempta de polèmica: l'adquisició de l'empresa espanyola de defensa Escribano Mechanical & Engineering (EM&E Group). Es tracta d'una companyia que va cofundar l'actual president d'Indra, Ángel Escribano, i que avui presideix el seu germà, Javier Escribano. Tots dos, però, en són propietaris. Alhora, EM&E Group és el segon accionista d'Indra, per darrere de l'Estat, amb un 14,3% del capital social.

Sota el lema “No volem ser carn de canó”, milers d'estudiants alemanys han protestat aquest divendres a diverses ciutats d'Alemanya contra la possible reintroducció del servei militar obligatori. La “vaga escolar" ha convocat manifestacions en noranta localitats del país contra els plans del govern del conservador Friedrich Merz de reintroduir el servei militar, de moment amb caràcter voluntari. La nova llei tindrà, no obstant això, una sèrie d'elements obligatoris per als joves de divuit anys, com el deure de contestar un qüestionari i presentar-se a un examen mèdic.

Què hauria passat avui, en ple rearmament europeu i espanyol, si un taller per reparar i adaptar vehicles militars s’hagués posicionat com a candidat per reindustrialitzar l’antiga fàbrica de Nissan a la Zona Franca? El projecte es va posar damunt la taula l'any 2021, però la Generalitat, aleshores sota el lideratge de Pere Aragonès, hi va donar carpetada ràpidament. Aquest va ser el motiu oficial pel qual la proposta del consorci Tess Defence, i apadrinada pel ministeri d’Indústria, no va prosperar. Els titulars del moment recullen que la Generalitat va rebutjar aquesta opció, però, segons ha pogut saber l'ARA, qui ja havia sentenciat de mort aquella inversió a la Zona Franca va ser la mateixa ministra de Defensa, Margarita Robles. 

Europa ha iniciat una "era de rearmament", va declarar fa uns mesos Armin Papperger, conseller delegat de Rheinmetall. Els inversors del gegant alemany de defensa sembla que també ho creuen. Des de principis d'any, el seu valor de mercat s'ha disparat des dels 27.000 milions d'euros fins als 78.000 milions, equivalent a 90 vegades el benefici net anual i a poca distància del colós nord-americà Lockheed Martin. El valor d'altres empreses europees de defensa, incloent-hi la britànica BAE Systems, la francesa Thales i la italiana Leonardo, també ha augmentat.

Indra, l'empresa de defensa espanyola en què l'Estat té un 28% del capital social, escala posicions dins el sector de la defensa perquè els governs, però també les companyies, puguin afrontar el que s'ha batejat com a "guerra híbrida", i que la invasió de Rússia a Ucraïna ha posat en el punt de mira, sobretot a la Unió Europea. Es tracta d'una forma bèl·lica que s'allunya dels atacs convencionals i implica sabotatges, espionatge o atacs informàtics. És en aquest context que Indra ha desenvolupat una intel·ligència artificial (IA) pròpia (serà una tecnologia sobirana que no dependrà de tercers) per combatre-la. Aquest dijous la companyia que presideix Ángel Escribano ha presentat públicament IndraMind, la plataforma de la qual dependrà aquesta IA.

Donald Trump li traslladava aquest dilluns a Pedro Sánchez que l'Estat estava "fent una feina fantàstica" pel que fa a l'increment de la despesa pública en defensa. Vint-i-quatre hores després, el president dels Estats Units canviava completament el to afirmant que està "molt decebut" amb Espanya pels pocs diners que inverteix en aquesta matèria.

Quan Margarita Robles va aterrar al ministeri de Defensa l’any 2018 no hi havia ni munició –en paraules seves–, però set anys després, amb el govern de coalició d’esquerres del PSOE i Sumar, la despesa militar es va enfilar per primer cop el 2024 fins a l'1,4% del PIB. I ha arribat al 2% aquest 2025, tal com ha defensat la ministra aquest dimecres en un col·loqui del Cercle d'Economia a Barcelona. "La inversió en defensa ha vingut per quedar-se", ha deixat clar en la seva intervenció inicial –que ha començat en català–, a més d'explicar que des del govern espanyol treballen en una mena de cinturó industrial perquè totes les comunitats autònomes desenvolupin projectes empresarials en aquest àmbit. També Catalunya.

El ministeri de Defensa arriba preparat per assumir el decret per l'embargament total d'armes a Israel que aquest dimecres s'ha publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) i entra en vigor aquest dijous, o com a mínim així ho indiquen fonts del govern espanyol, que asseguren que al mes de juliol la cartera que pilota Margarita Robles va assolir la "dependència zero" respecte de la tecnologia israeliana. "El ministeri de Defensa no utilitza tecnologia israeliana el dia d'avui", indiquen des de l'executiu de Pedro Sánchez.

