Els accionistes de Celsa, que són els fons creditors que se'n van quedar la propietat, aportaran 800 milions per refinançar el deute de la siderúrgica. El consell d'administració ha aprovat una operació en dos trams: un de 200 milions que injectaran els socis, i un altre de 600 milions com a préstec subordinat (són aquells que en cas de concurs de creditors queden en últim lloc per cobrar).

Tres setmanes després que Criteria, la societat inversora de la Fundació La Caixa, descartés definitivament entrar al capital de Celsa, la siderúrgica catalana ha fet balanç del 2024, en un exercici –el primer des que els fons creditors van establir-se com a nous accionistes– que ha tancat amb unes pèrdues de 281 milions d'euros, però que també ha reduït el seu deute un 48%, fins als 1.793 milions d'euros, empès a la baixa gràcies a la venda de les seves filials britàniques i escandinaves, i també amb l'ajuda d'una ampliació de capital de 109 milions d'euros.

Fi d'un altre capítol del cas Celsa. Si bé el setembre del 2023 el jutjat mercantil 2 de Barcelona va decidir entregar Celsa a uns fons creditors, els quals havien presentat un pla de reestructuració per convertir-se en els nous propietaris de la companyia després d'acumular des de feia anys un deute milmilionari, la nova direcció, ja amb la companyia sota el braç, va decidir tornar a portar als tribunals qui havia estat el seu president fins aleshores, Francesc Rubiralta. Ho va fer gairebé un any després, a mitjans del 2024, i l'objecte era una acció social de responsabilitat contra ell per uns crèdits per valor de 469 milions d'euros concedits a empreses patrimonials de la família i que ja eren incobrables perquè aquestes societats estaven en concurs de creditors. Ara el jutjat mercantil 5 de Barcelona acaba de sentenciar a favor de Rubiralta: considera que queda acreditat que el préstec era inexigible i era conegut com a incobrable tant per la societat demandant com pels seus socis, deutors i creditors financers.

Europastry tampoc. L'altra de les inversions anunciades per Àngel Simón –l'anterior conseller delegat de Criteria, el braç inversor de la Fundació La Caixa, que va ser destituït fa unes setmanes– ha estat rebutjada definitivament per l'equip actual, del qual Francisco Reynés, president executiu de Naturgy, és el vicepresident primer.

Criteria, la societat inversora de la Fundació La Caixa, ha descartat definitivament entrar al capital de la siderúrgica catalana Celsa, actualment propietat dels fons que n'eren creditors. Aquesta inversió va ser una de les qüestions que van precipitar el cessament de l'anterior conseller delegat de Criteria, Àngel Simón. Al mateix temps va entrar com a conseller el president de Naturgy (una de les principals participades per Criteria), Francisco Reynés, que posteriorment va ser nomenat vicepresident primer, i José María Méndez es va convertir en director general.

El 16 d'abril, just abans de les vacances de Setmana Santa, es produïa un fet insòlit a La Caixa, el principal conglomerat empresarial del país. El del grup presidit per Isidre Fainé és un món "de treball en equip, amb caps visibles, però sense gaire obsessió per la notorietat i, menys per aquella relacionada amb els conflictes", expliquen fonts coneixedores de l'univers de l'estrella de Miró.

Hi va haver una època en què els bancs tenien potents carteres industrials. Un exemple va ser Banesto, quan Mario Conde n'era el president, que va ser engolit pel Santander; o el mateix BBVA, que havia estat un dels accionistes de referència de Telefònica o de Gamesa (avui dins del grup Siemens). Quan era una entitat d'estalvis, la Caixa va ser —i continua sent en alguns casos— el soci de referència en companyies com Gas Natural (avui Naturgy), Agbar, Abertis o Repsol, i mantenia aquesta vocació, que era mal vista pel Banc Central Europeu (BCE) i el Banc d'Espanya.

Nova aposta industrial del braç inversor de la Fundació La Caixa. CriteriaCaixa ha arribat a un principi d'acord amb el Grup Celsa, primer productor europeu d'acer circular de baixes emissions, per entrar en el seu capital mitjançant una ampliació de capital. Està previst que l'operació, amb la qual l'entitat financera fa una clara aposta per una de les grans indústries amb seu a Catalunya i que arribarà aproximadament al 20% de les accions, es tanqui en les setmanes que venen.

El grup siderúrgic català Celsa ha tancat un acord amb el family office txec Sev.en Global Investment (Sev.en GI), del multimilionari Pavel Tykač, per vendre-li el 100% de les seves filials britàniques i dels països nòrdics, segons ha informat la companyia que presideix Rafael Villaseca aquest dijous en un comunicat. La transacció ronda els 600 milions d'euros, segons informa El Confidencial.

Els nous propietaris de Celsa plantegen emprendre accions legals contra Francesc Rubiralta, l'últim president de la família al capdavant de la siderúrgica, després que un grup de fons creditors n'assumissin la propietat per via d'una sentència judicial.

El moviment clau en matèria empresarial de la setmana s'ha produït a Telefónica, on Criteria Caixa –el hòlding de participades del grup La Caixa, controlat per la Fundació Bancària La Caixa– ha incrementat la seva posició dins la companyia que dirigeix Álvarez-Pallete fins al 5% de participació, i s'ha convertit en el primer accionista de la teleco. Aquest moviment, anunciat dilluns passat, s'ha visualitzat durant la junta d'accionistes de Telefónica, celebrada aquest divendres, en què també s'ha aprovat la renovació d'Isidre Fainé, president de Fundació La Caixa, com a conseller dominical de Telefónica en representació de Criteria –fins ara ho era en representació de CaixaBank–. Fainé ja era vicepresident de la teleco, càrrec que mantindrà, i amb aquest moviment guanya encara més pes dins de Telefónica.