Andreas Christensen s’ha convertit en l’alternativa per a Hansi Flick per no haver de desplaçar Pau Cubarsí a l’esquerra. El futbolista danès, que va ser titular en el darrer duel de Lliga a Vallecas juntament amb Eric Garcia, pot actuar al perfil esquerre i suplir l’absència que ha deixat Iñigo Martínez sense haver de fer cap altre canvi a la línia defensiva blaugrana. Malgrat acabar contracte el pròxim mes de juny, encara no hi ha cap conversa per a la renovació de Christensen, que s’haurà de guanyar continuar al Barça amb bones actuacions sobre el terreny de joc.

Espanya ha arribat al 2% de despesa en defensa respecte al seu producte interior brut (PIB) durant aquest 2025, segons els càlculs fets públics per l'OTAN a partir de les xifres que ha recopilat fins al 3 de juny d'aquest any. És el primer cop que l'estat espanyol arriba a l'objectiu que els membres de l'organització atlàntica van acordar el 2014, i que s'havia d'assolir durant la dècada posterior. En un any, Espanya ha augmentat la seva despesa en defensa un 43,1% i ha passat de 22.693 milions d'euros el 2024 als 33.123 milions aquest any.

Quant es gasta el govern espanyol en defensa? I quin és l'impacte fiscal d'aquesta despesa? Són preguntes que s'ha fet l'Autoritat Fiscal a l'hora d'elaborar l'informe sobre l'execució pressupostària del 2025, però que no ha pogut respondre. L'organisme que presideix Cristina Herrero critica que va a cegues pel que fa al càlcul de la despesa pública en aquesta matèria i el seu impacte en el dèficit i el deute, tot i que el govern espanyol té la intenció d'assolir el 2% del PIB en defensa aquest 2025 per complir amb l'OTAN.

El consell d'administració d'Indra es reunirà aquest dijous de manera extraordinària per iniciar les converses sobre una operació potencial amb Escribano Mechanical & Engineering (EM&E) per reforçar-se en el negoci de la defensa, segons han confirmat a Europa Press fonts al corrent de la situació. No es preveu que avui s'arribi a cap mena d'acord o es faci alguna comunicació a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) sobre aquesta possible transacció.

El 25 de juny passat, a la cimera de l’OTAN celebrada a la Haia, tots els estats membres van acordar per unanimitat que “es comprometen a invertir anualment el 5% del PIB en necessitats bàsiques de defensa, així com en despeses relacionades amb la defensa i la seguretat, d’aquí al 2035”.

Indra fa un pas més en el seu camí per consolidar-se com el "campió" espanyol del sector de la defensa i es llança de ple al negoci militar. Aquest dijous, la junta general d'accionistes de la companyia, amb l'Estat com a primer accionista amb un 28% del capital social a través de la SEPI, ha aprovat la modificació dels estatuts de la companyia per introduir el negoci militar com una de les àrees d'activitat de l'empresa. L'objectiu de fons és créixer en el segment de la fabricació de vehicles militars, però també en el negoci de l'espai. "Amb el vistiplau dels accionistes, Indra ha modificat els seus estatuts per permetre el desenvolupament, fabricació i comercialització de vehicles militars terrestres, dispositius o vehicles aeris i espacials, entre d'altres, d'acord amb el seu pla estratègic", ha destacat la companyia en un comunicat de premsa.

El secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, ha demanat que els estats membres de l’aliança gastin el 5% anual del seu PIB en defensa a partir del 2035: un 3,5% en inversió militar i un 1,5% en infraestructures de tota mena a les quals es pugui donar un ús de defensa. La idea és del president Trump, que vol reduir la contribució dels EUA al pressupost atlàntic, que ara suporten en prop d'un 58%. Trump ve a dir que si els europeus es volen defensar, que s’ho paguin ells. I que Espanya hi contribueix poc i hi ha de contribuir més.

Espanya només haurà de destinar el 2,1% del PIB a despesa militar. Així ho ha assegurat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, després d'arribar a un acord amb el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, aquest diumenge. En una compareixença des de la Moncloa, Sánchez ha explicat que s'ha arribat a un acord amb l'Aliança Atlàntica perquè cada país s'adapti de forma particular a l'objectiu del 5% del PIB de despesa pública en defensa. "Destinarem [Espanya a defensa] el 2,1% del PIB. Ni més, ni menys", ha afirmat Sánchez.

Pedro Sánchez apuja l'aposta contra l'OTAN i Donald Trump en plena crisi del govern espanyol pel cas Cerdán. El president espanyol ha enviat aquest dijous una carta al secretari general de l'Aliança Atlàntica, Mark Rutte, en què es nega a acceptar la seva petició que tots els aliats incrementin el pressupost de despesa militar fins que assoleixi un 5% del seu producte interior brut (PIB), una imposició que arriba directament de la nova administració republicana dels Estats Units. "Comprometre's al 5% no és raonable", assegura el líder socialista en el text.