La nova etapa de Celsa ja és una realitat. El flamant nou govern de la metal·lúrgica, amb Rafael Villaseca com a president i Jordi Cazorla com a conseller delegat, s'ha adreçat aquest dimarts a la premsa per explicar com està l'empresa després de la sortida de la família Rubiralta i la convulsa situació econòmica que arrossegava des de feia anys. "Podem dir que Celsa ha sortit de la UCI, però encara és a l'hospital", ha resumit el president.

Tot estava previst perquè la primera setmana de juny es registrés al Congrés dels Diputats una esmena a la llei concursal que aspirava a canviar el desenllaç de Celsa i, en particular, la sortida de la família Rubiralta de la propietat, amb Francesc Rubiralta al capdavant. Segons ha pogut saber l'ARA, el text l'havia cuinat el PDECat, però tenia com a aliat el PNB. De fet, representants al més alt nivell de tots dos partits a la cambra baixa espanyola confiaven en reunir-se el dijous 1 de juny del 2023 per tancar els serrells de l'operació. El que no s'esperaven, però, era que el dilluns d'aquella mateixa setmana Pedro Sánchez anunciaria per sorpresa la convocatòria d'eleccions generals a Espanya, cosa que va provocar la dissolució automàtica del Congrés dels Diputats. La reunió entre la formació basca i la catalana no es va acabar produint i l’esmena tampoc va prosperar: es volia registrar aprofitant l’encaix en una norma que s'estava tramitant en aquell moment. El text es va quedar en un calaix, on segueix avui dia.

El mercat de fitxatges de l'Empreses s'estrena amb canvis importants a la gran empresa catalana. El més destacat, el salt de Josep Maria Coronas d'Abertis a Criteria per ser el nou secretari del consell. Aquesta nova responsabilitat de Coronas, que suma a la seva presència al patronat de La Caixa, el converteix simbòlicament en candidat a succeir Isidre Fainé al capdavant de La Caixa, condició que comparteix amb Àngel Simón, recentment nomenat conseller delegat de Criteria. Però hi ha hagut altres moviments destacats.

Celsa ja és, a tots els efectes, propietat dels fons creditors. En aplicació del pla de reestructuració aprovat a principis de setembre per sentència judicial, en una històrica decisió que deixava la família Rubiralta sense la propietat d'aquest gegant siderúrgic, els nous propietaris han firmat davant de notari el bescanvi del deute acumulat per accions.

Els fons creditors de Celsa, a qui el jutge va donar el control de l'empresa, han demanat al govern espanyol el seu aval per prendre el control de la companyia. Un primer pas en què han fet una autèntica declaració d'intencions per intentar aplanar el camí del seu aterratge: asseguren que mantindran la plantilla i la capacitat de producció a Espanya, garanteixen "l'espanyolitat" del projecte i accedeixen a buscar dins l'Estat un soci industrial.

Celsa és una gran empresa –l’any 2022 va facturar uns 6.000 milions d’euros– amb seu central a Catalunya. És imperatiu, doncs, preguntar-se què pot implicar la sotragada judicial que acaba de rebre per al futur de la seva activitat a Catalunya i, sobretot, per a la presència entre nosaltres de la seva seu central. Per adreçar la qüestió, és convenient focalitzar en els tres protagonistes de l'afer: l’empresa, la família fins ahir propietària i els fons de capital risc que avui ho són.

Els nous propietaris de Celsa hauran de vendre una part de la companyia siderúrgica a un inversor industrial espanyol. És una de les exigències que ha posat sobre la taula la Moncloa per donar llum verda a la transmissió de la propietat de la família Rubiralta als fons creditors, segons han informat fonts coneixedores a l'ARA. El canvi de propietari el va dictar el jutjat mercantil 2 de Barcelona a principis de mes a l'homologar el pla de reestructuració que van presentar aquests últims per prendre el control de la companyia. Fonts del govern espanyol no han confirmat ni desmentit la informació, mentre que la família Rubiralta ha declinat pronunciar-s'hi.

La tornada de l’activitat empresarial després dels mesos d’estiu ha tingut un clar protagonista: la sentència del jutge en favor dels fons de Celsa que han deixat fora de joc la família Rubiralta. Una decisió que implica un reordenament de l’estructura, noves cares i vells coneguts que tornen al cim de l’empresa. I més enllà de Celsa, el curs s’ha iniciat amb canvis a Grifols, que estrena director d’innovació; una nova presidenta a Accenture Espanya i un retorn a Puma, entre d’altres. 

Després d'un duríssim pols entre germans, va arribar el moment de la firma de l'acord de separació que posaria fi a la guerra. Tots dos van firmar. Era l'instant de segellar la reconciliació familiar. Però quan Francisco va allargar la mà al seu germà, tot va saltar pels aires. José María no l'hi va estrényer: es va treure de la butxaca una còpia de la querella que l'altre havia presentat contra ell, i es va acabar tot. L'escena marca un dels moments clau de la gran desfeta dels Rubiralta. Aquella mà suspesa a l'aire, aquells documents grapats, van marcar l'inici de la fi.